La Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària preveu en el capítol novè del títol segon, sobre els animals vius i els aliments, la necessitat d’establir reglamentàriament les mesures dirigides al benestar i a la protecció dels animals de renda, ja sigui durant el seu transport com durant el procés de cria i engreix fins al moment del seu sacrifici.
La Llei 11/2016, del 28 de juny, de tinença i de protecció d’animals vigent, estableix que una de les seves finalitats és assolir el grau més alt de protecció i benestar dels animals, així com afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals, reconeixent que els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica i, per consegüent, que han de gaudir de moviment voluntari i rebre un tracte adequat a les seves necessitats etològiques, de manera que se’ls procuri el màxim benestar possible i se’ls evitin pràctiques que els puguin provocar un patiment.
Aquesta mateixa Llei defineix els animals de renda com els animals domèstics que es produeixen, reprodueixen, engreixen i, en general, es crien per obtenir productes o prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum o per a la seva comercialització, com és el cas dels animals de l’espècie bovina que es produeixen, reprodueixen, engreixen i, en general, es crien a les explotacions ramaderes ubicades arreu del nostre territori per a l’obtenció de carn.
La Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, preveu en el capítol quart, sobre ajuts, la creació de tot un seguit d’ajudes orientades a fomentar les pràctiques ramaderes tradicionals de muntanya i el dall de prats, pràctiques que contribueixen a través de la ramaderia a millorar i mantenir el paisatge i a conservar la biodiversitat, així com a prevenir els riscos naturals que poden afectar el medi natural.
Altrament, i no obstant el que s’estableix en el capítol quart de la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, cal també prendre en consideració que l’agricultura i la ramaderia s’han de poder beneficiar d’altres ajudes específiques orientades a incentivar-ne el desenvolupament atenent els beneficis que aquestes activitats comporten en termes mediambientals, econòmics, socials i culturals al conjunt de la nostra societat, d’acord amb el que s’estableix al Reglament del procediment per a la concessió i el control de les subvencions i transferències públiques, del 12 de juliol del 2000.
En aquest sentit, la producció animal basada en pràctiques que assegurin el benestar dels animals presenta actualment un interès social evident atenent al fet que els consumidors donen més valor i tendeixen cada vegada més a adquirir els productes agraris i alimentaris que s’obtenen a partir de models de producció que tenen una cura especial en l’aplicació de bones pràctiques per assegurar el benestar animal i el respecte del medi ambient.
Prendre cura del benestar animal està esdevenint un dels àmbits d’actuació fonamentals de la producció ramadera a fi de garantir un model productiu basat en l’aplicació de bones pràctiques de maneig dels animals, unes pràctiques que, més enllà d’assegurar més respecte i cura pels animals des del seu naixement fins al seu sacrifici, tenen també un impacte directe en la qualitat dels productes que se n’obtenen i, per consegüent, en la seva valorització posterior, fent així possible un model productiu més eficient i sostenible.
En aquest context, el ministeri encarregat de l’agricultura, prèvia concertació amb el sector, decideix dur a terme, al llarg de l’any 2020, una primera avaluació de les condicions de benestar animal de les explotacions ramaderes en les quals es produeixen, crien i s’engreixen animals de l’espècie bovina. Es dona el cas que actualment la totalitat d’aquestes explotacions, ja sigui de forma directa o indirecta, a través de la venda del bestiar d’engreix, formen part del programa de producció de carn de qualitat controlada d’Andorra, que s’obté d’acord amb les normes de cria, engreix i sacrifici segons el que s’estableix al Reglament relatiu a la utilització del segell oficial de control i garantia de la “Carn de qualitat controlada d’Andorra”, del 2 de juny de 1999, i que es comercialitza a través de Ramaders d’Andorra, S.A.
L’execució dels treballs d’aquesta primera avaluació es duu a terme per mitjà d’un protocol adaptat al context andorrà, prenent com a referència el protocol d’avaluació del benestar de les explotacions bovines que ha desenvolupat l’Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA) de la Generalitat de Catalunya, el qual, al seu torn, està basat en l’anomenat protocol sobre l’avaluació del benestar a les explotacions ramaderes bovines (Welfare Quality assessment protocol for cattle), un protocol que és fruit d’un extens treball de recerca que s’ha dut a terme en el terreny europeu i en què han participat, a més de l’IRTA, nombroses institucions públiques en l’àmbit de la recerca agroalimentària, com ara l’Institut National de Recherche pour l’Agriculture, l’Alimentation et l’Environement (INRAE) de França.
En aquest procés d’avaluació es prenen en compte tres principis generals relacionats amb el benestar del bestiar boví, com són l’alimentació, les condicions d’allotjament i el bon estat de salut dels animals. Aquests tres principis es desglossen i concreten per mitjà de set criteris específics i tenen també en consideració el compliment dels requisits bàsics que han de ser aplicables a la tinença de bestiar boví i que poden tenir una relació directa amb el seu benestar, com ho és el fet d’haver de disposar d’una superfície mínima coberta per cada cap de bestiar boví, un requisit particularment important en el nostre cas, ateses les condicions climàtiques a les quals es poden exposar els animals durant determinades èpoques de l’any.
La finalitat que es persegueix amb aquest ajut complementari i específic dirigit al sector ramader boví és poder fomentar i incentivar que les explotacions ramaderes del país en les quals es cria bestiar boví puguin assolir, a mitjà termini, el grau de compliment més elevat possible dels principis i criteris per mitjà dels quals s’avalua el benestar d’aquests animals i, per consegüent, es pugui iniciar un procés de certificació independent d’aquest sector ramader que permeti que la carn que avui ja s’obté i es comercialitza sota l’ús del segell de carn de qualitat controlada d’Andorra i sota el segell de la indicació geogràfica protegida (IGP) Carn d’Andorra es pugui beneficiar d’un segell complementari com a símbol de garantia que, a més, és una carn que ha estat produïda sota estrictes criteris de respecte de les condicions de benestar dels animals.
El Reglament s’estructura en sis articles a l’efecte de concretar-ne els objectius, l’àmbit d’aplicació, les condicions per mitjà de les quals s’ha de regir l’accés a l’ajut i l’òrgan competent al qual correspon gestionar-lo i controlar-lo, el mètode de càlcul de l’ajut i la seva evolució futura.
El Reglament s’acompanya de dos annexos, el primer referit als principis i criteris pels quals s’avalua el benestar dels animals de l’espècie bovina i la classificació de les explotacions en termes de benestar animal en funció de la puntuació obtinguda, i el segon referit a l’evolució dels graus d’assoliment requerits a l’efecte de poder continuar tenint dret a beneficiar-se d’aquest ajut.
Altrament, es preveuen també tres disposicions addicionals: la primera, referida al pagament de l’ajut per als exercicis 2021 i 2022; la segona, referida a l’elaboració de les avaluacions i els pagaments de l’ajut per als exercicis posteriors; i la tercera, referida a les condicions d’accés per a les explotacions ramaderes bovines de nova creació que es puguin establir a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.
Atenent tot el que s’ha exposat, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 5 de maig del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent: