Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Suspensió de l’acte impugnat La interposició de qualsevol demanda davant de la jurisdicció administrativa i fiscal no implica la suspensió de l’acte impugnat; però l’òrgan jurisdiccional podrà acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre que l’execució de l’acte recorregut pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació o en cas que l’acte s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret. Títol II. Organització de la jurisdicció administrativa i fiscal

Capacitat processal Tots els administrats, majors d’edat, tenen capacitat processal davant la jurisdicció administrativa i fiscal.

Representació processal D’acord amb l’article 8 del Decret dels Delegats Permanents del 15 de novembre del 1975, qualsevol cònjuge pot comparèixer activament o passivament en tota mena de judicis, processos, expedients i recursos administratius. En representació dels menors d’edat compareixeran activament o passivament els qui ostentin llur pàtria potestat o tutela, d’acord amb el Decret dels Delegats Permanents del 15 de novembre de 1975. Això no obstant, els menors d’edat, subjectes a pàtria potestat, poden demanar als òrgans de la jurisdicció administrativa i fiscal comparèixer personalment en judicis, processos, expedients i recursos administratius que els afectin personalment, a partir dels 16 anys acomplerts.

Legitimació activa 1. Pot demandar legítimament davant la jurisdicció administrativa i fiscal: a) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, en relació amb els actes sotmesos al control de la jurisdicció administrativa i fiscal segons l’article 1, lletra a, d’aquesta Llei. b) Qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès, dret o expectativa de dret vinculats amb els actes sotmesos a la jurisdicció administrativa i fiscal segons l’article 1, lletra b, d’aquesta Llei. c) L’Administració pública per obtenir la declaració de nul·litat de ple dret d’un acte administratiu, d’acord amb el Codi de l’Administració. 2. Per a la defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, també estan legitimades per intervenir, en nom i interès de les persones afiliades o associades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les organitzacions sindicals i les associacions i organitzacions constituïdes legalment que tinguin com a finalitat primordial la defensa i la promoció de la igualtat de tracte i la no-discriminació i desenvolupin la seva activitat en el territori andorrà. En particular, per a la defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe, estan legitimades per intervenir, en nom i interès de les persones afiliades o associades, i sempre que comptin amb la seva autorització, les associacions de defensa i promoció dels drets de les dones. No és necessària aquesta autorització quan les persones afectades són una pluralitat indeterminada o difícil de determinar, sense perjudici de la legitimació processal de les persones que puguin arribar a identificar-se com a afectades.

Legitimació passiva 1. Es considerarà part demandada no solament l’Administració autora de l’acte que s’impugna davant la jurisdicció administrativa i fiscal, sinó també qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, en favor de la qual l’acte impugnat origini drets. 2. Per a ésser part demandada davant la jurisdicció administrativa i fiscal, no serà necessària la llicència establerta per l’article 16 del Decret de 22 d’abril de 1866.

Intervenció com a adherent Poden intervenir en el procés com adherent tota persona física o jurídica, pública o privada, que tingui un interès directe i legítim en l’objecte del judici. A aquest efecte el batlle ponent de la sala administrativa del Tribunal de Batlles ordenarà el dia subsegüent al de recepció de l’escrit de demanda, segons l’article 38, que la interposició de la mateixa demanda s’anunciï en el Butlletí Oficial. La intervenció de l’adherent podrà ésser admesa en qualsevol fase del procediment abans de sentència; però l’adherent no podrà obtenir que el procediment es retrocedeixi.

Defensa jurídica i representació processal 1. Amb caràcter general, en tots els processos administratius és preceptiva la defensa i l’assistència tècnica prestades per un advocat. No obstant això, la intervenció de l’advocat és facultativa en els processos que se segueixen per contenciosos en matèria de seguretat social. 2. Les parts poden comparèixer en el procés personalment o representades per un advocat o un procurador col·legiats com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, respectivament, llevat que les lleis aplicables estableixin una altra cosa. No obstant això, en el cas de les parts que siguin persones jurídiques, han de comparèixer en el procés representades per un advocat o un procurador col·legiats com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra o al Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, respectivament, llevat que les lleis aplicables estableixin una altra cosa. 3. Per actuar davant la jurisdicció administrativa en els termes previstos per aquesta Llei, els advocats i els procuradors han d’acomplir els requisits que estableixen la Llei qualificada de la Justícia, la Llei de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra i la Llei de l’exercici de la professió de procurador i del Col·legi Oficial de Procuradors d’Andorra, respectivament. Títol IV. El procediment Capítol I. Principis Generals del procediment

Contradicció El procediment davant la jurisdicció administrativa i fiscal és contradictori. En el moment processal degut, totes les parts poden formular les pretensions i al·legacions que estimin pertinents així com proposar els mitjans de prova que considerin procedents.

Forma escrita El procediment és escrit, sens perjudici que l’audició oral de les parts pot ésser requerida pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, el Tribunal de Batlles o el ponent de la secció administrativa; pot donar-se lloc al tràmit de vista pública, d’acord amb aquesta llei.

Impuls d’ofici i congruència La jurisdicció administrativa i fiscal impulsarà d’ofici el procediment en totes les seves fases. La mateixa jurisdicció resoldrà congruentment amb les pretensions formulades per les parts i llurs al·legacions. No obstant, si el Tribunal de Batlles o el Tribunal, abans de pronunciar sentència, considerés que la qüestió, que li ha estat sotmesa, no ha sigut ben compresa per alguna part, per existir versemblantment altres motius més sòlids per a fundar la seva posició, el mateix Tribunal de Batlles o Tribunal podrà decidir de posar-ho en consideració dels litigants mitjançant providència, en la que, tot i advertint que no es prejutja el fallo definitiu, exposarà aquells motius i atorgarà a les parts un termini no superior a deu dies per a que puguin formular noves al·legacions, amb suspensió mentrestant del pronunciament de sentència.

Economia processal El procediment davant la jurisdicció administrativa i fiscal s’inspirarà en el principi d’economia processal. Per decissió unànime del Tribunal de Batlles o majoritària del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació amb un mateix acte administratiu. Es podran acumular en un mateix procés les pretensions que no siguin incompatibles entre elles i es formulin en relació a un mateix acte administratiu.

Gratuïtat El procediment davant la jurisdicció administrativa i fiscal és gratuït. Només es pot demanar a les parts l’avançament o reemborsament de les despeses efectuades en llur interès particular. L’import d’aquestes despeses serà calcular per aplicació de les tarifes establertes o serà taxat pel ponent de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra o pel ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles.

Terminis Les normes formulades en el capítol X del Codi de l’Administració sobre terminis són d’aplicació en els procediments davant la jurisdicció administrativa i fiscal.

Publicacions i notificacions Les publicacions i notificacions es duran a terme d’acord amb els article 46 i 47 del Codi de l’Administració. En cas contrari no produiran cap efecte en el procediment. Les parts que no tinguin domicili a Andorra hauran de designar domicili dins el territori del Principat amb vista a les notificacions que hagin d’ésser efectuades. Capítol II. El procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal Secció primera. Demanda i contestació

Contingut de la demanda El procediment davant el Jutjat administratiu i fiscal s’iniciarà mitjançant l’escrit de demanda. L’escrit de demanda comprendrà: totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa el demandant i la seva legitimació per a demandar segons l’article 23; totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa la part demandada segons l’article 24; totes les indicacions que permetin identificar les parts interessades segons l’article 25; poders notarials en cas d’actuar mitjançant procurador o manifestació de voluntat d’atorgar poders “apud acta” en el mateix acte de presentació del recurs segons l’article 26, indicant en tot cas la persona del procurador; còpia de l’acte o reglament que s’impugna o almenys indicació de l’expedient en el que s’hagi dictat o del Butlletí Oficial o altre mitjà amb el que s’hagi acomplert la seva publicació; totes les indicacions que permetin verificar la interposició del recurs administratiu previ d’acord amb l’article 8 i els terminis establerts per l’article 36; l’exposició de fets i dels fonaments de dret; la proposta dels mitjans de prova dels que el demandant vulgui servir-se per a recolzar les seves pretensions; la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ, sobre la que es demana el pronunciament de l’òrgan jurisdiccional; lloc, data i signatura del demandant o del seu representant degudament acreditat.

Proposició de proves Si es proposa una prova instrumental o documental, els instruments o documents s’adjuntaran a l’escrit de demanda, quan el demandant els tingui a la seva disposició. En cas de no poder obtenir-los per ell mateix, suplicarà a l’òrgan jurisdiccional que vulguin manar la seva aportació al procediment. Si es proposa una prova testifical, es consignaran les dades personals i el domicili dels testimonis, juntament amb l’elenc de preguntes a tenor de les quals es proposa que siguin interrogats. Si es proposa una prova pericial, el demandant podrà indicar els punts sobre els quals al seu entendre haurien de versar les manifestacions dels experts, deixant a la decisió de l’òrgan jurisdiccional la designació dels experts i la delimitació precisa a l’abast de llur peritatge. Si es proposa la inspecció ocular de llocs, objectes, etc., resta entès que la seva pràctica dependrà sempre de la lliure decisió de l’òrgan jurisdiccional.

Termini per interposar la demanda El termini per interposar la demanda davant la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles és d’un mes a comptar de la data de la notificació de l’acte, quan sigui impugnable directament per la via jurisdiccional, o de la data de la notificació de la resolució del recurs administratiu previ. Si no hi ha notificació, el termini és de sis mesos a comptar de la data en què la sol·licitud o el recurs s’hagin de considerar desestimats per silenci administratiu, d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració.

Lloc i forma per a la presentació de la demanda La demanda serà presentada al Tribunal de Batlles. El president la traslladarà a la secció administrativa del tribunal. La demanda serà presentada en tantes còpies com parts en el litigi hi hagi més una.

Esmena de defectes i emplaçament per a la contestació El batlle ponent manarà notificar immediatament les decisions adoptades segons l’article 39. Si el refús es funda en defecte dels requisits de la demanda fixats per l’article 34, atorgarà a la part demandant un termini de cinc dies per a subsanar-los, transcorreguts els quals, sense que es subsanin els defectes, la demanda es considerarà com a no interposada i com a ferm l’acte impugnat. Si la decisió és d’acceptació de la demanda, es notificarà a la part demandant i s’emplaçarà a la part demandada per a que contesti a la demanda en el termini de tretze dies, a comptar de la data de notificació de l’acceptació de la demanda.

Contingut de la contestació Qualsevulla part demandada segons l’article 24 podrà presentar escrit de contestació de demanda. Tot escrit de contestació de demanda, a més de les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa les dades personals, comprendrà: el títol en virtut del qual es constitueix en part demandada d’acord amb l’article 24; el fets i fonaments de Dret que invoca per a oposar-se a la demanda; la proposta de mitjans de prova en que vulgui recolzar la seva oposició; l’acceptació u oposició als mitjans de prova proposats per la part demandant. La formulació de qualsevulla excepció no eximirà de contestar al fons de la demanda.

Tramesa de l’expedient L’Administració demandada haurà de trametre a l’òrgan jurisdiccional l’expedient original complert de l’acte o reglament que s’impugni, dintre del termini de contestació de la demanda.

Publicació de la demanda L’òrgan jurisdiccional publicarà en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra la interposició de la demanda, a fi que puguin intervenir en el procés tots els possibles adherents segons l’article 25. Secció segona. Instrucció i defensa

Admissió i pràctica de les proves Contestada la demanda, o transcorregut el termini establert per l’article 40 sense que la demanda hagi estat contestada, el batlle ponent decidirà tot seguit sobre l’admissió o refús de cada una de les proves proposades. Aquesta decisió no podrà ésser objecte de recurs, si bé l’admissió d’una prova refusada podrà plantejar-se de nou en apel·lació contra la sentència definitiva. Decidirà igualment la pràctica de les diverses proves proposades i admeses, que deurà efectuar-se en el termini d’un mes.

Testimonis Els testimonis citats pel ponent tenen obligació de comparèixer. El ponent podrà imposar una multa als testimonis que no compareguin o que no al·leguin una causa justa d’incompareixença. Els testimonis tenen igualment l’obligació de respondre segons veritat. A aquest fi el ponent els hi exigirà que restin jurament o promesa de dir la veritat. Els testimonis seran interrogats en la seu del Jutjat, i les parts hi podran assistir-hi solament en el cas que el ponent ho consideri convenient. Les persones investides d’Autoritat seran interrogades en llur seu oficial, a la que es desplaçaran el ponent i al secretari de la Batllia. El secretari de la Batllia formularà les preguntes proposades per les parts i declarades pertinents pel ponent i consignarà en acta les respostes. El ponent podrà formular qualsevulla altra pregunta que consideri necessària. Acabat l’interrogatori el Secretari llegirà íntegrament l’acta i el ponent requerirà al testimoni si està conforme o si, al contrari vol fer alguna modificació o aclariment, que es consignaran també en l’acta. L’acta serà signada pel testimoni, el ponent i el secretari de la Batllia.

Pericials La pràctica de prova pericial podrà ésser decidida pel batlle ponent per pròpia iniciativa o a proposta de les parts. En la mesura que sigui compatible amb la naturalesa del seu objecte la prova pericial tindrà un caràcter contradictori. Les parts seran convocades i escoltades i podran demanar que les seves observacions i les de les persones, que les assisteixin en l’acte, siguin consignades en l’informe pericial. L’informe dels perits haurà d’ésser presentat al Tribunal de Batlles en els terminis previstos per l’article 44 d’aquesta llei i d’acord amb l’article 131 del Codi de l’Administració. El peritatge és un element d’informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen obligació de seguir el parer dels experts.

Despeses i honoraris dels perits Els perits tenen dret a honoraris en remuneració del seu treball i en reembossament de les seves despeses i pagaments anticipats. Els honoraris tindran en compte la dificultat de la realització del peritatge i la naturalesa i la importància del treball efectuat. A petició del perit el batlle ponent podrà concedir, al començament o durant el peritatge, una assignació provisional per l’import previst dels honoraris i de les despeses. A la fi del peritatge, el perit confeccionarà un estat de les seves actuacions, despeses i honoraris. El batlle ponent liquidarà i taxarà les sumes degudes al perit d’acord amb els criteris que hagi establert el Tribunal de Batlles. Dins el termini de vuit dies a partir de l’ordre de pagament els perits o les parts podran impugnar-la davant el Tribunal de Batlles, sense que en cap cas dita impugnació pugui paralitzar el procés.

Proves d’ofici El batlle ponent o el Tribunal de Batlles podrà decidir d’ofici la pràctica de qualsevulla prova que estimi pertinent per resoldre justament.

Publicació i examen del procés i conclusions Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent decidirà la publicació dels procés atorgant a les parts un termini de quinze dies per a examinar els autes en la seu del Tribunal de Batlles i demanar-ne les còpies corresponents, i per a formular els respectius escrits de conclusions en defensa de llurs pretensions. Es podrà prescindir d’aquest tràmit quan en els autes hi figurin solament els escrits de demanda i de contestació de la demanada. Secció tercera. La sentència

Tramesa del projecte i convocatòria Acomplertes les previsions de l’article 50, i en els quinze dies subsegüents el batlle ponent trametrà còpia dels autes juntament amb un projecte de sentència a la secció administrativa del Tribunal de Batlles, convocant-lo per una data no superior a quinze dies per a pronunciar sentència definitiva.

Deliberació i decisió La deliberació serà secreta i hi participaran solament els batlles que composin la secció administrativa, els quals decidiran per majoria, signant la sentència tots els components de la secció.

Contingut de la sentència La sentència: expressarà qui la pronuncia, qui són les parts i els eventuals adherents i els seus representants; farà una síntesi dels fets i de les conclusions de les parts; exposarà les raons que en fets i en Dret fonamenten la part dispositiva; consignarà el pronunciament definitiu; expressarà el lloc i data i serà signada per ambdós Jutges.

Part dispositiva D’acord amb l’article 1, la part dispositiva de la sentència: o desestimarà la demanda, declarant que el reglament impugnat es limita a executar i executa fidelment una llei o que l’acte impugnat és conforme al Dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa; o estimarà la demanda, declarant que el reglament impugnat excedeix l’àmbit de potestat reglamentària d’execució de llei atribuïda al Consell Executiu o que l’acte no és conforme a Dret o que s’ha incorregut en desviació de poder segons l’article 18 del Codi de l’Administració; en aquests casos, anul·larà en la seva totalitat o part del reglament o acte impugnats; declararà els drets que corresponen a les parts de la recta aplicació del Dret; declararà i determinarà, si s’escau, els danys i perjudicis, indemnitzacions, i responsabilitat patrimonial.

Notificació de la sentència La sentència definitiva serà notificada mitjançant còpia íntegra a les parts pel secretari de la Batllia en el termini improrrogable de tres dies, a comptar de la data del pronunciament de la sentència. Capítol III. El procediment davant el Tribunal administratiu i fiscal

Apel·lació Qualsevulla part que es consideri perjudicada per la sentència definitiva del Tribunal de Batlles podrà apel·lar contra dita sentència davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Contingut de l’escrit d’apel·lació L’escrit d’apel·lació adreçat al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra comprendrà necessàriament: totes les indicacions que permetin identificar de manera clara i completa l’apel·lant i llurs representants; còpia simple de la sentència contra la que es formula l’apel·lació; exposició dels motius de l’apel·lació; proposta de noves proves, que procedeixin d’acord amb l’article 64; peticions precises sobre el principal o incidents resolts en 1a instància, que l’apel·lant pretengui que siguin revocats pel Tribunal; lloc, data i signatura de l’apel·lant o del seu representant degudament acreditat.

Presentació i formalització El recurs d’apel·lació es presentarà davant la sala administrativa del Tribunal de Batlles. El ponent emplaçarà a les parts perquè compareguin davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra per formalitzar el recurs en el termini de quinze dies i remetrà els autes al Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Designació del ponent i emplaçament per a la contesta Formalitzat el recurs per part del recurrent i rebuda la causa, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra designarà el ponent que correspongui i aquest dintre els cinc dies donarà trasllat de l’escrit d’apel·lació a totes les parts, emplaçant-les per al tràmit de contesta en el termini de tretze dies. El ponent decidirà sobre la substitució de la celebració de la vista oral per a la presentació d’escrits de conclusions si ambdues parts ho haguessin demanat expressament en els escrits d’apel·lació i de contestació de l’apel·lació.

Admissió de les proves Correspondrà al Ponent decidir inapel·lablement sobre la pràctica de proves en segona instància. El Ponent podrà acordar solament la pràctica de prova: a) quan, proposada en 1a instància, hagi estat refusada la seva pràctica; b) quan per causa no imputable al qui la sol·liciti no s’hagi pogut practicar tota o part de la prova proposada en la 1a instància; c) quan, després del període de pràctica de proves en 1a instància, hagi arribat a coneixement de qui la proposi algun fet d’influència notòria en el judici i ignorat per la mateixa o posterior al dit període de pràctica de prova; d) quan el mateix Ponent la consideri necessària per a resoldre amb millor coneixement de causa.

Pràctica i examen de les proves Les proves admeses o decidides pel Ponent podran practicar-se per ell mateix o comissionant a l’efecte el ponent de la secció administrativa del Tribunal de Batlles. El Ponent atorgarà a les parts la facultat d’examinar les proves practicades abans de la celebració de la vista oral o de la formulació de l’escrit de conclusions.

Qüestions incidentals Totes les qüestions incidentals plantejades o reproduïdes en grau d’apel·lació seran resoltes en la sentència definitiva.

Projecte de sentència El Ponent elaborarà un projecte de sentència definitiva que trametrà a la resta de membres del Tribunal, en un termini màxim de quinze dies a comptar a partir de la data en què s’hagi dipositat els escrits de conclusions o s’hagi celebrat la vista oral. Aquest termini podrà prorrogar-se en quinze dies més, si s’hagués decidit la pràctica de proves en 2a instància o per decisió del President per raó de la dificultat o complexitat de l’afer.

Convocatòria per a la vista oral El President convocarà en els terminis més pròxims i convenients, que siguin possibles, els membres del Tribunal per a la sessió de vista oral. Citarà igualment totes les parts i els adherents assenyalant el lloc, dia i hora de celebració de la vista oral.

Desenvolupament de la vista oral El President dirigirà i moderarà la sessió de la vista oral atorgant la paraula a les parts, començant per la part apel·lant, i als adherents que hagin comparegut. Es podran atorgar torns breus de rèplica.

Qüestions noves durant la vista oral En l’acte de vista oral no es podran plantejar qüestions no suscitades en els escrits d’apel·lació o de contestació de l’apel·lació.

Substitució de la vista oral i conclusions L’acte de vista oral podrà ésser substituït per la formulació d’escrits de conclusions, si ambdues parts ho demanen expressament en els escrits d’apel·lació i de contestació de l’apel·lació i el Tribunal accedeix a llur petició. En aquesta hipòtesi el Ponent, dins el termini establert per l’article 67 atorgarà a les parts un termini de quinze dies per a que puguin examinar en la Secretaria del Tribunal el resultat de les proves que s’haguessin pogut practicar d’acord amb l’article 64 i formular els respectius escrits de conclusions.

Convocatòria per a la deliberació Una vegada s’hagi celebrat la vista oral o s’hagin formulat els escrits de conclusions, el President convocarà els membres del Tribunal per a deliberació en un termini que permeti als Magistrats l’estudi adequat dels autes, dels quals la Secretaria del Tribunal els hi proporcionarà les còpies que requereixin.

Deliberació i decisió La deliberació del Tribunal serà secreta i sense l’assistència del Secretari. Si en el curs de la deliberació aparegués fundada la hipòtesi prevista en el paràgraf segon de l’article 29, el Tribunal podrà suspendre la deliberació per a donar a lloc a quant preveu el dit article 29. El projecte de sentència definitiva proposat pel ponent serà votat per la sala, inclòs el ponent, per majoria.

Contingut material de la sentència La sentència, a més d’ajustar-se als articles 53 i 54, es pronunciarà sempre sobre la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Contingut formal de la sentència La sentència es pronunciarà en nom del poble andorrà, expressarà que és ferma i executiva i serà signada per tots els magistrats de la sala.

Notificació de la sentència i liquidació de despeses La sentència serà notificada pel Secretari del Tribunal a les parts i als adherents, lliurant-los-hi còpia íntegra, en el termini de cinc dies. El Secretari farà liquidació de les despeses exigibles segons l’article 31. En cas de disconformitat dels deutors resoldrà inapel·lablement el President del Tribunal. Capítol IV. Procediments especials Secció primera. Procediment en recurs contra decisions del Jutjat administratiu i fiscal declarant-se incompetent, de refús de la demanda o resolutiu d’al·legació que impossibiliti el procediment

Òrgan competent Contra la resolució d’incidents que impossibilitin la prossecució del procediment previst per l’article 45, es podrà interposar recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Termini i forma per a la presentació El recurrent presentarà l’escrit de recurs en la Secretaria del Tribunal en el termini de vuit dies, a comptar des de la data de notificació de la decisió recorreguda. El recurrent acompanyarà l’escrit de recurs de tantes còpies com parts en el litigi hi hagi, més una, que li serà retornada amb un segell estampant la data i hora de presentació.

Tramesa dels autes originals El dia següent a la presentació de l’escrit de recurs el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra el notificarà al president del Tribunal de Batlles, qui manarà tot seguit al Secretari del mateix Jutjat que trameti els autes originals, a que el recurs es refereix, a la Secretaria del Tribunal administratiu i fiscal.

Notificació i trasllat Es notificarà i se’n donarà trasllat també el dia següent a la presentació de l’escrit de recurs a la part adversa, si la decisió recorreguda és alguna de les previstes per l’article 45, a fi que al·legui quant estimi procedent en el termini de vuit dies.

Tramesa del recurs Transcorregut el termini establert per l’article anterior, el president del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra trametrà tot seguit els autes originals amb els escrits del recurs al president de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Convocatòria El President convocarà la resta de membres del Tribunal per a una sessió per a decidir sobre el recurs, que podrà coincidir amb un període ordinari de sessions. Juntament amb la convocatòria el President trametrà als Magistrats còpia simple de la decisió recorreguda i dels escrits de recurs. En aquests recursos no hi haurà lloc a la celebració de vista oral o a la formulació de l’escrit de conclusions. El Tribunal podrà fer ús de la facultat reconeguda pel paràgraf segon de l’article 29.

Resolució La resolució del recurs serà adoptada per majoria dels magistrats de la sala.

Actuacions posteriors Si la decisió declara la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal, es notificarà immediatament a les parts i es retornaran els autes al Jutjat administratiu i fiscal, per a prosseguir el procediment. Si la decisió declara la incompetència de la jurisdicció administrativa i fiscal, es procedirà d’acord amb l’article 7, i es notificarà a les parts.

Supòsits de confirmació del refús de la demanda Només es podrà confirmar el refús de la demanda en cas d’evident manca de legitimació de les parts, d’excepció de cosa jutjada manifestament fundada, d’absència de recurs administratiu previ i inobservança dels terminis establerts per l’article 36. Secció segona. El procediment en matèria electoral

Òrgan competent Els litigis en matèria electoral previstos per l’article 39.3.c) de la Llei Qualificada de la Justícia i pels articles 12 i 26 de la Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum, seran resolts inapel·lablement pel Tribunal de Batlles. També se substanciaran per la mateixa via els recursos previstos en l’article 48 de la mateixa Llei Qualificada del Règim Electoral i del Referèndum quan no ho hagin d’ésser pel procediment urgent i preferent a que es refereix la Constitució, però en aquest cas hi cabrà recurs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra.

Article 88. Urgència i preferència Secció tercera. El procediment en matèria de fixació d’indemnització per expropiació a causa d’utilitat pública

Sense contingut Secció quarta. El procediment en matèria de recursos contenciosos previstos en l’article 17 del Reglament de Contenciós de la Seguretat Social

Tipus de recurs En els contenciosos previstos per l’article 17 del Reglament Contenciós de la Seguretat Social del 29 de desembre de 1967 el recurs administratiu previ serà únicament el recurs previst pels articles 18, 19 i 20 de dit Reglament el qual es subjectarà, als articles 125, 126, 127, 128 i 129 del Codi de l’Administració.

Procediment El procediment en aquest contenciós serà el procediment regulat pel Títol IV d’aquesta llei. Igualment l’execució de les sentències i actes resta sotmesa al Títol V de la mateixa llei. Capítol V. El desestiment, l’aplanament i altres modes d’acabar-se el procediment

Desistiment El desestiment de la demanda o de l’apel·lació finirà sempre el procediment. El desestiment pot ésser manifestat vàlidament pel demandant o apel·lant, i pel representant que tingui poders expressos per a desistir. El Tribunal de Batlles o Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictarà aute declarant acabat el procediment. Si hi haguessin diversos demandants o apel·lants el procediment continuarà respecte a aquells que no hagin desistit.

Aplanament La part demandada o apel·lada podrà aplanar-se a les pretensions de la part demandant. L’aplanament pot ésser manifestat vàlidament per la part demandada o apel·lada i per llurs representants que tinguin poders expressos per a aplanar-se. El Tribunal de Batlles o Tribunal Superior de Justícia d’Andorra dictarà immediatament sentència reconeixent les pretensions del demandant o apel·lant que siguin conformes amb el Dret. Si hi haguessin diversos demandats o apel·lats, el procediment continuarà respecte a aquells que no s’hagin aplanat.

Resolució favorable posterior de l’Administració Si després d’haver interposat una demanda davant la jurisdicció administrativa i fiscal, l’Administració resolgués conformement a la pretensions del demandant d’acord amb l’article 40 del Codi de l’Administració, l’Administració o el mateix demandant ho comunicarà als òrgans d’aquella jurisdicció, els quals, després d’escoltar el demandant, declararan acabat el procediment. El demandant podrà reproduir la demanda sense necessitat de recurs administratiu previ, en el cas que l’Administració revoqués en tot o en part la resolució a que es refereix l’apartat precedent, i dintre els terminis establerts per l’article 36 que es comptaran des de la data de notificació de la revocació. Títol V. L’execució de les sentències i actes Principis generals

Òrgans competents L’execució de les sentències i les altres resolucions de la jurisdicció administrativa que siguin executòries i que no hagi de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig, correspon a la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles. El control de l’execució de les sentències i les resolucions esmentades correspon a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, d’acord amb les disposicions d’aquest títol. La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles executa també els actes administratius que siguin executoris, a instància de l’Administració pública que els ha dictat, quan no han de ser executats per la mateixa Administració o pel saig, d’acord amb el Codi de l’Administració i la Llei del saig.

Deures de compliment i col·laboració Els poders públics i els ciutadans estan obligats a complir les sentències i demés decisions fermes i executives i a prestar la seva col·laboració per a llur execució. Capítol I. L’Execució voluntària

Termini i execució parcial o inadequada L’Administració pública ha d’informar el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de l’execució acomplerta voluntàriament per les parts en relació amb les sentències que hagi dictat el Tribunal, en el termini improrrogable de sis mesos a comptar de la data de la notificació de la sentència ferma i executiva. Si, d’acord amb el que disposa el paràgraf anterior, el ponent constata que la sentència no ha estat executada o ha estat executada parcialment o inadequadament, pot practicar-ne d’ofici l’execució forçosa si no l’ha de dur a terme el saig, d’acord amb la Llei del saig. En qualsevol cas, si la sentència ferma i executiva declara la nul·litat d’una disposició de caràcter general, la sentència ha de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra immediatament després de la notificació.

Procediment 1. L’Administració o la persona administrada que insti l’execució forçosa d’una resolució dictada per la jurisdicció administrativa i que no hagi de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig ha d’adjuntar a la demanda d’execució una còpia de la resolució esmentada i acreditar-ne la fermesa. Un cop acreditada la fermesa de la resolució judicial el ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dicta un aute d’execució. 2. Si la resolució judicial l’execució de la qual no ha de dur a terme el saig d’acord amb la Llei del saig condemna al pagament d’una quantitat líquida, l’aute d’execució: a) Determina les quantitats que eventualment s’han de satisfer en concepte de principal, interessos i costes, així com les quantitats que hagin estat dipositades o consignades durant la tramitació del procés i especifica a quins dels conceptes esmentats s’imputen les quantitats. b) Identifica la persona executada i, si n’hi ha més d’una, fixa les quantitats que ha de satisfer cadascuna pels conceptes esmentats a la lletra a) anterior, tenint en compte el règim de responsabilitat de la persona condemnada o de les persones condemnades, si n’hi ha més d’una. 3. Si la resolució judicial condemna la persona executada a realitzar un acte d’execució que només pot ser acomplert per la persona obligada, que pot ser acomplert per una persona distinta de la persona obligada, o que comporta una obligació de no fer o passiva, s’apliquen els articles 100, 101 i 103, respectivament. Si no es dóna compliment a la condemna o no és possible donar-hi compliment en els seus propis termes, i es determina l’obligació de satisfer una multa coercitiva o una indemnització per danys i perjudicis, o quan la condemna inicial comporta subsegüentment l’obligació de satisfer una quantitat líquida, s’aplica l’apartat 2 d’aquest article. 4. L’Administració o la persona administrada poden formular un incident d’execució contra l’aute d’execució, en el termini de tretze dies hàbils des de la data en què els hagi estat notificat l’aute. El ponent de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles dóna trasllat de l’incident d’execució a les demés parts interessades, a fi que en el termini de vuit dies hàbils facin al·legacions. Si alguna de les parts interessades s’oposa a l’incident, el ponent les emplaça per tal que en el termini de vuit dies hàbils proposin la pràctica de les proves que entenguin necessàries per tal d’acreditar les al·legacions. Un cop practicades les proves proposades que el ponent hagi considerat oportunes, i les altres proves que decideixi d’ofici, dicta un aute que resol l’incident d’execució. Aquest aute pot ser objecte de recurs en apel·lació. Capítol II. L’execució forçosa Secció primera. L’execució forçosa enfront dels administrats

Multa coercitiva Quan es tracti de constrènyer a un acte d’execució que només pot ésser acomplert per l’administrat, i no procedeixi o no sigui convenient la compulsió directa sobre el mateix administrat, el Tribunal de Batlles podrà conminar amb una multa coercitiva, que s’entendrà ferma si no s’acompleix l’acte intimat en el termini establert. La multa coercitiva és independent i compatible amb la multa imposada com a sanció.

Execució subsidiària Quan un acte d’execució pugui ésser acomplert per persona distinta de la persona obligada, el Tribunal de Batlles podrà realitzar l’execució per si mateix o per tercer, exigint tot seguit les despeses, danys i perjudicis a la persona obligada.

Article 103. Compulsió directa Secció segona. L’execució forçosa enfront de l’Administració

Facultats El Jutjat administratiu i fiscal podrà adoptar totes les mesures procedents per a promoure l’execució de sentències i actes executius, mentre no li consti del seu acompliment íntegre.

Crèdits Tant l’Administració General com l’Administració Comunal inclouran en llurs pressupostos anyals un crèdit per a fer front a les eventuals responsabilitats patrimonials de l’Administració. Quan aquests crèdits siguin insuficients per a satisfer els pagaments imposats a l’Administració en execució de sentències o actes executoris, es procedirà a l’ampliació de dits crèdits durant l’exercici pressupostari de que es tracti d’acord amb les normes d’aplicació o, com a més tard, s’ampliaran suficientment en l’exercici immediatament subsegüent.

Responsabilitat administrativa El retard de l’Administració en l’acompliment de les sentències i resolucions fermes i executives de la jurisdicció administrativa i fiscal serà causa de responsabilitat patrimonial.

Responsabilitat penal Les Autoritats Administratives podran incórrer en responsabilitat penal per incompliment culpós de les sentències de la jurisdicció administrativa i fiscal. El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra i el Tribunal de Batlles podran decidir posar els fets de manifest al tribunal penal competent. Capítol III. La suspensió de l’execució

Causes de suspensió La suspensió d’execució d’una sentència de la jurisdicció administrativa i fiscal només podrà acordar-se per les causes de perill de pertorbació greu de l’ordre o detriment irreparable de les finances públiques.

Òrgan competent i terminis Els incidents d’execució seran resolts pel Tribunal Superior de Justícia d’Andorra seguint els tràmits dels recursos ordinaris però amb els terminis reduïts a la meitat. Aquests incidents tindran prioritat sobre la tramitació de les causes en curs davant del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Capítol V. Revisió de sentències

Errors materials El Tribunal de Batlles i el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra podran conèixer en tot cas dels errors materials que apareguin en llurs decisions.

Supòsits de revisió El Tribunal Superior de Justícia d’Andorra podrà revisar les seves pròpies sentències quan: a) després de pronunciada la sentència, apareguin documents que puguin ser rellevants per a la resolució i hagin sigut ocultats per força major o per la part a la que perjudiquen; b) la sentència s’hagi pronunciat en virtut de documents, la falsedat dels quals hagi sigut declarada posteriorment en virtut de sentència ferma; c) la sentència s’hagi pronunciat en virtut de proves testificals i els testimonis hagin estat condemnats posteriorment per falsedat; d) la sentència s’hagi pronunciat en virtut de prevaricació, violència o qualsevulla altra maquinació fraudulenta. Disposicions transitòries Primera Mentre la coherència amb les mesures de reforma, que es puguin adoptar en acompliment de les provisions del Títol II, 1r b) del Decret del 15 de gener del 1981 no exigeixi altrament, els càrrecs de Jutge en el Jutjat administratiu i fiscal seran proveïts pels Delegats Permanents, prèvia consulta del Consell General de les Valls mitjançant el procediment de duena. En cas de desacord la decisió final pertany als Delegats Permanents. La consulta del Consell General procedirà únicament, quan es tracti de nomenar un Jutge nou, entenent-se que no és necessària per a la renovació del nomenament d’un Jutge en exercici. Segona La jurisdicció administrativa i fiscal exercirà les seves funcions a partir de l’1 de gener del 1990, a condició que en aquella data s’hagin nomenat tots els Jutges i Magistrats i que, des de l’adopció d’aquesta llei fins a aquella data, el Consell General de les Valls hagi decidit les previsions pressupostàries necessàries per a l’establiment, el funcionament i la remuneració del personal de la nova jurisdicció i l’hagi proveït, dins el mateix termini, de locals, mobiliari, materials i de qualsevol altre mitjà necessari per al seu funcionament. Tercera En els recursos interposats davant el Tribunal de Taxes i pendents de decisió les Delegacions Permanents atorgaran als recurrents la facultat de desistir o de ratificar-se en el recurs. Si els recurrents es ratifiquen expressament en els recurs dintre del termini que s’establirà, el dit recurs es trametrà a la jurisdicció administrativa i fiscal. Quarta Les autoritats i jurisdiccions competents segons les normes vigents amb anterioritat a aquesta llei resoldran definitivament tots els contenciosos interposats fins a la data en que la jurisdicció administrativa i fiscal comenci a exercir efectivament les seves funcions. Cinquena Un text ulterior regularà l’actuació dels advocats davant la jurisdicció administrativa i fiscal. Disposicions finals Primera Es deroguen totes les disposicions contràries a aquesta llei, i en particular, el Títol II del Decret de les Delegacions Permanents del 13 de juliol del 1977 i, en la seva integritat, el Decret de les mateixes Delegacions Permanents dels 31 de març de 1979 sobre l’estatut i procediment del Tribunal de Taxes. Segona El Tribunal administratiu i fiscal per mitjà del seu President proposarà als Delegats Permanents les modificacions a aquesta llei que es considerin necessàries per al bon funcionament de la jurisdicció administrativa i fiscal. En tot cas la proposta del President haurà d’indicar expressament els Magistrats que amb el seu vot favorable recolzen la proposta. La Seu d’Urgell i Perpinyà, 15 de novembre de 1989 El Delegat Permanent de S.E. el Copríncep Francès Roger GrosEl Delegat Permanent de S.E. el Copríncep Episcopal Nemesi Marquès Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 6/2022, del 31 de març, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil Llei 13/2019, del 15 de febrer, per a la igualtat de tracte i la no-discriminació Llei 8/2017, del 20 d’abril, de modificació de la Llei 43/2014, del 18 de desembre, del saig, i de la Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 Llei 45/2014, del 18 de desembre, de modificació del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 Llei transitòria de procediments judicials, del 21 de desembre de 1993 Derogat per: Llei 9/2022, del 7 d’abril, del Procediment Contenciós Administratiu

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Sense contingut i substituït pel que disposa l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia

Recurs administratiu previ i actes recurribles La interposició prèvia d’un recurs administratiu, d’acord amb el Capítol IX del Codi de l’Administració, és un requisit necessari per a obrir l’accés a la jurisdicció administrativa i fiscal, llevat del cas previst en l’article 40 del Codi de l’Administració. Tant en la via administrativa com en la via jurisdiccional es podran impugnar els actes definitius, els de tràmit quan impossibilitin la continuació del procediment i, els que produeixen indefensió.

Decisions preliminars Una vegada tramesa la demanda, el ponent de la secció administrativa, en un termini improrrogable de cinc dies, convocarà la secció per decidir: a) la competència de la jurisdicció administrativa i fiscal en l’afer. b) l’acceptació o refús de la demanda després d’examinar la concurrència o no concurrència dels requisits necessaris. c) la suspensió o manteniment de l’acte impugnat d’acord amb l’article 9. En cas de decisió d’incompetència o de refús hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. Contra la decisió de suspensió o manteniment de l’acte impugnat no hi haurà lloc a recurs si no és juntament amb l’apel·lació contra la sentència definitiva.

Excepcions Les excepcions formulades en els escrits de contestació a la demanda seran resoltes, a l’arbitri del Tribunal de Batlles, ja sigui per aute incidental, abans de la sentència, o en la sentència definitiva. Quan les excepcions siguin resoltes per aute incidental, només hi cabrà recurs davant el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra quan es doni lloc a l’excepció formulada i s’impossibiliti la continuació del procediment, d’acord amb el títol IV secció primera d’aquesta llei. En tots els demés casos només procedirà recurs d’apel·lació contra sentències definitives. La citació dels testimonis admesos serà feta pel ponent.

Suspensió o manteniment de l’acte impugnat El ponent convocarà la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, la qual decidirà, en els cinc dies següents, sobre la petició de suspensió o manteniment de l’acte impugnat reproduïda en segona instància o formulada per primera vegada en grau d’apel·lació, d’acord amb l’article 9.

Urgència i preferència Els procediments en matèria electoral tindran un caràcter urgent i un tractament preferent, a fi de possibilitar a les parts l’exercici legítim de llurs drets polítics. Secció tercera. El procediment en matèria de fixació d’indemnització per expropiació a causa d’utilitat pública

Compulsió directa Quan un acte d’execució comporti una obligació de no fer o passiva que només pot ésser acomplerta per la persona obligada, procedirà solament la compulsió directa sobre les persones en els casos que la llei l’hagi autoritzat expressament i salvaguardant sempre el respecte als drets de la persona humana. Secció segona. L’execució forçosa enfront de l’Administració