S’addiciona al text el procediment que s’ha de seguir en cas de recusació mitjançant la modificació de l’article 74, es modifica l’article 75 introduint-hi la possibilitat que el vicepresident de la Batllia examini les abstencions del president de la Batllia per tal que el procediment sigui més àgil i es modifica l’article 78 per introduir canvis i precisions tècniques del procediment.
Es modifica l’article 81 per tal de preveure una excepció a l’obligació del quòrum imposat per l’article 25.4, en determinades circumstàncies, amb l’objectiu d’evitar que la institució es quedi bloquejada per resoldre.
Els articles 83 i 84 introdueixen alguns nous tipus d’infraccions molt greus i greus i en precisen d’altres, dins del règim sancionador de batlles i magistrats. Així, es tipifiquen com a infraccions molt greus l’incompliment del deure d’abstenció sabent la concurrència d’una de les causes previstes en la Llei, l’absència continuada i injustificada de la seu de l’òrgan judicial al qual estiguin destinats i l’incompliment dels acords adoptats pel Consell Superior de la Justícia i pels presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts o del Tribunal Superior en exercici de les seves funcions, després d’haver estat requerits a aquest efecte. Com a faltes greus es tipifiquen l’absència injustificada de la seu de l’òrgan judicial al qual estiguin destinats i l’incompliment dels acords adoptats pel Consell Superior de la Justícia i pels presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts o del Tribunal Superior en exercici de les seves funcions. La infracció molt greu de l’abús de la condició de batlle o magistrat per obtenir un tracte favorable davant de l’Administració pública o dels organismes públics i parapúblics s’estén ara també als casos en què aquesta conducta s’efectua davant de professionals i empreses.
També s’introdueix el capítol setè al títol V, relatiu al codi ètic de conducta, que constitueix una de les novetats més destacades. En aquest sentit, ja des de l’Informe Nolan, al Regne Unit, del 1995, s’ha considerat que la vida pública havia d’estar presidida per determinats principis, més enllà de les obligacions que formalment estableix la legislació. En l’àmbit judicial, el Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides va aprovar el juliol del 2006 una resolució per la qual va reconèixer que els dits Principis de Bangalore sobre la conducta judicial –principis d’independència, imparcialitat, integritat, correcció, igualtat, competència i diligència– constituïen un nou desenvolupament dels Principis bàsics relatius a la independència de la judicatura aprovats el 1985 per les Nacions Unides i que eren complementaris d’aquests principis. Al mateix temps, el Consell va invitar els estats que animessin les seves judicatures a prendre en consideració aquests Principis en el moment d’elaborar normes sobre la conducta dels membres de la judicatura. Més tard, el 2010, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va recomanar que els estats membres plasmessin en codis d’ètica judicial els principis que han de guiar la seva activitat, més enllà dels deures que poden ser sancionats disciplinàriament (Recomanació CM/Rec(2010)12, del 17 de novembre del 2010, Judges: independence, efficiency and responsabilities). I el 2019, la Global Judicial Integrity Network, en el marc del programa global d’implementació de la Declaració de Doha, va recomanar els estats de les Nacions Unides adoptar codis de conducta judicial, inspirats en els Principis de Bangalore. Diversos països, entre els quals Espanya i França, xarxes de països i associacions judicials ja han aprovat codis d’ètica judicial, a través de diversos instruments jurídics, amb la finalitat d’enfortir l’estat de dret i la confiança pública en els jutges i el poder judicial.
Aquesta Llei qualificada recull aquesta recomanació i encomana al Consell Superior de la Justícia l’aprovació d’un codi ètic de conducta, basat en els Principis de Bangalore, que serveixi de guia de conducta per a totes les persones que formen part de l’Administració de justícia i el seu òrgan de govern. Per elaborar-lo, la Llei estableix, d’acord amb les recomanacions dels organismes internacionals, que els jutges i tot el personal implicat hi puguin participar activament. Una vegada aprovat, el codi ha de servir per establir els estàndards ètics de conducta, més enllà de l’estricte compliment dels deures que la Llei fixa directament. Malgrat que els incompliments del codi ètic de conducta, si no es corresponen amb una conducta que constitueixi una infracció disciplinària o fins i tot un delicte, no poden ser sancionats jurídicament, es determina que puguin generar queixes dirigides als presidents dels òrgans judicials i al Consell Superior de la Justícia, que podrà emprendre les actuacions que pertoquin prop de l’òrgan judicial i de la persona afectada, que té l’obligació de contestar les peticions d’informació i d’explicació que se li requereixin. El procediment de queixa pot comportar una reprensió, que no es considera sanció disciplinària, si es constata l’incompliment del codi ètic de conducta i no ha conduït a una demanda de responsabilitats d’un altre tipus, en l’ordre disciplinari o fins i tot penal.
També es modifiquen els articles 100 i 101 de la Llei qualificada de la Justícia per tal que la defensa en judici, davant de qualsevol jurisdicció, dels drets i interessos de l’autoritat financera andorrana sigui assumida pels advocats adscrits al seu gabinet jurídic, i aquests estiguin exempts de l’obligatorietat d’estar inscrits com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, per actuar davant de batlles i tribunals.
La Llei inclou una