En els darrers anys s’ha evidenciat un fort desenvolupament urbanístic al nostre país, que ha generat un increment desmesurat de l’activitat de promoció immobiliària. Les causes que han propiciat aquesta situació segurament tenen l’origen en diversos factors, que han afavorit que el sector immobiliari i el de la construcció estiguin creixent de manera exponencial. Segurament la creixent demanda immobiliària, en el marc d’una conjuntura econòmica internacional que es troba en plena expansió, és la principal causa d’aquesta situació, entre d’altres.
Amb la finalitat de pal·liar els problemes que s’estan generant arran d’aquest context econòmic i del fort creixement urbanístic, cal adoptar algunes mesures per donar resposta als problemes que el sector de la construcció experimenta a hores d’ara.
A tall d’exemple, s’està generant un greu problema entorn de la contractació laboral de mà d’obra qualificada de tots els gremis de la construcció, que tan necessària és per portar a terme tots els projectes constructius que s’executen actualment i els que es preveuen iniciar a curt termini que ja disposen de les corresponents autoritzacions administratives. Actualment, l’elevada demanda que hi ha de treballadors per cobrir les necessitats del sector de la construcció propicia que molta d’aquesta mà d’obra s’hagi de subcontractar a l’estranger, ja sigui perquè l’oferta nacional és insuficient o per la dificultat que nous immigrants s’instal·lin al país, a causa de diverses raons. Aquest fet comporta conseqüències com l’increment de preus, que es veu reflectit en el producte final, degut en part a l’augment de la mà d’obra i també al subministrament de materials i matèries primeres, que s’ha encarit notablement per la conjuntura internacional. Convé destacar que aquests fets, paral·lelament, també contribueixen a agreujar els actuals problemes socials i de preus dels habitatges de lloguer, en veure’s incrementada la demanda habitacional.
Per tant, convé adoptar algunes mesures per relaxar la pressió actual del sector i afavorir que l’execució de les obres es pugui espaiar en el temps, i aconseguir així un decalatge en l’inici i el transcurs de les obres perquè no conflueixin en un mateix moment i, al mateix temps, evitar que es generin unes puntes de demanda de mà d’obra molt accentuades.
Així, es proposa introduir alguns canvis als articles 64 i 65 del Reglament de construcció, que descriuen els terminis d’execució i les condicions de pròrroga de les llicències. La modificació consisteix a dilatar el termini d’inici de les obres majors, que passa de ser d’un (1) any a dos (2) anys, amb la finalitat d’espaiar-les i que no conflueixin en el temps. Tanmateix, pel que fa a la pròrroga que es pot sol·licitar per a les obres majors, els terminis es mantenen com fins ara.
Un altre punt important d’aquest Reglament consisteix a adaptar el Reglament de construcció a la darrera modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (introduïda mitjançant la Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola), que mitjançant l’