Criteris d’avaluació d’adquisicions qualificades en entitats operatives del sistema financer

1. L’AFA, en dur a terme l’avaluació a què es refereix l’article 20 ter, ha de consultar la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, el Cos de la Policia i altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències, en relació amb l’honorabilitat professional i empresarial de l’adquirent potencial, dels membres del consell d’administració i de la direcció general que puguin ser nomenats com a conseqüència de l’adquisició proposada.

2. Així mateix, l’AFA pot sol·licitar a les autoritats competents de tercers països, sempre que es compleixin els principis de cooperació internacional establerts a l’article 20 de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Autoritat Financera Andorrana, tota la informació que sigui essencial o pertinent per avaluar una adquisició o disposició d’una participació qualificada, especialment si l’adquirent potencial és algun dels següents:

   • a) Una entitat bancària, entitat d’assegurances, entitat reasseguradora, entitat financera d’inversió, societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, entitat de pagament o entitat de diner electrònic autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
   • b) L’empresa matriu d’alguna de les entitats especificades a la lletra a) anterior autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.
   • c) Una persona física o jurídica que exerceixi el control d’alguna de les entitats especificades a la lletra a) anterior autoritzada en un país tercer o en un sector diferent d’aquell en el qual es proposa l’adquisició.

1. L’AFA és l’organisme responsable de resoldre les sol·licituds d’autorització prèvia i/o d’inscripció i de rebre les comunicacions periòdiques establertes als articles anteriors, així com d’establir i actualitzar els registres oficials que contenen les informacions de les entitats relatives als actes enumerats en aquesta Llei.
2. S’habilita l’AFA per reduir, ampliar o modificar els actes sotmesos a autorització prèvia, inscripció i/o comunicació periòdica dels actes enumerats en els articles 20 i 20 bis, en cas de ser necessari per a l’exercici adequat de les seves funcions, mitjançant l’emissió de comunicats tècnics.
3. L’AFA, en dur a terme l’avaluació de les sol·licituds d’autorització prèvia, ha de consultar, quan correspongui, la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra, el Cos de la Policia, altres autoritats nacionals en l’àmbit de les seves competències i/o altres autoritats estrangeres homòlogues.

1. Per tenir plena efectivitat, amb caràcter previ a la realització dels actes s’ha d’haver obtingut la corresponent autorització prèvia o la no oposició en relació amb els actes referits a l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis.
2. L’AFA ha d’acusar recepció de les sol·licituds en el mateix moment que es presenten per escrit.

1. Les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’AFA les sol·licituds d’inscripció relatives als actes referits als apartats 2 i 3 de l’article 20 i als actes referits a l’apartat 2 de l’article 20 bis en el termini màxim de set dies hàbils a comptar de la data en què es produeix l’acte que s’ha de registrar.
2. Les entitats operatives del sistema financer han de presentar a l’AFA la comunicació periòdica referida a l’apartat 4 de l’article 20 durant el primer mes natural de cada semestre.
3. S’habilita l’AFA per ampliar aquests terminis, amb una sol·licitud prèvia.

Els sol·licitants han d’adjuntar a les sol·licituds la documentació de suport sobre l’adequació a la legislació vigent dels actes per als quals se sol·licita l’autorització prèvia i/o la inscripció, en virtut de la qual no poden quedar afectades negativament, d’una manera significativa, les garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat. L’AFA estableix mitjançant un comunicat tècnic el contingut mínim de la documentació que s’ha de lliurar en cada cas.

1. L’AFA pot requerir als sol·licitants la informació complementària que consideri convenient o oportuna en relació amb l’acte sotmès a autorització prèvia o inscripció.
2. En el cas dels actes referits en l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis, l’AFA pot sol·licitar, si escau, durant el termini d’avaluació de les propostes de participacions qualificades, encara que no més tard del cinquantè dia hàbil del mateix termini d’avaluació, la informació addicional que necessiti per completar l’avaluació. Aquesta sol·licitud l’ha de cursar l’AFA per escrit, especificant la informació i la documentació addicionals necessàries.

El termini d’avaluació a què es refereix la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 26 queda suspès durant el període comprès entre la data en què l’AFA sol·liciti la informació i la data de recepció d’una resposta de l’adquirent potencial. La suspensió té una durada màxima de vint dies hàbils, que pot arribar a trenta dies hàbils en el cas que l’adquirent potencial es trobi radicat en un país tercer o sigui una persona física o jurídica no subjecta a la normativa en matèria de solvència i liquiditat com la del Principat d’Andorra. L’AFA pot efectuar, si escau, altres sol·licituds a fi que es completi o s’aclareixi la informació, si bé cap d’aquestes sol·licituds no dona lloc a una suspensió del termini d’avaluació.

1. L’AFA ha de resoldre i notificar les sol·licituds de no oposició i d’autorització prèvia en els terminis màxims establerts a l’apartat següent a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.

2. Els terminis màxims per resoldre i notificar les sol·licituds són els següents:

   • a) Respecte a l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’apartat 2 de l’article 20 bis, l’AFA disposa d’un termini màxim de seixanta dies hàbils.
   • b) Respecte als actes dels incisos ii) a iv) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i als actes dels incisos ii) a ix), xii) a xvii) i xx) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de dos mesos.
   • c) Respecte a l’acte de l’incís i) de la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 20 i a l’acte de l’incís xi) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de tres mesos.
   • d) Respecte als actes dels incisos x), xviii) i xix) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20, es disposa d’un termini de sis mesos.

3. L’AFA pot fixar un període màxim per concloure l’adquisició proposada a la qual es fa referència a la lletra a) de l’apartat 2 anterior i ampliar-la quan correspongui.

4. L’AFA ha de resoldre i notificar les sol·licituds d’inscripció en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar de la data de presentació de les sol·licituds o, si escau, de la data de lliurament de la informació complementària, a més d’informar de les vies de recurs existents.

1. L’AFA s’oposa a la sol·licitud i denega l’autorització prèvia i/o la inscripció si de l’examen de la documentació es dedueix que aquesta documentació és incompleta o que l’acte que es vol efectuar, autoritzar o inscriure no s’ajusta a la legislació vigent o pot afectar negativament d’una manera significativa l’estabilitat o la reputació del sistema financer andorrà o de l’entitat concernida, així com els elements que constitueixen garanties tècniques, econòmiques o professionals de l’entitat o del seu grup o qualsevol altre criteri d’avaluació.
2. En relació amb els actes referits a l’incís i) de la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 20 i amb l’apartat 2 de l’article 20 bis, si l’AFA denega l’adquisició proposada, n’ha d’informar l’adquirent potencial, per escrit i motivant la seva decisió, en un termini màxim de dos dies hàbils un cop finalitzada l’avaluació, sense que, en cap cas, no pugui sobrepassar-se el termini d’avaluació esmentat en l’article 26, apartat 2.
3. L’AFA pot retirar l’autorització prèvia atorgada quan la informació i/o la documentació aportada en la sol·licitud que hagi servit de suport per a la resolució contingui informació inexacta o inveraç o quan el destinatari no hagi fet ús de l’autorització prèvia en un termini de sis mesos.

Els sol·licitants d’autorització prèvia i/o inscripció poden interposar un recurs contra les resolucions de l’AFA davant de la jurisdicció administrativa, en la forma i els terminis establerts per la llei que regula el procediment davant d’aquesta jurisdicció.

Capítol tercer. Protecció de l’inversor

Les disposicions contingudes en aquest capítol són aplicables a les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa i la legislació vigent.

1. Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han de classificar tots els seus clients com a clients minoristes, clients professionals o contraparts elegibles.

Les entitats operatives del sistema financer han de notificar als nous clients i als clients existents l’establiment d’un canvi de categoria com a clients minoristes, professionals o contraparts elegibles.

2. Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han d’informar cadascun dels seus clients, en suport durador, de la categoria concreta en què els han classificat, així com del seu dret a sol·licitar una classificació distinta i les conseqüències que se’n poden derivar respecte de la seva protecció.

En particular, es permet a les entitats operatives del sistema financer, per iniciativa pròpia o a petició de client:

• a) Tractar com a client professional o minorista un client que podria, per defecte, classificar-se com a contrapart elegible.
• b) Tractar com a client minorista un client que es consideri client professional.

3. En cas que una de les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 vulgui considerar algun dels seus clients professionals com a contrapart elegible d’acord amb el que està establert a l’article 33, ha d’informar-lo, abans de dur a terme cap transacció amb la dita contrapart, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera una contrapart elegible i que el tractarà com a tal llevat que ambdós parts acordin un altre tractament.

1. Es consideren clients professionals els clients que posseeixen l’experiència, els coneixements i la qualificació necessaris per prendre les seves pròpies decisions d’inversió i per valorar correctament els riscos inherents a les dites decisions i, en particular, els següents:

   • a) Les entitats bancàries; les entitats financeres –no bancàries– de crèdit especialitzat; les entitats financeres d’inversió, els organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els de titulització o de capital de risc, i les seves societats gestores, les companyies d’assegurances, els fons de pensions i les seves societats gestores, els operadors en matèries primeres i en derivats de matèries primeres, els operadors que contractin per compte propi, altres inversors institucionals i, en general, qualsevol entitat amb activitat financera que, ara o en el futur, estigui sota la supervisió de l’AFA.

   • b) Els empresaris que individualment reuneixen dos dels requisits següents:

     • i) Que el total de les partides de l’actiu sigui igual o superior a 20.000.000 d’euros.
     • ii) Que l’import de la seva xifra anual de negocis sigui igual o superior a 40.000.000 d’euros.
     • iii) Que els seus recursos propis siguin iguals o superiors a 2.000.000 d’euros.

   • c) Els estats i les administracions públiques en general; els organismes públics que gestionen el deute públic; els bancs centrals; l’AFA, els organismes internacionals i supranacionals com el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu, el Banc Europeu d’Inversions i altres organitzacions internacionals similars.

   • d) Altres inversors institucionals l’activitat habitual dels quals és invertir en instruments financers, incloses les entitats dedicades a la titulització i altres transaccions de finançament.

Tanmateix, quan el client és una d’aquestes entitats, l’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 29 ha d’informar-lo, abans de prestar-li cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, se’l considera un client professional i que el tractarà com a tal llevat que ambdós parts acordin un altre tractament.

En tot cas, els clients esmentats en aquest apartat poden sol·licitar un tracte com a client no professional, i les entitats operatives del sistema financer poden acordar concedir un nivell de protecció més alt. En aquest cas, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar el client, abans de prestar cap servei, que, d’acord amb la informació de què disposa, té consideració de client professional i que se’l tracta com a tal llevat que l’entitat operativa del sistema financer i el client acordin una altra cosa. L’entitat operativa del sistema financer també ha d’informar el client sobre la possibilitat de sol·licitar una modificació de les condicions de l’acord per tal d’obtenir un grau de protecció més elevat. En particular, correspon al client classificat com a professional demanar un nivell de protecció més elevat quan consideri que no està en condicions de valorar o gestionar correctament els riscos als quals s’exposa.

2. També es consideren clients professionals els clients no mencionats en l’apartat 1, sempre que renunciïn expressament i per escrit al tractament com a clients minoristes i que manifestin que volen ser tractats com a clients professionals en tot moment, o bé únicament respecte d’un tipus o d’una determinada operació o servei d’inversió.

L’entitat operativa del sistema financer referida a l’article 29 ha d’advertir els clients professionals clarament i per escrit sobre les proteccions i els drets d’indemnització dels quals poden quedar privats i els clients han de declarar per escrit, en un document separat del contracte, que són conscients de les conseqüències de la seva renúncia a aquestes proteccions.

Tanmateix, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han d’adoptar totes les mesures raonables per assegurar-se que el client en qüestió posseeix una competència, una experiència i uns coneixements que garanteixen raonablement, en vista de la naturalesa de les operacions o els serveis, que és capaç de prendre les seves pròpies decisions en matèria d’inversió i de comprendre els riscos que se’n deriven. En el cas de clients que són persones jurídiques, l’avaluació esmentada anteriorment ha d’efectuar-se a la persona amb poder per dur a terme les operacions en nom i per compte d’aquests clients.

Igualment, abans d’acceptar la sol·licitud de renúncia i en el marc de l’avaluació anterior, les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 han de comprovar que el client compleix, com a mínim, dos dels requisits següents:

  - i) Que ha efectuat, en un mercat de valors, operacions de volums significatius amb una freqüència mitjana de deu per trimestre, com a mínim, durant els últims quatre trimestres.
  - ii) Que el valor de la cartera d’instruments financers del client, formada per dipòsits d’efectiu o instruments financers, sigui superior a 500.000 euros.
  - iii) Que ocupa o ha ocupat, almenys durant un any, un càrrec professional en el sector financer que requereix coneixements sobre els serveis o les operacions previstos.

3. Es concedeix el màxim nivell de protecció a què fa referència l’apartat 1 quan un client professional subscrigui amb l’entitat operativa del sistema financer un acord per escrit que estipuli que no serà tractat com a professional a l’efecte del règim de conducta aplicable. L’acord ha de precisar els serveis, les operacions o el tipus de productes o operacions a què s’aplica. 4. Les entitats operatives del sistema financer han de portar un registre actualitzat de totes les comunicacions mantingudes amb els clients professionals.

A efectes de l’article 31, poden sol·licitar el tractament com a clients professionals els organismes del sector públic i els clients minoristes, sempre que es respectin els criteris pertinents i el procediment desenvolupat reglamentàriament. En tot cas, no es considera que els clients esmentats en aquest apartat posseeixen uns coneixements i una experiència del mercat comparables amb els dels clients professionals.

1. Les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 poden iniciar i efectuar operacions amb contraparts elegibles sense estar obligades a complir el que disposen els articles 35, 36 i 37 respecte a aquestes operacions o pel que fa als serveis auxiliars directament relacionats amb aquestes operacions.
2. A aquests efectes, es poden considerar contraparts elegibles les entitats i els operadors previstos a les lletres a) i c) de l’apartat 1 de l’article 31, sense perjudici del dret d’aquestes entitats a sol·licitar, de forma general o bé per a cada operació, el tracte com a clients; en aquest últim cas l’entitat operativa del sistema financer queda subjecta al compliment de les obligacions d’informació establertes als articles següents d’aquest capítol i pot tractar aquestes entitats i operadors com a clients professionals, sense perjudici del dret d’aquestes entitats a sol·licitar el tracte com a clients minoristes.
3. Així mateix, si el client ho sol·licita, també es pot considerar contrapart elegible qualsevol persona jurídica que tingui la consideració de client professional d’acord amb les lletres a), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 31. En aquest cas només pot ser reconeguda com a contrapart elegible respecte dels serveis o de les operacions per als quals pot ser tractat com a client professional, i sempre que s’obtingui la confirmació expressa del client que accedeix a ser tractat com a contrapart elegible, de forma general o per a cada operació.
4. Poden ser reconegudes com a contraparts elegibles les entitats de tercers països que siguin equivalents a les entitats que es delimiten en l’apartat 2. En cas d’una operació en la qual les contraparts potencials estiguin situades en diferents jurisdiccions, l’entitat operativa del sistema financer ha de respectar l’estatut de l’altre client, tal com ho determini la legislació o les mesures del tercer país en què estigui establert aquest client.

Així mateix, també es poden reconèixer com a contraparts elegibles els clients de tercers països que reuneixin les condicions i els requisits de l’apartat 3.

5. Quan un client sol·liciti ser tractat com a contrapart elegible, ha de seguir el procediment següent:

   • a) L’entitat operativa del sistema financer ha de fer un clar advertiment escrit al client sobre les conseqüències d’aquesta sol·licitud per al client esmentat, incloses les proteccions de les quals pugui veure’s privat.
   • b) L’entitat ha de rebre confirmació del client per escrit a la sol·licitud de ser tractat com a contrapart elegible, ja sigui en general o pel que fa a un o diversos serveis d’inversió o a una operació determinada o un tipus d’operació o producte, en què ha de fer constar que és conscient de les conseqüències de la protecció que pot perdre a causa de la sol·licitud.

6. Quan, de conformitat amb l’apartat 2, una contrapart elegible sol·liciti ser tractada com a client en relació amb els serveis de gestió de carteres i assessorament, la sol·licitud s’ha de fer per escrit i s’hi ha d’indicar si el tractament com a client minorista o client professional es refereix a un o diversos serveis d’inversió o operacions o a un o diversos tipus d’operacions o productes.

7. Quan una contrapart elegible sol·liciti ser tractada com a client en relació amb els serveis d’assessorament i de gestió de carteres, però no sol·liciti expressament ser tractada com a client minorista, i l’empresa d’inversió estigui d’acord amb aquesta petició, l’empresa tracta aquesta contrapart elegible com a client professional.

8. Els requisits aplicables als informes destinats als clients minoristes i professionals als quals es fa referència en les lletres d) i f) de l’apartat 6 de l’article 35 són aplicables excepte si les entitats del sistema financer subscriuen acords amb contraparts elegibles per determinar el contingut i la freqüència de la informació.

Quan una contrapart elegible sol·liciti el tractament com a client i la relació amb una entitat operativa del sistema financer es trobi subjecta a l’article 5, l’article 15, l’article 35, l’apartat 1 de l’article 36, els apartats 1 i 2 de l’article 36 bis i els apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 8 de l’article 37, però no sol·liciti expressament el tractament com a client minorista, i l’entitat operativa del sistema financer estigui d’acord amb aquesta petició, l’entitat operativa ha de tractar aquesta contrapart elegible com a client professional.

No obstant això, quan aquesta contrapart elegible sol·liciti expressament el tractament com a client minorista, s’han d’aplicar les disposicions relatives a les sol·licituds de tractament com a no professional esmentades als apartats 2 i 3 de l’article 31.

1. Es considera un incentiu qualsevol honorari, comissió o altre benefici monetari abonat o proporcionat per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació d’un servei d’inversió o auxiliar a qualsevol client.

2. S’exclou de la definició d’incentiu qualsevol pagament o benefici que permeti o sigui necessari per prestar serveis d’inversió, com ara despeses de custòdia, despeses de liquidació, despeses per canvi de divisa, taxes reguladores o despeses d’assessoria jurídica, i que, per la seva naturalesa, no puguin entrar en conflicte amb el deure de l’entitat operativa del sistema financer d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat en el millor interès dels seus clients. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren incentius permesos els honoraris, les comissions i els beneficis no monetaris que compleixin les condicions següents:

   • a) Que hagin estat concebuts per millorar la qualitat del servei prestat al client.
   • b) Que no perjudiquin el compliment de l’entitat operativa del sistema financer d’actuar amb honestedat, imparcialitat i professionalitat, en el millor interès dels seus clients.

L’existència, la naturalesa i la quantia dels pagaments o els beneficis a què es refereix el primer paràgraf o, quan aquesta quantia no pugui determinar-se, el mètode de càlcul d’aquesta quantia han de revelar-se clarament al client, de manera completa, exacta i comprensible, abans de la prestació del servei d’inversió o servei auxiliar corresponent. Quan escaigui, l’entitat operativa del sistema financer ha d’informar també el client dels mecanismes per transferir al client els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris i no monetaris percebuts per la prestació del servei d’inversió o del servei auxiliar.

3. Es considera que un honorari, una comissió o un benefici no monetari estan dissenyats per elevar la qualitat del servei pertinent al client si es compleixen totes les condicions següents:

   • a) Està justificat per la prestació d’un dels serveis addicionals següents o de nivell superior al client en qüestió, proporcional al nivell dels incentius rebuts:

     • i) La provisió d’assessorament no independent sobre inversió, respecte a una àmplia gamma d’instruments financers adequats, i l’accés a aquests instruments, inclòs un nombre apropiat d’instruments de proveïdors tercers de productes que no tinguin vincles estrets amb l’entitat operativa del sistema financer.
     • ii) La provisió d’assessorament no independent sobre inversió combinat amb:

   • a) Una avaluació anual d’idoneïtat per tal de comprovar la continuïtat de la idoneïtat dels instruments financers en els quals hagi invertit; o

   • b) Un altre servei continu que sigui de valor per al client, com l’assessorament sobre l’assignació òptima proposada per als seus actius.

     • iii) La provisió d’accés, a un preu competitiu, a una àmplia gamma d’instruments financers que probablement satisfaran les necessitats del client, inclòs un nombre apropiat d’instruments de proveïdors tercers de productes que no tinguin vincles estrets amb l’entitat operativa del sistema financer, juntament amb la provisió d’eines de valor afegit, com els instruments d’informació objectiva que ajudin el client pertinent a adoptar decisions d’inversions o el facultin per al seguiment, la modulació i l’ajust de la gamma d’instruments financers en els quals hagi invertit, o la provisió d’informes periòdics del rendiment i els costos i els càrrecs associats als instruments financers.

   • b) No beneficia directament l’entitat receptora, els seus accionistes o empleats sense un benefici tangible per al client en qüestió.

   • c) Està justificat per la provisió d’un benefici continu al client en qüestió en relació amb un incentiu continu.

Les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte els requisits establerts en l’apartat 3 d’aquest article de manera contínua, mentre continuïn pagant o rebent els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris.

Els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris no es consideren acceptables si la prestació de serveis corresponents al client està esbiaixada o distorsionada com a resultat d’aquests honoraris, comissions o beneficis.

4. Quan una entitat presti el servei d’assessorament independent a un client, no pot acceptar i retenir honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris proporcionats per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació del servei al client. S’han de comunicar amb claredat al client i excloure del que disposa aquest apartat els beneficis no monetaris menors que puguin servir per augmentar la qualitat del servei prestat al client i l’escala i la naturalesa dels quals siguin tals que no pugui considerar-se que afecten el compliment per part de l’entitat de l’obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients.
5. Quan una entitat presti el servei de gestió discrecional de carteres a un client, no pot acceptar i retenir honoraris, comissions o altres beneficis monetaris o no monetaris proporcionats per un tercer o per una persona que actuï per compte d’un tercer en relació amb la prestació del servei al client. S’han de comunicar amb claredat al client i excloure del que disposa aquest apartat els beneficis no monetaris menors que puguin servir per augmentar la qualitat del servei prestat al client i l’escala i naturalesa dels quals siguin tals que no pugui considerar-se que afecten el compliment per part de l’entitat de l’obligació d’actuar en el millor interès dels seus clients.
6. Les entitats operatives del sistema financer que prestin assessorament independent sobre inversions o serveis de gestió de carteres han de retornar als clients els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris abonats o lliurats per tercers o persones que actuïn en nom de tercers en relació amb els serveis prestats a aquests clients tan aviat com sigui raonablement possible després de rebre’ls. Tots els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris percebuts de tercers en relació amb la prestació d’assessorament independent sobre inversions i serveis de gestió de carteres s’han de transferir totalment al client.
7. Les entitats operatives del sistema financer han d’establir i aplicar una política que garanteixi que tots els honoraris, les comissions o els beneficis monetaris abonats o lliurats per tercers o persones que actuïn en nom de tercers en relació amb la provisió d’assessorament independent sobre inversions i serveis de gestió de carteres s’assignin i es transfereixin a cadascun dels clients corresponents.
8. Les entitats operatives del sistema financer que ofereixin assessorament independent sobre inversions o serveis de gestió de carteres no han d’acceptar beneficis no monetaris que no es puguin considerar beneficis no monetaris menors acceptables.

Es consideren beneficis no monetaris menors acceptables únicament si consisteixen en:

• a) Informació o documentació relativa a un instrument financer o un servei d’inversió, d’índole genèrica o personalitzada per reflectir les circumstàncies d’un determinat client.
• b) Materials escrits de tercers encarregats i abonats per una societat emissora o un possible emissor per promoure una nova emissió per la societat en qüestió, o en els casos en què un emissor contracta i paga una empresa tercera per elaborar aquests materials de manera contínua, sempre que la relació es reveli clarament en aquests materials, i que aquests materials es posin a disposició alhora de totes les entitats que vulguin rebre’ls, o del públic en general.
• c) La participació en conferències, seminaris o altres activitats de formació sobre els beneficis i les característiques d’un determinat instrument financer o servei d’inversió.
• d) Despeses de representació d’escàs valor, com les dietes durant una reunió empresarial o una conferència, un seminari o una altra activitat de formació esmentada a la lletra c).

Els beneficis no monetaris menors acceptables han de ser raonables i proporcionats, i de tal escala que sigui poc probable que influeixin en la conducta de l’entitat operativa del sistema financer d’alguna manera que vagi en detriment dels interessos del client en qüestió.

En relació amb els pagaments o els beneficis percebuts de tercers, o abonats a aquests últims, les entitats operatives del sistema financer han de revelar al client la informació següent:

• a) Prèviament a la prestació del servei d’inversió o auxiliar en qüestió, l’entitat ha de revelar al client la informació relativa al pagament o el benefici de què es tracti, de conformitat amb l’apartat 2 de l’article 34; els beneficis no monetaris menors poden descriure’s de manera genèrica; altres beneficis no monetaris percebuts o abonats per l’entitat operativa del sistema financer en relació amb el servei d’inversió prestat a un client es cotitzen i revelen per separat.
• b) Quan l’entitat no hagi pogut determinar ex ante l’import d’un pagament o benefici que s’hagi de percebre o abonar, i hagi revelat en canvi al client el mètode per calcular aquest import, l’empresa també ha de facilitar als seus clients la informació relativa a l’import exacte del pagament o el benefici percebut o abonat ex post.
• c) Almenys una vegada a l’any, i mentre l’entitat operativa del sistema financer rebi incentius (continus) en relació amb els serveis d’inversió prestats als clients pertinents, ha d’informar els seus clients individualment de l’import efectiu dels pagaments o els beneficis percebuts o abonats; els beneficis no monetaris menors poden descriure’s de manera genèrica.

En l’aplicació d’aquests requisits, les entitats operatives del sistema financer han de tenir en compte les normes sobre costos i despeses establertes en aquesta Llei i la resta de normativa aplicable.

Quan diverses entitats participin en un canal de distribució, cada entitat operativa del sistema financer que presti un servei d’inversió o auxiliar ha de complir les seves obligacions d’efectuar les revelacions pertinents als seus clients.

La revelació dels beneficis no monetaris menors s’efectua prèviament a la prestació dels serveis d’inversió o auxiliars corresponents als clients.

1. Les entitats operatives del sistema financer han d’implementar i mantenir actualitzat un registre que acrediti que els honoraris, les comissions o els beneficis no monetaris abonats o percebuts s’han dissenyat per elevar la qualitat del servei pertinent prestat al client, que ha d’incloure el següent:

   • a) Una llista interna de tots els honoraris, les comissions i els beneficis no monetaris percebuts per l’entitat operativa del sistema financer de tercers en relació amb la prestació de serveis d’inversió o auxiliars.
   • b) El registre de la manera com els honoraris, les comissions i els beneficis no monetaris pagats o percebuts per l’entitat operativa del sistema financer, o que es proposa utilitzar, eleven la qualitat dels serveis prestats als clients pertinents, i les mesures adoptades per no menyscabar l’obligació de l’entitat d’actuar de manera honesta i professional atenent el millor interès del client.

2. S’habilita l’AFA perquè, a través d’un comunicat tècnic, pugui establir els camps mínims que ha de contenir aquest registre.

1. Les entitats operatives del sistema financer han de proporcionar a l’AFA, previ requeriment, la documentació i la informació que acreditin que les persones físiques que presten assessorament o proporcionen informació sobre instruments financers, serveis i activitats d’inversió o serveis auxiliars a clients en el seu nom disposen dels coneixements i les competències necessaris per complir les seves obligacions d’acord amb la normativa aplicable.

2. En aquest sentit, es considera que es presta un servei d’assessorament quan s’efectuen recomanacions personalitzades a un client, ja sigui a petició d’aquest client o per iniciativa de l’entitat operativa del sistema financer, pel que fa a una o més operacions relatives a instruments financers. Es considera també personal que assessora el que atengui clients amb contractes de gestió discrecional de cartera.

3. D’altra banda, es considera personal que proporciona informació el personal que informi sobre instruments financers, serveis d’inversió o serveis auxiliars a clients en nom de l’entitat operativa del sistema financer, excloent-ne:

   • a) Els empleats que només informin el client d’on pot trobar informació.
   • b) Els empleats que distribueixin fullets o prospectes als clients, sense proporcionar-los informació addicional en relació amb el seu contingut ni serveis d’inversió de seguiment a aquests clients.
   • c) Els empleats que només lliurin informació, com documents d’informació clau per als inversors, sense proporcionar-los cap informació addicional en relació amb el seu contingut ni prestar-los serveis d’inversió de seguiment.
   • d) Els empleats que portin a terme funcions d’administració i no tinguin contacte directe amb els clients.

4. L’AFA ha de publicar al seu web els comunicats tècnics en els quals s’especifiquin els criteris per a l’avaluació dels coneixements i les competències previstos a l’apartat anterior, i en què es concretin:

   • a) La llista de certificacions oficials que es consideren adequades i suficients perquè les entitats puguin demostrar que el personal que assessora o informa sobre serveis i activitats d’inversió posseeix aquests coneixements i competències necessaris.
   • b) El contingut mínim de matèries que les entitats que optin per proporcionar aquesta formació de manera interna han de complir perquè aquesta formació sigui adequada i suficient a l’efecte que les entitats puguin demostrar que el personal que assessora o informa sobre serveis i activitats d’inversió té aquests coneixements i competències necessaris.
   • c) El temps mínim anual que, si escau, ha d’acumular en hores de formació cadascuna d’aquestes categories de professionals perquè es pugui considerar que posseeix els coneixements i les competències necessaris per continuar desenvolupant les seves funcions.

1. Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer referides a l’article 29 dirigeixen als seus clients, actuals o potencials, incloses les comunicacions publicitàries, ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa, i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al qual es dirigeix o per als probables destinataris.

2. En cas de difusió en diverses llengües, la informació facilitada per l’entitat ha de ser homogènia.

3. Abans que un client minorista, actual o potencial, es vinculi a una entitat operativa del sistema financer perquè li presti serveis d’inversió o serveis auxiliars, i amb la finalitat que això li permeti comprendre la naturalesa i els riscos dels serveis d’inversió i del tipus d’instrument financer que se li ofereixen i que pugui prendre decisions d’inversió amb coneixement de causa, aquesta entitat està obligada a proporcionar-li, amb antelació suficient, informació adequada sobre:

   • a) L’entitat, detallant el número de registre a l’AFA corresponent a la seva autorització administrativa, així com els serveis que presta d’acord amb la mateixa autorització, i les dades identificatives i de contacte de l’organisme supervisor.

   • b) Els mecanismes de comunicació que s’empren entre el client i l’entitat, inclosos els mitjans pels quals el client ha de tenir a la seva disposició documents i altres informacions de l’entitat, així com les formes d’enviament i recepció d’ordres.

   • c) Si l’entitat actua a través d’un agent financer, la identificació de l’agent.

   • d) Els instruments financers i les estratègies d’inversió, incloent-hi informació, orientacions i advertiments apropiats sobre les característiques dels productes, els riscos associats a la inversió en aquests instruments financers o en relació amb les estratègies emprades, inclosa, si escau, informació sobre els riscos associats a estratègies de palanquejament, el risc de pèrdua total de la inversió, o la reduïda liquiditat de l’instrument, la volatilitat del preu, o qualsevol marge de garantia obligatori o sobre qualsevol altra obligació similar aplicable a certs instruments financers.

   • e) La política de protecció d’actius de l’entitat.

   • f) La política de gestió de conflictes d’interès, la qual es permet proporcionar de forma resumida als clients o potencials clients, sempre que l’entitat es comprometi a posar a disposició dels clients o potencials clients informació més detallada de la dita política i a informar-ne.

   • g) La política de gestió i execució d’ordres, inclosa la política d’atribució d’ordres si escau.

   • h) Les despeses i els costos associats.

     • i) Centres d’execució d’ordres.

4. Les entitats operatives del sistema financer, quan tinguin a la seva disposició actius dels seus clients minoristes, han de proporcionar-los, entre altres, si escau, la informació següent:

   • a) La possibilitat que els actius del client siguin custodiats per un tercer per compte de l’entitat i la responsabilitat de l’entitat sobre els dits actius sotscustodiats.
   • b) La possibilitat que els actius del client puguin ser dipositats en un compte global o òmnibus d’un tercer i els riscos associats.
   • c) L’existència i les condicions de qualsevol dret de garantia o de retenció que l’entitat o un dipositari tinguin o puguin tenir sobre els actius del client o qualsevol dret de compensació en relació amb aquests actius.
   • d) Informació clara, completa i precisa sobre les obligacions i les responsabilitats de l’entitat quant a l’ús d’aquests instruments financers, incloses les condicions per restituir-los i sobre els riscos inherents. Aquesta informació ha de ser proporcionada per les entitats al client abans de fer operacions de finançament de valors relacionades amb instruments financers mantinguts per compte d’un client o utilitzar-los per compte propi o per compte d’un altre client, i amb l’antelació suficient i en un suport durable.

5. Les entitats operatives del sistema financer que prestin serveis d’inversió consistents en la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat per clients minoristes han d’incorporar en el contracte entre l’entitat i el client, entre altres aspectes, la informació següent: els objectius d’inversió del client amb la consideració del seu test d’idoneïtat, el desglossament de les categories d’actius en els quals es pot invertir, les modalitats d’informació al client, la durada del contracte i la possibilitat de delegar o subcontractar serveis.

6. El Govern, a proposta del ministeri encarregat de les finances, ha d’elaborar el reglament aplicable per establir les disposicions següents en relació amb les obligacions d’informació:

   • a) Disposicions relatives als informes d’inversions que les entitats han d’elaborar o encarregar.

   • b) Disposicions relatives a les condicions que ha de complir la informació per ser imparcial, clara i no enganyosa.

   • c) Disposicions relatives als requisits generals d’informació a clients.

   • d) Disposicions relatives als requisits d’informació amb vista a la salvaguarda dels instruments financers o fons de clients.

   • e) Disposicions relatives a la informació elaborada de conformitat amb la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.

   • f) Disposicions relatives a la informació d’obligacions sobre l’execució d’ordres no relacionades amb la gestió de carteres.

   • g) Disposicions relatives a les obligacions d’informació pel que fa a la gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients.

   • h) Disposicions relatives a les obligacions addicionals d’informació per a operacions de gestió de carteres o responsabilitat contingent.

     • i) Disposicions relatives a l’estat dels instruments financers o fons dels clients que han de facilitar les entitats.

1. Quan s’exigeixi que es faciliti la informació en un suport durador, les entitats operatives del sistema financer tenen dret a proporcionar aquesta informació en un suport durador que no sigui el paper solament si:

   • a) La provisió d’aquesta informació en aquest suport resulta apropiada al context en què el negoci entre l’empresa i el client sigui dut a terme o serà dut a terme.
   • b) La persona a qui s’hagi de facilitar la informació, quan se li ofereixi la possibilitat de triar entre la informació en paper o en aquest altre suport durador, triï específicament la provisió de la informació en aquest altre suport.

2. Quan l’entitat operativa del sistema financer, amb l’objectiu de complir les obligacions d’informació a clients establertes per aquesta Llei i el seu desplegament normatiu, faciliti la informació mitjançant el lloc web, i la informació no vagi dirigida de forma particular al client, s’han de complir les condicions següents:

   • a) La provisió de la informació mitjançant el lloc web ha de resultar apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme.
   • b) El client ha de consentir de forma específica que se li faciliti la informació en aquest suport.
   • c) S’ha de notificar de forma electrònica al client la direcció del lloc web, i la ubicació concreta del lloc on es pot accedir a la informació.
   • d) La informació ha d’estar actualitzada.
   • e) La informació ha de ser accessible de forma contínua mitjançant el lloc web durant el període de temps raonable que el client pugui necessitar per examinar-la.

3. A efectes d’aquest article, la provisió d’informació mitjançant comunicacions per la via electrònica es considera apropiada en el context en el qual l’activitat entre l’entitat operativa del sistema financer i el client sigui duta a terme, sempre que hi hagi proves que indiquin que el client té accés de forma regular a Internet.

En aquest sentit, constitueix una prova vàlida per acreditar que el client té accés de forma regular a Internet la comunicació d’una adreça de correu elect