Assegurança 1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per contracte d’assegurança aquell pel qual una persona s’obliga, a canvi d’una prestació pecuniària o prima, a indemnitzar a altra, dintre dels límits convinguts, els danys ocasionats per l’esdeveniment d’un fet el risc del qual és objecte de cobertura, o a satisfer-li un capital, una renda, o altres prestacions. 2. El contracte o pòlissa d’assegurança haurà d’ésser redactat de forma que sigui de fàcil comprensió i enteniment per a l’assegurat. Els pactes obscurs o de difícil comprensió no podran perjudicar l’assegurat. 3. En les assegurances obligatòries es consideraran nul.les i sense cap efecte les clàusules que, pel seu contingut, redacció o intencionalitat, tendeixin a excloure riscs compresos en la disposició legal que les estableixi, o a excloure del caràcter d’indemnitzables a persones no intervinents en la corresponent pòlissa. No obstant, no tindrà mai la consideració de tercer aquell que hagués sofert danys, personals o materials, essent ell mateix autor responsable o partícip d’un delicte o falta. 4. Els Tribunals andorrans tindran sempre competència per a conèixer de totes les qüestions i accions derivades dels contractes d’assegurança sotmesos a la present Llei, sense perjudici de la facultat de les parts implicades d’adreçar-se als Tribunals del país en què la part incomplidora tingui el seu domicili o residència, o hi radiquin els seus béns. La legislació aplicable al fons serà, en tot cas, l’andorrana.

Mediadors Exposició de motius L’activitat d’assegurança i cobertura de riscs al Principat, en règim de lliure competència, ha seguit, aquests darrers anys, una evolució ascendent, paral.lela al desenvolupament econòmic i demogràfic del País, fins a adquirir una importància notable. La legislació en vigor, fragmentària i incompleta, resulta clarament insuficient per a l’ordenació d’aquest sector, tant pel que fa a les condicions d’exercici de l’activitat, com en el que es refereix a la protecció dels interessos dels assegurats. La present Llei pretén donar resposta a ambdues qüestions, respectant, ben entès, el règim de lliure competència existent. Els aspectes fonamentals que regula el text articulat són els següents: a) La determinació dels requisits necessaris perquè les entitats asseguradores i els mediadors d’assegurances, tant d’Andorra com de l’estranger, puguin operar en el Principat, tot preveient la reciprocitat a favor de les companyies andorranes. b) L’atribució al Govern de la facultat reglada d’autoritzar i de revocar l’esmentat establiment, així com d’adoptar mesures cautelars, en determinats supòsits, quan es constatin irregularitats. c) La definició del procediment per a l’obtenció de les autoritzacions necessàries per a l’exercici de l’activitat asseguradora. d) La previsió de garanties, en forma de fiances bancàries, en la línia seguida per les legislacions europees, tant amb caràcter general per a totes les entitats asseguradores, com amb caràcter especial o complementari pel que fa a la branca d’assegurances de vida. e) L’establiment de sancions, aplicables en el supòsit d’incompliments en l’actuació de les companyies asseguradores o dels seus òrgans de direcció, gestió o representació que posin en perill els interessos dels assegurats. f) La fixació d’un termini raonable perquè les entitats que actualment operen a les Valls puguin adaptar-se als preceptes de la nova Llei. El Consell General és conscient que, amb aquestes disposicions, no s’assoleix encara plenament la garantia desitjable en la matèria. Per això preveu que haurà de complementar-se amb una revisió de les diferents assegurances obligatòries actualment exigibles, ampliant-ne els supòsits, per exemple, en la construcció i la salut pública, i ampliant-les a altres camps, com podrien ésser les activitats d’esport i lleure, i el de les professions lliberals en general. Aquesta tasca s’encomana al Govern, en una de les disposicions finals de la Llei. Complement indispensable de les assegurances obligatòries és la creació d’un fons de garanties que respongui subsidiàriament quan l’obligat a contractar l’assegurança hagués incomplert aquella obligació. També en aquesta matèria s’encomana al Govern la preparació d’un projecte de llei, que serà examinat, el seu dia, per l’Assemblea legislativa. Per a completar el marc legal de les assegurances al Principat, quedarà encara pendent la regulació d’altre supòsit, el del risc catastròfic, que, a casa nostra, presenta una dificultat especial a causa de les petites magnituds, geogràfiques i econòmiques, que es troben en joc. Una volta assolides les fites assenyalades als apartats anteriors, caldrà esforçar-se en trobar una solució a aquesta altra qüestió, per tal d’assolir els “standards” en matèria d’assegurances dels països que ens envolten. Però, mentrestant, i a reserva dels retocs o modificacions que la pràctica pogués aconsellar, aquesta Llei ve a omplir una llacuna important del nostre ordenament positiu, i dóna resposta a una necessitat vivament sentida per amplis sectors del Principat. Capítol I. Disposicions generals