- El tractament de les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus fora de la planta de tractament tèrmic en una estació de depuració només és possible en cas que aquesta estigui capacitada per tractar-les en bones condicions, i sempre que així ho autoritzi el Govern.
En aquest cas, l’anàlisi dels efectes directes i indirectes, temporals o permanents, de la instal·lació sobre el medi ambient o sobre la salut pot requerir un document específic per a la connexió. Aquest document ha de testificar l’aptitud esmentada anteriorment, ha de determinar les característiques de les aigües residuals que es poden admetre a la xarxa i ha de precisar la naturalesa i el dimensionament de les obres de pretractament previstes, si cal, per reduir la contaminació a l’origen i minimitzar els fluxos de contaminació i els cabals que s’hi sumen.
- Qualsevol tractament extern o connexió a una estació externa requereix un conveni previ entre el gestor del Centre de Tractament Tèrmic i el gestor de la infraestructura de sanejament o una autorització.
L’autorització ha d’establir les característiques màximes i, si cal, les mínimes de les aigües residuals que es tractaran o s’abocaran a la xarxa. Ha d’enunciar també les obligacions del gestor del Centre de Tractament Tèrmic en matèria d’autovigilància de les aigües residuals per a les quals demana el tractament i les informacions que el responsable de l’estació de tractament li comuniqui.
- En el cas de tractament en una estació urbana o de connexió a una estació d’aquest tipus, les aigües residuals de la instal·lació han de respectar com a mínim els valors límit definits a l’annex B del Reglament de control de les aigües residuals i de protecció de les aigües superficials, del 18 desembre de 1996, a excepció del que estableixen els punts 4 a 17 de l’annex III d’aquest Reglament, quan el transport de les aigües residuals es dugui a terme mitjançant la xarxa de col·lectors i clavegueres.
- El gestor del Centre de Tractament Tèrmic ha de fer els càlculs de balanços de massa adequats, previstos a l’article 23, per tal de determinar quins són els nivells d’abocament final, en el punt d’abocament final de les aigües residuals, que es poden atribuir als efluents aquosos procedents de les instal·lacions de tractament de residus, per tal de comprovar si es respecten els valors límit d’abocament definits a l’annex III i a l’article 17 d’aquest Reglament, per a les aigües residuals procedents de les instal·lacions de tractament de residus.
- Es prohibeix la dilució dels abocaments per poder assolir els valors límit d’abocament indicats a l’annex III, i les especificacions de l’article 17.