Decret 177/2021, del 26-5-2021, d’aprovació del Reglament de les capacitacions professionals de seguretat i qualitat industrial.

S’aprova el Reglament de les capacitacions professionals de seguretat i qualitat industrials, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Capítol primer. Generalitats

1. Fins passats cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, els treballadors que no compleixin els requisits formatius però que al mateix temps treballin per compte d’una empresa instal·ladora i puguin demostrar una antiguitat superior a cinc anys en el sector com a instal·ladors poden accedir al certificat d’aptitud sènior efectuant un curs de capacitació específic, que es detalla a continuació:

   • a) Una formació tècnica específica relativa al certificat d’aptitud que es vulgui obtenir, en la qual s’ha d’incloure, a més del contingut tècnic i pràctic per exercir en el sector, el temari establert a l’article 5, Convocatòria del curs i de l’examen, d’aquest Reglament.
   • b) Els candidats que no tinguin el batxillerat cal que efectuïn, prèviament a la formació tècnica específica, una formació genèrica prèvia, anomenada tronc comú, que serveix per a la posada a nivell dels coneixements necessaris per accedir a qualsevol de les formacions específiques de cada certificat d’aptitud. La resta de candidats que acreditin tenir un nivell acadèmic igual o superior al batxillerat poden apuntar-se directament a la formació tècnica específica que correspongui.

2. El procediment per organitzar i resoldre aquests cursos és el mateix que el que es preveu en l’article 5, Convocatòria del curs i de l’examen; en l’article 7, Formació, proves i exàmens, i en l’article 8, Resultats de les proves i exàmens, d’aquest Reglament.

3. Pel risc i les característiques dels productes, aquesta disposició addicional no es pot aplicar al sector de la manipulació d’explosius ni al de la pirotècnia professional.

Les persones que van obtenir el diploma del curs de capacitació professional expedit en els cursos oficials efectuats abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament disposen de nou mesos per convalidar i reemplaçar el diploma pel certificat d’aptitud corresponent.

Passat aquest termini, la persona perd la possibilitat de convalidar el diploma.

En el cas de complir els requisits acadèmics establerts a l’annex d’aquest Reglament, cal que a més aportin un document que ho acrediti.

Les empreses que disposin de treballadors amb carnet professional vigent tenen dotze mesos per demanar el nou carnet per als empleats que ja hagin obtingut el certificat d’aptitud d’acord amb la disposició transitòria primera.

Si passat aquest termini no s’ha efectuat aquest tràmit, es perd la validesa del carnet professional.

Les empreses instal·ladores disposen de cinc anys des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament per complir les ràtios de treballadors descrites a l’article 4, Tipus de tècnics en una empresa instal·ladora, d’aquest Reglament.

1. Queda derogat el Reglament regulador del carnet professional, aprovat per decret del 4 de novembre del 2015, en tot el que està relacionat amb els carnets i les categories professionals que són competència del departament encarregat de la seguretat i la qualitat industrial i que vagi en contra d’aquest Reglament.

2. Queda derogada qualsevol disposició de rang igual o inferior que s’oposi al que estableix aquest Reglament i, especialment, els articles, els paràgrafs, els annexos o les instruccions tècniques que s’hi oposin corresponents a la formació i a l’obtenció del carnet professional dels reglaments següents:

   • a) Reglament d’instal·lacions elèctriques de baixa tensió, del 2 de novembre de 1988, i les modificacions posteriors.
   • b) Reglament de substàncies explosives, del 4 de maig del 1976, i les modificacions posteriors.
   • c) Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles, del 28 de febrer del 2018.
   • d) Reglament relatiu a la utilització d’explosius per al desencadenament preventiu d’allaus, aprovat per decret el 25 d’octubre del 2006.
   • e) Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús d’hidrocarburs, del 16 de desembre del 2020.
   • f) Reglament d’instal·lacions elèctriques de molt baixa tensió i fibra òptica, del 23 de desembre del 2020.
   • g) Reglament d’infraestructures de telecomunicacions del Principat d’Andorra, aprovat per decret el 3 de novembre del 2010.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 26 de maig del 2021

Per delegacióJordi Gallardo FernàndezMinistre de Presidència, Economia i Empresa

Annex. Categories professionals

I. Instal·ladors de baixa tensió

Són els instal·ladors descrits en el reglament vigent que regula les instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

1. Requisits formatius: disposar, com a mínim, d’un títol de nivell 3 segons la Classificació internacional normalitzada d’educació i disposar, com a mínim, de les competències següents:

   • a) Tenir coneixements en:

i. Els diferents tipus d’instal·lacions elèctriques, segons el tipus de tensió i modalitat (contínua/alterna, monofàsica/trifàsica, amb neutre o sense…).

ii. Les proteccions elèctriques, els tipus de cables i els accessoris en les instal·lacions elèctriques.

iii. Els circuits electrònics.

iv. Els principis fonamentals de l’electricitat i l’electrònica que permetin calcular i entendre les instal·lacions.

v. Els aparells i els sistemes de mesura dels diferents elements que caracteritzen una instal·lació elèctrica.

vi. El funcionament dels equips elèctrics i motors.

• b) Saber calcular i dissenyar:

i. Una instal·lació elèctrica que no requereix projecte, quadres elèctrics i de maniobra.

ii. Les proteccions elèctriques que cal emprar.

iii. Instal·lacions senzilles de telefonia i domòtica.

iv. Instal·lacions solars elèctriques que no requereixen projecte.

• c) Saber determinar/redactar:

i. Esquemes elèctrics.

ii. Plànols.

• d) Saber llegir i interpretar:

i. Una memòria tècnica.

ii. Esquemes elèctrics.

iii. Plànols.

iv. Fitxes tècniques de muntatge relacionades amb la baixa tensió.

• e) Han d’executar (seguint plànols, esquemes o fitxes tècniques quan no siguin competents per dissenyar-los):

i. Instal·lacions elèctriques.

ii. Instal·lacions de telefonia i domòtica.

iii. Quadres elèctrics i de maniobra.

iv. Instal·lacions fotovoltaiques, inclosa la connexió a la xarxa.

v. Instal·lacions d’equips i motors elèctrics.

• f) Saber fer el manteniment i les comprovacions oportunes, així com localitzar i reparar una avaria:

i. En equips i motors elèctrics bàsics.

ii. En una instal·lació elèctrica.

iii. En una instal·lació de telefonia i domòtica bàsiques.

iv. En instal·lacions fotovoltaiques.

2. Requisits mèdics:

S’ha d’estar en plena capacitat d’obrar. En cas de dubte es pot demanar un certificat mèdic o psicotècnic.

3. Altres requisits:

Cap altre requisit.

II. Instal·ladors de molt baixa tensió

Són els instal·ladors descrits en el reglament vigent que regula les instal·lacions elèctriques de molt baixa tensió.

1. Requisits formatius: disposar, com a mínim, d’un títol de nivell 3 segons la Classificació internacional normalitzada d’educació i disposar, com a mínim, de les competències següents:

   • a) Tenir coneixements en:

i. Les diferents instal·lacions de molt baixa tensió, i com a mínim les que s’enumeren a continuació: telecomunicacions, telefonia, domòtica, VSAT, xarxa de dades local, xarxes de centraleta telefònica PBX, megafonia, so, circuit tancat de televisió, sistemes de seguretat i xarxa de radiocomunicació fixa o mòbil.

ii. Els circuits electrònics.

iii. Les proteccions elèctriques, els tipus de cables i els accessoris en les instal·lacions elèctriques.

iv. Els principis fonamentals de l’electricitat i l’electrònica que permetin calcular i entendre les instal·lacions.

v. Les diferents configuracions de les xarxes.

vi. Aparells i sistemes de mesura dels diferents elements que caracteritzen una instal·lació elèctrica.

vii. Sistemes i equips informàtics.

• b) Saber calcular i dissenyar:

i. Instal·lacions senzilles de molt baixa tensió (com a mínim les que s’han assenyalat anteriorment) que no requereixin projecte.

ii. Instal·lacions de baixa tensió senzilles amb circuits tant de corrent continu com altern, monofàsic o trifàsic, aplicant els conceptes bàsics de l’electricitat.

iii. Circuits analògics i circuits lògics digitals.

• c) Saber determinar/redactar:

i. En cada cas, els equips idonis necessaris en una instal·lació,

ii. El programari necessari per al servei que s’ha de donar i la seva configuració, i el tipus de maquinari necessari.

iii. Esquemes elèctrics.

iv. Plànols.

• d) Saber llegir i interpretar:

i. Una memòria tècnica.

ii. Esquemes elèctrics.

iii. Plànols.

iv. Fitxes tècniques de muntatge relacionades amb la molt baixa tensió.

• e) Saber executar (seguint plànols, esquemes o fitxes tècniques quan no siguin competents per dissenyar-los):

i. Qualsevol tipus d’instal·lació de molt baixa tensió (com a mínim les que s’han assenyalat anteriorment).

ii. Instal·lacions d’equips informàtics i tots els seus elements perifèrics opcionals.

iii. Instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

• f) Saber fer el manteniment i les comprovacions oportunes, així com localitzar i reparar una avaria:

i. En instal·lacions de molt baixa tensió (com a mínim les que s’han assenyalat anteriorment).

ii. En els equips informàtics.

iii. En instal·lacions elèctriques de baixa tensió.

2. Requisits mèdics:

S’ha d’estar en plena capacitat d’obrar. En cas de dubte es pot demanar un certificat mèdic o psicotècnic.

3. Altres requisits:

Cap altre requisit.

III. Aprenent de botafoc / botafoc de roca

Són els instal·ladors descrits en el reglament vigent que regula els explosius i que s’utilitzen per a treballs d’obra.

1. Requisits formatius: disposar, com a mínim, d’un títol de nivell 3 segons la Classificació internacional normalitzada d’educació i disposar, com a mínim, de les competències següents:

   • a) Tenir els coneixements en:

i. Els equips de perforació i les seves tècniques.

ii. Els diferents tipus d’explosius i iniciadors: característiques i accessoris.

iii. Els principis fonamentals del funcionament d’un explosiu.

iv. Els procediments de voladura i seguretat.

v. El tir fallit i les accions que s’han d’executar.

vi. Com s’ha de fer el transport i l’emmagatzematge d’explosius.

• b) Saber calcular i dissenyar les magnituds per poder fer les comprovacions de connexió d’una voladura.
• c) Saber determinar/redactar:

i. A través de mostres i sondejos de pedres i roques, una anàlisi per triar el millor procediment de preparació i perforació.

ii. Les característiques d’una perforació (profunditat, desviació, nivell piezomètric…).

iii. L’estabilitat del front o el talús d’excavació.

iv. L’anàlisi dels gasos en zones tancades.

v. La preparació que cal dur a terme en els equipaments i accessoris per efectuar una voladura.

vi. La manipulació dels explosius i dels elements iniciadors per efectuar voladures.

• d) Saber llegir i interpretar:

i. Una memòria tècnica.

ii. Plànols.

• e) Saber executar (seguint plànols, esquemes o fitxes tècniques quan no siguin competents per dissenyar-los):

i. La destrucció dels explosius i els elements iniciadors.

ii. Un pla de tir.

iii. La càrrega de la voladura.

iv. Les verificacions abans i després de la voladura.

• f) Saber fer el manteniment i les comprovacions oportunes, així com localitzar i reparar una avaria, de manera molt bàsica, dels equips de perforació.

2. Requisits mèdics:

Certificat mèdic oficial, amb una prova psicotècnica, que acrediti que la persona és apta per a l’ús d’explosius.

3. Altres requisits:

Disposar de la conformitat del Cos de Policia. Per això, els interessats han de prestar el seu consentiment exprés perquè s’obtinguin els seus antecedents penals.

Nota: aquest carnet professional pot anar acompanyat de l’apel·latiu de l’especialitat obtinguda, segons les previstes en el reglament que regula els explosius.

IV. Aprenent de botafoc / botafoc de neu

Són els instal·ladors descrits en el reglament vigent que regula els explosius i que s’utilitzen per al desencadenament d’allaus.

1. Requisits formatius: disposar, com a mínim, d’un títol de nivell 3 segons la Classificació internacional normalitzada d’educació i disposar, com a mínim, de les competències següents:

   • a) Tenir coneixements en:

i. Els diferents tipus d’explosius i iniciadors: característiques i accessoris.

ii. Els procediments de voladura i seguretat.

iii. Els principis fonamentals del funcionament d’un explosiu.

iv. El tir fallit i les accions que s’han d’executar.

v. Com s’ha de fer el transport i l’emmagatzematge d’explosius.

vi. Els diferents tipus de neu i el reconeixement de zones d’allaus.

vii. Esquí alpí d’alt nivell i tècniques de transport en esquí.

viii. Conducció de moto de neu.

ix. Tir en helicòpter.

x. Ús de diferents sistemes de comunicació.

• b) Saber determinar/redactar:

i. A través de mostres i sondejos de la neu, una anàlisi per triar el millor procediment de preparació i aproximació.

ii. L’estabilitat de la neu.

iii. La preparació que cal dur a terme en els equipaments i accessoris per efectuar una voladura.

iv. La manipulació dels explosius i dels elements iniciadors per efectuar voladures.

• c) Saber llegir i interpretar:

i. Plànols.

ii. Sistemes de geolocalització/orientació.

• d) Saber executar (seguint plànols, esquemes o fitxes tècniques quan no siguin competents per dissenyar-los):

i. La destrucció dels explosius i elements iniciadors.

ii. Un PIDA amb les màximes garanties de seguretat.

iii. Les verificacions abans i després de la voladura.

• e) Saber fer el manteniment i les comprovacions oportunes, així com localitzar i reparar una avaria:

i. En els equipaments d’esquí.

ii. De manera molt bàsica, en motos de neu.

2. Requisits mèdics:

Certificat mèdic oficial, amb una prova psicotècnica, que acrediti que la persona és apta per a l’ús d’explosius.

3. Altres requisits:

Disposar de la conformitat del Cos de Policia. Per això, els interessats han de prestar el seu consentiment exprés perquè s’obtinguin els seus antecedents penals.

Nota: aquest carnet professional pot anar acompanyat de l’apel·latiu de l’especialitat obtinguda, segons les previstes en el reglament que regula els explosius.

V. Instal·ladors de gas

Són els instal·ladors descrits en el reglament vigent que regula les instal·lacions de gas.

1. Requisits formatius: disposar, com a mínim, d’un títol de nivell 3 segons la Classificació internacional normalitzada d’educació i disposar, com a mínim, de les competències següents:

   • a) Tenir coneixements en:

i. Els procediments de generació de calor mitjançant combustió.

ii. Els principis fonamentals de la hidràulica que permetin entendre i calcular les instal·lacions de canonades.

iii. Els diferents tipus d’instal·lacions de gas, en funció del tipus de gas, de l’aparell.

iv. Els equips que funcionen amb gas.

v. Els elements i accessoris de les instal·lacions de gas.

vi. Els sistemes de protecció contra la corrosió.

vii. Els equips i procediments per conformar tubs i peces a mida per executar la instal·lació.

viii. Les unions de tub amb soldadura (tova, oxiacetilènica, elèctrica) o sense soldadura (rosca, engrapat).

ix. Els sistemes de calefacció (amb suport solar o sense).

• b) Saber calcular i dissenyar:

i. Les càrregues tèrmiques bàsiques per a una instal·lació de calefacció.

ii. Els circuits elèctrics, tant de maniobra com de força, associats als aparells de gas.

iii. Les instal·lacions de gas que no requereixen projecte.

iv. Les instal·lacions de calefacció i ACS que no requereixen projecte.

v. Les instal·lacions d’evacuació de fums que no requereixen projecte.

• c) Saber determinar/redactar:

i. Mitjançant un programa de CAD, les peces i les canonades necessàries per a la construcció i el muntatge dels equips.

ii. Plànols i esquemes d’instal·lacions de gas i calefacció.

iii. Els equips pertinents que s’han de muntar en funció de les característiques de la instal·lació.

• d) Saber llegir i interpretar:

i. Una memòria tècnica.

ii. Esquemes elèctrics, d’instal·lacions de gas, i de calefacció i ACS.

iii. Plànols.

iv. Fitxes tècniques de muntatge d’instal·lacions d’equips i aparells de gas.

• e) Saber executar (seguint plànols, esquemes o fitxes tècniques quan no siguin competents per dissenyar-los):

i. Circuits elèctrics tant de maniobra com de força.

ii. Instal·lacions de motors elèctrics.

iii. Sistemes automàtics senzills.

iv. Instal·lacions de gas.

v. Instal·lacions de calefacció i ACS.

vi. Instal·lacions d’evacuació de fums.

vii. Proves d’estanquitat.

• f) Saber fer el manteniment i les comprovacions oportunes, així com localitzar i reparar una avaria:

i. En circuits elèctrics.

ii. En instal·lacions de gas.

iii. En instal·lacions de calefacció i ACS.

iv. En instal·lacions d’evacuació de fums.

2. Requisits mèdics:

S’ha d’estar en plena capacitat d’obrar. En cas de dubte es pot demanar un certificat mèdic o psicotècnic.

3. Altres requisits:

Cap altre requisit.

VI. Instal·ladors d’hidrocarburs

Són els instal·ladors descrits en el reglament vigent que regula les instal·lacions d’hidrocarburs.

1. Requisits formatius: disposar, com a mínim, d’un títol de nivell 3 segons la Classificació internacional normalitzada d’educació i disposar, com a mínim, de les competències següents:

   • a) Tenir coneixements en:

i. Els diferents tipus d’instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs líquids.

ii. Els principis fonamentals de la hidràulica que permetin entendre i calcular les instal·lacions de canonades.

iii. Els elements i els accessoris de les instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs.

iv. Els sistemes de protecció contra la corrosió.

v. Els equips i procediments per conformar tubs i peces a mida per executar la instal·lació.

vi. Les unions de tub amb soldadura (tova, oxiacetilènica, elèctrica) o sense soldadura (rosca, engrapat).

• b) Saber calcular i dissenyar:

i. Circuits elèctrics, tant de maniobra com de força, associats als elements de les instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs.

ii. Instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs líquids que no requereixen projecte.

• c) Saber determinar/redactar:

i. Mitjançant un programa de CAD, les peces i les canonades necessàries per a la construcció i el muntatge dels equips.

ii. Els plànols i els esquemes d’instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs.

iii. Els equips pertinents que s’han de muntar en funció de les característiques de la instal·lació.

• d) Saber llegir i interpretar:

i. Una memòria tècnica.

ii. Esquemes elèctrics i d’instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs.

iii. Plànols.

iv. Fitxes tècniques de muntatge relacionades amb l’emmagatzematge d’hidrocarburs.

• e) Saber executar (seguint plànols, esquemes o fitxes tècniques quan no siguin competents per dissenyar-los):

i. Circuits elèctrics tant de maniobra com de força.

ii. Instal·lacions de motors elèctrics.

iii. Sistemes automàtics senzills.

iv. Instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs.

v. Proves d’estanquitat.

• f) Fer el manteniment i les comprovacions oportunes, així com localitzar i reparar una avaria:

i. En circuits elèctrics.

ii. En instal·lacions d’emmagatzematge d’hidrocarburs.

2. Requisits mèdics:

S’ha d’estar en plena capacitat d’obrar. En cas de dubte es pot demanar un certificat mèdic o psicotècnic.

3. Altres requisits:

Cap altre requisit.

1. Mitjançant aquest Reglament es regula l’obtenció i la renovació dels certificats d’aptitud i les capacitacions professionals relacionats amb les instal·lacions regulades pel departament encarregat de la seguretat i qualitat industrial (d’ara en endavant, “departament competent”). L’objectiu és la millora de la qualificació professional i tècnica en els sectors professionals implicats i, consegüentment, la millora de la qualitat del servei prestat.

2. Per fer-ho, aquest Reglament defineix els procediments següents:

   • a) El procediment d’obtenció, de renovació i de pèrdua del certificat d’aptitud.
   • b) El procediment d’obtenció i de pèrdua del carnet professional, que atorga la capacitació professional.

3. Tot i que es fixa el nivell acadèmic mínim i les competències mínimes exigibles per poder aspirar a obtenir un certificat d’aptitud, no és objecte d’aquest Reglament la regulació de les titulacions professionals o acadèmiques concretes que ho permeten.

Aquest Reglament és aplicable als professionals que prestin els seus serveis per efectuar les activitats següents que requereixin disposar de les categories professionals descrites a l’annex, d’acord amb els requisits que estableixin els reglaments específics aplicables en cada cas:

1. Realització, reparació, modificació, ampliació o manteniment d’instal·lacions.
2. Fabricació, reparació, modificació, instal·lació o manteniment d’aparells o equips.
3. Fabricació, reparació, modificació, instal·lació o manipulació de productes.
4. Conducció o ús d’aparells, equips o màquines.

1. Un operari obté la capacitació professional en un tipus d’instal·lació o en la manipulació d’un producte quan disposa d’un certificat d’aptitud vinculat al sector concernit.

2. La capacitació professional dona accés a poder disposar del carnet professional que permet a l’operari la declaració o el registre de les instal·lacions o les activitats de l’empresa, així com, si és el cas, l’ús o la conducció dels equips i màquines del sector que abasta el carnet, dintre dels límits que cada reglament específic li confereix.

3. El procediment per a l’obtenció de la capacitació professional és el següent:

   • a) Convocatòria, mitjançant un edicte al BOPA, del curs i de l’examen, per part del departament competent.
   • b) Presentació de les sol·licituds per a l’obtenció del certificat d’aptitud al Servei de Tràmits, per part dels candidats.
   • c) Formació.
   • d) Proves i exàmens.
   • e) Atorgament de la resolució amb el resultat de l’examen.

4. Posteriorment l’empresa pot sol·licitar el carnet professional per als candidats que han superat l’examen.

1. Amb independència de la Classificació Nacional d’Ocupació que pugui tenir el treballador, a continuació es defineixen els tipus de treballadors tècnics, en funció de les capacitacions professionals que es regulen en aquest Reglament:

   • a) Tècnic amb carnet: són els treballadors per a qui l’empresa ha sol·licitat el carnet professional. L’empresa ha de tenir en tots els casos com a mínim un tècnic amb carnet permanentment en plantilla i, en general, com a mínim tants com siguin necessaris per respectar les ràtios que es detallen a continuació.

El tècnic amb carnet ha d’estar contractat a jornada completa i és el responsable dels treballs que s’efectuïn a l’empresa, i més concretament dels treballs que declari o registri al departament competent.

• b) Tècnic amb certificat: l’empresa pot contractar amb la qualificació de tècnic amb certificat treballadors amb certificat d’aptitud però sense carnet professional. Aquests operaris han d’estar sota les ordres i la supervisió d’un tècnic amb carnet.

Es limita la ràtio a un màxim de cinc tècnics amb certificat per cada tècnic amb carnet.

• c) Tècnic sense certificat: l’empresari pot contractar un treballador que pot no tenir el certificat d’aptitud, ni cap tipus d’estudis o coneixements en el sector, amb la qualificació de tècnic sense certificat.

L’empresari ha de formar aquest tècnic de manera específica i s’ha d’assegurar, sota la seva responsabilitat, que disposa de les habilitats i dels coneixements necessaris per poder executar les tasques encomanades seguint les regles de l’art i complint amb les condicions perquè la instal·lació executada sigui segura. Els tècnics sense certificat han d’estar sota les ordres i la supervisió d’un tècnic amb certificat, que és el responsable dels treballs efectuats.

Els tècnics sense certificat només poden assistir un tècnic amb certificat i han de treballar conjuntament amb ell. Només poden efectuar sols treballs repetitius que no requereixin decisions tècniques i sempre seguint les instruccions del tècnic amb certificat, que ha de fer els controls pertinents periòdics per vigilar l’execució dels treballs.

Es limita la ràtio de tècnics sense certificat a dos per cada tècnic amb certificat. Els tècnics amb carnet només poden tenir dos tècnics sense certificat si no tenen tècnics amb certificat sota les seves ordres.

2. En cas de situacions puntuals, excepcionals i justificades l’empresari pot demanar al departament competent una autorització que li permeti disposar de ràtios diferents de les establertes en aquest article per un temps determinat i concret.
3. L’empresari té l’obligació d’incloure tots els empleats descrits en aquest article en els plans de formació tècnica de l’empresa.
4. L’empresari s’ha de comprometre a encoratjar els tècnics sense certificat a obtenir el certificat d’aptitud i té l’obligació, si el treballador ho demana, de proporcionar el temps necessari per poder cursar les formacions oportunes o passar els exàmens per obtenir el certificat d’aptitud, donant totes les facilitats i, com a mínim, els permisos establerts en la legislació laboral vigent i adaptant raonablement les jornades de treball per tal que el tècnic sense certificat pugui combinar el treball amb aquests estudis.
5. Degut a la naturalesa del producte, no es permet tenir treballadors amb la categoria de tècnic sense certificat, tal com està definit en aquest article, en treballs amb explosius i pirotècnia.

Capítol segon. Certificat d’aptitud

1. El departament competent ha de publicar al BOPA la convocatòria del curs, amb el temari i la convocatòria de l’examen per a l’obtenció d’un certificat d’aptitud.

2. De manera general, el temari del curs ha de tractar com a mínim les qüestions següents:

   • a) Reglamentació:

• Lleis que concerneixen el sector.

• Reglaments que concerneixen el sector.

• Altres textos legals que puguin ser d’interès.

  • b) Tràmits administratius:

• Instal·lacions amb projecte.

• Instal·lacions sense projecte.

• Inspeccions periòdiques.

• Revisions periòdiques.

• Tràmits específics segons el sector.

  • c) Altres temes que es pugin considerar d’interès.

1. El candidat ha de ser major d’edat, a més de complir tots els requisits per obtenir el certificat d’aptitud que es troben detallats a l’annex i al reglament específic que reguli el sector concret concernit.

Ha de presentar al departament competent, mitjançant el Servei de Tràmits, una sol·licitud per a l’obtenció del certificat d’aptitud.

2. La sol·licitud ha d’especificar, a més de les dades personals del sol·licitant, el certificat d’aptitud que vol obtenir, i s’hi han d’adjuntar els documents que acreditin que compleix tots els requisits exigibles establerts a l’annex, segons el sector.
3. Els tècnics del departament competent poden demanar documentació suplementària si consideren que algun dels requisits no ha quedat prou acreditat.

1. El departament competent organitza i imparteix la formació i les proves, tot i que aquestes tasques les pot delegar, ja sigui de manera total o parcial.
2. L’assistència a la formació és obligatòria per poder obtenir qualsevol dels certificats d’aptitud. Els candidats que hagin dut a terme la formació, assistint com a mínim al 80% de les hores impartides, poden presentar-se a la prova de validació corresponent.
3. La formació es valida mitjançant la superació d’un examen escrit i/o d’una prova de tipus test.
4. El departament competent és qui dissenya i corregeix els exàmens i les proves.

L’examen pot contenir exercicis o preguntes que tractin tant del contingut de la formació com de les competències que l’annex d’aquest Reglament descriu per permetre al candidat accedir a passar el certificat d’aptitud.

1. Un cop el candidat ha efectuat les proves i els exàmens corresponents, el departament competent emet una resolució per a cada candidat en què comunica el resultat de les proves, en resposta a la sol·licitud per a l’obtenció del certificat d’aptitud.
2. En cas de no superar la prova, el candidat pot tornar a presentar-se a les dos convocatòries consecutives successives. La no superació de l’examen i/o les proves en un màxim de tres convocatòries consecutives implica la no obtenció del certificat d’aptitud i dona per finalitzada la validesa de la formació prèvia.

La no presentació a una convocatòria a l’examen ha de considerar-se com si el candidat no hagués superat la prova, almenys que pugui demostrar que no s’ha presentat a l’examen per motius imperiosos i completament justificats.

3. Per presentar-se a una nova convocatòria d’obtenció del certificat d’aptitud un cop esgotades totes les possibilitats de presentar-se a examen, cal tornar a fer una nova sol·licitud a Tràmits per a l’obtenció del certificat d’aptitud.
4. En el cas que el candidat hagi superat les proves satisfactòriament, la resolució fa la funció de certificat d’aptitud.
5. El certificat d’aptitud és vàlid fins que s’organitzi un reciclatge per part del departament competent, i per tant deixa de tenir validesa si el titular del certificat d’aptitud no efectua el curs i no supera les proves del reciclatge. En el certificat d’aptitud hi ha de constar aquesta circumstància.
6. Les persones que accedeixin al certificat d’aptitud a través dels mecanismes previstos per aquest Reglament que impliquen no disposar del nivell acadèmic mínim exigible a l’annex obtenen un certificat d’aptitud sènior. Aquest certificat proporciona al seu titular la mateixa capacitació professional que el titular d’un certificat d’aptitud convencional.

1. El procediment per organitzar i resoldre els cursos de reciclatge és el mateix que el que es preveu en l’article 5, Convocatòria del curs i de l’examen; en l’article 7, Formació, proves i exàmens, i en l’article 8, Resultats de les proves i exàmens. Certificat d’aptitud, d’aquest Reglament.
2. No és necessari que s’adjuntin a la sol·licitud per assistir al reciclatge els documents que certifiquen els requisits de nivell acadèmic o de competències, si no han canviat, però sí que s’ha de presentar la resta de documentació exigida a l’annex degudament renovada, en funció del tipus de certificat d’aptitud concernit.
3. El departament competent ha d’organitzar un curs de reciclatge com a màxim cada cinc anys i sempre que hi hagi canvis tecnològics o normatius que ho requereixin. El departament competent convoca els professionals concernits que disposin d’un certificat d’aptitud vàlid per efectuar el reciclatge segons les condicions que es dictin a l’edicte de convocatòria descrit a l’article 5, Convocatòria del curs i de l’examen.
4. L’assistència als cursos de reciclatge és obligatòria. La no presentació a la convocatòria d’un curs de reciclatge provoca la pèrdua del certificat d’aptitud, almenys que el professional pugui demostrar que no s’ha presentat al curs o a l’examen per motius imperiosos i completament justificats.
5. El departament competent, si ho troba oportú, pot imposar als titulars del certificat d’aptitud sènior que facin cursos de reciclatge més extensos o més nombrosos que els definits per als titulars del certificat d’aptitud convencional. Aquests cursos de reciclatge s’anomenen reciclatge sènior.

1. En cas de pèrdua o deteriorament del certificat d’aptitud, l’interessat pot demanar un duplicat adjuntant una denúncia de la pèrdua al departament competent o el document deteriorat, segons escaigui.
2. El titular d’un certificat d’aptitud pot demanar en tot moment un justificant al departament competent que acrediti que el certificat d’aptitud és vigent. Aquest justificant ha de tenir una validesa màxima d’un mes i aquesta circumstància ha d’estar anotada al mateix justificant.

1. Els motius pels quals es perd el certificat d’aptitud són:

   • a) L’incompliment per part del titular de les obligacions de formació i de reciclatge exigides pel departament competent.
   • b) La inhabilitació per exercir com a professional per un període concret, ja sigui per sentència judicial o bé per resolució administrativa, segons s’estableixi en els reglaments i les lleis que siguin aplicables en cada cas.
   • c) Pèrdua dels requisits imposats per a l’obtenció del certificat d’aptitud previstos a l’annex, segons el sector.

2. La retirada del certificat d’aptitud comporta automàticament la retirada del carnet professional.

3. El departament competent ha de comunicar, mitjançant resolució, la retirada del certificat d’aptitud a l’interessat. Si aquesta persona disposa del carnet professional, la resolució ha d’exigir al titular el retorn del carnet i el departament competent ha d’informar l’empresa que va sol·licitar el carnet.

4. La retirada del certificat d’aptitud és definitiva i si es vol tornar a obtenir s’ha de procedir com si es demanés de nou, a excepció de la retirada per inhabilitació. En aquest cas, un cop el període d’inhabilitació hagi finalitzat, el titular, si vol recuperar el certificat d’aptitud, ha de passar la formació de reciclatge i les proves que corresponen per a aquests casos.

Capítol tercer. Carnet professional

1. El carnet professional engloba totes les categories professionals descrites en aquest Reglament que un operari pugui tenir vigents. El carnet és personal i intransferible.

2. El contingut que ha de tenir el carnet, com a mínim, és el següent:

   • a) A l’anvers:

• Nom i cognoms del titular.

• El nom de l’empresa que ha demanat el carnet.

• Fotografia del titular.

• La menció limitat en el cas que s’atorgui a personal de manteniment d’una empresa no instal·ladora.

  • b) Al revers:

• La llista de les categories professionals que té el titular.

• Número d’identificació del carnet, que és el número de cens del titular seguit del número del registre de comerç de l’empresa.

• En el cas que el carnet estigui limitat degut al fet que s’ha atorgat a personal de manteniment d’una empresa no instal·ladora, cal que quedi anotat en aquest apartat del carnet.

1. Les empreses instal·ladores que tenen l’activitat comercial autoritzada i compleixen els requisits establerts en el reglament específic que la regula poden demanar un carnet professional per als seus operaris si es compleixen els requisits següents:

   • a) L’operari ha de ser treballador de l’empresa a temps complet.
   • b) L’operari ha de tenir un certificat d’aptitud vigent.
   • c) L’operari ha de donar el seu consentiment, i per tant la sol·licitud de carnet ha d’anar signada per l’operari.

2. Les empreses que tenen personal de manteniment a la seva plantilla poden demanar un carnet professional limitat per als operaris que estiguin destinats a fer treballs de manteniment de les instal·lacions de les quals l’empresa és titular.

   • a) Aquest carnet dona dret únicament a fer tasques de manteniment en les instal·lacions pròpies de l’empresa i a només registrar o declarar instal·lacions existents, com pot ser en el marc d’una inspecció periòdica. No es permet declarar ni registrar instal·lacions noves, ni pertanyents a altres titulars.
   • b) Per a aquestes empreses, a part dels requisits abans esmentats sobre l’operari, cal que es compleixin també aquests altres:

• L’empresa ha de complir les mateixes condicions que una empresa instal·ladora, a excepció de tenir al registre de comerç l’activitat d’empresa instal·ladora.

• L’empresa i l’operari han d’aportar una declaració jurada segons la qual no duran a terme treballs en instal·lacions alienes a l’empresa.

1. L’empresari ha de registrar la sol·licitud de carnet professional mitjançant el document previst al Servei de Tràmits, adreçat al departament competent.

Amb la sol·licitud s’hi ha d’adjuntar una fotografia recent del titular del carnet, les adreces, el nom, el telèfon i l’adreça electrònica, tant de l’empresa com de l’operari titular del carnet, el número de cens del titular, el número de registre de comerç de l’empresa i tota la documentació que acredita que es compleixen els requisits abans establerts.

Els tècnics del departament competent poden controlar en tot moment que l’empresa compleix els requisits per poder disposar d’un operari amb carnet professional.

2. El departament competent resol la sol·licitud. En el cas que la sol·licitud de carnet professional es resolgui favorablement, el lliurament del carnet dona fe que la resolució és favorable.

3. Un cop expedit el carnet, l’empresa ha de:

   • a) Lliurar el carnet professional al tècnic titular del carnet. Aquest tècnic rep igualment, per part del departament competent, els codis per accedir als sistemes digitals corresponents per poder registrar les instal·lacions i efectuar les anotacions oportunes.
   • b) Conferir a l’operari el rang necessari en l’organigrama de l’empresa per tenir el poder de decisió i de comandament per poder exercir les responsabilitats descrites en l’article 4, Tipus de tècnics en una empresa instal·ladora, en el cas que hagi de ser el responsable d’altres tècnics.

4. El carnet professional, un cop expedit, és vàlid fins que no es produeixin alguns dels motius previstos a l’article 17, Baixa o retirada del carnet professional.

Si l’empresa vol ampliar les categories del carnet professional de l’operari, ho ha de fer mitjançant el mateix procediment que s’ha establert a l’article 13, Sol·licitud del carnet professional, i ha d’adjuntar-hi el carnet obsolet. La resolució de la dita sol·licitud també s’ha d’efectuar segons l’article 14, Resolució de la sol·licitud de carnet professional, d’aquest Reglament.

En cas de pèrdua o de deteriorament del carnet professional, l’empresa pot demanar un duplicat adjuntant una denúncia de pèrdua o bé el carnet deteriorat, segons escaigui, al departament competent. També cal adjuntar-hi una fotografia recent.

1. Si l’empresa, per qualsevol motiu, vol donar de baixa el carnet d’un dels seus operaris, ho ha de comunicar al departament competent i ha de demanar el carnet al treballador perquè sigui retornat juntament amb la comunicació de baixa.

En el cas que l’operari no vulgui retornar el carnet a l’empresa, aquesta última ho ha d’indicar a la seva notificació de baixa del carnet i ha d’adjuntar-hi la documentació que acrediti que ha demanat el carnet al treballador.

2. Si un operari que disposa de carnet vigent, per qualsevol motiu, vol donar-lo de baixa, ho ha de comunicar al departament competent i adjuntar-hi el carnet professional i un document que acredita que l’empresa està al corrent d’aquesta circumstància.
3. El fet de donar de baixa un carnet professional no comporta la pèrdua del certificat d’aptitud, sempre que l’operari continuï efectuant i superant els reciclatges obligatoris.
4. L’empresa té l’obligació de donar de baixa el carnet professional d’un operari que ja no treballi més a l’empresa. Ho ha de fer en el termini més breu possible, i sempre abans que passi una setmana des del moment que s’hagi resolt la relació laboral.
5. El departament competent pot retirar un carnet professional de manera justificada, ja sigui perquè el carnet s’ha donat de baixa, perquè s’ha retirat el certificat d’aptitud associat o perquè s’ha inhabilitat l’operari.

El departament competent ha d’informar el mateix professional i l’empresa de la retirada del carnet.

6. En el cas que el carnet s’hagi expedit per a diverses categories professionals i només se’n donin de baixa o se n’hagin de retirar unes i continuïn vigents les altres, el departament competent, a canvi del carnet obsolet, n’ha d’emetre un de nou, amb les correccions de les categories professionals que segueixen vigents.
7. La baixa o la retirada del carnet comporta que es bloquegin tots els accessos de l’operari als sistemes digitals de registre de les instal·lacions i gestió de les anotacions.

Els tècnics del departament competent, en el decurs d’un control, poden demanar el carnet professional als operaris d’una empresa, el certificat d’aptitud o qualsevol altre document que pugui ser necessari per comprovar i acreditar el compliment d’aquest Reglament.

Les infraccions d’aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen segons el que disposa la llei competent en matèria de seguretat i qualitat industrial.