S’aprova el

Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2021-2022 en els sectors dels comerços en general, inclòs el de lloguer de material esportiu, i de les activitats immobiliàries

D’acord amb l’apartat 7 de l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern fixa en aquest Reglament la quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals i de treball temporal de fronterer per a les activitats de la temporada d’hivern 2021-2022 en els sectors dels comerços en general, inclòs el de lloguer de material esportiu, i de les activitats immobiliàries, que s’esmenta a l’article 3.

1. Les activitats laborals que concerneixen aquesta quota especial són totes les que depenen del sector dels comerços al detall, incloses les relacionades amb els comerços de lloguer, muntatge, regulació i manteniment de material esportiu, i de les activitats immobiliàries amb necessitat de treballadors qualificats, i que tenen com a codis d’activitat econòmica principal o secundària el 52 (codi CAEA 1999) o el 47 (codi CAEA 2018), el 71 41 10 (codi CAEA 1999) o el 77 2 1 (codi CAEA 2018), el 71 21 00 (codi CAEA 1999) o el 77 1 2 (codi CAEA 2018), el 74 81 20 (codi CAEA 1999) o el 74 2 0 (codi CAEA 2018), i el 70 (codi CAEA 1999) o el 68 (codi CAEA 2018), d’acord amb les necessitats temporals relacionades amb la gestió o l’administració de l’empresa sol·licitant.
2. Per aplicar aquest Reglament, el Servei d’Immigració pot comprovar i determinar quina serà l’ocupació laboral concreta del treballador, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda d’autorització d’immigració.

1. El nombre total d’autoritzacions d’immigració temporals que es poden lliurar és de 293 i el nombre total d’autoritzacions de treball temporal de fronterer que es poden lliurar és de 23, la qual cosa representa un nombre global de 316 autoritzacions. Tanmateix, es pot concedir a l’empresa sol·licitant l’autorització d’immigració que demana, malgrat que el nombre total del tipus d’autorització de què es tracti s’hagi esgotat, si encara no s’ha exhaurit el nombre global d’autoritzacions fixat en aquest apartat.
2. Dins el nombre global d’autoritzacions fixat a l’apartat anterior, es pot concedir un nombre màxim de 221 autoritzacions a nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.

1. D’acord amb aquest Reglament, es considera que una empresa és de temporada si amplia la plantilla amb un mínim d’un assalariat durant tota la temporada. En virtut del nombre d’autoritzacions establert a l’article 3, únicament poden presentar sol·licituds les empreses que responguin a la fórmula màx. - mín. > = 1.
2. El nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar a cada empresa en el marc de la quota establerta a l’article 3 correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 2. Per mín. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de juny del 2019 i el 30 de setembre del 2019. Per màx. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de desembre del 2019 i el 31 de març del 2020.
3. Dins el nombre d’autoritzacions que corresponen a cada empresa, es fixa un límit màxim del 70% d’autoritzacions per als treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
4. Per acreditar aquestes dades, el responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.
5. Les empreses de nova creació, o que no estaven en funcionament la temporada d’hivern passada, han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, la fitxa de previsió de personal i un escrit explicatiu mitjançant el qual es justifiqui el nombre de llocs de treball per cobrir amb caràcter temporal i la categoria professional requerida. Les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents.
6. La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota del mateix sector el nombre de persones que estaven inscrites en aquesta quota i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.
7. Les empreses que apliquen una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral dels assalariats, de conformitat amb la normativa vigent no poden sol·licitar cap autorització d’immigració en el marc d’aquest Reglament de quota si aquesta autorització d’immigració és per a la mateixa ocupació que la d’un assalariat de l’empresa afectat per alguna d’aquestes mesures. El Servei d’Immigració efectua les verificacions corresponents prop del ministeri competent en matèria de treball abans d’atorgar-ne cap.

En cas que el ministeri competent en matèria d’immigració constati que l’empresa ha actuat amb frau, aplicant una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral a un treballador amb la mateixa ocupació per a la qual s’ha obtingut una autorització d’immigració en el marc d’aquest Reglament de quota, posteriorment a l’obtenció, pot incoar un expedient d’anul·lació de l’autorització d’immigració i comunicar aquesta situació al ministeri encarregat de treball als efectes escaients.

El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de percebre com a mínim el salari establert a la Classificació salarial d’immigració (CSI) que figura a la taula I de l’annex d’aquest Reglament. Aquest salari equival al salari fix corresponent a la jornada legal ordinària de treball de 40 hores setmanals. En el mateix sentit, en concepte de pensió alimentària i d’allotjament, no es pot superar la quantitat fixada a la taula II de l’annex d’aquest Reglament.

1. D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, i que anteriorment no hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer, o que hagin estat titulars d’una autorització d’aquestes característiques en una ocupació professional diferent de la que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o dos anys d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat.
2. En cas que els treballadors esmentats a l’apartat anterior hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer en el mateix tipus d’ocupació professional que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o un any d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat, atès que es té en compte l’experiència acumulada en temporades anteriors.

El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha d’acreditar el compliment d’algun dels requisits següents:

1. Estar vacunat contra la COVID-19 i que hagin transcorregut catorze dies naturals des de la data d’administració de la darrera dosi de la pauta vacunal completa. Aquesta condició s’acredita amb un certificat de vacunació.
2. Haver passat la malaltia en un termini inferior a sis mesos. Aquesta condició s’acredita amb un certificat de recuperació.
3. Haver passat la malaltia i estar vacunat contra la COVID-19 amb una dosi de la vacuna i que hagin transcorregut catorze dies des que es va administrar. Aquesta condició s’acredita amb els certificats corresponents.

1. D’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, quan el treballador no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, ha de tenir els visats requerits per entrar i circular legalment per França o Espanya i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.

2. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 136 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, l’empresari que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, independentment que sigui concedida o denegada, i en tot cas quan s’hagi exhaurit el termini de vigència de l’autorització d’immigració temporal, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador que no és nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu al seu país d’origen, en les situacions següents:

   • a) Quan el treballador no disposi dels visats requerits per entrar i circular per Espanya o França i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.
   • b) Quan expiri la vigència del visat durant l’estada del treballador al Principat d’Andorra.
   • c) Quan el treballador, encara que no li sigui exigible el visat, no pugui tornar a entrar legalment a França o a Espanya.

3. Les despeses comporten assumir el cost del transport fins a alguna estació portuària o aeroportuària dels estats veïns, i d’aquesta estació fins al país d’origen del treballador.

4. En cas que l’obligat a fer-se càrrec de les despeses incompleixi la seva obligació, l’Administració pot repatriar el treballador per compte de l’obligat. En aquest supòsit, l’Administració disposa d’un termini prescriptiu de tres anys per exigir a l’empresari obligat el rescabalament pel pagament de les despeses ocasionades per la tornada d’aquest treballador al seu país d’origen.

1. En cas que una empresa hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li corresponia però el nombre global d’autoritzacions encara no estigui exhaurit, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar-ne el nombre que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, sempre que l’empresari justifiqui que ha tingut baixes per accident o malaltia d’una durada superior a tres mesos entre els seus treballadors estrangers.
2. En cas que una empresa acrediti justificadament una necessitat sobrevinguda de treballadors i que la demanda no hagi estat satisfeta pel mercat del treball interior, després d’haver fet ús del Servei d’Ocupació, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa.
3. En cas que una empresa acrediti justificadament la necessitat objectiva d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció durant la temporada d’estiu del 2021, o bé acrediti justificadament el tancament durant la temporada d’estiu del 2021, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, atenent molt especialment la mitjana de treballadors de l’empresa corresponents al període comprès entre els mesos de juny i de setembre del 2021.
4. En cas que una empresa no hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li corresponien però el nombre global d’autoritzacions estigui exhaurit, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar-ne l’ampliació fins al nombre màxim d’autoritzacions que tenia assignades.
5. Les ampliacions que s’acordin no poden vulnerar mai la proporció màxima del 70% d’autoritzacions per a treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
6. En cas que l’abast de les sol·licituds ho justifiqui, es pot decidir l’ampliació del nombre global d’autoritzacions establertes a l’article 3 fins al límit màxim del 30% d’aquest nombre global d’autoritzacions.

1. El termini de presentació de les sol·licituds d’autoritzacions al Servei d’Immigració a l’empara d’aquest Reglament s’inicia a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament i s’acaba el 31 de març del 2022.
2. Les autoritzacions lliurades a l’empara d’aquest Reglament són vigents a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament i fins al dia 1 de maig del 2022.

Les autoritzacions concedides a l’empara d’aquest Reglament permeten al titular canviar de lloc de treball durant el període de vigència de l’autorització, sempre que es tracti d’exercir una de les activitats laborals definides a l’article 2 i que es respecti el requisit salarial segons disposa l’article 5.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 29 de setembre del 2021

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex

Taula I. Classificació salarial d’immigració (CSI)

Grup CNO

Ocupació

Salaris 2021

10 al 17

Directors, gerents i dirigents

2.142 €

3313

Agents immobiliaris

1.351 €

46

Caixers, taquillers i altres empleats similars que tracten directament amb el públic

1.186 €

5320

Encarregats de secció d’un comerç i similars

1.673 €

5330

Dependents i demostradors de botigues, magatzems, quioscos i mercats ambulants

1.186 €

Taula II. Pensió alimentària i allotjament

Període

Pensió alimentària

Allotjament

Total període

Dia

2,40 €

1,98 €

6,78 €

Setmana

(per àpat)

11,04 €

40,17 €

Mes

46,40 €

171,26 €