Decret 455/2025, del 10-12-2025, pel qual s’aprova el Reglament de les llicències majors.

I. Elements del joc: cartes Dependent del nombre de jugadors es pot jugar amb 52 o 32 cartes. II. Regles del joc: desenvolupament del joc Un cop posada l’aposta inicial pels jugadors que participen en la jugada, reben cinc cartes, totes cobertes, començant el primer interval d’apostes. La mà i els altres jugadors poden actuar de les formes següents: a) Obrir el pot fent una aposta sempre que tingui una parella de J o una combinació major. b) “Passar”, és a dir, no fer cap aposta en aquest moment, però es reserva el dret de cobrir o apujar l’aposta posteriorment. Un jugador pot passar tenint o no una combinació tan bona com una parella de J. Si el jugador amb la combinació major passa, el jugador següent que li toqui parlar pot obrir el pot o passar, i així successivament. Un cop algun dels jugadors que participen en la partida hagi apostat, el pot està obert i cada jugador en el seu torn podrà, a partir d’ara, retirar-se, cobrir o apujar l’aposta. Si tots els jugadors que participin en la jugada passen, es produeix el que es diu una mà en blanc. El joc continua amb una altra aposta inicial i en aquest cas es necessita almenys una parella de Q per obrir el pot. Si aquesta jugada fos novament en blanc es necessitaria almenys una parella de K en la següent; i si aquesta partida fos novament en blanc es necessitaria una parella d’As per a la mà següent. En el cas que la mà fos novament en blanc, el crupier segueix donant cartes fins que algun dels jugadors pugui obrir el joc amb una parella d’As com a mínim. Un cop han estat igualades totes les apostes, els jugadors que segueixin en la partida poden descartar-se, començant pel primer que va obrir el pot, d’una o més cartes cobertes, dient en veu alta el nombre de les quals vol descartar-se. El crupier pren un nombre de cartes equivalents de la part superior de la baralla i les lliura al jugador de manera que en tingui cinc. Cada jugador, en el seu torn, rep el nombre de cartes sol·licitades abans que el següent es descarti. Un jugador que no vol canviar les seves cartes es diu que està servit i ha de dir-ho o donar un cop damunt la taula quan li arribi el torn de descartar-se. El jugador que va obrir el pot, pot descartar-se d’una o més cartes de les que li van permetre fer la combinació per obrir. El seu descart es col·loca cap avall damunt el pot de forma que en acabar la jugada es pugui comprovar que tenia la combinació mínima per obrir. Si el crupier, en donar les cartes dels descarts, nota, quan ha donat la penúltima, que no en tindrà suficients per completar-los, s’ha de barallar juntament amb l’última carta totes les que s’hagin descartat prèviament, demanar al jugador anterior al que ha de rebre la carta següent que talli i continuar amb el repartiment amb la nova pila. Els descarts del jugador que va obrir el pot i del jugador que ha de rebre les cartes no s’hi inclouen si s’han mantingut separades i es poden identificar. En qualsevol moment del descart, i fins que arribi el torn de les apostes, qualsevol jugador pot sol·licitar que cadascun dels altres digui el nombre de cartes de les quals s’ha descartat. Un cop ha finalitzat el repartiment, el jugador que va obrir el pot ha de passar o apostar. En el cas que aquest jugador s’hagi retirat, és el jugador que es troba a la seva dreta el que té el torn. Cadascun dels altres jugadors en el seu torn poden retirar-se, cobrir o apujar les apostes fins que les apostes siguin igualades. En aquest moment, es mostren per torn les cartes i la combinació més alta guanya el pot. III. Errors i infraccions en el joc 1. Errors en el repartiment a) Si un jugador rep massa cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de recollir les cartes addicionals i col·locar-les damunt la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. b) Si un jugador rep menys cartes i ho indica abans de mirar-les, el crupier ha de donar-li les cartes necessàries per completar el nombre adequat de damunt de la baralla. En el cas que el jugador hagi vist alguna d’aquestes cartes es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. c) Si la primera carta que rep un jugador es dona cara amunt es considera error en el repartiment i es torna a iniciar la jugada. 2. Errors del crupier Si el crupier retira la baralla abans de finalitzar la jugada sense adonar-se que s’han de repartir més cartes, si es pot, ha de prendre la part superior de la baralla i repartir les cartes que faltin. En cas contrari, ha de mesclar les cartes que no s’han usat sense incloure les de descart. La mà ha de procedir de nou a la talla i el crupier ha d’eliminar la primera carta abans de començar a repartir. 3. Errors del jugador Si el jugador que obre el pot no pot demostrar que tenia la combinació necessària per obrir-lo, es considera que la jugada és falsa. Si una jugada és falsa el jugador que l’hagi feta no pot guanyar el pot. S’ha de retirar quan es conegui la irregularitat i qualsevol fitxa que hagi apostat roman al pot. En el cas que hagi fet l’última aposta i aquesta aposta no hagi estat coberta, es queden al pot les fitxes apostades per a la partida següent. En el cas que hi hagués algun dubte és el cap de sector qui ha de decidir en última instància d’acord amb la situació.