La Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals (en endavant, “Llei 31/2018”) deroga la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals i totes les disposicions anteriors a aquesta Llei en allò que hi siguin contràries.
El títol quart, capítol tercer, de la Llei 31/2018 regula aspectes fonamentals dels drets col·lectius dels assalariats com és l’elecció dels representants dels assalariats a les empreses, que és objecte d’una reforma important en relació amb la Llei anterior i s’aposta pel model unitari de representació, en què la vinculació dels representants unitaris als sindicats és el que ha de permetre l’acció sindical en el si de les empreses. El nou marc legal que estableix la Llei 31/2018 té per objecte fomentar el marc negociador col·lectiu en el si de l’empresa i incorpora tot un seguit de preceptes que faciliten, fomenten i impulsen la celebració d’eleccions per designar els delegats dels assalariats, i a més crea un nou òrgan de representació, que és el comitè d’empresa. Així mateix, es redueix el nombre mínim d’assalariats per empresa per elegir representants i, al mateix temps, se n’amplien les atribucions i les garanties, per tal d’afavorir la representació tant com sigui possible.
El Decret del 23-9-2009 d’aprovació del Reglament regulador dels tràmits administratius de registre, dipòsit i publicitat dels resultats del procés d’elecció de delegats de personal fou l’instrument jurídic que concretà la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, pel que fa a les normes d’organització i de funcionament internes del departament encarregat del treball, per fer-lo operatiu i assegurar que estigui en situació de complir eficaçment les funcions que li atorga la Llei.
De conformitat amb les condicions que estableix la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, el Reglament regula, amb detall, els tràmits i a l’annex incorpora els models de documents que cal emplenar, amb la finalitat de facilitar-ne la formalització i la tramitació.
La reforma que implementa la Llei 31/2018 es considera, doncs, prou important per justificar la derogació del Decret del 23-9-2009 d’aprovació del Reglament regulador dels tràmits administratius de registre, dipòsit i publicitat dels resultats del procés d’elecció de delegats de personal i aprovar un nou reglament que regula el registre, el dipòsit i la publicitat dels resultats de les eleccions per a delegats dels assalariats i comitès d’empresa prop del departament encarregat del treball i, alhora, la formalització de la documentació que requereix el procés.
Aquest Reglament, d’acord amb les previsions legals, per una part, concreta les normes organitzatives i de funcionament intern del departament encarregat del treball per fer-lo operatiu i assegurar que estigui en situació de complir de forma eficaç les funcions que li atorga la Llei i, per altra part, desenvolupa determinats aspectes amb la finalitat de clarificar-los i facilitar l’organització de les diferents fases del procés als agents implicats.
Així, aquest Reglament detalla l’adscripció i la finalitat del Reglament i exposa les funcions del departament encarregat del treball dins del procés. Després de definir les diferents modalitats de representació dels assalariats a les empreses conforme al contingut dels articles 107 i 108 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, s’endinsa en el desenvolupament del procés electoral, des de la comunicació al departament encarregat del treball i a l’empresa fins a la fase d’escrutini i proclamació dels resultats. Dins del plantejament de desenvolupament d’aquest procés, el Reglament intenta clarificar alguns dels elements que l’integren. Tracta d’aclarir, per exemple, la diferència entre el cens laboral que l’empresa ha de facilitar als components de la mesa electoral i que ha d’integrar el conjunt de treballadors assalariats de l’empresa, i el cens electoral que, a partir del cens laboral, valida la mesa electoral i que ha d’integrar els treballadors assalariats que tenen la condició d’electors i elegibles i la seva adscripció definitiva als col·legis electorals respectius quan escaigui. Per facilitar algunes de les operacions en la confecció d’aquest cens, el Reglament detalla la forma de càlcul per determinar tant el nombre total de treballadors que integren el cens laboral, considerant els dies treballats l’any anterior pels treballadors no fixos vinculats a l’empresa per contractes de durada determinada inferiors a un any, com el nombre de representants que s’ha d’atribuir a cada col·legi electoral.
La constitució de la mesa electoral, que s’ha revelat com una qüestió que ha generat dificultats interpretatives en el desenvolupament d’alguns dels processos promoguts fins ara, també ha merescut un tractament específic en aquest Reglament. Així, de conformitat amb el contingut de l’article 116 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, en el cas d’eleccions a comitè d’empresa, es requereix la constitució inicial de la mesa electoral, que té entre les seves funcions la de constituir una mesa electoral per cada col·legi de 150 electors o fracció, encarregada de presidir la jornada electoral en cada col·legi i redactar la corresponent acta d’escrutini del col·legi.
La clarificació de la composició mínima dels comitès d’empresa per mantenir la seva operativitat i, lligat a aquesta condició, el requisit de composició de les candidatures quant al nombre mínim de candidats que les han d’integrar, també són aspectes que aborda aquest Reglament respectant el mandat legal contingut en l’article 119 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, que es limita a establir-ne el nombre màxim de components.
Consegüentment, a proposta del ministre de Presidència, Economia i Empresa, el Govern, en la sessió del 7 de desembre del 2022, aprova aquest Decret amb el contingut següent: