Títol preliminar. Disposicions generals

La present Llei té per objecte establir el marc legislatiu aplicable a les estacions d’esquí existents, a les noves que es creïn en el futur i als aparells de transport per cable de persones.

L’objecte expressat en l’article anterior es concreta en la consecució de les finalitats següents: 2.1. Regular la seguretat de les instal·lacions de transport per cable, dels serveis i de les activitats de les estacions d’esquí i els camps de neu. 2.2. Garantir la protecció de l’usuari de les estacions d’esquí i els camps de neu. 2.3. Concretar i establir les responsabilitats dels diversos agents que intervenen en les instal·lacions de transport per cable, en l’explotació de les estacions i la pràctica de l’esport de l’esquí. 2.4. Fer compatible la pràctica de l’esport de l’esquí en totes les seves modalitats amb el respecte al medi natural.

Als efectes d’aquesta Llei es consideren estacions d’esquí aquells centres, camps de neu i instal·lacions turisticoesportives d’alta muntanya dedicats bàsicament a la pràctica de l’esquí i altres esports de neu i de muntanya que formen un conjunt coordinat de mitjans de transport mecànics, pistes, instal·lacions i serveis complementaris annexos d’ús públic.

Títol I. Estacions d’esquí

5.1. Tota persona física o jurídica que vulgui procedir a la creació, ampliació i/o modificació d’una estació d’esquí, ha d’obtenir prèviament i successivament les autoritzacions del propietari i del Comú corresponent per l’ocupació del terreny. Alhora haurà de sol·licitar i obtenir les escaients autoritzacions administratives de construcció abans d’iniciar els treballs. Un cop acabats els treballs, i abans d’iniciar-se l’explotació, caldrà l’autorització del Govern. 5.2. La sol·licitud d’autorització de construcció ha d’anar acompanyada d’un projecte d’execució que ha d’incloure els plànols, la memòria d’instal·lacions i la resta d’elements que s’estableixin reglamentàriament. També ha d’incloure, en tot cas, una avaluació de l’impacte ambiental, en la forma que ho especifiqui la normativa vigent en la matèria. 5.3. La sol·licitud d’autorització d’explotació s’ha de presentar una vegada obtinguda la de construcció i després d’haver efectuat aquesta construcció d’acord amb el projecte aprovat segons l’informe lliurat per la direcció facultativa dels treballs. Cal adjuntar a la sol·licitud els documents i les certificacions que s’estableixin reglamentàriament per justificar que s’han efectuat les proves i verificacions necessàries abans de la posada en servei. 5.4. Per a l’explotació és necessària la inscripció corresponent al Registre de Comerç. 5.5. Abans de l’obertura, la persona o entitat explotadora ha de subscriure una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi tots els riscs que es puguin derivar directament o indirectament de l’explotació de l’estació per qualsevol concepte, en una companyia legalment autoritzada per exercir al Principat d’Andorra.

Tota persona física o jurídica que utilitzi explosius per provocar els despreniments d’allaus ha de posseir les autoritzacions d’emmagatzematge i d’utilització previstes en la reglamentació de substàncies explosives vigent, que haurà de ser completada Rreglamentàriament tenint en compte les especificitats relatives a les estacions d’esquí.

7.1. S’entén per esquiador tot usuari d’una estació d’esquí que practica l’esquí o altres disciplines associades autoritzades a l’estació. Assumeix i accepta que es troba en un medi que pot comportar riscs, especialment si surt de les pistes senyalitzades o no respecta les normes de conducta o de seguretat que li són exigides. Ha de valorar prèviament la seva aptitud per poder utilitzar les instal·lacions i les pistes en funció de les informacions de què disposi. 7.2. Es consideren disciplines associades, als efectes d’aquesta Llei, totes les variants de l’esquí i altres modalitats de lliscar sobre la neu la pràctica de les quals estigui autoritzada en una estació d’esquí.

En les actuacions sobre el medi per a la creació, la modificació, l’adequació, l’explotació i la utilització de les estacions d’esquí s’han de respectar i preservar, en la mesura del possible, els recursos naturals i la protecció de l’equilibri ecològic i paisatgístic, i cal adoptar les mesures necessàries per fer-ho possible tant abans d’iniciar els treballs com durant la seva execució i després d’acabar-los.

Títol II. Pistes d’esquí

Capítol 1. Pistes d’esquí alpí

S’entén per pista d’esquí alpí tot el recorregut de neu senyalitzat en les degudes condicions i preparat exclusivament per a la pràctica d’aquest tipus d’esquí i altres disciplines associades autoritzades.

L’àrea esquiable d’una estació és la zona dins la qual es pot practicar l’esquí o qualsevol altra disciplina associada, on els esquiadors poden tornar al punt de sortida dels remuntadors que els han transportat seguint sempre un recorregut descendent, directament per gravetat, sense penetrar en valls no senyalitzades o que no estiguin equipades d’aparells de transport, i comprèn: a) Les pistes senyalitzades, que són els espais senyalitzats, preparats sempre que les condicions del terreny o meteorològiques ho permetin i obertes i tancades per l’estació d’esquí. La seguretat i els socors estan assegurats sota la responsabilitat de l’estació d’esquí, que ha de disposar del personal qualificat i del material necessari en quantitat suficient. b) Les zones de fora de les pistes, que són els espais sense senyalitzar, situats entre les pistes senyalitzades o al seu costat. L’esquiador és el responsable de la seva pròpia seguretat i ha de ser conscient de l’existència de riscs eventuals. Els auxilis són efectuats pels serveis de l’estació d’esquí sempre que no comportin riscs excessius per al personal i dins de les possibilitats de la mateixa estació.

L’esquí de muntanya i les altres activitats que poden tenir lloc dins els dominis esquiables del Principat d’Andorra s’han de practicar en les àrees i en els horaris habilitats i autoritzats per les persones físiques o jurídiques explotadores. S’encomana al Govern que, en el termini de vuit mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori una Llei, que reguli, entre altres, els drets i deures dels usuaris dels dominis esquiables així com el règim sancionador.

El Govern regularà per via reglamentària totes les qüestions relatives a la classificació i la senyalització de les pistes segons la seva dificultat, així com els aspectes referents a la protecció dels obstacles i dels llocs especialment perillosos. També es regularà per reglament la circulació per les pistes, l’obertura i el tancament, la instal·lació de rètols indicadors per al públic, el servei de pistes i els Registres de pistes i d’accidents.

Capítol 2. Pistes d’esquí nòrdic o de fons

16.1. Es considera pista d’esquí nòrdic o de fons tot el recorregut senyalitzat que està exclusivament reservat per a la pràctica d’aquest tipus d’esquí. Excepcionalment l’estació pot autoritzar l’accés a la pista per a altres activitats. 16.2. A més de les pistes d’esquí nòrdic poden existir els itineraris d’esquí nòrdic, que no estan obligatòriament preparats ni disposen de cap servei d’obertura, ni de tancament, ni de vigilància. L’esquiador hi evoluciona sota la seva total responsabilitat, encara que hi hagi rètols informatius i fletxes de direcció i de situació a l’inici de l’itinerari i durant el recorregut.

17.1. El traçat de la pista pot ser de formes diferents: en anella (quan el recorregut torna al lloc de sortida i es recorre en un sol sentit) o bé lineal (quan el recorregut uneix dos llocs diferents mitjançant una pista preparada en ambdós sentits). 17.2. Quan la pista es troba apartada dels nuclis habitats o de l’àrea esquiable d’una estació d’esquí alpí, ha d’existir almenys un refugi degudament senyalitzat per permetre als esquiadors protegir-se contra el mal temps. També ha d’existir al centre de l’estació un edifici de serveis amb sanitaris, vestidors i locals per encerar. L’estació també ha de disposar d’un local i del personal que reglamentàriament es determini per poder atendre els esquiadors accidentats.

Títol III. Construcció, explotació i ús d’instal·lacions de transport per cable per a viatgers Capítol 1. Construcció d’instal·lacions

Tota persona física o jurídica que vulgui procedir a la construcció i a l’explotació posterior d’una instal·lació de transport per cable, necessita una primera autorització de construcció i una autorització posterior d’explotació.

El Govern ha d’establir per via reglamentària les condicions per a la construcció d’instal·lacions per cable, que ha d’incloure el contingut del dossier de demanda d’autorització de construcció.

Totes les transformacions, modificacions, reconstruccions d’instal·lacions i substitucions d’elements, han de respectar igualment la normativa esmentada anteriorment.

22.1. Els promotors, constructors, directors d’obra i explotadors estan obligats, cadascun en la part que l’afecta, a assegurar-se que les instal·lacions i els equipaments estan establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions de la reglamentació tècnica i de seguretat vigent, segons les normes d’explotació i de manteniment lliurades pel constructor, i d’acord amb les regles de l’art. 22.2. Els explotadors han de mantenir un Registre d’explotació de les instal·lacions, en les condicions que es determinin reglamentàriament.

Capítol 2. Explotació i ús de les instal·lacions de transport per cable. Reglaments d’explotació i d’ús particulars per a cada instal·lació

La persona física o jurídica que vulgui procedir a explotar una instal·lació de transport per cable ha de sol·licitar-ne l’autorització al ministeri competent. Mitjançant reglament es determinarà la documentació que s’hagi de presentar per a la demanda d’explotació.

Els reglaments d’explotació particulars i els reglaments d’ús particulars s’han de presentar al ministeri competent del Govern juntament amb la demanda d’explotació de la instal·lació i segons els models que s’establiran reglamentàriament.

Títol IV. Condicions del transport per als usuaris en les instal·lacions d’una estació d’esquí

27.1. Tot usuari de les instal·lacions del transport d’una estació d’esquí ha de portar el títol de transport corresponent (forfet), que és personal i intransferible. El forfet porta indicada la durada de la seva validesa. 27.2. Les estacions han d’oferir als usuaris la possibilitat d’adquirir, conjuntament amb el títol de transport, una assegurança d’accident i de responsabilitat civil d’una durada igual a la de la validesa del forfet.

L’usuari té l’obligació de conèixer i respectar la normativa relativa a l’ús de les instal·lacions i de les pistes d’esquí. Per al degut coneixement general, l’estació ha d’afixar les normes generals redactades en català i optativament en altres llengües a les taquilles, i les específiques de cada instal·lació, a la seva sortida. També ha d’anunciar a les taquilles la possibilitat per a l’usuari de contractar l’assegurança d’accidents i de responsabilitat civil.

Les condicions de transport, inherents al contracte, s’apliquen als usuaris que utilitzen les instal·lacions de transport.

Si, a requeriment del personal acreditat de l’estació, l’usuari no presenta el tiquet de transport o forfet, o si la validesa del títol no pot ser comprovada materialment, n’ha de satisfer immediatament dues vegades el preu.

31.1. Quan les condicions atmosfèriques, meteorològiques, nivals, o altres circumstàncies alienes a l’estació, no permetin el funcionament de les instal·lacions amb la seguretat requerida, l’estació ha de suspendre el transport. Els usuaris no tenen dret a cap compensació si un nombre suficient de remuntadors, en relació amb la demanda, segueix en funcionament. Altrament, l’estació ha de lliurar un val corresponent a un tiquet de transport o forfet equivalent, per un altre dia de la temporada que convingui a l’usuari, sempre que aquest ho sol·liciti abans de consumir més del 50% del temps de validesa del seu forfet. 31.2. Si el transport no és possible per causa imputable a l’estació i l’aturada dura més de dues hores, l’estació ha de lliurar a l’usuari un val corresponent a un tiquet per un altre dia, sempre que ho sol·liciti abans de consumir més del 50% del temps de validesa del seu forfet. 31.3. Si el transport no és possible per causa imputable a l’usuari, aquest no pot demanar cap tipus de compensació.

Títol V. Normes d’admissió i de conducta per als usuaris de les estacions d’esquí. Obligacions dels esquiadors

33.1. Els usuaris de les pistes i de les instal·lacions han de respectar les normes d’admissió i de conducta que s’estableixin reglamentàriament de forma general i, en particular, en relació amb les pistes d’esquí alpí i d’esquí nòrdic o de fons. 33.2. L’estació pot negar l’accés a les pistes i procedir a la retirada immediata del forfet i prohibir la utilització de les instal·lacions i la circulació per les pistes a les persones que, atès el seu estat o el seu comportament, posen en perill la seguretat de les instal·lacions o la integritat dels altres usuaris.

Títol VI. Infraccions, sancions i responsabilitats. Mesures cautelars, conservatòries i provisòries Capítol 1. Procediment sancionador

Tota actuació que contradigui el que estableix aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i totes les complementàries, pot donar lloc a l’adopció de les mesures destinades a restablir l’ordre jurídic infringit i/o a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb l’establert per la normativa vigent, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals i de qualsevol altre tipus que hi puguin concórrer.

36.1. La competència per acordar la incoació dels expedients sancionadors i la imposició de les sancions previstes en la present Llei correspon al ministre encarregat de transports, que també és competent per adoptar les mesures cautelars, conservatòries i provisòries que siguin procedents. 36.2. Són òrgans competents per a la constatació de les infraccions i per a la instrucció dels expedients corresponents els serveis tècnics del ministeri encarregat de transports.

Capítol 2. Infraccions

Constitueixen infraccions a les matèries regulades per la present Llei aquelles accions o omissions tipificades en aquest títol i en les disposicions reglamentàries que la desenvolupin o completin.

39.1. Les infraccions tipificades per aquesta Llei es divideixen en lleus, greus i molt greus. 39.2. Les inobservances a les disposicions contingudes en la present Llei i en la normativa que la desenvolupi que no tinguin transcendència directa de caràcter econòmic ni riscos ni perjudicis greus per als usuaris o per a la mateixa estació, constitueixen infraccions lleus sempre que no estiguin tipificades com a falta greu o molt greu.

Són infraccions lleus: a) No portar al dia el Registre d’Explotació de les Instal·lacions. b) No exposar al públic, prop de l’àrea d’embarcament, els reglaments d’ús de les instal·lacions. c) No comunicar al departament competent del Govern les queixes o reclamacions, acompanyades d’un informe si fan referència a qüestions relacionades amb la seguretat de l’estació, en el termini de 48 hores. d) La insuficiència de la informació destinada als usuaris prevista en els reglaments. e) La manca d’identificació adequada per part del personal de l’estació. f) No portar al dia el Registre de Pistes o el Registre d’Accidents.

41.1. Són infraccions greus: a) No comunicar al departament competent del Govern i a les altres autoritats concernides els incidents mecànics i els accidents corporals ocorreguts a les instal·lacions. b) No inscriure l’empresa explotadora al Registre de Comerç. c) Crear, ampliar, modificar o explotar una estació d’esquí sense les autoritzacions corresponents del Govern. d) Construir, modificar i explotar instal·lacions d’esquí sense les autoritzacions corresponents del Govern. e) Explotar una instal·lació sense disposar del personal necessari o dels equips de salvament i de socors obligatoris. f) La senyalització insuficient de pistes o d’obstacles que comportin un perill evident per als esquiadors. g) No facilitar el llibre o fulls numerats de reclamació als usuaris que ho demanin. h) En cas d’impossibilitat d’efectuar el transport, no lliurar als usuaris que ho demanin un forfet per a un altre dia en les condicions fixades en l’article 30. i) Circular per les pistes obertes amb aparells de manteniment de les pistes o amb motos de neu utilitzades pels serveis de pistes o de manteniment sense utilitzar els senyals acústics i lluminosos reglamentaris, o sense senyalitzar en els accessos la presència de les màquines. j) No tancar una pista al final del dia o fer-ho sense assegurar-se que cap usuari no està utilitzant les instal·lacions de transport. k) No atendre els accidentats de manera suficientment ràpida. l) No disposar del personal qualificat, o del local i el material necessaris per a les evacuacions i el tractament de ferits. m) Utilitzar explosius per al desencadenament d’allaus sense respectar la normativa específica o bé sense disposar del Pla d’intervenció o no respectar-lo. n) Explotar una instal·lació sense respectar els articles del Reglament d’explotació particular. 41.2. És infracció greu la reincidència en una infracció lleu en el termini d’un any a comptar de la data de fermesa de la sanció.

Capítol 3. Sancions

Les sancions que es poden imposar a les persones físiques o jurídiques titulars o empleades d’estacions d’esquí per les infraccions previstes en aquesta Llei poden ser: a) Multa. b) Prohibició de treballar en estacions d’esquí. c) Suspensió de les activitats empresarials. d) Clausura de l’estació, aplicable únicament com a mesura excepcional segons els perjudicis que causi la infracció tant a les persones com al prestigi turístic d’Andorra; la sanció determinarà la durada de la clausura, que, en tot cas, ha de ser com a mínim pel temps necessari per restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa.

Les infraccions a què es refereix aquesta Llei són sancionades de la forma següent: a) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 50.000 a 500.000 pessetes. b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 500.001 a 2.000.000 de pessetes. Com a mesura accessòria, el ministeri encarregat de transports podrà establir la prohibició de treballar en estacions d’esquí al personal directament responsable d’una o més faltes greus, per un període màxim d’un any. c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 2.000.001 a 5.000.000 de pessetes. La imposició d’una sanció per infracció molt greu pot comportar la suspensió de les activitats empresarials, per un període màxim d’un any, o la clausura de l’estació, en les condicions previstes a l’apartat d) de l’article 43.

Per a la gradació de les sancions, dins dels límits establerts, es tindran en compte les circumstàncies següents: a) Els riscos o els perjudicis ocasionats als usuaris. b) El benefici il·lícit obtingut. c) La reincidència. d) La resolució, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originaren la incoació de l’expedient sancionador.

46.1. En el curs de la instrucció, l’Administració pot adoptar en qualsevol moment les mesures cautelars, conservatòries i provisòries necessàries per salvaguardar la decisió que ha de prendre o per prevenir riscs o perills derivats de les anomalies constatades pel servei d’inspecció o de les presumptes infraccions comeses. 46.2. També pot suspendre cautelarment de treballar a l’estació i en altres estacions d’Andorra el personal que presumptament sigui directament responsable d’una infracció greu.

Als efectes d’aquesta Llei i de les disposicions reglamentàries que la desenvolupin, es considera que hi ha reincidència quan en cometre una infracció el culpable hagi estat sancionat amb anterioritat mitjançant resolució ferma per la mateixa infracció o per infraccions de diferent naturalesa en el període d’un any.

Les infraccions prescriuen: a) Les lleus, al cap de sis mesos. b) Les greus, al cap d’un any. c) Les molt greus, al cap de dos anys.

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia que s’hagin comès, i el de les sancions comença a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual sigui imposada la sanció.

La prescripció de l’exigibilitat de les infraccions previstes en aquesta Llei queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.

Continuen vigents tots els reglaments i decrets anteriors a la data d’aprovació i entrada en vigor de la present Llei en allò que no s’oposin a les seves disposicions, fins que no siguin modificats o substituïts per noves disposicions reglamentàries.

Les estacions d’esquí actualment existents al Principat d’Andorra han d’adaptar-se a les normes establertes per la present Llei en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei.

Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix la present Llei i, concretament, les següents: Ordinació aprovada pel Consell General en data 12 de juliol de 1966. Ordinació aprovada pel Consell General en data 4 de juny de 1970. Reglamentació de Seguretat en instal·lacions i pistes d’esquí aprovada pel Consell General el dia 8 de febrer de 1979. Decret relatiu a mesures de seguretat en instal·lacions de transport per cable aprovat pel Govern el 31 d’agost de 1987.

S’autoritza el Govern, a través del ministeri encarregat de transports, per a l’aplicació i per al desenvolupament reglamentari complet de tots els aspectes regulats per la present Llei, i també per proposar l’actualització, mitjançant el Projecte de llei del pressupost, de les quanties de les multes fixades.

La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 9 de novembre del 2000 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra Derogat per: Llei 21/2022, del 9 de juny, d’estacions de muntanya

Llei relativa a les estacions d’esquí i les instal·lacions de transport per cable Exposició de motius L’increment de les activitats relacionades amb l’esquí alpí i nòrdic fa necessària una actualització de la normativa actual a fi d’acomodar-la a les noves situacions i necessitats. L’aprofitament del recurs natural de la neu al Principat és un pilar essencial per al desenvolupament d’activitats turístiques, econòmiques i comercials, i constitueix un instrument important per assolir els objectius prioritaris d’incrementar els nivells de renda dels seus habitants i la diversificació econòmica. Per tant, la present Llei pretén consolidar les instal·lacions esportives existents relacionades amb l’activitat de l’esquí i alhora regular la creació de noves estacions i pistes d’esquí. Les reglamentacions actualment aplicables al Principat en relació amb els esports de neu són anteriors a la Constitució i només tenen en compte parcialment alguns dels aspectes relacionats amb l’esquí. Es fa necessària, per tant, una actualització de la normativa vigent que reguli tots els esports relacionats amb la neu, que tingui en compte els diferents usuaris de les instal·lacions i que compagini la varietat d’activitats que s’hi poden dur a terme amb el desenvolupament de les noves tecnologies. S’ha de potenciar també la millora de les infraestructures i els equipaments per tal d’assolir una millora de la neu, tant qualitativament com quantitativament, i també per als riscos de les irregularitats atmosfèriques, a fi de fer més competitiu el turisme de neu i de muntanya. La normativa aplicable a les pistes d’esquí no solament ha de ser respectuosa amb els principis que estableix l’article 31 de la Constitució, sinó que també ha d’establir un equilibri entre la pràctica d’unes activitats esportives que milloren la qualitat de vida dels ciutadans i el respecte al medi natural, que és un dels patrimonis més preuats del poble andorrà. Atesa la creixent preocupació per garantir la seguretat dels usuaris de les instal·lacions i dels serveis relacionats amb els esports de neu, i fonamentalment per garantir el principi de seguretat jurídica previst en la Constitució, es fa necessari regular d’una manera clara i concisa en quins casos existeix la responsabilitat de l’explotador de les estacions d’esquí; en quins casos la responsabilitat és del propietari, i en quins casos la responsabilitat és del mateix usuari de les instal·lacions, i cal delimitar els possibles abusos per la manca de diligència d’aquest, que en molts casos no preveu o no s’adequa a les incidències previsibles. És a dir, es pretén que els explotadors puguin tenir en compte el risc denominat per la doctrina com a risc socialment tolerable en una situació d’utilització adequada de les instal·lacions i dels serveis. El desenvolupament constant del transport per cable, i l’elevat grau de perfeccionament i seguretat actuals el fa insubstituïble en terrenys accidentats per fer possible l’exercici dels esports de muntanya i per al desenvolupament del turisme. I per tant, es fa necessari completar la legislació específica dels transports per cable, que és actualment clarament insuficient. Títol preliminar. Disposicions generals Article 1. Objecte La present Llei té per objecte establir el marc legislatiu aplicable a les estacions d’esquí existents, a les noves que es creïn en el futur i als aparells de transport per cable de persones. Article 2. Finalitats L’objecte expressat en l’article anterior es concreta en la consecució de les finalitats següents: 2.1. Regular la seguretat de les instal·lacions de transport per cable, dels serveis i de les activitats de les estacions d’esquí i els camps de neu. 2.2. Garantir la protecció de l’usuari de les estacions d’esquí i els camps de neu. 2.3. Concretar i establir les responsabilitats dels diversos agents que intervenen en les instal·lacions de transport per cable, en l’explotació de les estacions i la pràctica de l’esport de l’esquí. 2.4. Fer compatible la pràctica de l’esport de l’esquí en totes les seves modalitats amb el respecte al medi natural. Article 3. Àmbit d’aplicació Als efectes d’aquesta Llei es consideren estacions d’esquí aquells centres, camps de neu i instal·lacions turisticoesportives d’alta muntanya dedicats bàsicament a la pràctica de l’esquí i altres esports de neu i de muntanya que formen un conjunt coordinat de mitjans de transport mecànics, pistes, instal·lacions i serveis complementaris annexos d’ús públic. Article 4. Normativa aplicable El projecte, la construcció, la modificació, la substitució de les instal·lacions, així com l’explotació de les estacions d’esquí es regeixen per la present Llei i per les reglamentacions específiques que en cada cas hi siguin aplicables. Títol I. Estacions d’esquí Article 5. Obligacions de les persones o entitats explotadores: autoritzacions 5.1. Tota persona física o jurídica que vulgui procedir a la creació, ampliació i/o modificació d’una estació d’esquí, ha d’obtenir prèviament i successivament les autoritzacions del propietari i del Comú corresponent per l’ocupació del terreny. Alhora haurà de sol·licitar i obtenir les escaients autoritzacions administratives de construcció abans d’iniciar els treballs. Un cop acabats els treballs, i abans d’iniciar-se l’explotació, caldrà l’autorització del Govern. 5.2. La sol·licitud d’autorització de construcció ha d’anar acompanyada d’un projecte d’execució que ha d’incloure els plànols, la memòria d’instal·lacions i la resta d’elements que s’estableixin reglamentàriament. També ha d’incloure, en tot cas, una avaluació de l’impacte ambiental, en la forma que ho especifiqui la normativa vigent en la matèria. 5.3. La sol·licitud d’autorització d’explotació s’ha de presentar una vegada obtinguda la de construcció i després d’haver efectuat aquesta construcció d’acord amb el projecte aprovat segons l’informe lliurat per la direcció facultativa dels treballs. Cal adjuntar a la sol·licitud els documents i les certificacions que s’estableixin reglamentàriament per justificar que s’han efectuat les proves i verificacions necessàries abans de la posada en servei. 5.4. Per a l’explotació és necessària la inscripció corresponent al Registre de Comerç. 5.5. Abans de l’obertura, la persona o entitat explotadora ha de subscriure una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi tots els riscs que es puguin derivar directament o indirectament de l’explotació de l’estació per qualsevol concepte, en una companyia legalment autoritzada per exercir al Principat d’Andorra. Article 6. Utilització d’explosius per al desencadenament preventiu d’allaus. Autoritzacions necessàries Tota persona física o jurídica que utilitzi explosius per provocar els despreniments d’allaus ha de posseir les autoritzacions d’emmagatzematge i d’utilització previstes en la reglamentació de substàncies explosives vigent, que haurà de ser completada Rreglamentàriament tenint en compte les especificitats relatives a les estacions d’esquí. Article 7. Esquiadors 7.1. S’entén per esquiador tot usuari d’una estació d’esquí que practica l’esquí o altres disciplines associades autoritzades a l’estació. Assumeix i accepta que es troba en un medi que pot comportar riscs, especialment si surt de les pistes senyalitzades o no respecta les normes de conducta o de seguretat que li són exigides. Ha de valorar prèviament la seva aptitud per poder utilitzar les instal·lacions i les pistes en funció de les informacions de què disposi. 7.2. Es consideren disciplines associades, als efectes d’aquesta Llei, totes les variants de l’esquí i altres modalitats de lliscar sobre la neu la pràctica de les quals estigui autoritzada en una estació d’esquí. Article 8. Respecte al medi natural En les actuacions sobre el medi per a la creació, la modificació, l’adequació, l’explotació i la utilització de les estacions d’esquí s’han de respectar i preservar, en la mesura del possible, els recursos naturals i la protecció de l’equilibri ecològic i paisatgístic, i cal adoptar les mesures necessàries per fer-ho possible tant abans d’iniciar els treballs com durant la seva execució i després d’acabar-los. Article 9. Llibre o fulls numerats de reclamació 9.1. Les estacions d’esquí han de disposar d’un llibre o fulls numerats de reclamació segons el model definit reglamentàriament. El llibre o els fulls numerats han d’estar a disposició dels usuaris quan ho sol·licitin i aquests, després d’anotar llur identitat i adreça, poden formular qualsevol queixa o reclamació en relació amb els serveis de l’estació. 9.2. L’estació ha de trametre una còpia de la reclamació al departament competent del Govern en el termini màxim de 48 hores. Si la queixa o reclamació fa referència a qüestions relacionades amb la seguretat, haurà de ser tramesa acompanyada d’un informe de l’estació. Títol II. Pistes d’esquí Article 10. Tipus de pistes i normes aplicables a cada una Les pistes d’esquí es classifiquen en pistes d’esquí alpí i pistes d’esquí nòrdic. Les estacions d’esquí poden compaginar l’esquí alpí amb l’esquí nòrdic o de fons sempre que les respectives pistes estiguin degudament separades les unes de les altres de tal forma que no es puguin barrejar ambdues pràctiques. Capítol 1. Pistes d’esquí alpí Article 11. Definició S’entén per pista d’esquí alpí tot el recorregut de neu senyalitzat en les degudes condicions i preparat exclusivament per a la pràctica d’aquest tipus d’esquí i altres disciplines associades autoritzades. Article 12. Àrea esquiable L’àrea esquiable d’una estació és la zona dins la qual es pot practicar l’esquí o qualsevol altra disciplina associada, on els esquiadors poden tornar al punt de sortida dels remuntadors que els han transportat seguint sempre un recorregut descendent, directament per gravetat, sense penetrar en valls no senyalitzades o que no estiguin equipades d’aparells de transport, i comprèn: a) Les pistes senyalitzades, que són els espais senyalitzats, preparats sempre que les condicions del terreny o meteorològiques ho permetin i obertes i tancades per l’estació d’esquí. La seguretat i els socors estan assegurats sota la responsabilitat de l’estació d’esquí, que ha de disposar del personal qualificat i del material necessari en quantitat suficient. b) Les zones de fora de les pistes, que són els espais sense senyalitzar, situats entre les pistes senyalitzades o al seu costat. L’esquiador és el responsable de la seva pròpia seguretat i ha de ser conscient de l’existència de riscs eventuals. Els auxilis són efectuats pels serveis de l’estació d’esquí sempre que no comportin riscs excessius per al personal i dins de les possibilitats de la mateixa estació. Article 13. Esquí de muntanya L’esquí de muntanya i les altres activitats que poden tenir lloc dins els dominis esquiables del Principat d’Andorra s’han de practicar en les àrees i en els horaris habilitats i autoritzats per les persones físiques o jurídiques explotadores. S’encomana al Govern que, en el termini de vuit mesos a comptar de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, elabori una Llei, que reguli, entre altres, els drets i deures dels usuaris dels dominis esquiables així com el règim sancionador. Article 14. Classificació de les pistes. Senyalitzacions i circulació per les pistes. Obertura i tancament. Serveis de pistes i registres El Govern regularà per via reglamentària totes les qüestions relatives a la classificació i la senyalització de les pistes segons la seva dificultat, així com els aspectes referents a la protecció dels obstacles i dels llocs especialment perillosos. També es regularà per reglament la circulació per les pistes, l’obertura i el tancament, la instal·lació de rètols indicadors per al públic, el servei de pistes i els Registres de pistes i d’accidents. Article 15. Dispensari de primers auxilis i material de socors 15.1. Les estacions han de disposar d’un dispensari de primers auxilis al peu de pistes i del material de socors necessari per poder efectuar els primers auxilis i evacuar les persones accidentades fins al centre o establiment sanitari que la seva condició requereix. Les condicions que haurà de tenir el dispensari i el material de socors de què haurà de disposar l’estació es fixaran reglamentàriament. 15.2. En les estacions amb una capacitat de transport de les instal·lacions superior a 5.000 esquiadors/hora és obligatòria la presència d’un metge. Capítol 2. Pistes d’esquí nòrdic o de fons Article 16. Definició 16.1. Es considera pista d’esquí nòrdic o de fons tot el recorregut senyalitzat que està exclusivament reservat per a la pràctica d’aquest tipus d’esquí. Excepcionalment l’estació pot autoritzar l’accés a la pista per a altres activitats. 16.2. A més de les pistes d’esquí nòrdic poden existir els itineraris d’esquí nòrdic, que no estan obligatòriament preparats ni disposen de cap servei d’obertura, ni de tancament, ni de vigilància. L’esquiador hi evoluciona sota la seva total responsabilitat, encara que hi hagi rètols informatius i fletxes de direcció i de situació a l’inici de l’itinerari i durant el recorregut. Article 17. Pistes i serveis 17.1. El traçat de la pista pot ser de formes diferents: en anella (quan el recorregut torna al lloc de sortida i es recorre en un sol sentit) o bé lineal (quan el recorregut uneix dos llocs diferents mitjançant una pista preparada en ambdós sentits). 17.2. Quan la pista es troba apartada dels nuclis habitats o de l’àrea esquiable d’una estació d’esquí alpí, ha d’existir almenys un refugi degudament senyalitzat per permetre als esquiadors protegir-se contra el mal temps. També ha d’existir al centre de l’estació un edifici de serveis amb sanitaris, vestidors i locals per encerar. L’estació també ha de disposar d’un local i del personal que reglamentàriament es determini per poder atendre els esquiadors accidentats. Article 18. Accés i circulació. Senyalització de les pistes i serveis. Obertura i tancament L’accés i la circulació a les pistes i les condicions d’obertura i de tancament s’efectuarà en les condicions que reglamentàriament s’estableixin. També s’ha de regular per reglament la senyalització de les pistes segons la seva dificultat i els serveis de què hagi de disposar l’estació. Títol III. Construcció, explotació i ús d’instal·lacions de transport per cable per a viatgers Capítol 1. Construcció d’instal·lacions Article 19. Autoritzacions Tota persona física o jurídica que vulgui procedir a la construcció i a l’explotació posterior d’una instal·lació de transport per cable, necessita una primera autorització de construcció i una autorització posterior d’explotació. Article 20. Contingut del dossier de demanda de construcció El Govern ha d’establir per via reglamentària les condicions per a la construcció d’instal·lacions per cable, que ha d’incloure el contingut del dossier de demanda d’autorització de construcció. Article 21. Modificacions d’instal·lacions Totes les transformacions, modificacions, reconstruccions d’instal·lacions i substitucions d’elements, han de respectar igualment la normativa esmentada anteriorment. Article 22. Estat permanent de les instal·lacions 22.1. Els promotors, constructors, directors d’obra i explotadors estan obligats, cadascun en la part que l’afecta, a assegurar-se que les instal·lacions i els equipaments estan establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions de la reglamentació tècnica i de seguretat vigent, segons les normes d’explotació i de manteniment lliurades pel constructor, i d’acord amb les regles de l’art. 22.2. Els explotadors han de mantenir un Registre d’explotació de les instal·lacions, en les condicions que es determinin reglamentàriament. Article 23. Controls, modificacions, millores i revisions El departament competent del Govern pot exigir la introducció de millores, controls, modificacions o revisions a les instal·lacions existents, seguint els criteris adoptats en altres països o després d’incidents o accidents ocorreguts en instal·lacions similars, amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones i dels béns. Capítol 2. Explotació i ús de les instal·lacions de transport per cable. Reglaments d’explotació i d’ús particulars per a cada instal·lació Article 24. Contingut del dossier de demanda d’explotació La persona física o jurídica que vulgui procedir a explotar una instal·lació de transport per cable ha de sol·licitar-ne l’autorització al ministeri competent. Mitjançant reglament es determinarà la documentació que s’hagi de presentar per a la demanda d’explotació. Article 25. Presentació dels reglaments per part de l’estació Els reglaments d’explotació particulars i els reglaments d’ús particulars s’han de presentar al ministeri competent del Govern juntament amb la demanda d’explotació de la instal·lació i segons els models que s’establiran reglamentàriament. Article 26. Exposició en lloc visible i coneixement per part del personal Els reglaments d’ús particular, redactats obligatòriament en català i optativament en altres llengües, s’han d’exposar al públic permanentment prop de l’àrea d’embarcament en un lloc visible fàcilment. El personal d’explotació ha de conèixer perfectament els reglaments d’explotació particular i d’ús particular. Títol IV. Condicions del transport per als usuaris en les instal·lacions d’una estació d’esquí Article 27. Títol de transport 27.1. Tot usuari de les instal·lacions del transport d’una estació d’esquí ha de portar el títol de transport corresponent (forfet), que és personal i intransferible. El forfet porta indicada la durada de la seva validesa. 27.2. Les estacions han d’oferir als usuaris la possibilitat d’adquirir, conjuntament amb el títol de transport, una assegurança d’accident i de responsabilitat civil d’una durada igual a la de la validesa del forfet. Article 28. Coneixement de les prescripcions i reglamentacions d’ús L’usuari té l’obligació de conèixer i respectar la normativa relativa a l’ús de les instal·lacions i de les pistes d’esquí. Per al degut coneixement general, l’estació ha d’afixar les normes generals redactades en català i optativament en altres llengües a les taquilles, i les específiques de cada instal·lació, a la seva sortida. També ha d’anunciar a les taquilles la possibilitat per a l’usuari de contractar l’assegurança d’accidents i de responsabilitat civil. Article 29. Aplicació de les condicions de transport Les condicions de transport, inherents al contracte, s’apliquen als usuaris que utilitzen les instal·lacions de transport. Article 30. Manca de títol de transport Si, a requeriment del personal acreditat de l’estació, l’usuari no presenta el tiquet de transport o forfet, o si la validesa del títol no pot ser comprovada materialment, n’ha de satisfer immediatament dues vegades el preu. Article 31. Impossibilitat d’efectuar el transport 31.1. Quan les condicions atmosfèriques, meteorològiques, nivals, o altres circumstàncies alienes a l’estació, no permetin el funcionament de les instal·lacions amb la seguretat requerida, l’estació ha de suspendre el transport. Els usuaris no tenen dret a cap compensació si un nombre suficient de remuntadors, en relació amb la demanda, segueix en funcionament. Altrament, l’estació ha de lliurar un val corresponent a un tiquet de transport o forfet equivalent, per un altre dia de la temporada que convingui a l’usuari, sempre que aquest ho sol·liciti abans de consumir més del 50% del temps de validesa del seu forfet. 31.2. Si el transport no és possible per causa imputable a l’estació i l’aturada dura més de dues hores, l’estació ha de lliurar a l’usuari un val corresponent a un tiquet per un altre dia, sempre que ho sol·liciti abans de consumir més del 50% del temps de validesa del seu forfet. 31.3. Si el transport no és possible per causa imputable a l’usuari, aquest no pot demanar cap tipus de compensació. Article 32. Utilització abusiva. Retirada del títol de transport. Prohibició d’utilització de les instal·lacions En cas d’una utilització abusiva o fraudulenta del títol de transport, el personal acreditat de l’estació el pot retirar immediatament i prohibir la utilització de les instal·lacions i la circulació per les pistes, sense perjudici de les accions legals que pugui exercir l’estació. Títol V. Normes d’admissió i de conducta per als usuaris de les estacions d’esquí. Obligacions dels esquiadors Article 33. Normes d’admissió i de conducta. Accés i permanència a les pistes 33.1. Els usuaris de les pistes i de les instal·lacions han de respectar les normes d’admissió i de conducta que s’estableixin reglamentàriament de forma general i, en particular, en relació amb les pistes d’esquí alpí i d’esquí nòrdic o de fons. 33.2. L’estació pot negar l’accés a les pistes i procedir a la retirada immediata del forfet i prohibir la utilització de les instal·lacions i la circulació per les pistes a les persones que, atès el seu estat o el seu comportament, posen en perill la seguretat de les instal·lacions o la integritat dels altres usuaris. Article 34. Obligacions dels esquiadors 34.1. Els esquiadors han d’evitar posar en perill els altres usuaris, ja sigui amb el seu comportament ja sigui amb el seu equipament. 34.2. Els esquiadors han de lliscar atenent el seu camp de visió i han d’adaptar la seva velocitat i conducta a les seves aptituds, a les condicions generals de les pistes, al temps, a la visibilitat i a l’afluència de practicants. 34.3. Reglamentàriament s’establiran les normes concretes d’admissió i de conducta per als usuaris i les obligacions dels esquiadors d’acord amb el que s’estableix en la present Llei i tenint en compte les orientacions i directrius internacionals en aquestes matèries. Títol VI. Infraccions, sancions i responsabilitats. Mesures cautelars, conservatòries i provisòries Capítol 1. Procediment sancionador Article 35. Mesures i sancions que es poden adoptar Tota actuació que contradigui el que estableix aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i totes les complementàries, pot donar lloc a l’adopció de les mesures destinades a restablir l’ordre jurídic infringit i/o a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient corresponent de conformitat amb l’establert per la normativa vigent, sense perjudici de les responsabilitats civils, penals i de qualsevol altre tipus que hi puguin concórrer. Article 36. Òrgans competents 36.1. La competència per acordar la incoació dels expedients sancionadors i la imposició de les sancions previstes en la present Llei correspon al ministre encarregat de transports, que també és competent per adoptar les mesures cautelars, conservatòries i provisòries que siguin procedents. 36.2. Són òrgans competents per a la constatació de les infraccions i per a la instrucció dels expedients corresponents els serveis tècnics del ministeri encarregat de transports. Article 37. Responsables Són responsables de les infraccions en les matèries objecte de la present Llei relativa a les instal·lacions i les pistes d’esquí les persones físiques o jurídiques titulars d’estacions d’esquí. Capítol 2. Infraccions Article 38. Accions o omissions constitutives d’infracció Constitueixen infraccions a les matèries regulades per la present Llei aquelles accions o omissions tipificades en aquest títol i en les disposicions reglamentàries que la desenvolupin o completin. Article 39. Tipus d’infraccions. Inobservances diverses 39.1. Les infraccions tipificades per aquesta Llei es divideixen en lleus, greus i molt greus. 39.2. Les inobservances a les disposicions contingudes en la present Llei i en la normativa que la desenvolupi que no tinguin transcendència directa de caràcter econòmic ni riscos ni perjudicis greus per als usuaris o per a la mateixa estació, constitueixen infraccions lleus sempre que no estiguin tipificades com a falta greu o molt greu. Article 40. Infraccions lleus Són infraccions lleus: a) No portar al dia el Registre d’Explotació de les Instal·lacions. b) No exposar al públic, prop de l’àrea d’embarcament, els reglaments d’ús de les instal·lacions. c) No comunicar al departament competent del Govern les queixes o reclamacions, acompanyades d’un informe si fan referència a qüestions relacionades amb la seguretat de l’estació, en el termini de 48 hores. d) La insuficiència de la informació destinada als usuaris prevista en els reglaments. e) La manca d’identificació adequada per part del personal de l’estació. f) No portar al dia el Registre de Pistes o el Registre d’Accidents. Article 41. Infraccions greus 41.1. Són infraccions greus: a) No comunicar al departament competent del Govern i a les altres autoritats concernides els incidents mecànics i els accidents corporals ocorreguts a les instal·lacions. b) No inscriure l’empresa explotadora al Registre de Comerç. c) Crear, ampliar, modificar o explotar una estació d’esquí sense les autoritzacions corresponents del Govern. d) Construir, modificar i explotar instal·lacions d’esquí sense les autoritzacions corresponents del Govern. e) Explotar una instal·lació sense disposar del personal necessari o dels equips de salvament i de socors obligatoris. f) La senyalització insuficient de pistes o d’obstacles que comportin un perill evident per als esquiadors. g) No facilitar el llibre o fulls numerats de reclamació als usuaris que ho demanin. h) En cas d’impossibilitat d’efectuar el transport, no lliurar als usuaris que ho demanin un forfet per a un altre dia en les condicions fixades en l’article 30. i) Circular per les pistes obertes amb aparells de manteniment de les pistes o amb motos de neu utilitzades pels serveis de pistes o de manteniment sense utilitzar els senyals acústics i lluminosos reglamentaris, o sense senyalitzar en els accessos la presència de les màquines. j) No tancar una pista al final del dia o fer-ho sense assegurar-se que cap usuari no està utilitzant les instal·lacions de transport. k) No atendre els accidentats de manera suficientment ràpida. l) No disposar del personal qualificat, o del local i el material necessaris per a les evacuacions i el tractament de ferits. m) Utilitzar explosius per al desencadenament d’allaus sense respectar la normativa específica o bé sense disposar del Pla d’intervenció o no respectar-lo. n) Explotar una instal·lació sense respectar els articles del Reglament d’explotació particular. 41.2. És infracció greu la reincidència en una infracció lleu en el termini d’un any a comptar de la data de fermesa de la sanció. Article 42. Infraccions molt greus 42.1. Són infraccions molt greus: a) Explotar les instal·lacions i els equipaments sense assegurar-se que estiguin establerts, mantinguts, explotats, revisats i visitats de conformitat amb les disposicions de les reglamentacions tècniques i de seguretat vigents, segons les normes d’explotació i de manteniment lliurades pel constructor, i d’acord amb les regles de l’art. b) No introduir les millores o modificacions a les instal·lacions exigides pels serveis tècnics del ministeri competent a fi de garantir la seguretat de les persones i dels béns. c) No tancar una pista o un remuntador quan la seva utilització comporti un risc excessiu per a l’usuari. d) No mantenir al dia la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil. 42.2. És infracció molt greu la reincidència en una infracció greu en el termini d’un any a comptar de la data de fermesa de la sanció. Capítol 3. Sancions Article 43. Tipus de sancions Les sancions que es poden imposar a les persones físiques o jurídiques titulars o empleades d’estacions d’esquí per les infraccions previstes en aquesta Llei poden ser: a) Multa. b) Prohibició de treballar en estacions d’esquí. c) Suspensió de les activitats empresarials. d) Clausura de l’estació, aplicable únicament com a mesura excepcional segons els perjudicis que causi la infracció tant a les persones com al prestigi turístic d’Andorra; la sanció determinarà la durada de la clausura, que, en tot cas, ha de ser com a mínim pel temps necessari per restablir o normalitzar la situació alterada per la infracció comesa. Article 44. Sancions Les infraccions a què es refereix aquesta Llei són sancionades de la forma següent: a) Les infraccions lleus se sancionen amb multa de 50.000 a 500.000 pessetes. b) Les infraccions greus se sancionen amb multa de 500.001 a 2.000.000 de pessetes. Com a mesura accessòria, el ministeri encarregat de transports podrà establir la prohibició de treballar en estacions d’esquí al personal directament responsable d’una o més faltes greus, per un període màxim d’un any. c) Les infraccions molt greus se sancionen amb multa de 2.000.001 a 5.000.000 de pessetes. La imposició d’una sanció per infracció molt greu pot comportar la suspensió de les activitats empresarials, per un període màxim d’un any, o la clausura de l’estació, en les condicions previstes a l’apartat d) de l’article 43. Article 45. Gradació de les sancions Per a la gradació de les sancions, dins dels límits establerts, es tindran en compte les circumstàncies següents: a) Els riscos o els perjudicis ocasionats als usuaris. b) El benefici il·lícit obtingut. c) La reincidència. d) La resolució, durant la tramitació de l’expedient, de les anomalies que originaren la incoació de l’expedient sancionador. Article 46. Mesures cautelars, conservatòries i provisòries 46.1. En el curs de la instrucció, l’Administració pot adoptar en qualsevol moment les mesures cautelars, conservatòries i provisòries necessàries per salvaguardar la decisió que ha de prendre o per prevenir riscs o perills derivats de les anomalies constatades pel servei d’inspecció o de les presumptes infraccions comeses. 46.2. També pot suspendre cautelarment de treballar a l’estació i en altres estacions d’Andorra el personal que presumptament sigui directament responsable d’una infracció greu. Article 47. Reincidència Als efectes d’aquesta Llei i de les disposicions reglamentàries que la desenvolupin, es considera que hi ha reincidència quan en cometre una infracció el culpable hagi estat sancionat amb anterioritat mitjançant resolució ferma per la mateixa infracció o per infraccions de diferent naturalesa en el període d’un any. Article 48. Prescripció Les infraccions prescriuen: a) Les lleus, al cap de sis mesos. b) Les greus, al cap d’un any. c) Les molt greus, al cap de dos anys. Article 49. Computació del termini de prescripció El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia que s’hagin comès, i el de les sancions comença a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual sigui imposada la sanció. Article 50. Interrupció del termini de prescripció La prescripció de l’exigibilitat de les infraccions previstes en aquesta Llei queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent. Disposició addicional Continuen vigents tots els reglaments i decrets anteriors a la data d’aprovació i entrada en vigor de la present Llei en allò que no s’oposin a les seves disposicions, fins que no siguin modificats o substituïts per noves disposicions reglamentàries. Disposició transitòria Les estacions d’esquí actualment existents al Principat d’Andorra han d’adaptar-se a les normes establertes per la present Llei en el termini d’un any a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei. Disposició derogatòria Queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior que s’oposin al que estableix la present Llei i, concretament, les següents: Ordinació aprovada pel Consell General en data 12 de juliol de 1966. Ordinació aprovada pel Consell General en data 4 de juny de 1970. Reglamentació de Seguretat en instal·lacions i pistes d’esquí aprovada pel Consell General el dia 8 de febrer de 1979. Decret relatiu a mesures de seguretat en instal·lacions de transport per cable aprovat pel Govern el 31 d’agost de 1987. Disposició final primera S’autoritza el Govern, a través del ministeri encarregat de transports, per a l’aplicació i per al desenvolupament reglamentari complet de tots els aspectes regulats per la present Llei, i també per proposar l’actualització, mitjançant el Projecte de llei del pressupost, de les quanties de les multes fixades. Disposició final segona La present Llei entrarà en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 9 de novembre del 2000 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra Derogat per: Llei 21/2022, del 9 de juny, d’estacions de muntanya