Llei transitòria de procediments judicials (Text refós sense caràcter oficial)

La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 21 de desembre de 1993 Jordi Farràs Fornés Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Martí Alanís Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraFrançois Mitterrand President de la República Francesa Copríncep d’Andorra

de la Llei Qualificada de la Justícia

de la Llei Qualificada de la Justícia Secció primera. Procediment previst en l’

.3 de la Constitució Article 5 Article 6

Poden instar el procediment: a) La persona privada de llibertat personalment o per mitjà de mandatari, fins i tot verbal, els seus parents sense límit de grau, consorts i assimilació, i els representants legals de la persona privada de llibertat. b) El Ministeri Fiscal. c) Qualsevol tribunal, batlle, magistrat, funcionari de Justícia o del Centre Penitenciari.

Article 9

L’autoritat o persona sota la custòdia de la qual es trobi la persona privada de llibertat està obligada a posar, immediatament, en coneixement del batlle la petició escrita o verbal que se li formuli. Igualment obligats estan totes les demés autoritats, agents i funcionaris a qui el detingut els faci la petició.

Rebuda la petició, el batlle en dóna immediatament trasllat al Ministeri Fiscal i, sense esperar l’informe d’aquest, dicta aute ordenant la incoació de la causa o denegant la petició i arxivant les actuacions. Si l’aute és denegatori ha de ser motivat. Contra l’aute es pot interposar recurs en un termini de dos dies davant el Tribunal de Corts. El magistrat designat ha de resoldre en el termini de cinc dies amb l’audiència prèvia de les parts.

L’aute d’incoació serà notificat immediatament a l’autoritat o persona a disposició o en poder de la qual es trobi la persona privada de llibertat, amb el manament de que sigui posada a disposició del batlle sense pretext ni demora. Alternativament, el batlle podrà al seu criteri constituirse ell mateix en el lloc on es trobi la persona detinguda i l’autoritat o persona que la tingui detinguda.

En presència física del detingut o del seu mandatari, el batlle escolta les al·legacions verbals i recull o incorpora les manifestacions o els escrits que puguin fer o presentar el detingut o el seu mandatari, el Ministeri Fiscal, l’autoritat, l’agent o el funcionari que hagi ordenat o practicat la detenció o, en tot cas, la persona sota la custòdia de la qual es troba el detingut. El batlle admetrà, si les estima pertinents, les proves que aportin les persones referides en l’apartat anterior i les que proposin que puguin practicarse en l’acte. En el termini de 24 hores, comptades des que sigui dictat l’aute d’incoació, el batlle practicarà totes les actuacions a què es refereix aquest article i dictarà l’aute que procedeixi. L’aute podrà ésser objecte de recurs en les condicions de l’article precedent, a un sol efecte.

Secció segona. Procediment previst en l’

L’expressió “tribunal” que figura en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia s’aplica als tribunals col·legiats i als tribunals unipersonals. La decisió revestirà la forma d’aute i serà adoptada pel batlle en el tribunal unipersonal, i pels tribunals col·legiats per decisió dels mateixos a proposta de qualsevol dels seus membres.

Quan el tribunal es proposi de fer ús del previst en l’article 5 de la Llei Qualificada de la Justícia, i abans d’interposar la qüestió, haurà de dictar una providència que inclogui les bases en què es fonamenta amb expressió del text de la qüestió que es notificarà a les parts i al Ministeri Fiscal, concedint un termini conjunt de 13 dies per informar. Transcorregut l’esmentat termini, hagin o no fet ús de la facultat d’informar les parts i, eventualment el Ministeri Fiscal, el tribunal dictarà aute motivat decidint sobre la interposició de l’acció. Si a la vista de les al·legacions de les parts i del Ministeri Fiscal, el tribunal decideix no donar curs a la qüestió, l’aute deixarà sense efectes la providència. En cas contrari, l’aute decidirà sobre el text de la qüestió a sotmetre al Tribunal Constitucional que podrà ésser d’igual tenor que la providència sotmesa a l’informe de les parts o modificat a la vista del resultat dels informes. Contra aquest aute, tant si decideix sotmetre al Tribunal Constitucional la qüestió d’inconstitucionalitat com si no, no hi cabrà recurs.

La suspensió de la tramitació dels procediments abans d’ésser dictada sentència o resolució a que fa referència l’article 55.2 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional, afecta els autes la resolució dels quals depengui directament de la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada. No obstant, els autes principals, incidentals o cautelars que, malgrat radicar en el mateix procediment tinguin substantivitat pròpia, no afectada per la qüestió d’inconstitucionalitat, seguiran el seu curs processal.

Capítol segon. Desenvolupament de l’

Sense contingut

Sense contingut

Article 41

Capítol novè

1. En cas de lesió als drets i llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, llevat dels drets recollits a l’article 10 de la Constitució i dels altres drets la vulneració dels quals s’hagi produït en el marc d’un procés judicial, es pot presentar una demanda davant el president del Tribunal de Batlles, per garantir el respecte dels drets fonamentals o fer cessar la situació il·lícita. El president del Tribunal de Batlles designa mitjançant una providència el batlle al qual correspon per torn i que sigui competent per raó de la matèria. 2. El batlle competent trasllada la demanda a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, el batlle, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre la demanda i les altres proves que decideixi d’ofici, resol mitjançant una sentència dins els tretze dies hàbils següents. 3. La durada total del procés no pot superar el termini d’un mes, i només es pot prorrogar de forma motivada i excepcional fins a tres mesos com a màxim si la pràctica de les proves proposades o que s’hagin decidit d’ofici ho exigeix, o si concorren altres motius justificats que no siguin imputables a les parts comparegudes en el procés o al batlle competent.

1. Contra la sentència que resol la demanda es pot interposar un recurs d’apel·lació a un sol efecte o, excepcionalment i si així ho sol·licita la part apel·lant, amb efectes suspensius, davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia, en el termini de tretze dies hàbils. 2. El magistrat designat com a ponent resol, quan escau, en relació amb els efectes suspensius del recurs interposat. També trasllada el recurs a les parts interessades perquè facin les al·legacions i proposin les proves oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Posteriorment, la sala competent, després de practicar les proves proposades que consideri útils, pertinents i necessàries per resoldre el recurs i les altres proves que decideixi d’ofici, resol dins els tretze dies hàbils següents. 3. Són aplicables en aquesta fase de recurs les normes de l’apartat 3 de l’article anterior.

Sense contingut

Article 18 No serà necessari haver intentat la prèvia conciliació en el cas de delictes que la prevegin com a requisit de procedibilitat de l’acció prevista en la present secció. Per a la interposició dels recursos previstos en aquesta secció no serà necessari haver formulat recurs administratiu previ ni d’alçada, ni de reposició. Secció tercera. Nul·litat d’actuacions

Secció tercera. Nul·litat d’actuacions

1. Els actes processals es fan de conformitat amb el que preveu la llei. 2. Els batlles i els tribunals han de procurar que els defectes en què incorrin els actes processals de les parts es puguin esmenar, sempre que en aquests actes s’hagi manifestat la voluntat de complir els requisits exigits per la llei. 3. Els actes processals de les parts que no compleixin els requisits exigits per la llei es poden esmenar en els casos, les condicions i els terminis que s’hi preveuen. Les actuacions judicials fetes fora del termini establert només es poden anul·lar si ho imposa la naturalesa del termini. 4. Els actes processals són nuls de ple dret en els casos següents: a) Quan els duguin a terme un batlle o un tribunal o es duguin a terme davant un batlle o un tribunal amb manca de jurisdicció o de competència objectiva o funcional. b) Quan es facin sota la violència, la intimidació o l’amenaça. c) Quan es prescindeixi de les normes essencials del procediment que afectin els drets de les parts en el procés, sempre que per aquesta causa s’hagi produït indefensió efectiva. d) Quan els actes processals estiguin afectats per defectes de forma que impliquin l’absència dels requisits indispensables per assolir la seva finalitat. e) Quan es facin sense la intervenció de l’advocat o del Ministeri Fiscal, en els casos en què la llei prevegi que aquesta intervenció és preceptiva. f) En els altres casos en què les lleis aplicables així ho estableixin. 5. La nul·litat d’un acte no implica: a) La nul·litat dels actes successius que en siguin independents. b) La nul·litat dels actes el contingut dels quals s’hauria mantingut invariat en cas que no s’hagués comès la infracció que ha donat lloc a la nul·litat. c) La nul·litat de les parts independents de l’acte declarat nul en el cas de nul·litat parcial.

1. La nul·litat processal es planteja en el procés de conformitat amb les normes següents: a) A instància de part, per mitjà dels recursos establerts legalment contra la resolució de què es tracti. b) Per part del batlle o el tribunal, d’ofici o a petició de part, en qualsevol moment abans de dictar la sentència o la resolució que finalitzi el procés en la instància. En aquest cas, el batlle o el tribunal dona audiència prèvia a les parts del procés, perquè en el termini de cinc dies hàbils es pronunciïn sobre l’existència de la nul·litat, i ha de resoldre en el termini dels cinc dies hàbils següents. 2. Fora dels supòsits previstos en l’apartat anterior, no s’admeten els incidents de nul·litat formulats contra les resolucions no fermes, sense perjudici que es pugui plantejar la nul·litat a través dels recursos o altres mitjans que siguin procedents contra la resolució definitiva. 3. L’aute que decideix la nul·litat ordena la retroacció de les actuacions al moment immediatament anterior en què es va produir la infracció processal determinant de la nul·litat. Contra l’aute que no admet, o que la resol, la nul·litat d’actuacions no es pot interposar cap recurs, sense prejudici que es pugui reproduir la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva.

Capítol tercer

Sense contingut

Capítol quart. Desenvolupament de l’article 9 de la Llei Qualificada de la Justícia

Capítol cinquè. Desenvolupament de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia

L’acció per al reconeixement de l’error judicial o de l’anormal funcionament de l’Administració de Justícia i per a l’eventual avaluació del dany prevista en l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia pot ésser exercitada per la persona o grup de persones a què es refereix l’apartat 2 del mateix article. Quan es tracti de persones físiques la mateixa acció correspondrà també a llurs hereus i drethavents. En el supòsit que es tracti de persones morals, l’acció haurà d’ésser exercitada pels seus òrgans de representació legals. Seran admeses les accions obliqües.

Quan, una vegada formulada l’acció esmentada en el precedent article o conjuntament o de forma concomitant amb l’exercici d’aquesta, per part del mateix actor o de qualsevol altra persona legitimada s’exerciti una acció penal o civil de les previstes en els articles 76 a 78 de la Llei Qualificada de la Justícia en relació als mateixos fets, la tramitació de la primera quedarà immediatament suspesa fins que, per resolució ferma i definitiva, no hagi conclòs la tramitació de l’esmentada acció penal o civil.

La mateixa suspensió prevista en l’article anterior podrà operar quan s’hagin exercit les accions previstes en els articles 79 a 87 de la Llei Qualificada de la Justícia i fins a resolució, definitiva i ferma, de les mateixes.

L’acció serà tramitada davant el ple del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint el procediment d’apel·lació comú previst en l’article 68.b), essentne part el demandant i el Ministeri Fiscal. Serà també emplaçat com a part el Govern així com les persones que aquest, d’acord amb el previst a l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia, demani que s’emplacin també com a part.

L’emplaçament a que fa referència el darrer paràgraf de l’apartat 5 de l’article 10 de la Llei Qualificada de la Justícia és el de l’autoritat, funcionari o agent que el Govern consideri que ha d’ésser emplaçat.

Capítol sisè. Desenvolupament article 13 de la Llei Qualificada de la Justícia

Les sentències penals es notifiquen sempre en audiència pública. Per assegurar una publicitat efectiva, l’accés a les sales de justícia on es notifiquen les resolucions és obert a tothom, sense perjudici que el tribunal pugui demanar l’adopció de les mesures que consideri necessàries per garantir la seguretat dels assistents i el bon ordre de la sessió.

Article 30 1. L’accés lliure comporta el dret de les parts de fer-se lliurar còpies sense cap més despesa que el pagament de les taxes que es fixin legalment. 2. Igualment, els tercers, especialment per raons tècniques, es poden fer lliurar còpies en les mateixes condicions, si bé el batlle o el tribunal pot decidir mitjançant un aute de no lliurar les còpies o de prendre les mesures necessàries per no revelar la identitat i la resta de dades de les víctimes o dels tercers, tenint en compte el dret fonamental reconegut a l’article 14 de la Constitució, i tot salvaguardant el principi contingut a l’article 13 de la Llei qualificada de la Justícia. 3. Contra l’aute a què fa referència l’apartat anterior es pot interposar un recurs davant la sala competent del Tribunal Superior de Justícia en el termini de tretze dies hàbils. Capítol setè. Desenvolupament de l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia

Capítol setè. Desenvolupament de l’article 19 bis de la Llei qualificada de la Justícia

Capítol vuitè. Desenvolupament dels articles 14 i 50 de la Llei Qualificada de la Justícia Secció primera. Torns Subsecció primera. Torns del Tribunal de Batlles

Article 32 El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.

El coneixement dels processos s’atribueix al batlle a qui correspon per torn, segons l’ordre cronològic del registre d’entrada. No obstant això, els processos coneguts per un batlle actuant en funcions de guàrdia s’atribueixen per torn al mateix batlle si és competent per raó de la matèria d’acord amb la seva adscripció principal.

Quan un batlle a qui correspongui per torn el coneixement d’un procés es troba absent o impossibilitat transitòriament, el coneixement del procés li és assignat igualment, si bé mentre dura l’absència o la impossibilitat transitòries, n’assegura la tramitació i la resolució el batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, el batlle següent en el torn. En cas que aquesta absència o impossibilitat pertorbi greument el repartiment equitatiu dels procediments, el president del Tribunal de Batlles pot atribuir la tramitació i la resolució dels nous processos a partir del moment en què ha tingut lloc l’absència o la impossibilitat als altres batlles adscrits a la mateixa secció del batlle absent o impossibilitat. Pel que fa als processos ja atribuïts prèviament al batlle absent o impossibilitat, la tramitació i la resolució corresponen al batlle suplent o de reforç o, en defecte d’aquests, al batlle següent en el torn.

L’atribució del coneixement dels processos, d’acord amb els torns que correspongui, és invariable, llevat dels casos que determinen les lleis. A excepció de les previsions de l’article 32 i dels altres casos que estableixen les lleis, no es poden modificar les llistes de torn i tampoc es pot alterar l’ordre que s’ha de seguir en aplicació d’aquestes llistes. La modificació de les llistes de torns i de composició de les seccions no pot afectar el repartiment dels processos ja atribuïts, els quals continuen sent coneguts pels mateixos batlles als quals han estat atribuïts, salvat el cas del canvi d’adscripció principal d’un batlle a una altra secció. Les llistes de torns i de composició de les seccions, així com els documents que serveixen per atribuir el coneixement dels processos als batlles, a la formació de les seccions i a la designació de ponents, són públiques.

Sense contingut

Subsecció segona. Torns dels magistrats del Tribunal de Corts

Subsecció tercera. Torns dels magistrats del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra

Secció segona

Capítol desè

Sense contingut

Sense contingut

Capítol onzè. Desenvolupament de l’article 19 de la Llei qualificada de la Justícia

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Capítol onzè (suprimit)

Capítol dotzè (suprimit)

Capítol dotzè. Desenvolupament de l’article 48 de la Llei Qualificada de la Justícia

El Batlle de guàrdia assegura la permanència en el càrrec durant els dies inhàbils que fixa l’article 41 bis, apartat 2, de la Llei qualificada de la Justícia, i durant les hores no hàbils, d’acord amb l’article 41 bis, apartat 1, de la Llei esmentada. Durant els dies i les hores hàbils exerceix les funcions que li són atribuïdes per les lleis i les altres que estableixi el president del Tribunal de Batlles a l’inici de cada any judicial.

El Batlle de guàrdia coneix de les actuacions i els processos que siguin competència de la Batllia i s’hagin de tramitar i resoldre durant els dies inhàbils i les hores no hàbils, i també de les actuacions i els processos que s’hagin de tramitar i resoldre amb caràcter d’urgència durant els dies i hores hàbils. També exerceix en tots els casos les altres funcions que les lleis li atribueixen.

Sense perjudici que, d’acord amb el que disposa l’article 56, el batlle de guàrdia hagi de conèixer d’una actuació o un procés que ha estat atribuït prèviament per torn a un altre batlle, correspon a aquest darrer continuar coneixent d’aquesta actuació o procés en el cas que estigui en disposició de fer-ho.

En finalitzar l’actuació de guàrdia, el batlle de guàrdia la tramet al batlle al qual se n’ha atribuït prèviament per torn el coneixement o, en cas contrari, al president del Tribunal de Batlles, per tal que n’atribueixi el coneixement, si escau, al batlle a qui correspon per torn. El Batlle que ha actuat per torn en funcions de guàrdia continua coneixent amb posterioritat de les actuacions i els processos que li siguin atribuïts per un altre torn; dels processos que regula el capítol segon; en el supòsit que regula l’article 32, i també en els demés casos establerts per les lleis.

Capítol tretzè. Desenvolupament dels articles 52 a 55 de la Llei qualificada de la Justícia

El president del Tribunal de Corts fixa les dates de les sessions i distribueix els processos pendents intentant equilibrar les vistes. Segons les necessitats del servei, els processos distribuïts, la disponibilitat dels magistrats, les incompatibilitats, les recusacions i les excuses legals, el president compon cada tres mesos les diverses formacions de sala que intervenen en el curs de cada sessió.

Quan el president del Tribunal de Corts no participa en la formació de sala, n’assegura la presidència el magistrat amb més antiguitat en el càrrec, i així successivament, i si concorren dos magistrats amb la mateixa antiguitat, n’assegura la presidència el magistrat de més edat.

Una vegada iniciada la fase processal de la vista oral no hi cabrà substitució fins a la resolució de la causa en curs, havent-se de reproduir íntegrament l’acta de judici en cas d’indisponibilitat del magistrat a substituir sorgida en el curs de la vista.

El Ple del Tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin dos dels membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern i els aspectes administratius del Tribunal. En aquestes deliberacions els acords són adoptats per majoria dels assistents i el president n’estén acta, que és signada per tots els magistrats. Aquests acords no són vinculants per al president.

Capítol catorzè. Desenvolupament dels articles 56 a 58 de la Llei Qualificada de la Justícia Secció primera (suprimida) Secció primera. El ple

El ple del tribunal es reuneix tantes vegades com sigui convocat pel president o quan ho demanin tres dels seus membres per deliberar sobre l’organització, el funcionament intern del tribunal i els aspectes administratius del mateix. En aquestes deliberacions els acords seran adoptats per majoria dels assistents i el president aixecarà acta, signada per tots els magistrats. Aquests acords no seran vinculants per al president.

Secció segona. Les sales

Secció tercera. El procediment

1. Una vegada rebut el recurs pel Ple o per una de les sales, el president del Tribunal Superior de Justícia o de sala corresponent, respectivament, designa el ponent que correspongui per torn. 2. Els recursos se substancien d’acord amb les lleis aplicables.

Secció quarta

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció cinquena

Sense contingut

Secció sisena. Procediments davant de la sala administrativa

Capítol quinzè. Procediments civils Secció primera

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció segona

Sense contingut

Sense contingut

Secció tercera

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció quarta

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Capítol setzè. Desenvolupament dels articles 97 i 101 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

La situació econòmica desfavorable o d’insolvència a l’efecte que sigui designat un advocat per a la defensa i l’assistència lletrades gratuïtes és declarada per resolució dictada pel batlle o el ponent del Tribunal de Batlles que coneix el procés o, si escau, pel batlle a qui correspon per torn, el qual pot ordenar d’ofici la pràctica de proves destinades a aclarir la situació econòmica de la persona sol·licitant. El batlle o el ponent del Tribunal de Batlles pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular i per a la qual se sol·licita la declaració de la situació econòmica desfavorable o d’insolvència es troba mancada manifestament de fonamentació.

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Capítol dissetè. Procediment penal Secció primera

Secció segona

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció tercera

Secció quarta

Capítol divuitè. Procediments administratius

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Capítol dinovè. Modificacions de diferents textos legals per adequar-los al contingut de la Llei Qualificada de la Justícia Secció primera

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció segona

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció tercera

Sense contingut

Secció quarta

Secció cinquena

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Secció sisena

Secció setena

Sense contingut

Secció vuitena

Capítol vintè

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut

Sense contingut