L’apartat primer de l’article 11 de la Llei 7/2019, del 7 de febrer, de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, disposa que “les administracions han d’adoptar les mesures necessàries per evitar la introducció i la proliferació en el medi natural d’espècies exòtiques, especialment quan es demostri científicament que poden competir amb les espècies autòctones i alterar-ne les característiques genètiques, els equilibris i les dinàmiques ecològics”.
El Consell General aprovà, el 22 de juny del 2000, la ratificació del Conveni relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural d’Europa, fet a Berna el 19 de setembre de 1979. El Conveni de Berna creà el 1992 el grup d’experts de les espècies exòtiques invasores, que ha emès nombroses recomanacions i l’estratègia europea relativa a les espècies exòtiques invasores.
El Conveni relatiu a les zones humides d’importància internacional, particularment com a hàbitat d’aus aquàtiques, fet a Ramsar el 2 de febrer de 1971 i ratificat el 19 d’abril del 2012 pel Consell General, demana entre altres mesures, adoptar legislació i plans per impedir la introducció i el comerç de noves espècies exòtiques invasores.
El Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992 i que va entrar en vigor a Andorra el 5 de maig del 2015, estableix en l’article 8 h) que cada part contractant “impedeix que s’introdueixin, controla o erradica les espècies exòtiques que amenacin ecosistemes, hàbitats o espècies”.
La introducció d’espècies exòtiques, considerades invasores pels danys que poden causar a les espècies autòctones, representa avui en dia un dels factors que més amenacen els ecosistemes, els hàbitats i les espècies autòctones de fauna i flora, i la biodiversitat en general. La introducció per part de l’home, sigui voluntàriament o no, provoca una afectació i una disminució dels recursos de què disposen les espècies autòctones per sobreviure o les afecta directament per predació. Les conseqüències ecològiques, econòmiques i sanitàries que pot comportar l’aparició d’aquestes espècies, poden ser diverses i en alguns casos irreversibles.
Aquest Reglament s’ha redactat considerant les espècies incloses a la llista d’espècies exòtiques preocupants per la Unió Europea i també als catàlegs nacionals dels estats veïns, incloent-hi les espècies quan els seus hàbitats són presents a Andorra. Així mateix, s’hi han inclòs altres espècies publicades en estudis de caràcter científic en el territori pirinenc.
La