Llei qualificada de l’adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat (Text refós sense caràcter oficial)

Les funcions que aquesta Llei atribueix als òrgans judicials corresponen exclusivament als batlles que pertanyen a la jurisdicció de menors, als quals també corresponen les competències en matèria de protecció dels menors que es puguin establir en el futur.

Aquesta Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 21 de març de 1996 Josep Dallerès Codina Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Martí Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil Llei 34/2014, del 27 de novembre, qualificada de les unions civils i de modificació de la Llei qualificada del matrimoni, de 30 de juny de 1995 Derogat per: Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família

Es considera menor desemparat el que queda privat de la necessària assistència moral o material, a causa de l’incompliment o de l’exercici impossible o inadequat dels deures de protecció que dimanen de la guarda de menors.

L’adopció pot ésser demanada després de cinc anys de matrimoni, d’unió civil o de convivència, per parelles estables. Per adoptar, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser inferior a 25 anys.

L’adopció també pot ésser demanada per una sola persona de més de vint-i-cinc anys d’edat. Si aquesta persona és casada i no separada, el consentiment del seu cònjuge és necessari, salvat que aquest es trobi dins la impossibilitat de manifestar la seva voluntat. Quan es tracta d’adoptar el fill del cònjuge, no escau la condició d’edat mínima de l’adoptant.

Ha d’existir una diferència d’edat de com a mínim 15 anys entre adoptants i adoptat. Aquesta diferència queda reduïda a deu anys en el cas que s’adopti el fill del cònjuge.

Per adoptar un nounat d’edat compresa fins a dotze mesos, el resultat de la mitjana entre les edats dels dos adoptants no pot ésser superior a 45 anys.

L’adoptat ha d’ésser menor d’edat no emancipat.

Ningú no pot ésser adoptat per dues persones si no formen part de la mateixa parella.

Poden ésser adoptats: 1. Els infants per als quals els genitors han consentit vàlidament a l’adopció. 2. Els infants per als quals un sol genitor ha consentit vàlidament a l’adopció, en els supòsits de l’article 10, paràgraf 2. 3. Els orfes. 4. Els infants declarats abandonats. En tot cas, es procurarà no separar els germans.

El consentiment del menor és vinculant a partir dels dotze anys. Això no obstant es demanarà sempre el parer de l’infant que tingui els deu anys complerts i si es considera oportú el de l’infant menor d’aquesta edat.

Quan la filiació d’un infant ha quedat establerta amb relació al pare i la mare, ambdós genitors han de consentir a l’adopció. Si un dels genitors ha mort o està dins la impossibilitat de manifestar la seva voluntat o si ha estat privat de la pàtria potestat, o bé si la filiació només ha quedat establerta amb relació a un dels genitors, el consentiment a l’adopció d’un sol genitor és suficient.

No poden ésser adoptats: 1. Un descendent. 2. Un parent fins al segon grau de la línia col·lateral per consanguinitat o afinitat.

Article 13 El batlle pot consentir a l’adopció si estima abusiva la negativa, oposada pels pares legítims i naturals o per un d’ells solament, a l’adopció del seu fill, quan aquests s’han desinteressat de l’infant fins al punt de comprometre la seva salut o moralitat.

El batlle pot consentir a l’adopció si estima abusiva la negativa, oposada pels pares legítims i naturals o per un d’ells solament, a l’adopció del seu fill, quan aquests s’han desinteressat de l’infant fins al punt de comprometre la seva salut o moralitat.

Secció segona. De la pre-adopció

Secció tercera. Dels procediments de pre-adopció i d’adopció

El batlle pot ordenar la pràctica de les diligències i dels peritatges que estimi oportuns a fi d’assegurar que l’adopció, la pre-adopció o la cessació d’aquestes respecten les condicions legals i resulten beneficioses per al menor. Totes les actuacions s’han de practicar amb la més gran discreció, evitant que la família d’origen conegui la família adoptiva. L’aute que clou l’expedient és susceptible d’apel·lació a un sol efecte.

La mesura de pre-adopció és decidida pel batlle, previ informe del Ministeri Fiscal, a instància de la Direcció del Servei Social del Govern. El batlle ha d’oir el parer dels genitors que no estiguin privats de la pàtria potestat, del tutor, en el seu cas, i del menor de dotze anys si aquest té facultat de judici suficient. És imprescindible l’acord de la família pre-adoptant en tots els casos, i de l’infant quan és major de dotze anys. Si els pares o el tutor es troben en parador desconegut, o si no es presenten, tot i haver estat degudament citats, es pot prescindir del tràmit i el batlle pot dictar aute acordant la pre-adopció. Previ informe del Ministeri Fiscal, la cessació de la mesura de pre-adopció és decidida pel batlle d’ofici, o a instància de la Direcció del Servei Social del Govern, de la família pre-adoptant o del mateix menor. El batlle ha d’oir el parer de les persones interessades que no hagin promogut la demanda de cessació de la mesura.

Ha de transcórrer un mínim de sis mesos entre la data d’acolliment en règim de pre-adopció i l’aute que pronuncia l’adopció.

La proposta d’adopció és promoguda prop del batlle pel Servei d’Adopció de la Direcció del Servei Social del Govern. Ha d’anar acompanyada dels informes i documents que es creguin oportuns, en particular de l’informe psico-social del Servei d’Adopció del Govern. No obstant això, la proposta pot ésser directament promoguda pels adoptants quan l’adoptat: És orfe i parent d’un dels adoptants a partir del tercer grau de consanguinitat o afinitat. És fill del cònjuge de l’adoptant. En el cas que l’adoptant mori després d’haver acollit regularment l’infant en pre-adopció, la demanda d’adopció pot ésser presentada en el seu nom pel seu cònjuge sobrevivent o per un dels seus hereus.

La proposta d’adopció ha d’expressar en tots els casos: a. Les condicions personals, familiars, socials i econòmiques dels adoptants i les seves relacions amb l’adoptat. b. Si els pares de l’adoptat han formalitzat el seu consentiment a l’adopció davant de l’entitat pública.

Previ informe del Ministeri Fiscal, el batlle pronuncia l’adopció, sense que l’aute hagi d’ésser motivat, a excepció del supòsit previst en l’article 13 o bé la denega, per aute motivat.

Secció quarta. Dels efectes de l’adopció

En els quinze dies de la data de l’aute que pronuncia l’adopció, aquesta queda transcrita en el Registre Civil de conformitat amb la legislació vigent.

L’adopció és efectiva a partir del dia en què es diposita a la Batllia la demanda d’adopció. L’adopció implica l’extinció dels vincles jurídics entre l’adoptat i la seva família d’origen, i confereix a l’infant una filiació que substitueix la filiació original, excepte en el cas que s’adopti l’infant del cònjuge. L’adopció confereix a l’infant els cognoms dels adoptants. Si l’infant té menys d’un any, el batlle pot acordar modificar el seu nom a instància dels adoptants. Si té més d’un any, es privilegia el nom d’origen, excepte casos excepcionals en els quals el canvi de nom ha d’anar necessàriament acompanyat d’un seguiment psico-social del Servei d’Adopció. Si l’infant té més de 12 anys, el seu consentiment és imprescindible. Els adoptants exerceixen la pàtria potestat, tenen dret i deure de guarda, vigilància i educació de l’adoptat. L’adoptat gaudeix dels mateixos drets i de les mateixes obligacions que un infant legítim en la família adoptant.

L’adopció és irrevocable.

Capítol segon. De la pàtria potestat

Secció primera. De l’exercici de la pàtria potestat

Els genitors exerceixen conjuntament la pàtria potestat.

Article 30

Article 31 Secció segona. De l’assistència educativa

Article 32

Article 33

Article 34

Article 35 Secció tercera. De la delegació de la pàtria potestat

Article 36

Article 37 Secció quarta. De la privació total o parcial de la pàtria potestat

Article 38

Si un dels genitors mort o es troba en un dels casos esmentats a l’article anterior, l’exercici de la pàtria potestat recau totalment en l’altre genitor.

Secció segona. De l’assistència educativa

Si la salut, la seguretat o la moralitat d’un menor es troba en perill, les mesures d’assistència educativa poden ésser ordenades per la justícia, ja sigui a instància del pare o la mare o el tutor del menor, ja sigui a instància del mateix batlle, del Ministeri Fiscal o de la Direcció Social del Govern. Si és necessari retirar l’infant del seu ambient familiar natural, el batlle pot decidir confiar-lo: 1. Al pare o la mare que no en tenia la guarda. 2. A un altre membre de la família o a una altra persona digna de confiança. 3. A la Direcció del Servei Social del Govern.

La Direcció del Servei Social del Govern decideix sobre la modalitat de la guarda del menor que li és confiat, confiant-la al Centre d’Acolliment d’Infants (CAI), o bé a un altre centre adequat a les necessitats del menor, o bé a una família acollidora, mitjançant un acolliment familiar, o bé decidint una mesura mixta d’acolliment en centre i família. La Direcció del Servei Social del Govern ha d’informar el batlle de les modalitats de guarda decidides, i de les seves eventuals modificacions ulteriors. Així mateix, informa el batlle de l’evolució de l’infant i de la seva família natural, mitjançant un informe anyal.

Els pares, l’infant dels quals és l’objecte d’una mesura d’assistència educativa, conserven la pàtria potestat i exerceixen tots els atributs que no siguin contradictoris amb l’aplicació de la mesura d’assistència educativa. Si ha estat necessari retirar l’infant de l’ambient familiar natural, els pares conserven un dret de correspondència i un dret de visita, dels quals drets el batlle fixa les modalitats. No obstant això, l’interès de l’infant pot dur-lo a suspendre l’exercici d’aquests drets, tenint en compte l’informe psico-social de la Direcció del Servei Social del Govern.

Secció tercera. De la delegació de la pàtria potestat

Cap cessió parcial ni delegació de la pàtria potestat no pot tenir efecte si no és efectuada en virtut d’una decisió judicial. Quan un infant ha estat remès a un tutor o a la Direcció del Servei Social del Govern, els seus pare i mare biològics, o un d’ells, poden voluntàriament renunciar a la totalitat o a part de l’exercici de la pàtria potestat. En aquest cas, la delegació total o parcial de la pàtria potestat resulta de l’aute emès pel batlle, a instància de qui renuncia a la pàtria potestat. La mateixa delegació pot ésser decidida pel batlle a sola instància del delegatari sempre que els pares s’hagin desinteressat de l’infant des de fa més d’un any, en les condicions de l’article 14, paràgraf 2.

Secció quarta. De la privació total o parcial de la pàtria potestat

Poden ser privats de la pàtria potestat: Per una disposició expressa d’una sentència penal, aquells genitors que siguin condemnats com a autors, coautors o còmplices d’un delicte comès pel seu fill o sobre ell. Aquells genitors que, per maltractaments, per exemple d’embriaguesa habitual, de mala conducta notòria, de delinqüència o de mancances en la guarda, vigilància i educació de l’infant, posen manifestament en perill la seguretat, salut o moralitat de l’infant. Els pares i les mares, quan una mesura d’assistència educativa hagi estat decidida pel fill, que s’han abstingut voluntàriament, durant més d’un any, d’exercir els drets i complir amb els deures que estableixen els articles 34 i 35.

Article 40

Article 41

Article 42

Article 43 Capítol tercer

Article 44 Secció primera

Article 45

Article 46

Article 47

Article 48

El batlle practica les diligències que estima oportunes i demana especialment a la Direcció del Servei Social del Govern un informe psico-social del(s) genitor(s) i de l’infant. Se salvaguarda sempre la màxima discreció durant la pràctica d’aquelles diligències.

La privació de la pàtria potestat pronunciada inclou tots els seus atributs patrimonials i personals, menys el dret de consentir a l’adopció.

No obstant això, el batlle pot pronunciar, en interès de l’infant, una privació parcial limitada a certs drets i atributs de la pàtria potestat especificats en l’aute. El batlle pot igualment decidir la privació de la pàtria potestat, només pel que fa a algun(s) germà(ns) d’una mateixa família. Si un dels genitors ha mort o ja s’ha vist privat de la pàtria potestat, a l’hora de pronunciar la privació de la pàtria potestat contra l’altre genitor, el batlle designa un familiar o un tercer que assumeix provisionalment la guarda de l’infant o bé el confia a la Direcció del Servei Social del Govern.

Capítol tercer

Secció primera

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció segona

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut