2 — Llei de marques (Text refós sense caràcter oficial) — In force

Un signe no pot constituir marca: a) si està mancat de caràcter distintiu, sobretot si està compost exclusivament d’indicacions que puguin servir, en l’activitat comercial, per designar una característica del producte o del servei, sobretot, l’espècie, la qualitat, la quantitat, la destinació, el valor, la procedència geogràfica del producte o de la prestació del servei o l’època de producció; b) si consisteix exclusivament en indicacions que han arribat a fer-se usuals en el llenguatge corrent o que formin part dels costums arrelats i constants del comerç del Principat d’Andorra; c) si està constituït exclusivament per la forma imposada per la naturalesa mateixa del producte o del servei o per la forma del producte que sigui necessària per obtenir un resultat tècnic; d) si és contrari a l’ordre públic o als bons costums; e) si és de naturalesa enganyosa per al públic, pel que fa a la constitució, la qualitat o la procedència geogràfica del producte o del servei; f) si, sense autorització de l’autoritat competent, reprodueix o imita íntegrament o de forma parcial però suficient per crear un risc de confusió o d’associació en la ment del públic: i) el nom (o una forma abreujada del nom), els escuts heràldics, la bandera i altres emblemes del Principat d’Andorra, de les seves parròquies, dels seus quarts, o de les seves altres circumscripcions administratives així com els signes i segells oficials de control i de garantia del Principat d’Andorra; ii) el nom d’un estat (o una forma abreujada d’aquest nom), l’escut heràldic, les banderes i altres emblemes d’un estat o els signes i els segells oficials de control i garantia adoptats per un estat; iii) el nom, les sigles, l’escut heràldic, la bandera o altres emblemes d’una organització intergovernamental. 2)a) el caràcter distintiu d’un signe és apreciat amb relació als productes i els serveis que està destinat a diferenciar. b) el caràcter distintiu d’un signe es pot adquirir per l’ús. 3) Les disposicions de l’apartat 1)f)ii) d’aquest article només són aplicables als estats que garanteixen dins el seu territori una protecció equivalent respecte al nom (i a la forma abreujada d’aquest), a l’escut heràldic, a la bandera, als altres emblemes i als signes i als segells oficials de control i garantia del Principat d’Andorra.