Capítol I. Composició i funcions

1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que, sota l’autoritat del seu cap, dirigeix la política i l’administració general de l’Estat. 2. El Govern es compon del cap de Govern i dels ministres, en un nombre no inferior a sis ni superior a dotze. 3. Correspon al Govern: a) Exercir la iniciativa legislativa, d’acord amb la Constitució, mitjançant l’aprovació dels projectes de llei i la seva remissió al Consell General. b) Aprovar els decrets legislatius. c) Apreciar l’existència de casos d’extrema urgència i necessitat als efectes de determinar l’ús del procediment previst a l’apartat 1 de l’article 60 de la Constitució. d) Aprovar el Projecte de llei del pressupost general i presentar-lo per a l’aprovació al Consell General. e) Exercir la potestat reglamentària. f) Declarar els estats d’alarma i d’emergència en els termes establerts a l’article 42 de la Constitució. g) Trametre els tractats i els acords internacionals al Consell General als efectes de l’article 64 de la Constitució. h) Nomenar i fer cessar els membres que li corresponen de la representació andorrana en la negociació dels tractats a què es refereix l’article 66 de la Constitució. i) Demanar l’associació dels coprínceps a la negociació dels tractats en els termes de l’article 67 de la Constitució. j) Exercir totes les altres facultats que li confereixen la Constitució i les lleis. 4. Quan el Govern, d’acord amb l’article 77 de la Constitució, està en funcions, no pot exercir les facultats incloses en els apartats a), b), d) i g) de l’epígraf 3.

1. El cap de Govern representa el Govern i en dirigeix l’acció. També coordina les funcions dels ministres, sens perjudici de la competència i de la responsabilitat directa d’aquests en la seva gestió. 2. Correspon al cap de Govern: a) La representació del Govern. b) Determinar el programa polític del Govern i autoritzar les directrius de la política nacional i internacional adoptades per aquest. c) Plantejar la qüestió de confiança en els termes establerts a l’article 70 de la Constitució. d) Demanar la convocatòria extraordinària del Consell General en els termes establerts pel seu Reglament. e) Demanar als coprínceps, després d’una deliberació amb el Govern, la dissolució anticipada del Consell General, en els termes establerts a l’article 71 de la Constitució. f) Demanar als coprínceps, amb l’acord de la majoria del Consell General, la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític. g) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius i requerir el dictamen previ d’inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals. h) Fixar l’ordre del dia, convocar i presidir les reunions del Govern. i) Resoldre els conflictes d’atribucions que es puguin plantejar entre els ministres. j) Contrasignar, si escau, els actes dels coprínceps. k) Crear, modificar i suprimir ministeris, i informar-ne el Consell General. l) Nomenar i fer cessar els ministres, i informar-ne el Consell General. m) Exercir totes les altres facultats que li confereixen la Constitució i les lleis. 3. Quan el Govern, d’acord amb l’article 77 de la Constitució, està en funcions, el cap de Govern no pot exercir les facultats incloses en els apartats c), e) i f) de l’epígraf 2. 4. En el cas que el càrrec de cap de Govern sigui vacant, o en els casos d’absència del territori o de malaltia, les facultats incloses als apartats a), h), i) i j) de l’epígraf 2 han de ser exercides pel ministre que correspongui segons l’ordre de precedència dels ministeris fixat per decret del cap de Govern, llevat que aquest delegui les dites facultats, per a cada cas, a algun ministre en concret. 5. Quan el cap de Govern s’hagi d’absentar del territori d’Andorra més de cinc dies consecutius n’ha d’informar el síndic general. 6. Depenen directament del cap de Govern, sens perjudici de la seva integració orgànica en algun ministeri, la Secretaria General del Govern, el Gabinet del Cap de Govern i les secretaries d’Estat creades com a òrgans de suport del cap de Govern. 7. El cap de Govern pot assumir directament la titularitat d’un o diversos ministeris llevat dels que tinguin encomanades les funcions relatives a les finances.

1. Els ministres són membres del Govern i són els responsables de la direcció política i administrativa dels sectors d’activitat pública atribuïts al ministeri del qual són titulars. 2. Els ministres, en la seva qualitat de membres del Govern, participen en les deliberacions i en l’adopció d’acords, especialment en la determinació de les directrius de la política nacional i internacional d’Andorra, i en totes les altres funcions que la Constitució i la llei atribueixen al Govern. 3. Als ministres, en la seva qualitat de titulars d’un ministeri, els corresponen les funcions següents: a) Representar el ministeri del qual siguin titulars. b) Exercir la direcció del ministeri del qual siguin titulars i fixar-ne els objectius d’acord amb les directrius acordades pel Govern, aprovar-ne la planificació i assignar els recursos necessaris per a la seva execució dins les previsions pressupostàries corresponents. c) Proposar al Govern els avantprojectes de llei o els projectes de decret, en l’àmbit de les competències del seu ministeri. d) Exercir la potestat reglamentària en l’àmbit funcional del seu ministeri i amb els límits establerts a la llei. e) Determinar l’organització del seu ministeri en els nivells que aquesta comesa no es reserva al Govern, al cap de Govern o a la llei. f) Resoldre els conflictes d’atribucions que es puguin plantejar entre els departaments del seu ministeri. g) Proposar el nomenament i el cessament dels càrrecs del ministeri en els casos que aquesta funció és reservada al Govern, i nomenar-ne i cessar-ne els altres càrrecs i exercir la potestat disciplinària sobre el personal del ministeri d’acord amb l’ordenament vigent. h) Presentar l’avantprojecte de pressupost del ministeri. i) Autoritzar les despeses pròpies del ministeri i ordenar-ne el pagament, dins l’import dels crèdits autoritzats i d’acord amb les normes d’execució del pressupost. j) Dictar les resolucions que posin fi als expedients sancionadors que s’incoen des del seu ministeri. k) Exercir les altres facultats que els atribueixin les lleis o que els encomani el cap de Govern o el Govern. 4. En el cas que un càrrec de ministre resti temporalment vacant, o en els casos d’absència del territori o de malaltia del titular del ministeri, el cap de Govern ha d’encarregar el despatx del ministeri de què es tracti a un altre membre del Govern. Dels encàrrecs de despatx se n’ha d’informar el Consell General. 5. Quan els ministres s’hagin d’absentar del territori d’Andorra durant més de cinc dies, n’han d’informar el cap de Govern.

1. Els membres del Govern han de tenir la nacionalitat andorrana, ser majors d’edat i no estar inhabilitats o incapacitats per sentència judicial ferma. 2. Els membres del Govern estan sotmesos al mateix règim jurisdiccional que els consellers generals. 3. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu càrrec amb el de conseller general i només poden exercir les funcions públiques derivades de la seva pertinença al Govern. 4. Els membres del Govern en funcions, si s’escau que són elegits consellers generals, cessen efectivament com a membres del Govern el dia de la sessió constitutiva del Consell General. Mentre no es constitueixi el nou Govern són substituïts d’acord amb el que estableixen els articles 2.4 i 3.4, segons escaigui. 5. Els membres del Govern no poden contractar amb l’Administració pública, ni ocupar càrrecs directius ni pertànyer a consells d’administració en empreses privades que contractin amb l’Administració pública, incloses les concessionàries de serveis públics, ni tampoc exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals. 6. El personal de l’Administració pública que sigui nomenat membre del Govern té dret a la reserva de plaça a l’Administració de què es tracti durant tot el seu mandat. Un cop cessi efectivament com a membre del Govern disposa d’un termini màxim de tres mesos per reincorporar-se a la plaça de la qual és titular.

Capítol II. L’organització de suport al Govern

1. Tenen la consideració d’alts càrrecs els secretaris d’Estat, el secretari general del Govern, el cap del Gabinet del Cap de Govern i el cap de Protocol. 2. Els alts càrrecs han de tenir la nacionalitat andorrana, ser majors d’edat i no estar inhabilitats o incapacitats per sentència judicial ferma. 3. Els alts càrrecs no poden compatibilitzar la seva funció amb cap altre càrrec públic que no derivi directament de les responsabilitats que tenen encomanades. Tampoc poden contractar amb l’Administració pública, ni ocupar càrrecs directius ni pertànyer a consells d’administració d’empreses privades que contractin amb l’Administració pública, ni exercir activitats remunerades, ja siguin mercantils, industrials o professionals. 4. El personal de l’Administració pública que sigui nomenat alt càrrec, té dret a la reserva de plaça a l’Administració de què es tracti durant tota la durada del seu nomenament com a alt càrrec. Un cop cessi efectivament en aquesta funció disposa d’un termini màxim de tres mesos per reincorporar-se a la seva plaça.

1. Es crea la Comissió Tècnica del Govern, a la qual correspon de fer l’anàlisi i l’estudi de les disposicions i els assumptes que han de ser sotmesos a l’aprovació del Govern. 2. La Comissió Tècnica del Govern es compon del secretari general del Govern i dels secretaris d’Estat. 3. En defecte del nomenament d’un secretari d’Estat, o en els casos de vacant, malaltia o absència, el ministre corresponent pot encomanar l’assistència a la Comissió Tècnica de secretaris a un director de departament del seu ministeri. 4. La Comissió Tècnica del Govern és presidida pel secretari general del Govern o per qui el substitueixi. 5. El Govern no pot atribuir ni delegar funcions de caràcter decisori a la Comissió Tècnica del Govern. 6. Les normes de funcionament de la Comissió Tècnica del Govern han de ser establertes pel Govern.

1. Les secretaries d’Estat són els òrgans de suport immediat del cap de Govern o dels ministres amb funcions de direcció i coordinació dins l’àmbit d’actuació específic de la Secretaria d’Estat. 2. Els secretaris d’Estat són nomenats i cessats per decret del Govern a proposta del cap de Govern o del ministre titular del ministeri a què estan adscrits. Això no obstant, quan el Govern està en funcions es mantenen també en funcions. 3. Els secretaris d’Estat tenen atribuïdes, en el seu àmbit d’actuació i sota l’autoritat del cap de Govern o del ministre corresponent, les funcions següents: a) La direcció i la gestió dels serveis de la Secretaria d’Estat i la proposta o la resolució dels assumptes que els pertoquin d’acord amb l’ordenament. b) El comandament sobre el personal de la Secretaria d’Estat i l’organització i la inspecció dels departaments i dels serveis i les dependències al seu càrrec. c) Proposar al cap de Govern o als ministres l’adopció de disposicions generals i, si escau, elaborar-les i fer-ne l’estudi i l’informe. d) Elaborar l’avantprojecte de pressupost que afecti la Secretaria d’Estat i sotmetre’l al cap de Govern o al ministre. e) Supervisar els expedients de contractació de qualsevol tipus que afectin la Secretaria d’Estat, autoritzar les despeses d’aquesta dins els límits que estableix l’ordenament i proposar al cap de Govern o al ministre les que superen aquest límit. f) Exercir la resta de facultats que els atribueixin les lleis i les disposicions vigents i les que els encomani el cap de Govern o el ministre corresponent. 4. Mitjançant un decret del Govern, a proposta del cap de Govern, es pot ampliar l’àmbit d’actuació d’un o més d’un dels secretaris d’Estat, mitjançant l’atribució específica i parcial de les competències administratives atribuïdes als ministres a l’article 3. 5. Els secretaris d’Estat actuen sempre sota la direcció superior del cap de Govern o del ministre titular del ministeri a què estan adscrits. 6. Els secretaris d’Estat assisteixen a les reunions del Govern quan hi són convocats per informar, sens perjudici que, mitjançant decret del Govern, s’estableixi la seva assistència de forma ordinària.

1. El Gabinet del Cap de Govern és l’òrgan de suport polític i tècnic d’aquest i en especial s’encarrega de la seva secretaria particular, del protocol i de les relacions públiques del cap de Govern i de les tasques de confiança i d’assessorament especial que aquest li encomana. 2. El cap del Gabinet, i el cap de Protocol que està integrat orgànicament en el Gabinet del Cap de Govern, són nomenats i cessats lliurement pel cap de Govern mitjançant decret. En tot cas, el cap del Gabinet cessa en el moment en què cessa efectivament el cap de Govern i el cap de Protocol es manté en funcions un cop el Govern que l’ha nomenat cessa efectivament i mentre el nou Govern no n’acorda el cessament o la renovació. 3. Per a les tasques administratives i qualsevol altra que pugui implicar una relació de confiança, la provisió de les places dins el Gabinet es fa per lliure designació del cap de Govern entre el personal de l’Administració general, el qual, un cop cessat, té dret a retornar a la plaça del lloc de treball d’origen. 4. L’organització del Gabinet i la determinació del nivell orgànic dels seus membres s’ha d’establir per reglament mitjançant decret del cap de Govern, tot respectant les limitacions que es derivin del pressupost. En tot cas, al cap del Gabinet li correspon el nivell orgànic de secretari d’Estat.

Capítol III. El funcionament del Govern

1. El cap de Govern ha de prendre possessió del seu càrrec en el termini de cinc dies des del seu nomenament. La presa de possessió del cap de Govern s’ha de fer mitjançant el corresponent jurament o promesa davant el síndic general. 2. La presa de possessió del cap de Govern determina de forma automàtica el cessament del Govern en funcions. Després de presa la possessió del càrrec, el cap de Govern ha de nomenar els ministres. Els ministres han de prendre possessió mitjançant jurament o promesa davant el cap de Govern. 3. El secretari general del Govern, el cap del Gabinet del Cap de Govern, els secretaris d’Estat i els ambaixadors del Principat d’Andorra prenen possessió mitjançant jurament o promesa davant el cap de Govern.

1. El Govern pot tenir les seves reunions en ple i en comissions sectorials delegades. 2. Per adoptar vàlidament els seus acords han d’assistir a les reunions del Govern com a mínim més de la meitat dels seus membres. 3. A les reunions del Govern hi assisteix també el secretari general del Govern. Els secretaris d’Estat hi assisteixen en els casos que siguin convocats o quan s’hagi previst així en el decret corresponent. També hi pot assistir el personal de l’Administració general quan hi sigui convocat.

1. El Govern pot crear en el seu si comissions sectorials delegades, amb caràcter permanent o temporal, a les quals corresponen les funcions que específicament els delegui o els atribueixi en relació amb l’àmbit sectorial corresponent. 2. Les comissions sectorials delegades s’han de compondre de tres membres com a mínim. 3. En tot moment el Govern pot avocar qualsevol assumpte que hagin de tractar les comissions sectorials delegades. 4. El règim general de funcionament de les comissions sectorials delegades s’ha d’ajustar a les normes establertes per la llei per al funcionament del Govern.

1. El Govern és convocat pel cap de Govern, el qual en fixa l’ordre del dia. 2. Els ministres i les altres persones convocades estan obligades a assistir a les reunions del Govern, llevat els casos de força major o d’autorització del cap de Govern. 3. Les decisions del Govern, en els casos que requereixen una votació interna, es prenen per majoria simple. Els empats es dirimeixen pel vot de qualitat del cap de Govern. 4. Tots els membres del Govern responen solidàriament de les decisions del Govern, amb independència de la posició expressada en la votació interna o de l’eventual inassistència a la reunió corresponent. 5. En tots els casos, les deliberacions tingudes en les reunions del Govern són secretes. Els membres del Govern i totes les persones que assisteixen a les reunions estan obligats a guardar secret de les deliberacions i de les opinions i els vots que cadascú hi emet. Tampoc no poden divulgar els documents que coneixen per raó del càrrec, mentre no s’han fet públics oficialment. 6. Els assumptes en relació amb els quals s’ha de pronunciar el Govern han de ser debatuts en la reunió corresponent. No obstant això, en els casos que la Constitució o les lleis no exigeixin una deliberació del Govern, però sí el seu acord, els ministres, a requeriment del cap de Govern i en el termini que aquest fixi, poden fer-li arribar per escrit el seu acord o desacord amb la proposta. L’acord que s’escaigui s’ha de fer constar en una acta datada en el dia que fineix el termini de resposta tot fent constar el caràcter escrit del procediment emprat. La decisió sobre si és exigible o no la deliberació correspon exclusivament al cap de Govern sota la seva responsabilitat. 7. El funcionament del Govern, en allò que no és previst a la llei, ha de ser regulat mitjançant un reglament intern del Govern, aprovat per decret.

1. De les reunions del Govern se n’ha de fer una acta en la qual s’ha de fer constar: a) La data, el lloc, l’hora d’inici i l’hora d’aixecament de la reunió. b) Les dades de la convocatòria i de l’ordre del dia, amb indicació de les modificacions, si escau. c) El nom i el càrrec de qui ha assistit a la reunió, amb expressió de qui l’ha presidida i qui n’ha fet de secretari. d) L’expressió, en relació amb cada assumpte, de si s’ha produït cap deliberació, i el resultat de les votacions, si escau, sense fer cap indicació nominativa dels vots emesos. En cap cas no s’hi poden fer constar les discrepàncies, els vots particulars o els esments que impliquin una reserva contrària a la responsabilitat solidària de tots els membres en relació amb la decisió presa. e) El text íntegre dels acords presos. Si els acords aproven textos o documents, la Secretaria General del Govern n’ha de conservar una còpia diligenciada, la qual té la condició d’annex de l’acta corresponent. 2. Les actes són signades pel secretari general del Govern amb el vistiplau del cap de Govern. El vistiplau del cap de Govern implica també l’ordre d’execució dels acords adoptats.

1. Les decisions del Govern en ple adopten les formes següents: a) Decrets legislatius, les decisions que aproven la legislació delegada en els termes establerts a l’article 59 de la Constitució. b) Decrets del Govern, les decisions que aproven normes reglamentàries de competència del Govern i els nomenaments i les altres resolucions que també són de la seva competència i que requereixen aquesta forma d’acord amb la llei. c) Acords del Govern, les decisions del Govern que no requereixen cap altra forma específica. 2. Les decisions del cap de Govern adopten la forma de decrets del cap de Govern. 3. Les decisions dels ministres adopten la forma d’ordres ministerials. 4. Les normes reglamentàries i els nomenaments, com també les altres resolucions que han de tenir efectes jurídics generals o que s’adrecen a un col·lectiu indeterminat, s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 5. Els alts càrrecs poden dictar instruccions i circulars per dirigir l’activitat dels ministeris en l’àmbit de la seva competència. Aquestes instruccions i circulars s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan els seus destinataris siguin indeterminats, però en cap cas constitueixen una manifestació de l’exercici de la potestat reglamentària.

Disposicions addicionals Primera Segona

1. Queden derogats en el que hagi mantingut vigència després de l’entrada en vigor de la Constitució: a) El Decret dels Coprínceps, del 15 de gener de 1981, sobre el procés de reforma de les institucions. b) La Llei del Consell General, del 24 de maig de 1985, d’organització de l’Administració general. c) Sense contingut d) El Decret del cap de Govern, del 6 d’abril de 1982, de creació de la Secretaria General del Govern i del cos de secretaris generals tècnics. 2. Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei resta derogada qualsevol altra norma de rang igual o inferior que la contradigui o que hi sigui incompatible.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 15 de desembre del 2000 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Martí Alanis Bisbe d'Urgell Copríncep d'AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d'Andorra {includes page=L20001215E_F}

Exposició de motius Des de 1985, la Llei d’organització de l’Administració general ha regulat la vida administrativa en molts aspectes, però el pas dels darrers 15 anys, i molt especialment la promulgació de la Constitució han fet necessària l’adaptació de gran quantitat de textos legals, dels quals no podem excloure la Llei d’organització de l’Administració general. La Constitució dissenya un nou concepte d’Administració sotmesa al dret, en consagra el caràcter instrumental i la posa al servei dels administrats, garanteix la submissió de les administracions públiques al principi de legalitat i a les normes que regeixen la seva pròpia administració. Aquesta nova Llei recull la concepció constitucional i regula la composició i les funcions del Govern com a òrgan superior col·legiat que, sota l’autoritat del seu cap, dirigeix la política i l’Administració general de l’Estat, l’organització de suport al Govern i el seu funcionament. Es fixa un nombre màxim de dotze ministres i un mínim de sis, i es regulen les funcions dels ministres i dels alts càrrecs. Es modifica l’organització de suport del Govern pel que fa als alts càrrecs. Desapareix el càrrec de secretari general tècnic i es crea la figura de secretaris d’Estat, el cap del Gabinet del Cap de Govern i el cap de Protocol, i es manté el càrrec de secretari general del Govern. També regula el funcionament del Govern, especificant com s’estructuren les reunions, possibilitant la creació de comissions sectorials delegades i concretant el funcionament intern, la documentació de les seves reunions, la formalització dels seus actes i la delegació de funcions. Finalment, la present Llei deroga, en aquells aspectes que han mantingut la vigència després de l’entrada en vigor de la Constitució, el Decret dels coprínceps de 15 de gener de 1981 sobre el procés de reforma de les institucions; els articles 14, 15 i el paràgraf 3r de l’article 20 del Codi de l’Administració, de 29 de març de 1989, i el Decret del cap de Govern de 6 d’abril de 1982 de creació de la Secretaria General del Govern i del cos de secretaris generals tècnics. Capítol I. Composició i funcions Article 1. El Govern 1. El Govern és l’òrgan superior col·legiat que, sota l’autoritat del seu cap, dirigeix la política i l’administració general de l’Estat. 2. El Govern es compon del cap de Govern i dels ministres, en un nombre no inferior a sis ni superior a dotze. 3. Correspon al Govern: a) Exercir la iniciativa legislativa, d’acord amb la Constitució, mitjançant l’aprovació dels projectes de llei i la seva remissió al Consell General. b) Aprovar els decrets legislatius. c) Apreciar l’existència de casos d’extrema urgència i necessitat als efectes de determinar l’ús del procediment previst a l’apartat 1 de l’article 60 de la Constitució. d) Aprovar el Projecte de llei del pressupost general i presentar-lo per a l’aprovació al Consell General. e) Exercir la potestat reglamentària. f) Declarar els estats d’alarma i d’emergència en els termes establerts a l’article 42 de la Constitució. g) Trametre els tractats i els acords internacionals al Consell General als efectes de l’article 64 de la Constitució. h) Nomenar i fer cessar els membres que li corresponen de la representació andorrana en la negociació dels tractats a què es refereix l’article 66 de la Constitució. i) Demanar l’associació dels coprínceps a la negociació dels tractats en els termes de l’article 67 de la Constitució. j) Exercir totes les altres facultats que li confereixen la Constitució i les lleis. 4. Quan el Govern, d’acord amb l’article 77 de la Constitució, està en funcions, no pot exercir les facultats incloses en els apartats a), b), d) i g) de l’epígraf 3. Article 2. El cap de Govern 1. El cap de Govern representa el Govern i en dirigeix l’acció. També coordina les funcions dels ministres, sens perjudici de la competència i de la responsabilitat directa d’aquests en la seva gestió. 2. Correspon al cap de Govern: a) La representació del Govern. b) Determinar el programa polític del Govern i autoritzar les directrius de la política nacional i internacional adoptades per aquest. c) Plantejar la qüestió de confiança en els termes establerts a l’article 70 de la Constitució. d) Demanar la convocatòria extraordinària del Consell General en els termes establerts pel seu Reglament. e) Demanar als coprínceps, després d’una deliberació amb el Govern, la dissolució anticipada del Consell General, en els termes establerts a l’article 71 de la Constitució. f) Demanar als coprínceps, amb l’acord de la majoria del Consell General, la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític. g) Interposar el recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius i requerir el dictamen previ d’inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals. h) Fixar l’ordre del dia, convocar i presidir les reunions del Govern. i) Resoldre els conflictes d’atribucions que es puguin plantejar entre els ministres. j) Contrasignar, si escau, els actes dels coprínceps. k) Crear, modificar i suprimir ministeris, i informar-ne el Consell General. l) Nomenar i fer cessar els ministres, i informar-ne el Consell General. m) Exercir totes les altres facultats que li confereixen la Constitució i les lleis. 3. Quan el Govern, d’acord amb l’article 77 de la Constitució, està en funcions, el cap de Govern no pot exercir les facultats incloses en els apartats c), e) i f) de l’epígraf 2. 4. En el cas que el càrrec de cap de Govern sigui vacant, o en els casos d’absència del territori o de malaltia, les facultats incloses als apartats a), h), i) i j) de l’epígraf 2 han de ser exercides pel ministre que correspongui segons l’ordre de precedència dels ministeris fixat per decret del cap de Govern, llevat que aquest delegui les dites facultats, per a cada cas, a algun ministre en concret. 5. Quan el cap de Govern s’hagi d’absentar del territori d’Andorra més de cinc dies consecutius n’ha d’informar el síndic general. 6. Depenen directament del cap de Govern, sens perjudici de la seva integració orgànica en algun ministeri, la Secretaria General del Govern, el Gabinet del Cap de Govern i les secretaries d’Estat creades com a òrgans de suport del cap de Govern. 7. El cap de Govern pot assumir directament la titularitat d’un o diversos ministeris llevat dels que tinguin encomanades les funcions relatives a les finances. Article 3. Els ministres 1. Els ministres són membres del Govern i són els responsables de la direcció política i administrativa dels sectors d’activitat pública atribuïts al ministeri del qual són titulars. 2. Els ministres, en la seva qualitat de membres del Govern, participen en les deliberacions i en l’adopció d’acords, especialment en la determinació de les directrius de la política nacional i internacional d’Andorra, i en totes les altres funcions que la Constitució i la llei atribueixen al Govern. 3. Als ministres, en la seva qualitat de titulars d’un ministeri, els corresponen les funcions següents: a) Representar el ministeri del qual siguin titulars. b) Exercir la direcció del ministeri del qual siguin titulars i fixar-ne els objectius d’acord amb les directrius acordades pel Govern, aprovar-ne la planificació i assignar els recursos necessaris per a la seva execució dins les previsions pressupostàries corresponents. c) Proposar al Govern els avantprojectes de llei o els projectes de decret, en l’àmbit de les competències del seu ministeri. d) Exercir la potestat reglamentària en l’àmbit funcional del seu ministeri i amb els límits establerts a la llei. e) Determinar l’organització del seu ministeri en els nivells que aquesta comesa no es reserva al Govern, al cap de Govern o a la llei. f) Resoldre els conflictes d’atribucions que es puguin plantejar entre els departaments del seu ministeri. g) Proposar el nomenament i el cessament dels càrrecs del ministeri en els casos que aquesta funció és reservada al Govern, i nomenar-ne i cessar-ne els altres càrrecs i exercir la potestat disciplinària sobre el personal del ministeri d’acord amb l’ordenament vigent. h) Presentar l’avantprojecte de pressupost del ministeri. i) Autoritzar les despeses pròpies del ministeri i ordenar-ne el pagament, dins l’import dels crèdits autoritzats i d’acord amb les normes d’execució del pressupost. j) Dictar les resolucions que posin fi als expedients sancionadors que s’incoen des del seu ministeri. k) Exercir les altres facultats que els atribueixin les lleis o que els encomani el cap de Govern o el Govern. 4. En el cas que un càrrec de ministre resti temporalment vacant, o en els casos d’absència del territori o de malaltia del titular del ministeri, el cap de Govern ha d’encarregar el despatx del ministeri de què es tracti a un altre membre del Govern. Dels encàrrecs de despatx se n’ha d’informar el Consell General. 5. Quan els ministres s’hagin d’absentar del territori d’Andorra durant més de cinc dies, n’han d’informar el cap de Govern. Article 4. Estatus dels membres del Govern 1. Els membres del Govern han de tenir la nacionalitat andorrana, ser majors d’edat i no estar inhabilitats o incapacitats per sentència judicial ferma. 2. Els membres del Govern estan sotmesos al mateix règim jurisdiccional que els consellers generals. 3. Els membres del Govern no poden compatibilitzar el seu càrrec amb el de conseller general i només poden exercir les funcions públiques derivades de la seva pertinença al Govern. 4. Els membres del Govern en funcions, si s’escau que són elegits consellers generals, cessen efectivament com a membres del Govern el dia de la sessió constitutiva del Consell General. Mentre no es constitueixi el nou Govern són substituïts d’acord amb el que estableixen els articles 2.4 i 3.4, segons escaigui. 5. Els membres del Govern no poden contractar amb l’Administració pública, ni ocupar càrrecs directius ni pertànyer a consells d’administració en empreses privades que contractin amb l’Administració pública, incloses les concessionàries de serveis públics, ni tampoc exercir activitats remunerades, siguin mercantils, industrials o professionals. 6. El personal de l’Administració pública que sigui nomenat membre del Govern té dret a la reserva de plaça a l’Administració de què es tracti durant tot el seu mandat. Un cop cessi efectivament com a membre del Govern disposa d’un termini màxim de tres mesos per reincorporar-se a la plaça de la qual és titular. Article 5. L’organització dels ministeris 1. Sens perjudici de les funcions que corresponen als ministres, cada ministeri pot tenir un o diversos secretaris d’Estat, amb les funcions que s’estableixen en aquesta Llei i en les disposicions legals vigents. 2. Els ministeris es poden organitzar en una o diverses secretaries d’Estat, que tenen adscrits un o diversos departaments, els quals s’estructuren en les unitats orgàniques inferiors que es fixin per decret del Govern. 3. Cada departament és dirigit per un director, llevat que s’hagi nomenat un secretari d’Estat que n’assumeixi les funcions. 4. L’estructura orgànica de cada ministeri es fixa per decret del Govern. Capítol II. L’organització de suport al Govern Article 6. Els alts càrrecs 1. Tenen la consideració d’alts càrrecs els secretaris d’Estat, el secretari general del Govern, el cap del Gabinet del Cap de Govern i el cap de Protocol. 2. Els alts càrrecs han de tenir la nacionalitat andorrana, ser majors d’edat i no estar inhabilitats o incapacitats per sentència judicial ferma. 3. Els alts càrrecs no poden compatibilitzar la seva funció amb cap altre càrrec públic que no derivi directament de les responsabilitats que tenen encomanades. Tampoc poden contractar amb l’Administració pública, ni ocupar càrrecs directius ni pertànyer a consells d’administració d’empreses privades que contractin amb l’Administració pública, ni exercir activitats remunerades, ja siguin mercantils, industrials o professionals. 4. El personal de l’Administració pública que sigui nomenat alt càrrec, té dret a la reserva de plaça a l’Administració de què es tracti durant tota la durada del seu nomenament com a alt càrrec. Un cop cessi efectivament en aquesta funció disposa d’un termini màxim de tres mesos per reincorporar-se a la seva plaça. Article 7. La Comissió Tècnica del Govern 1. Es crea la Comissió Tècnica del Govern, a la qual correspon de fer l’anàlisi i l’estudi de les disposicions i els assumptes que han de ser sotmesos a l’aprovació del Govern. 2. La Comissió Tècnica del Govern es compon del secretari general del Govern i dels secretaris d’Estat. 3. En defecte del nomenament d’un secretari d’Estat, o en els casos de vacant, malaltia o absència, el ministre corresponent pot encomanar l’assistència a la Comissió Tècnica de secretaris a un director de departament del seu ministeri. 4. La Comissió Tècnica del Govern és presidida pel secretari general del Govern o per qui el substitueixi. 5. El Govern no pot atribuir ni delegar funcions de caràcter decisori a la Comissió Tècnica del Govern. 6. Les normes de funcionament de la Comissió Tècnica del Govern han de ser establertes pel Govern. Article 8. Les secretaries d’Estat 1. Les secretaries d’Estat són els òrgans de suport immediat del cap de Govern o dels ministres amb funcions de direcció i coordinació dins l’àmbit d’actuació específic de la Secretaria d’Estat. 2. Els secretaris d’Estat són nomenats i cessats per decret del Govern a proposta del cap de Govern o del ministre titular del ministeri a què estan adscrits. Això no obstant, quan el Govern està en funcions es mantenen també en funcions. 3. Els secretaris d’Estat tenen atribuïdes, en el seu àmbit d’actuació i sota l’autoritat del cap de Govern o del ministre corresponent, les funcions següents: a) La direcció i la gestió dels serveis de la Secretaria d’Estat i la proposta o la resolució dels assumptes que els pertoquin d’acord amb l’ordenament. b) El comandament sobre el personal de la Secretaria d’Estat i l’organització i la inspecció dels departaments i dels serveis i les dependències al seu càrrec. c) Proposar al cap de Govern o als ministres l’adopció de disposicions generals i, si escau, elaborar-les i fer-ne l’estudi i l’informe. d) Elaborar l’avantprojecte de pressupost que afecti la Secretaria d’Estat i sotmetre’l al cap de Govern o al ministre. e) Supervisar els expedients de contractació de qualsevol tipus que afectin la Secretaria d’Estat, autoritzar les despeses d’aquesta dins els límits que estableix l’ordenament i proposar al cap de Govern o al ministre les que superen aquest límit. f) Exercir la resta de facultats que els atribueixin les lleis i les disposicions vigents i les que els encomani el cap de Govern o el ministre corresponent. 4. Mitjançant un decret del Govern, a proposta del cap de Govern, es pot ampliar l’àmbit d’actuació d’un o més d’un dels secretaris d’Estat, mitjançant l’atribució específica i parcial de les competències administratives atribuïdes als ministres a l’article 3. 5. Els secretaris d’Estat actuen sempre sota la direcció superior del cap de Govern o del ministre titular del ministeri a què estan adscrits. 6. Els secretaris d’Estat assisteixen a les reunions del Govern quan hi són convocats per informar, sens perjudici que, mitjançant decret del Govern, s’estableixi la seva assistència de forma ordinària. Article 9. El Gabinet del Cap de Govern 1. El Gabinet del Cap de Govern és l’òrgan de suport polític i tècnic d’aquest i en especial s’encarrega de la seva secretaria particular, del protocol i de les relacions públiques del cap de Govern i de les tasques de confiança i d’assessorament especial que aquest li encomana. 2. El cap del Gabinet, i el cap de Protocol que està integrat orgànicament en el Gabinet del Cap de Govern, són nomenats i cessats lliurement pel cap de Govern mitjançant decret. En tot cas, el cap del Gabinet cessa en el moment en què cessa efectivament el cap de Govern i el cap de Protocol es manté en funcions un cop el Govern que l’ha nomenat cessa efectivament i mentre el nou Govern no n’acorda el cessament o la renovació. 3. Per a les tasques administratives i qualsevol altra que pugui implicar una relació de confiança, la provisió de les places dins el Gabinet es fa per lliure designació del cap de Govern entre el personal de l’Administració general, el qual, un cop cessat, té dret a retornar a la plaça del lloc de treball d’origen. 4. L’organització del Gabinet i la determinació del nivell orgànic dels seus membres s’ha d’establir per reglament mitjançant decret del cap de Govern, tot respectant les limitacions que es derivin del pressupost. En tot cas, al cap del Gabinet li correspon el nivell orgànic de secretari d’Estat. Article 10. La Secretaria General del Govern 1. La Secretaria General del Govern és l’òrgan de suport tècnic del Govern amb funcions d’assistència en la preparació i el desenvolupament de les reunions del Govern. 2. El secretari general del Govern és nomenat i cessat per decret del Govern, a proposta del cap de Govern. Això no obstant, quan el Govern està en funcions es manté també en funcions. 3. El secretari general del Govern té les funcions següents: a) L’assistència al cap de Govern i, si escau, als ministres en la preparació de les reunions del Govern. b) La tramesa de les convocatòries i dels ordres del dia de les reunions del Govern a tots els seus membres i a les altres persones que hi hagin d’assistir. c) La redacció de les actes de les reunions del Govern i l’emissió de certificats sobre el contingut d’aquestes. d) L’arxiu i la custòdia de les convocatòries, dels ordres del dia i de les actes de les reunions. e) L’execució de les ordres de publicació de les disposicions, normes i acords adoptats pel Govern que s’hagin de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. f) La tramesa al Consell General, quan li ho ordeni el Govern, dels documents i certificats relatius a les disposicions, normes i acords adoptats pel Govern, si s’escau que se li n’ha de donar compte. g) L’organització i el comandament de la Secretaria General del Govern. h) Les altres que li atribueixi la llei o que li ordeni el cap de Govern o el Govern. 4. En els casos d’estar vacant el càrrec de secretari general del Govern o d’impossibilitat del seu titular d’assistir a una reunió del Govern, el cap de Govern ha de designar la persona que en fa les funcions per a la reunió en concret. 5. La Secretaria General del Govern s’estructura orgànicament dins el ministeri que tingui atribuïdes les funcions de suport al cap de Govern. Capítol III. El funcionament del Govern Article 11. La constitució del Govern 1. El cap de Govern ha de prendre possessió del seu càrrec en el termini de cinc dies des del seu nomenament. La presa de possessió del cap de Govern s’ha de fer mitjançant el corresponent jurament o promesa davant el síndic general. 2. La presa de possessió del cap de Govern determina de forma automàtica el cessament del Govern en funcions. Després de presa la possessió del càrrec, el cap de Govern ha de nomenar els ministres. Els ministres han de prendre possessió mitjançant jurament o promesa davant el cap de Govern. 3. El secretari general del Govern, el cap del Gabinet del Cap de Govern, els secretaris d’Estat i els ambaixadors del Principat d’Andorra prenen possessió mitjançant jurament o promesa davant el cap de Govern. Article 12. Les reunions del Govern 1. El Govern pot tenir les seves reunions en ple i en comissions sectorials delegades. 2. Per adoptar vàlidament els seus acords han d’assistir a les reunions del Govern com a mínim més de la meitat dels seus membres. 3. A les reunions del Govern hi assisteix també el secretari general del Govern. Els secretaris d’Estat hi assisteixen en els casos que siguin convocats o quan s’hagi previst així en el decret corresponent. També hi pot assistir el personal de l’Administració general quan hi sigui convocat. Article 13. Les comissions sectorials delegades 1. El Govern pot crear en el seu si comissions sectorials delegades, amb caràcter permanent o temporal, a les quals corresponen les funcions que específicament els delegui o els atribueixi en relació amb l’àmbit sectorial corresponent. 2. Les comissions sectorials delegades s’han de compondre de tres membres com a mínim. 3. En tot moment el Govern pot avocar qualsevol assumpte que hagin de tractar les comissions sectorials delegades. 4. El règim general de funcionament de les comissions sectorials delegades s’ha d’ajustar a les normes establertes per la llei per al funcionament del Govern. Article 14. Funcionament intern del Govern 1. El Govern és convocat pel cap de Govern, el qual en fixa l’ordre del dia. 2. Els ministres i les altres persones convocades estan obligades a assistir a les reunions del Govern, llevat els casos de força major o d’autorització del cap de Govern. 3. Les decisions del Govern, en els casos que requereixen una votació interna, es prenen per majoria simple. Els empats es dirimeixen pel vot de qualitat del cap de Govern. 4. Tots els membres del Govern responen solidàriament de les decisions del Govern, amb independència de la posició expressada en la votació interna o de l’eventual inassistència a la reunió corresponent. 5. En tots els casos, les deliberacions tingudes en les reunions del Govern són secretes. Els membres del Govern i totes les persones que assisteixen a les reunions estan obligats a guardar secret de les deliberacions i de les opinions i els vots que cadascú hi emet. Tampoc no poden divulgar els documents que coneixen per raó del càrrec, mentre no s’han fet públics oficialment. 6. Els assumptes en relació amb els quals s’ha de pronunciar el Govern han de ser debatuts en la reunió corresponent. No obstant això, en els casos que la Constitució o les lleis no exigeixin una deliberació del Govern, però sí el seu acord, els ministres, a requeriment del cap de Govern i en el termini que aquest fixi, poden fer-li arribar per escrit el seu acord o desacord amb la proposta. L’acord que s’escaigui s’ha de fer constar en una acta datada en el dia que fineix el termini de resposta tot fent constar el caràcter escrit del procediment emprat. La decisió sobre si és exigible o no la deliberació correspon exclusivament al cap de Govern sota la seva responsabilitat. 7. El funcionament del Govern, en allò que no és previst a la llei, ha de ser regulat mitjançant un reglament intern del Govern, aprovat per decret. Article 15. La documentació de les reunions del Govern 1. De les reunions del Govern se n’ha de fer una acta en la qual s’ha de fer constar: a) La data, el lloc, l’hora d’inici i l’hora d’aixecament de la reunió. b) Les dades de la convocatòria i de l’ordre del dia, amb indicació de les modificacions, si escau. c) El nom i el càrrec de qui ha assistit a la reunió, amb expressió de qui l’ha presidida i qui n’ha fet de secretari. d) L’expressió, en relació amb cada assumpte, de si s’ha produït cap deliberació, i el resultat de les votacions, si escau, sense fer cap indicació nominativa dels vots emesos. En cap cas no s’hi poden fer constar les discrepàncies, els vots particulars o els esments que impliquin una reserva contrària a la responsabilitat solidària de tots els membres en relació amb la decisió presa. e) El text íntegre dels acords presos. Si els acords aproven textos o documents, la Secretaria General del Govern n’ha de conservar una còpia diligenciada, la qual té la condició d’annex de l’acta corresponent. 2. Les actes són signades pel secretari general del Govern amb el vistiplau del cap de Govern. El vistiplau del cap de Govern implica també l’ordre d’execució dels acords adoptats. Article 16. Formalització dels actes del Govern 1. Les decisions del Govern en ple adopten les formes següents: a) Decrets legislatius, les decisions que aproven la legislació delegada en els termes establerts a l’article 59 de la Constitució. b) Decrets del Govern, les decisions que aproven normes reglamentàries de competència del Govern i els nomenaments i les altres resolucions que també són de la seva competència i que requereixen aquesta forma d’acord amb la llei. c) Acords del Govern, les decisions del Govern que no requereixen cap altra forma específica. 2. Les decisions del cap de Govern adopten la forma de decrets del cap de Govern. 3. Les decisions dels ministres adopten la forma d’ordres ministerials. 4. Les normes reglamentàries i els nomenaments, com també les altres resolucions que han de tenir efectes jurídics generals o que s’adrecen a un col·lectiu indeterminat, s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. 5. Els alts càrrecs poden dictar instruccions i circulars per dirigir l’activitat dels ministeris en l’àmbit de la seva competència. Aquestes instruccions i circulars s’han de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra quan els seus destinataris siguin indeterminats, però en cap cas constitueixen una manifestació de l’exercici de la potestat reglamentària. Article 17. Delegació de funcions 1. El cap de Govern pot delegar funcions pròpies de la seva competència en els ministres. 2. El cap de Govern i els ministres poden delegar funcions administratives pròpies de la seva competència en els alts càrrecs que en depenen orgànicament. 3. El Govern pot delegar funcions en l’àmbit de les seves competències a les comissions sectorials delegades que es creïn amb les limitacions establertes en aquesta Llei. 4. En cap cas són delegables les funcions sobre les competències següents: a) Les que són atribuïdes directament per la Constitució. b) Les que són atribuïdes per una llei que en prohibeix la delegació. c) Les relatives al nomenament i al cessament dels alts càrrecs. Disposicions addicionals

Sens perjudici del que estableix l’article 11 i les altres disposicions d’aquesta Llei que els siguin directament aplicables, els ambaixadors, els cònsols i els agents del cos diplomàtic es regeixen per la seva normativa específica i acompleixen les funcions que els reconeix la Convenció de Viena sobre relacions diplomàtiques, del 18 d’abril de 1961, d’acord amb les directrius fixades pel Govern.

Disposició derogatòria 1. Queden derogats en el que hagi mantingut vigència després de l’entrada en vigor de la Constitució: a) El Decret dels Coprínceps, del 15 de gener de 1981, sobre el procés de reforma de les institucions. b) La Llei del Consell General, del 24 de maig de 1985, d’organització de l’Administració general. c) Sense contingut d) El Decret del cap de Govern, del 6 d’abril de 1982, de creació de la Secretaria General del Govern i del cos de secretaris generals tècnics. 2. Amb l’entrada en vigor d’aquesta Llei resta derogada qualsevol altra norma de rang igual o inferior que la contradigui o que hi sigui incompatible. Disposició final Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 15 de desembre del 2000 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Martí Alanis Bisbe d'Urgell Copríncep d'AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d'Andorra {includes page=L20001215E_F}