La Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) defineix, entre altres matèries, els habitatges de protecció pública o habitatges socials, construïts sobre terrenys de titularitat pública o privada, destinats únicament al lloguer i adjudicats en funció de les necessitats socials detectades. A més, atribueix a l’Institut Nacional de l’Habitatge funcions cabdals en aquesta àrea: mesurar la necessitat de promocionar els habitatges de protecció pública, proposar al Govern l’aprovació reglamentària dels requisits d’accés dels habitatges de protecció pública i, finalment, instruir i adjudicar aquests habitatges.
Aquest Reglament té per objecte la regulació integral del règim jurídic dels habitatges de protecció pública mitjançant: (i) la creació d’un registre de sol·licitants que té com a objectiu general mesurar les necessitats d’habitatge de protecció pública i, com a específic, vehicular les demandes d’habitatge de protecció pública; (ii) l’establiment dels requisits d’accés a aquests habitatges que permeten categoritzar la demanda residencial exclosa d’acord amb la classificació ETHOS (European Tipology on Homeless and Housing Exclusion, en anglès) feta per la Feantsa (Federació Europea d’Associacions Nacionals que Treballen amb les Persones Sense Sostre) d’acord amb la seva gravetat i situació de risc; i (iii) la regulació del procediment d’adjudicació, que s’articula mitjançant un sistema de puntuació que prioritza diversos col·lectius pel fet de trobar-se en un grau d’exclusió residencial greu.
En aquest sentit, les persones que no tenen llar i que depenen totalment o de forma substancial dels serveis socials per cobrir les seves necessitats bàsiques mitjançant ajuts econòmics ocasionals són beneficiàries de forma prioritària en l’adjudicació d’aquests habitatges.
Per això, i en atenció a aquest grup de població, l’INH proposa un model d’intervenció anomenat Primer la llar (Housing First en anglès), implementat als Estats Unitats, el Canadà i diversos països europeus, que en els darrers anys ha adquirit més rellevància en les polítiques de prevenció i abordatge de l’exclusió residencial. Aquest model revela resultats molt positius en la intervenció amb persones sense llar i assoleix un alt percentatge de reintegració social.
El procediment d’adjudicació finalitza mitjançant la signatura d’un contracte de cessió administrativa d’habitatge de protecció pública. Es tracta, doncs, d’un contracte de naturalesa pública, exclòs de l’àmbit d’aplicació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, i que possibilita la gestió eficient d’aquests habitatges en tant que l’Institut Nacional de l’Habitatge actua des de la seva condició d’administració pública i, per tant, gaudeix de les prerrogatives administratives que la llei li atorga en cada moment. Aquests contractes, a més d’establir els pactes relatius a l’ús i gaudiment dels habitatges, han de recollir els compromisos vinculats al programa Primer la llar.
Aquest Reglament constitueix un pas decisiu dins de les polítiques d’habitatge perquè introdueix com a novetat la gestió integral pública dels habitatges de protecció pública, de manera que l’Institut Nacional de l’Habitatge assumeix de forma directa la gestió econòmica d’aquests habitatges, mentre que la gestió social és encomanada a una entitat social, prèvia licitació pública corresponent. D’aquesta manera, s’incorpora un abordatge integral de la gestió dels habitatges de protecció pública, mitjançant la introducció de tècniques professionalitzades dels àmbits econòmic, pressupostari i social.
A més, aquest Reglament també preveu la possibilitat de destinar els habitatges de protecció pública a facilitar l’atenció eficaç i ràpida en situacions d’urgència per atendre casos peremptoris però de caràcter temporal fins que la persona afectada i la seva família puguin accedir a un altre habitatge de l’àmbit protegit o del mercat ordinari.
La regulació legal de les modalitats d’habitatge protegit constitueix una acció adreçada a donar compliment a l’Objectiu de desenvolupament sostenible núm. 11 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i concretament a la fita núm. 1, relativa a l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles.
Ateses les consideracions anteriors, a proposta del ministre de Territori i Habitatge, el Govern, en la sessió del 22 de juny de 2022 aprova aquest Decret amb el contingut següent: