Naturalesa jurídica 1. L’impost general indirecte sobre la prestació de serveis és un tribut que grava les prestacions de serveis definides en la present Llei. 2. Aquest impost és de naturalesa indirecta i de caràcter estatal. 3. En el marc de la Llei de bases de l’ordenament tributari, aquest impost es regeix per les disposicions establertes en la present Llei, i pels reglaments i les altres disposicions de l’ordenament jurídic que la desenvolupin.

Àmbit territorial 1. Aquest impost s’aplica a les prestacions de serveis definides en aquesta Llei realitzades en el territori andorrà. 2. Als efectes d’aquesta Llei, tenen la consideració de serveis realitzats en territori andorrà: a) Totes aquelles prestacions realitzades per empresaris o professionals, persones físiques o jurídiques, residents a Andorra, amb independència del lloc on es formalitzen i del lloc on s’utilitzen. b) Tots els serveis que s’utilitzin a Andorra, encara que siguin prestats per una persona física o jurídica no resident.

Concepte de resident Als efectes d’aquesta Llei, són residents a Andorra les persones físiques que tenen el seu domicili a Andorra i les persones jurídiques constituïdes segons la legislació andorrana. Capítol II. Elements essencials de l’impost

Fet generador 1. Estan subjectes a l’impost les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, persones físiques o jurídiques, amb caràcter habitual o ocasional, en el desenvolupament d’activitats empresarials o professionals. 2. No es consideren prestacions de serveis: a) Els serveis públics que realitzen obligatòriament les administracions públiques en l’exercici de les seves funcions públiques. b) Els serveis prestats per les persones físiques en règim de dependència laboral.

Concepte de prestació de serveis Als efectes d’aquest impost, s’entén per prestació de serveis tota operació, realitzada per un empresari o professional, que no tingui la qualificació de lliurament de béns. Es considera lliurament de béns la transmissió del poder de disposició sobre béns corporals. Als efectes d’aquesta Llei, també tenen la consideració de béns corporals el gas, la calor, el fred, l’energia elèctrica i altres modalitats d’energia, i també les aplicacions informàtiques estandarditzades en sèrie i comercialitzades per ser usades.

Concepte d’empresari o professional Als efectes d’aquesta Llei, es consideren empresaris o professionals els qui realitzen activitats que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció, tant materials com humans o ambdós alhora, amb la finalitat d’intervenir en la realització de serveis.

Obligat tributari 1. Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques o jurídiques establertes en l’àmbit territorial de l’impost, que tinguin la condició d’empresaris o professionals i que prestin serveis en els termes que estableix aquesta Llei. 2. En cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert en l’àmbit territorial de l’impost, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen sigui un empresari o professional establert a Andorra, és obligat tributari l’esmentat destinatari o beneficiari del servei. 3. En cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert a Andorra, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen no tingui la consideració d’empresari o professional establert a Andorra, és obligat tributari el prestador del servei. En aquest supòsit, són responsables solidaris els destinataris o beneficiaris dels serveis a efectes del compliment de les obligacions establertes en aquesta Llei. 4. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren establerts en l’àmbit territorial de l’impost els obligats tributaris que tinguin dins del mateix territori la seu de la seva activitat econòmica, un establiment permanent o un domicili a efectes tributaris segons el que estableix l’article 39 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, amb independència del lloc de realització de les operacions subjectes a l’impost. 5. Té la consideració d’establiment permanent qualsevol estructura ubicada d’una forma permanent dins l’àmbit territorial de l’impost. En particular, i sense que tinguin caràcter limitatiu, tenen aquesta consideració una oficina, un local, un magatzem o una fàbrica situats dins el Principat d’Andorra. 6. Als efectes d’aquesta Llei també té la consideració d’establiment permanent el servidor que proveeixi serveis o permeti la distribució de béns a través de xarxes d’Internet quan aquest servidor estigui situat dins l’àmbit territorial de l’impost.

Base de tributació 1. La base de tributació està constituïda per l’import total de la contraprestació corresponent a la prestació de serveis determinada segons el que estableix aquesta Llei. 2. En les operacions en les quals llur contraprestació no consisteixi en diners es considera base de tributació la que s’hagués acordat en condicions normals de mercat entre parts que fossin independents.

Trasllat de l’impost 1. L’obligat tributari ha de traslladar l’impost a aquells a qui presta els serveis. 2. En el cas que el servei el presti un empresari o professional no establert en l’àmbit territorial de l’impost, i el destinatari o beneficiari del servei subjecte a gravamen sigui un empresari o professional establert a Andorra, l’obligat tributari ha de traslladar-se a si mateix l’impost resultant d’aplicar el tipus de gravamen sobre la base de tributació. 3. L’obligat tributari ha de consignar separadament l’impost a la factura, al rebut o al document equivalent. 4. No obstant l’establert en l’apartat anterior, la llei específica de cada tribut pot establir els supòsits en què l’obligat tributari establert a Andorra no hagi de consignar separadament l’impost a la factura, al rebut o al document equivalent, entenent-se en aquest cas comprès en el preu de l’operació. Així mateix, ha de constar la menció “impostos indirectes inclosos” en el rebut, la factura o el document equivalent que emeti l’obligat tributari.

Meritament 1. L’impost es merita en el moment en què es presta o s’utilitza el servei gravat. 2. En les operacions subjectes que originin pagaments a compte anteriors a la realització del fet generador, l’impost es merita en el moment del cobrament anticipat, tant si és total com si és parcial, del preu pels imports efectivament percebuts.

Tipus de gravamen 1. Els tipus de gravamen aplicables són els següents: a) Un tipus reduït de l’1% b) Un tipus normal del 4% c) Un tipus incrementat del 7% d) Un tipus especial del 12% 2. La Llei d’aprovació de cada mòdul estableix el tipus de gravamen que correspon a cada mòdul, de conformitat amb l’apartat 1 d’aquest article.

Quota tributària La quota tributària és la resultant d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen corresponent. Capítol III. Obligacions de l’obligat tributari

Obligacions formals 1. Els obligats tributaris de l’impost han de complir els requisits, els terminis i les condicions que es determinin per: a) Presentar les declaracions relatives a l’inici, la modificació i la finalització de les activitats que en determinen la subjecció a l’impost. b) Sol·licitar a l’Administració el número de registre tributari i comunicar-lo i acreditar-lo. c) Presentar la informació relativa a les dades que conformen les variables de la quota de liquidació de l’impost davant el ministeri encarregat de les finances. d) Expedir i lliurar rebuts, factures o documents equivalents corresponents a les operacions en què intervinguin. e) Conservar les factures rebudes, els justificants comptables, els documents que s’indiquen en la lletra anterior i els duplicats de les factures emeses, durant el termini de prescripció de l’impost, a l’efecte de poder-se acollir al règim alternatiu de determinació directa de la quota de liquidació quan la llei específica de cada tribut així ho prevegi. 2. Els obligats tributaris han de declarar i ingressar la quota de liquidació de l’impost segons es determina en les lleis específiques de cada impost.

Quota de liquidació 1. La quota de liquidació és l’import que ha de satisfer l’obligat tributari d’aquest impost a l’Administració respecte totes les prestacions de serveis subjectes a l’impost realitzades dins el període de liquidació. A aquests efectes, el període de liquidació coincideix amb l’any natural. 2. La quota de liquidació de l’impost és el resultat d’efectuar la diferència entre els impostos repercutits per les prestacions de serveis realitzades i els impostos indirectes de caràcter estatal satisfets en les adquisicions de béns i serveis necessaris per dur a terme les prestacions de serveis esmentades. Als efectes d’aquesta Llei tenen la consideració d’impostos indirectes de caràcter estatal l’Impost de mercaderies indirecte, l’Impost indirecte sobre la producció interna, l’Impost indirecte sobre la prestació de serveis i l’Impost indirecte sobre les activitats comercials. 3. La quota de liquidació es determina segons el sistema de determinació objectiva o segons el règim alternatiu de determinació directa quan la llei específica de cada tribut així ho prevegi. 4. En el cas que el servei sigui prestat per un empresari o professional no establert en territori andorrà, la quota de liquidació és l’import que ha de satisfer l’obligat tributari d’aquest impost a l’Administració per cada prestació de serveis subjecte a l’impost realitzada en territori andorrà. En aquest cas la quota de liquidació correspon a la quota tributària determinada d’acord amb el que estableix l’article 12 d’aquesta Llei. 5. La quota de liquidació definida en aquesta Llei té la consideració de deute tributari d’acord amb el que preveu l’article 47 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Capítol IV. Gestió i liquidació de l’impost

Declaració tributària 1. Les declaracions tributàries poden ser del tipus de l’autoliquidació o liquidació per part del ministeri encarregat de les finances a partir de les dades declarades per l’obligat tributari, d’acord amb el que estableixi la llei específica de cada impost. 2. Els obligats tributaris han de presentar la declaració tributària en el lloc, el termini, la forma i els models que s’estableixin. 3. Els obligats tributaris de l’impost han de presentar i ingressar pagaments a compte de la quota de liquidació definitiva, segons els termes que estableixi cada llei específica.

Gestió de l’impost 1. La gestió, la recaptació i el control de l’impost correspon al Ministeri de Finances, que ho pot delegar en entitats i/o institucions públiques. 2. Reglamentàriament es determinen les garanties que resulten procedents per assegurar el compliment de les obligacions tributàries corresponents.

Liquidació provisional d’ofici 1. Transcorreguts trenta dies des de la notificació a l’obligat tributari del requeriment de l’Administració perquè efectuï la declaració-liquidació que no hagi fet en el termini reglamentari, es pot iniciar per l’Administració el procediment per a la pràctica de la liquidació provisional de l’impost sobre els serveis corresponents, salvat que en aquest termini s’esmeni l’incompliment o es justifiqui degudament la inexistència de l’obligació. 2. La liquidació provisional d’ofici es realitza d’acord amb les dades, els antecedents, els signes, l’índex, els mòduls, o altres elements de què disposi l’Administració i que siguin rellevants a l’efecte, i s’ha d’ajustar al procediment que es determini reglamentàriament. 3. Les liquidacions provisionals regulades en aquest article una vegada notificades són immediatament executives, sense perjudici de les reclamacions que reglamentàriament puguin interposar-s’hi en contra. 4. Sense perjudici de l’establert en els apartats anteriors d’aquest article, l’Administració pot efectuar posteriorment la comprovació de la situació tributària de l’obligat tributari practicant les liquidacions que siguin procedents d’acord amb l’establert en la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Prescripció Aquest impost prescriu en el termini que estableix l’article 54 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. Capítol V. Infraccions i sancions

Infraccions La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix en allò que no s’estableix en la present Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en el capítol segon del títol IV de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.

Modalitats d’infraccions 1. Es consideren infraccions simples: a) Les autoliquidacions incompletes sense transcendència en la liquidació. b) L’incompliment de requeriments d’informació i/o documentació. 2. Es consideren infraccions de defraudació: a) La no-presentació de l’autoliquidació. b) Les autoliquidacions incompletes amb transcendència en la liquidació. c) Les falses autoliquidacions.

Sancions 1. Les infraccions simples són sancionades mitjançant multa igual al 10% de la quota tributària. 2. Les infraccions de defraudació són sancionades mitjançant: a) Suspensió durant un termini de fins a tres anys de l’exercici de càrrec o ocupació pública b) Prohibició durant un termini de fins a tres anys de celebrar contractes amb les administracions públiques c) Multa igual a quatre vegades l’import no declarat. Les tres modalitats de sanció es poden aplicar simultàniament. 3. Les sancions s’estableixen dins dels marges d’aquests paràmetres, seguint els criteris de graduació establerts en la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Notificacions i recursos de les infraccions 1. Prèviament a l’acte d’imposició d’una sanció, s’ha de notificar a la persona interessada la proposta de resolució amb indicació dels fets imputats, el precepte infringit i la quantia de la multa. La persona interessada disposa d’un termini de tretze dies hàbils per al·legar tot allò que consideri oportú per a la seva defensa. 2. Transcorregut el termini d’al·legacions, l’òrgan competent dicta la resolució que correspongui, contra la qual es pot recórrer en els termes establerts en l’article 141 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari. 3. En qualsevol cas, i perquè l’acte administratiu quedi en suspens, amb la interposició del recurs s’ha d’aportar una garantia real, ja sigui hipotecària o bé una fiança establerta per una entitat bancària, que garanteixi la totalitat de l’import del deute tributari.

Disposició final Primera Segona Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 13 d’abril del 2000 ha aprovat la següent: llei de l’impost indirecte sobre la prestació de serveis Exposició de motius Tots els països moderns necessiten un nivell d’infrastructures mínimes i un conjunt de serveis per als ciutadans, que són sufragats majoritàriament per la despesa pública. Finançar aquesta despesa sense generar dèficits que hipotequin el futur i continuar prestant els serveis públics oportuns esdevé difícil quan una part important de les activitats econòmiques no repercuteix directament o indirecta en l’erari públic. Els canvis estructurals dels últims decennis han afectat les economies dels països desenvolupats, i encara més l’economia andorrana, per les seves especificitats, incrementant el pes dels serveis. Les circumstàncies canviants en l’entorn andorrà que s’han anat evidenciant des del principi dels anys 90 han posat en relleu les limitacions del marc fiscal actual, i la necessitat d’aportar les modificacions oportunes per garantir la viabilitat de les finances públiques a mitjà termini. La recerca dels recursos necessaris per afrontar les necessitats creixents de finançament de l’Estat porta de manera natural, primerament i abans de crear noves figures impositives, a esgotar les actuals ampliant-ne la base, per posar fi parcialment a la manca de neutralitat econòmica i impositiva que aquesta situació pot comportar. Aquest impost s’aplica a la prestació de serveis, independentment de si són prestats per persones físiques o jurídiques, residents o no residents. En el cas que el prestador del servei sigui un no resident, és el mateix destinatari de la prestació del servei qui ha de complir amb tot el conjunt d’obligacions de declaració i ingrés derivades de l’aplicació de l’impost, tot i que qui en resulta contribuent és el prestador del servei. És a dir, l’obligat que suporta la càrrega tributària derivada de l’aplicació de l’impost és el prestador del servei no resident, però l’obligació de declaració i ingrés recau sobre el destinatari resident. Aquest tractament hauria de permetre que el cost de l’impost pugui ser deduït en el país de residència per part del prestador del servei que no resideix a Andorra, i per tant que s’eviti l’efecte de l’encariment de l’import de l’operació final que ha de satisfer el resident andorrà. L’impost indirecte sobre els serveis es fixa d’acord amb un sistema de determinació objectiva com a règim general, atès que les característiques pròpies del Principat, el seu nivell de desenvolupament legal i econòmic i la situació actual de l’Administració central provoquen una manca de coneixement suficient del nivell, composició, valor i control de la producció interna de béns i la prestació de serveis. Aquesta Llei marc estableix les bases d’una imposició indirecta sobre els serveis que, en el termini màxim de dos anys, ha de ser desenvolupada a tots els sectors. S’estableix un sistema fiscal àgil, simple pel que fa als tràmits administratius, i econòmic pel que fa a la gestió, en què es poden tenir en compte les característiques de cada sector per establir els mecanismes de determinació de la base més adequats. Amb aquest impost es posa fi a la paradoxa que en una economia de serveis els impostos només afecten els béns, s’estableix una correlació positiva entre l’activitat econòmica i els ingressos de l’Estat. Una vegada acabat el desenvolupament d’aquesta figura a tots els sectors, l’optimització tributària hauria de comportar la refosa de tots els impostos indirectes sobre els béns i els serveis, és a dir l’impost de mercaderies indirecte i el que es fixa en aquesta Llei, en una sola figura impositiva a fi de millorar per una banda l’estructura impositiva indirecta de l’Estat andorrà i per altra banda l’homogeneïtzació de les nostres estructures tributàries amb les dels nostres veïns. La Llei que regula aquest impost es desenvolupa a través de vint-i-tres articles, distribuïts en cinc capítols; el primer, que consta de tres articles, estableix les definicions generals de l’impost; el segon, amb un total de vuit articles, desenvolupa el contingut essencial d’aquest impost; el tercer, compost per tres articles, estableix les obligacions dels obligats tributaris; el capítol quart, format per cinc articles, regula la gestió i la liquidació de l’impost; i l’últim capítol es destina a la regulació específica del règim d’infraccions i sancions relatiu a aquest impost. S’hi afegeix, també una disposició transitòria, dos disposicions addicionals i una disposició final. Capítol I. Disposicions generals

Llei no és aplicable als serveis prestats abans de la seva entrada en vigor. En tot cas, si el pagament de la contraprestació d’aquests serveis es realitza posteriorment a l’entrada en vigor de la present Llei, s’ha d’acreditar que la prestació ha estat realitzada en data anterior a l’entrada en vigor.

En el termini màxim de dos anys a partir de la publicació d’aquesta Llei en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, es desenvoluparan les lleis i els reglaments específics perquè aquesta figura impositiva s’hagi generalitzat a tots els sectors d’activitat definits en aquesta Llei.

Es faculta el Govern per establir les normes específiques en relació amb qualsevol altre punt de la present Llei que pugui requerir un desenvolupament reglamentari per fer-la operativa. Segona Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 13 d’abril del 2000 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Joan Marti Alanis Bisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraJacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d’Andorra