Decret 190/2023, del 26-4-2023, d’aprovació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny i sobre els estudis geològics i geotècnics per atorgar llicències de construcció.

S’aprova el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny i sobre els estudis geològics i geotècnics per atorgar llicències de construcció, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny i sobre els estudis geològics i geotècnics per atorgar llicències de construcció

Es troben subjectes a les prescripcions d’aquest Reglament els actes i les actuacions sotmesos a la llicència urbanística d’obres majors prevista al Reglament de construcció que impliquen treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny (construccions de nova planta, excavacions, desmunts, esplanacions i/o terraplenaments) o en què s’afecti la fonamentació. Igualment, estan subjectes a les prescripcions d’aquest Reglament, en els continguts que els pertoquin, les actuacions de les administracions públiques l’abast de les quals equivalgui a les característiques d’una obra major.

1. No es pot iniciar cap de les activitats a les quals es refereix l’article anterior sense que s’hagi seguit el procediment i s’hagi obtingut la llicència urbanística corresponent, segons el procediment general, especial o simplificat que preveu el Reglament de construcció, en funció de la llicència que es vol obtenir.
2. Els informes vinculants dels ministeris competents, en compliment de la legislació sectorial aplicable per raó de la matèria, o les facultats de revisió que els corresponen, s’exerceixen d’acord amb el que preveu el Reglament de construcció.
3. Per obtenir els informes vinculants anteriors o a l’efecte de portar a terme la revisió documental corresponent, el promotor dels treballs i de les activitats definides en l’article anterior ha de presentar al comú, juntament amb la sol·licitud d’obres o de llicència, els documents tècnics que s’indiquen en els annexos, quan sigui el cas.
4. El comú envia tots els documents al ministeri responsable de l’ordenament territorial, el qual tramet la documentació tècnica, quan escau, als altres ministeris per raó de la legislació sectorial aplicable.
5. El ministeri responsable de l’ordenament territorial i els altres ministeris competents, per raó de la legislació sectorial aplicable, poden demanar al sol·licitant més informació tècnica.
6. Els defectes, les deficiències o els incompliments normatius són tractats d’acord amb les normes previstes al Reglament de construcció, en funció del procediment de concessió de llicències que s’utilitzi.
7. Correspon al comú, d’acord amb la competència que li atorga la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, la inspecció de tots els treballs i les activitats que estan sotmesos a aquest Reglament, per verificar que es duen a terme correctament.

1. Els projectes relatius a qualsevol tipus de construcció de nova planta, de modificació o de rehabilitació en què s’afecti la fonamentació, així com els projectes en general que incloguin moviment de terra, excavacions, desmunts, esplanacions i/o terraplenaments, estan obligats a presentar els informes geològics i geotècnics i la documentació administrativa que es detallen a l’annex 1.
2. Si escau, aquests projectes també han d’incloure els estudis específics sobre risc natural que es preveuen a l’annex 2.
3. Aquests documents s’insereixen dins de la documentació que cal presentar en cadascun dels procediments de concessió de llicències urbanístiques que estableix el Reglament de construcció.

Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que contradiguin aquesta normativa.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 d’abril del 2023

Xavier Espot ZamoraCap de Govern en funcions

Annex 1. Estudis tècnics: documentació que cal presentar

Aquesta documentació es presentarà conforme a l’ordre establert en l’índex següent, amb menció específica de cadascun dels paràgrafs següents:

1. Estudi geològic.

1.1. Estudi informatiu: aspectes generals relatius a l’informe geològic.

1.1.1. Empresa i tècnic competent que elaboren l’estudi, amb menció del número d’autorització d’exercici liberal de la professió, quan sigui diferent del tècnic autor del projecte.

1.1.2. Situació de la parcel·la objecte de l’estudi amb les coordenades oficials d’Andorra i delimitació en planta a escala màxima 1/200, amb les cotes d’altimetria referides a l’anivellament general d’Andorra i indicant en planta i en alçat les finques i propietats veïnes que es poden veure afectades.

1.1.3. Referència al projecte general al qual va lligat l’informe geològic, i referència al tècnic autor del projecte.

1.2. Estudi geològic: caracterització del terreny, que ha de contenir com a mínim l’anàlisi separada dels aspectes següents:

1.2.1. Definició de la campanya de reconeixements: exposició de la necessitat o no d’efectuar una campanya de reconeixement. Metodologia de treball i definició dels reconeixements efectuats en la parcel·la objecte d’estudi.

Prospeccions mecàniques, assaigs in situ, geofísica, calicates, sondatges, assaig de laboratori, mesures estructurals, etc. La metodologia de treball utilitzada per a la caracterització del terreny es justifica mitjançant una memòria explicativa dels treballs efectuats adaptada a les condicions i les característiques de cada terreny, així com a les obres de modificació de l’estat del terreny projectades.

En la memòria esmentada, el tècnic o els tècnics autors de l’estudi han de redactar explícitament que la metodologia utilitzada garanteix de forma suficient la caracterització del terreny segons els treballs de modificació de l’estat del terreny projectats.

1.2.2. Caracterització geològica del terreny en què es tenen en compte els resultats dels reconeixements efectuats.

1.2.3. Caracterització hidrogeològica del terreny en què es tenen en compte els resultats dels reconeixements efectuats.

1.2.4. Caracterització geotècnica del terreny en què es tenen en compte els resultats dels reconeixements eventualment efectuats.

1.2.5. Anàlisi dels riscos geològics naturals als quals pot estar exposada la parcel·la (caiguda de blocs, esllavissades, corrents d’arrossegalls, grans moviments) i proposta de correcció de forma que es garanteixin amb un nivell de seguretat suficient les condicions de servei, habitabilitat, etc., per a la qual està projectada una infraestructura determinada. En el cas d’un terreny afectat de forma significativa (perillositat mitjana i/o alta) per algun dels riscos següents: caigudes de blocs, corrents d’arrossegalls, grans moviments, moviments superficials, s’efectuarà un estudi específic d’acord amb l’índex establert en l’annex 6 d’aquest Reglament.

2. Estudi geotècnic de les obres projectades, que ha de contenir, com a mínim, l’anàlisi dels punts següents:

2.1. Estudi informatiu: aspectes generals relatius a l’informe geotècnic.

2.1.1. Empresa i tècnic competent que elaboren l’estudi, amb menció del número d’autorització d’exercici liberal de la professió, quan sigui diferent del tècnic autor del projecte.

2.1.2. Situació de la parcel·la objecte de l’estudi amb les coordenades oficials d’Andorra i delimitació en planta a escala màxima 1/200, amb les cotes d’altimetria referides a l’anivellament general d’Andorra i indicant en planta i alçat les finques i propietats veïnes que es poden veure afectades.

2.1.3. Referència al projecte general al qual va lligat l’informe geotècnic, i referència al tècnic autor del projecte.

2.2. Excavacions.

2.2.1. Anàlisi d’estabilitat de les excavacions projectades amb indicació dels factors de seguretat i recomanacions relatives al sistema d’execució d’aquestes excavacions. L’anàlisi d’estabilitat i les recomanacions tenen en compte tant les excavacions de tipus temporal com les definitives.

2.2.2. Tipologia de les obres de sosteniment del terreny, tant temporals com definitives, i anàlisi dels aspectes constructius que s’han de tenir en compte en projectar-les.

2.2.3. Anàlisi de les noves condicions d’estabilitat del vessant així com de les parcel·les i edificacions veïnes tenint en compte els treballs de modificació de l’estat del terreny projectats. Es mencionarà explícitament que les noves condicions d’estabilitat garanteixen l’estabilitat del conjunt del vessant.

2.3. Fonamentacions.

2.3.1. Condicions generals relatives a les condicions de fonamentació.

2.3.2. Determinació de la tensió admissible, assentaments, etc., en funció dels resultats de l’eventual campanya de reconeixements.

2.3.3. Tipologia de les obres de fonamentació del terreny i anàlisi dels aspectes constructius que s’han de tenir en compte en projectar-les.

2.4. Altres aspectes geotècnics analitzats.

En aquesta part s’analitzen terraplens, obres de drenatge, obres de control de l’erosió, millora del terreny i, en general, altres incidències destacables des d’un punt de vista geotècnic.

2.5. Pla de seguiment de l’obra en fase d’execució.

En aquesta part s’especificarà un pla de seguiment de l’obra que és de compliment obligatori per part de la direcció d’obra. El pla remarca els aspectes següents:

2.5.1. Aspectes geotècnics més importants que s’han de controlar en fase de direcció d’obra i un cop finalitzada l’obra.

2.5.2. Sistema de control (pla de control).

2.5.3. Anàlisi de la conveniència d’instal·lar sistemes d’auscultació.

Annex 2. Estudis específics sobre riscos naturals geològics i geotècnics; documentació que cal presentar

A. Estudi específic per caigudes de blocs

1. Estudi del vessant en què es justificarà el projecte de protecció en el cas que sigui necessari. Constarà dels apartats següents:

   • a) Característiques de l’àrea font (localització de punts de sortida, dimensions dels blocs, geometria, indicadors de perill observats), geometria del recorregut, rugositat i presència d’obstacles. Presència o absència de despreniments anteriors.
   • b) Modelització numèrica de les caigudes de blocs. La modelització haurà de tenir com a resultats la determinació de l’arribada màxima de les caigudes, les energies d’impacte i rebots dels blocs al lloc on es preveu instal·lar la protecció.

2. Estudi constructiu de la protecció, en el cas que l’estudi de vessant la consideri necessària. Justificació del disseny en termes de localització, alçària i capacitat per absorbir l’energia d’impacte.

3. Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s’ha d’assumir una vegada efectuat el projecte constructiu de la solució protectora adoptada. La solució adoptada ha de ser suficient per minimitzar la perillositat natural existent abans de l’inici de les actuacions.

B. Estudi específic per corrents d’arrossegalls

1. Estudi específic del risc existent, en què es justificarà el disseny de la protecció en cas que sigui necessari. Constarà dels apartats següents:

   • a) Descripció de les característiques de l’àrea font (volum i nivell d’estabilitat de la massa potencialment mobilitzable), geometria del recorregut i presència d’obstacles.
   • b) Determinació de l’abast dels corrents d’arrossegalls al sector, tenint en compte els períodes de retorn assumibles i la localització de la parcel·la dins del vessant.

2. Projecte constructiu dels treballs d’estabilització a l’àrea font o de protecció, en el cas que l’estudi del risc la consideri necessària. La protecció tindrà en compte les energies d’impacte i els volums de sediment en la zona d’arribada.

Es verificarà que la solució adoptada no comportarà un augment de risc de les parcel·les edificables dels voltants.

3. Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s’ha d’assumir una vegada efectuat el projecte constructiu de la solució protectora adoptada. La solució adoptada ha de ser suficient per minimitzar la perillositat natural existent abans de l’inici de les actuacions.

C. Estudi específic per reactivació de grans moviments

1. Estudi específic del risc existent en la parcel·la objecte d’estudi, en què es justificarà una estratègia de solució i un control de moviments, en el cas que sigui necessari:

   • a) Descripció acurada de la tipologia i les característiques de l’esllavissada. Determinació de la geometria, les parts i les unitats (per exemple, trencades secundàries). Determinació de les propietats resistents dels materials involucrats i estimació del comportament de l’aigua subterrània.
   • b) Estimació, pels mètodes que siguin necessaris, de l’eventual activitat de moviment associada al fenomen estudiat.
   • c) Estudi d’eventuals reactivacions de moviment associades al fenomen estudiat.
   • d) Anàlisi de les condicions d’estabilitat natural del vessant abans de la realització de cap dels treballs de modificació de l’estat actual del terreny previstos al projecte. Determinació del factor de seguretat del vessant natural i amb les modificacions proposades als projectes.
   • e) Proposta de mesures d’auscultació i seguiment del vessant en cas que es considerin necessàries.

2. Proposta de mesures d’estabilització, contenció i/o protecció que cal retenir en el projecte constructiu i/o de seguiment del moviment, en el cas que es considerin necessàries.

3. Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s’ha d’assumir una vegada efectuat el projecte constructiu de la solució protectora adoptada. La solució adoptada ha de ser suficient per minimitzar la perillositat natural existent abans de l’inici de les actuacions.

D. Estudi específic per esllavissaments superficials

1. Estudi del vessant natural, que constarà dels apartats següents:

   • a) Descripció de les característiques geomètriques del vessant i dels materials susceptibles de trencar-se. Estimació de les condicions d’aigua subterrània i de les propietats resistents dels materials concernits.
   • b) Anàlisi de les condicions d’estabilitat natural del vessant abans de la realització de cap dels treballs de modificació de l’estat actual del terreny previstos al projecte. Determinació del factor de seguretat del vessant natural i amb les modificacions proposades al projecte.

2. Projecte de mesures d’estabilització, contenció i/o protecció que cal retenir en el projecte constructiu i/o de seguiment del moviment, en el cas que es considerin necessàries.

3. Risc residual. Es determinarà i quantificarà el risc que s’ha d’assumir una vegada efectuat el projecte constructiu de la solució adoptada. La solució adoptada ha de ser suficient per minimitzar la perillositat natural existent abans de l’inici de les actuacions.