La Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària preveu en el capítol novè del títol segon, sobre els animals vius i els aliments, la necessitat d’establir reglamentàriament les mesures dirigides al benestar i a la protecció dels animals de renda, tant durant el transport com durant el procés de cria i engreix fins al moment del sacrifici.
La Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals vigent estableix que una de les seves finalitats és la d’assolir un nivell màxim de protecció i benestar dels animals. De la mateixa manera, la llei també preveu que cal afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals, i reconeix que els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, de manera que cal procurar-los el màxim benestar possible i evitar-los les pràctiques que els poden provocar patiments.
La mateixa Llei defineix els animals de renda com els animals domèstics que es produeixen, reprodueixin, engreixen i, en general, es crien per obtenir productes o prestar serveis. Les finalitats poden ser tant l’autoconsum com la comercialització, com és el cas dels animals de l’espècie equina de races d’aptitud càrnia, els de l’espècie ovina i els de l’espècie caprina que es produeixen, reprodueixen, engreixen i, en general, es crien a les explotacions ramaderes ubicades arreu del nostre territori per a l’obtenció de carn i en algun cas que s’ha implantat recentment, com el d’un ramat de cabres, per a la producció de llet per transformar-la en productes lactis.
La Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, preveu en el capítol IV, referent als ajuts, la creació d’un seguit d’acompanyaments orientats a fomentar les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya i el dall de prats, atenent el paper que té la ramaderia en la millora i el manteniment del paisatge i la conservació de la biodiversitat, així com en la prevenció dels riscos naturals que poden afectar el medi natural.
Altrament, d’acord amb el que estableix l’apartat 8 de la disposició final quarta de la Llei 31/2022, del 21 de juliol, per al desenvolupament i la diversificació dels sectors ramader i agrícola, es va modificar l’article 19 de la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, afegint, entre d’altres, un nou apartat 2, pel qual s’estableix que, amb l’objectiu de fomentar el benestar animal, el ministeri encarregat de l’agricultura estableix un ajut a l’explotació agrària amb l’objectiu de bonificar les pràctiques que afavoreixin la tinença d’animals de renda en condicions de benestar d’acord amb les necessitats de cada espècie, i en funció de les condicions, els criteris i els imports que s’estableixin reglamentàriament.
No obstant el que s’estableix en el capítol IV de la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, cal també prendre en consideració que l’agricultura i la ramaderia s’han de poder beneficiar d’altres ajudes específiques orientades a incentivar el seu desenvolupament atenent els beneficis que aquestes activitats comporten en termes mediambientals, econòmics, socials i culturals al conjunt de la societat, d’acord amb el que s’estableix al Reglament del procediment per a la concessió i el control de les subvencions i transferències públiques, de 12 de juliol del 2000.
En aquest sentit, la producció animal basada en pràctiques que assegurin el benestar dels animals presenta actualment un interès social més gran i, per consegüent, prendre cura del benestar animal està esdevenint un dels àmbits d’actuació fonamentals de la producció ramadera, a fi de garantir un model productiu basat en l’aplicació de bones pràctiques de maneig dels animals.
És en aquest context que el ministeri encarregat de l’agricultura i la ramaderia, amb concertació prèvia amb el sector, decideix dur a terme al llarg del 2024 una primera prova pilot d’avaluació de les condicions de benestar animal de les explotacions ramaderes en les quals es produeixen, es crien i s’engreixen animals de l’espècie equina de races d’aptitud càrnia, i de les espècies ovina i caprina.
Partint dels treballs d’aquesta primera fase, durant la qual es va poder avaluar l’aplicació del protocol AWIN (animal welfare indicators) —protocol internacionalment reconegut per avaluar el benestar a les explotacions ramaderes de bestiar equí, oví i caprí, que posteriorment s’ha adaptat tant com ha estat possible al model productiu ramader d’Andorra—, s’ha pogut executar durant aquest any 2025 una primera avaluació del benestar a totes les explotacions ramaderes que crien bestiar equí de races d’aptitud càrnia, així com a les explotacions ramaderes que crien bestiar oví i caprí.
En aquest procés d’avaluació s’han pres en compte quatre principis generals relacionats amb el benestar del bestiar equí, oví i caprí: l’alimentació, les condicions d’allotjament, el bon estat de salut dels animals i el seu comportament.
Aquests quatre principis es concreten en onze criteris o indicadors específics i tenen en compte els requisits bàsics aplicables a la tinença de bestiar equí, oví i caprí que incideixen directament en el seu benestar. Entre aquests requisits destaca la necessitat de disposar d’una superfície mínima coberta per cap de bestiar, especialment rellevant en el nostre context atenent les condicions climàtiques que poden afectar els animals en certes èpoques de l’any.
La finalitat que es persegueix amb aquest ajut complementari i específic dirigit als sectors equí, oví i caprí és fomentar i incentivar que les explotacions ramaderes del país assoleixin el nivell més elevat possible de compliment dels principis i criteris pels quals es regeix el benestar animal. Aquest nou paradigma ens ha de permetre iniciar un procés perquè a mitjà termini es pugui encarregar la realització d’una auditoria externa i independent per obtenir una acreditació que permeti que els productes alimentaris que s’obtenen d’aquestes espècies s’identifiquin amb un segell o distintiu que els diferenciï en el mercat, garantint que han estat produïts respectant el benestar animal al llarg de tota la cadena de producció (des de la cort fins a la taula).
El Reglament s’estructura en deu articles a l’efecte de concretar-ne els objectius, l’àmbit d’aplicació, les condicions per mitjà de les quals s’ha de regir l’accés a l’ajut i l’òrgan competent al qual correspon la seva gestió i control, el mètode de càlcul de l’ajut i la seva evolució futura.
El Reglament s’acompanya de dos annexos. El primer es refereix als principis i els criteris pels quals s’avalua el benestar dels animals de les espècies equina, ovina i caprina i la classificació de les explotacions en termes de benestar animal en funció de la puntuació obtinguda a cada període d’avaluació, i el segon es refereix a l’evolució dels nivells d’assoliment requerits a l’efecte de continuar tenint dret a beneficiar-se d’aquest ajut.
Altrament, es preveuen tres disposicions addicionals. La primera es refereix al pagament de l’ajut per als exercicis del 2025 i del 2026. La segona correspon a la realització de les avaluacions i els pagaments de l’ajut per als exercicis posteriors. Finalment, la tercera tracta les condicions d’accés per a les explotacions ramaderes equines, ovines i caprines de nova creació que es puguin establir a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.
Atenent a tot el que s’ha exposat, a proposta del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, el Govern, en la sessió del 3 de desembre del 2025, aprova aquest Decret amb el contingut següent: