Llei 7/2005, del 21 de febrer, de designació de carreteres.

Mitjançant les ordinacions del Consell General, especialment l'Ordinació II de 4

de juliol de 1969, l'Ordinació I de 13 de juliol de 1987 i l'Ordinació I de 13 de

juliol de 1990, es van establir de forma més o menys precisa la designació i la

classe dels diferents trams de les carreteres generals i secundàries del país.

La important evolució que han experimentat l'ordenació urbana i el tràfic

automobilístic des del moment en què quedà establert quines són les vies

mereixedores de la categoria de carretera general i de carretera secundària,

l'any 1969, aconsellen procedir de forma inajornable a una adequació més

conforme a la realitat de la circulació i a la importància respectiva dels vials

situats en diferents llocs d'Andorra.

la via que passarà a ser carretera general. Així mateix, es crea el Directori de

El Consell General ja constatà la necessitat de canviar la nomenclatura quan es

carreteres generals, tot preveient els mecanismes per mantenir-lo actualitzat

van aprovar, l'any 1993, la Llei qualificada de delimitació de competències dels

mitjançant la incorporació de les carreteres previstes en el Pla sectorial de

comuns i la Llei qualificada de transferències als comuns. Les noves

noves infraestructures viàries, a mesura que es vagin obrint al trànsit, i també la

atribucions i competències definides havien de portar a situacions en què el

modificació del traçat de les carreteres que es dugui a terme com a

Govern no pot actuar invertint en la millora de carreteres que, malgrat tenir un

conseqüència dels canvis de titularitat de vies acordats amb els comuns.

caràcter nacional, mantenen la categoria oficial de secundàries i, de la mateixa

L'altra gran novetat que introdueix la Llei és la definició d'una xarxa bàsica de

manera, els comuns no poden actuar sense l'acord del Govern en l'ordenació

vials. Aquest instrument neix de la constatació que la possibilitat de circulació

de vies que han perdut tot caràcter interurbà i han passat a ser exclusivament

en condicions d'alta intensitat de trànsit que ofereixen les carreteres generals

urbanes, encara que mantenen la categoria de carreteres generals.

es veu greument perjudicada per la travessa dels nuclis urbans i per la

Durant l'aprovació del pressupost de l'any 1993 el Consell General va acordar -

influència del trànsit urbà sobre aquelles, i persegueix la finalitat de buscar

acord que va ser renovat l'any següent en aprovar el pressupost del 1994-

solucions que ajudin a pal·liar l'esmentada situació i a utilitzar tota la

encomanar al Govern la requalificació de totes les carreteres del Principat. La

potencialitat dels vials existents fins i tant que no estiguin construïts els vials

previsió d'aprovar de forma immediata un Pla general de carreteres que havia

alternatius a l'exterior de les aglomeracions urbanes previstos al Pla sectorial

d'incloure les requalificacions va deixar de facto en suspens aquell acord.

del Govern, i els vials arterials i col·lectors que els plans d'ordenació i

Tot i que el Pla de carreteres no ha arribat a veure la llum, el 14 de maig del

urbanisme parroquials han de preveure dins de les aglomeracions.

2003 el Govern va aprovar un Pla sectorial de noves infraestructures viàries en

La xarxa bàsica de vials està composta no únicament per les carreteres

el que s'estableix amb suficient precisió el previsible desenvolupament de les

generals, sinó també per un determinat nombre de carreteres secundàries i

vies de comunicació de caire nacional durant els propers anys. L'esmentat Pla

carrers, o trams de carreteres secundàries i de carrers, que ofereixen la

sectorial ha estat tingut en compte en el moment de redactar aquesta Llei.

possibilitat de distribuir el trànsit en la travessa dels nuclis urbans i fan possible

Les modificacions bàsiques contingudes en el text normatiu abasten diferents

l'adopció de solucions alternatives per a mantenir la circulació de vehicles en

aspectes: es reordena l'estructura general de les carreteres, que deixa de ser

condicions d'alta intensitat o en situacions excepcionals.

radial; s'eviten les dobles o triples designacions per a una mateixa via i,

La inclusió d'una carretera o carrer en la xarxa bàsica de vials no modifica el

sobretot, es fa possible el canvi de traçat de les carreteres generals al seu pas

règim jurídic a què està subjecta per raó de la seva titularitat, però introdueix

per l'interior dels nuclis urbans, en aquells supòsits en què existeix un vial

alguns condicionants per raó de la funció de mobilitat supraparroquial a què es

alternatiu que pugui assegurar avantatjosament la indispensable continuïtat

destinen. Aquests condicionants són bàsicament dos: per una part que

d'aquelles i, sempre que existeixi l'acord del comú, per al canvi de titularitat de

l'administració comunal haurà de demanar informe a l'Administració general

abans de concedir autoritzacions d'ocupació o tancament provisional de les

vies que hi són compreses, i haurà de notificar prèviament les actuacions que

ella mateixa es proposi dur-hi a terme; per altra part, la necessitat d'informe de

la Taula nacional de mobilitat abans d'emprendre qualsevol actuació que

modifiqui substancialment la capacitat o la funcionalitat per al trànsit de vehicles

de les vies que formen part de la xarxa bàsica.

La Taula nacional de mobilitat és un òrgan nou que crea aquesta Llei per a fer

possible la coordinació d'actuacions de les diferents administracions implicades

en la gestió de la xarxa bàsica de vials. Està integrada per representants de

l'Administració general i de l'administració local, al més alt nivell, i se li

atribueixen importants funcions de proposta, de planificació i de coordinació de

les actuacions de les diferents administracions en matèria de gestió de la xarxa

bàsica de vials, mobilitat i gestió del trànsit.

Pels motius expressats, el Consell General adopta la present Llei.

Definició de carretera general i secundària

Segons la seva titularitat, les carreteres es classifiquen en carreteres generals i

carreteres secundàries. Són carreteres generals aquelles carreteres de

titularitat de l'Administració general i carreteres secundàries aquelles carreteres

de titularitat d'un comú.

Designació de carreteres generals

1. Són carreteres generals les següents:

   • a) Carretera General núm. 1 (CG1): Andorra la Vella - frontera amb Espanya

del riu Runer.

• b) Carretera General núm. 2 (CG2): Andorra la Vella - frontera amb França del

riu Arieja.

• c) Carretera General núm. 3 (CG3): Escaldes - Ordino (pont del Castellà).
• d) Carretera General núm. 3 A (CG3 A): Andorra la Vella - cruïlla amb la CG3.
• e) Carretera General núm. 4 (CG4): La Massana - port de Cabús.
• f) Carretera General núm. 5 (CG5): Erts - Arinsal.
• g) Carretera General núm. 6 (CG6): Rotonda d'Aixovall - frontera amb Espanya

d'Os de Civís.

2. El traçat de cada una de les carreteres generals és el que es detalla en el

Directori de carreteres generals que es publica com a annex número 1.

3. Les carreteres compreses en el Pla sectorial de noves infraestructures

viàries aprovat pel Govern el 14 de maig de 2003 adquiriran la condició de

carreteres generals a partir de la seva entrada en servei. En aquell moment, el

Govern les incorporarà al Directori de carreteres generals, tot identificant-les

amb un número i un nom.

Traspàs de la titularitat de les carreteres

1. L'Administració general pot traspassar als comuns la titularitat sobre trams

urbans de les carreteres generals, sempre que la continuïtat d'aquestes i del

servei que presten quedi garantida, ja sigui a través d'una variant o desviació

construïda per la pròpia Administració general, ja sigui a través d'un altre vial

urbà de titularitat comunal i que el comú traspassi simultàniament a

l'Administració general.

2. Els acords de traspàs de titularitat de trams d'una carretera general a un

comú es formalitzen en document administratiu entre les administracions

interessades i són ratificats per llei.

3. El traspàs de titularitat d'una carretera general a un comú no modifica els

límits d'edificació de les construccions que hi afronten, que continuaran

calculant-se per aplicació de la normativa sobre amplada de carreteres del tram

de què es tracti, amb independència de la seva nova condició de carrer,

excepte en el cas que el pla d'ordenació i urbanisme parroquial hagués previst

una amplada superior, en quin cas prevaldrà aquesta darrera norma.

Xarxa bàsica de vials

1. Es crea una xarxa bàsica de vials, que té la funció de fer possible la

circulació de vehicles entre les parròquies, i entre aquestes i els principals

passos fronterers, en condicions de seguretat i d'alta intensitat de trànsit.

2. La xarxa bàsica de vials ha de permetre la continuïtat de trànsit rodat

interparroquial i internacional a través dels nuclis urbans; ha d'evitar o

minimitzar les repercussions del trànsit urbà sobre les carreteres generals, i ha

de possibilitar solucions alternatives per mantenir la circulació de vehicles en

situacions excepcionals.

Designació de la xarxa bàsica de vials

1. Totes les carreteres generals formen part de la xarxa bàsica de vials.
2. Conformen també la xarxa bàsica de vials, amb caràcter complementari,

aquelles carreteres secundàries o trams de carreteres secundàries i aquells

carrers o trams de carrers que es detallen a l'annex núm. 2.

Gestió de la xarxa bàsica

1. A efectes d'aquesta Llei s'anomena gestió d'una via a les activitats de

definició de sentits de circulació, ordenació del trànsit, determinació de girs

permesos o prohibits i altres anàlogues o complementàries.

2. L'administració titular de cada via és competent per a gestionar-la. Això no

obstant, quan es tracti de vials compresos en la xarxa bàsica, l'administració

titular d'una via no podrà modificar-ne substancialment la capacitat de trànsit de

vehicles o la funcionalitat sense l'informe favorable de la Taula nacional de

mobilitat.

Actuacions en vials compresos en la xarxa bàsica

Sense perjudici de la competència de l'administració titular de la via per

concedir autoritzacions per a ocupacions temporals, obertura de rases,

tancament per a manifestacions esportives o de qualsevol altre ordre, quan es

tracti d'actuacions que afecten vies compreses en la xarxa bàsica de vials

s'apliquen les disposicions següents:

• a) És necessària l'autorització de l'Administració general i del comú per a

l'ocupació o tancament dels trams urbans d'una carretera general. S'exceptuen

d'aquest règim les actuacions promogudes directament per l'Administració

general que tinguin per objecte l'explotació i manteniment de la via, que faran

immediatament al centre d'informació i gestió del trànsit i també als usuaris, per

objecte únicament de comunicació prèvia a l'administració comunal.

mitjà dels mecanismes que aprovi la Taula nacional de mobilitat.

• b) Abans de concedir autoritzacions per a l'ocupació o tancament de carreteres
• f) Queden excloses del règim precedent les intervencions que tinguin per

secundàries o carrers compresos en la xarxa bàsica de vials, el comú ha de

objecte efectuar reparacions de caràcter urgent a la via o a les xarxes de

demanar informe a l'Administració general, que podrà formular observacions

serveis que discorren pel seu subsòl, que únicament són objecte de notificació

relatives a les condicions o horaris en què ha de dur-se a terme l'ocupació o el

en la forma prevista a l'apartat precedent.

tancament, o formular motivadament la seva oposició, en el termini de vuit dies.

El silenci de l'Administració general durant aquest termini té el valor d'informe

favorable.

• c) Quan es tracti d'ocupacions o tancaments promoguts pel comú titular de la

via, i si es tracta d'actuacions que hagin de comportar ocupació o tancament

per un termini superior a quinze dies, el comú n'ha d'informar a l'Administració

general amb una antelació mínima de trenta dies, i aquesta podrà formular

objeccions relatives a les condicions o horaris en què ha de dur-se a terme

l'ocupació o el tancament, o formular motivadament la seva oposició, dins dels

quinze dies següents a la notificació. Quan es tracti d'actuacions per un termini

inferior a quinze dies, els terminis esmentats es veuran reduïts a la meitat, i en

el cas d'actuacions d'excepcional transcendència o duració, els terminis seran

del doble.

• d) L'informe o objeccions de l'Administració general tenen per objecte,

exclusivament valorar les repercussions de l'actuació projectada sobre la

circulació de vehicles a la xarxa bàsica de vials, tenint presents les previsions

de trànsit per al període i les altres restriccions existents o projectades

simultàniament i posar en marxa solucions alternatives per mantenir la

circulació de vehicles, i no poden estendre's a altres consideracions.

• e) La resolució que acordi el tancament o la imposició de restriccions de

circulació a una via que formi part de la xarxa bàsica de vials ha de notificar-se

Senyalització de la xarxa bàsica

Sense perjudici de la competència de l'administració titular de cada via per a

dur-ne a terme la senyalització, el Govern determinarà la situació, el contingut i

el tipus dels senyals indicadors de direcció (destí) a totes les vies que

conformen la xarxa bàsica de vials, i assumirà les despeses derivades de la

instal·lació dels senyals que determini.

Taula nacional de mobilitat

1. Es crea la Taula nacional de mobilitat com a òrgan de coordinació de

l'Administració general i els comuns en matèria de gestió del trànsit i, molt

especialment, de la xarxa bàsica de vials, i amb les funcions següents:

• a) Coordinar l'actuació de les administracions que en formen part en matèria

d'ordenació del trànsit i gestió dels vials que formen part de la xarxa bàsica.

• b) Informar, amb caràcter preceptiu, aquells actes de gestió d'una via compresa

en la xarxa bàsica que es proposi dur a terme l'administració titular i que en

modifiquin substancialment la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat.

• c) Proposar a l'administració titular d'una via l'adopció de mesures que en

funció preparar les reunions del Ple, i també assumeix les funcions de

millorin la capacitat de trànsit de vehicles o la funcionalitat.

coordinació i execució que li delegui el Ple, en particular, en aquelles situacions

• d) Preparar plans de mobilitat a activar en situacions previsibles de gran

en què, per raó de la previsible gran afluència de trànsit, és necessària una

afluència de trànsit o en altres situacions especials o excepcionals, com ara

gestió que inclogui tot el territori del Principat d'Andorra com una única unitat de

catàstrofes naturals, nevades excepcionals, accidents múltiples, o altres

gestió.

equiparables.

5. El Ple de la Taula nacional de mobilitat es reuneix dues vegades a l'any, en

   • e) Proposar la modificació de la xarxa bàsica de vials. La proposta serà

sessió ordinària. Es reuneix també en sessió extraordinària, tantes vegades

instrumentada per mitjà d'un projecte de llei del Govern.

com sigui convocat pel president, per iniciativa pròpia o a petició de tres

• f) Elevar al Govern i als comuns qualsevol altra proposta que tingui per

qualssevol dels seus membres. La taula tècnica es reuneix en sessió ordinària

convenient en matèria de gestió de la xarxa bàsica de vials, mobilitat i gestió

una vegada cada trimestre, i pot reunir-se en sessió extraordinària tantes

del trànsit.

vegades com sigui convocada pel seu president, per iniciativa pròpia o a petició

2. La Taula nacional de mobilitat es composa de dos òrgans: el Ple i la Taula

de qualsevol dels seus membres.

tècnica de gestió del trànsit.

6. La Taula nacional de mobilitat aprova el seu reglament intern mitjançant
7. El Ple està format pels membres següents: el Ministre que té atribuïdes les

acord del Ple, adoptat per iniciativa pròpia, en allò que el concerneix, i a

competències en matèria de carreteres, que la presideix; el ministre que té

proposta de la Taula tècnica de gestió del trànsit, en el que afecta aquesta.

atribuïdes les competències en matèria d'interior; el director de la policia; el

L'Agència de mobilitat facilita la infraestructura tècnica de la Taula nacional de

cònsol major o menor de cada parròquia, i el director de l'Agència de mobilitat.

mobilitat; les despeses de funcionament que ocasioni aquesta són assumides

El president, per iniciativa pròpia o a instància de qualsevol dels membres, pot

pel Govern.

convidar a participar a les reunions del Ple, qualsevol altra persona que pugui

aportar els seus coneixements tècnics per a l'examen dels temes de l'ordre del

dia.

4. La Taula tècnica de gestió del trànsit està formada pels membres següents:

el director de la policia, o el càrrec en qui delegui, que n'assumeix la

presidència; el cap del servei de trànsit de cada parròquia, i el director de

l'Agència de mobilitat; podrà participar també en les seves reunions qualsevol

altra persona convocada pel president i que pugui aportar els seus

coneixements tècnics per a l'examen dels temes de l'ordre del dia. Té per

Es faculta al Govern per a modificar, per decret, la designació de carreteres

secundàries aprovada pel Consell General en l'Ordinació núm. I de Serveis

Públics de 13 de juliol de 1990, amb la finalitat d'adaptar-la a les modificacions

de la xarxa de carreteres derivades d'aquesta Llei.

Es faculta al Govern per a complementar el Directori de carreteres generals, tot

descrivint-hi el traçat precís de cada una d'elles, i per a determinar quins són

els trams urbans de cada carretera general. Es faculta igualment al Govern per

a actualitzar el Directori de carreteres generals mitjançant la incorporació de les

noves carreteres generals que entrin en servei i els traspassos de titularitat de

trams de carreteres generals.

Aquestes facultats es formalitzen d'acord amb els articles 2 i 3 de la present

Llei.

Aquesta Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial

del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 21 de febrer del 2005

Francesc Areny Casal

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació

en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Joan Enric Vives Sicília Jacques Chirac

Bisbe d'Urgell President de la República Francesa

Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

Carretera General núm. 6 (CG6)

Annex núm. I

Té el seu inici a Sant Julià de Lòria a la rotonda d'Aixovall, a l'encreuament

Directori de carreteres generals

amb la CG1, i té el seu final al pas fronterer amb Espanya.

El traçat de les carreteres generals és el que, per a cada una d'elles, es detalla

Annex núm. II

a continuació:

Xarxa bàsica de vials

Carretera General núm. 1 (CG1)

La xarxa bàsica de vials comprèn aquells que, per a cada parròquia, es detallen

Té el seu inici a Andorra la Vella al carrer de la Unió, segueix per l'av.

a continuació:

Tarragona, l'av. Salou, la rotonda de Santa Coloma, l'av. Rocafort, l'av.

Canillo

Francesc Cairat i té el seu final a la frontera del riu Runer.

CG2

Carretera General núm. 2 (CG2)

CS 240 Montaup

Té el seu inici a Andorra la Vella al carrer de la Unió, segueix per la carretera

Av. Sant Joan de Caselles

de l'Obac, el nou vial d'Encamp, i té el seu final al pont que creua el riu Arieja, a

Encamp

la frontera amb França.

CG2

Carretera General núm. 3 (CG3)

Desviació d'Encamp

Té el seu inici a Escaldes-Engordany a la rotonda d'Engolasters, segueix per

Av. Copríncep Episcopal

l'av. Miquel Mateu, l'av. Carlemany, l'av. Copríncep de Gaulle, l'av. del

Av. de la Bartra

Pessebre, el pont de Sant Antoni, la Massana, la Travessia d'Ordino i té el seu

Av. Copríncep Francès

final al pont del Castellà (Arcalís).

Av. Torrent Pregó

Carretera General núm. 3A (CG3 A)

Túnel d'Envalira

Té el seu inici a Andorra la Vella al pont de Tobira i segueix pel carrer Prat de la

Pas de la Casa

Creu, el carrer Dr. Mitjavila, l'av. Fiter i Rossell i té el seu final al pont dels

CG2

Escalls a Escaldes-Engordany.

Av. Consell General

Carretera General núm. 4 (CG4)

Túnel d'Envalira

Té el seu inici a la rotonda de la plaça del Quart, a l'encreuament amb la CG3 a

Ordino

la Massana, i té el seu final al port de Cabús, a la frontera amb Espanya.

CG3

Carretera General núm. 5 (CG5)

CS 340 Coll d'Ordino

Té el seu inici a la cruïlla d'Erts, i té el seu final al pont Pedregat d'Arinsal.

Travessia d'Ordino

Arans

CG3

Sornàs, Ansalonga

CG3

La Massana

CG3

CG4

CG5

Av. del Ravell

Av. d'Enclar

Av. del Través

Av. Santa Coloma

C/ de les Escoles

Av. Príncep Benlloch

Av. Sant Antoni

Av. Meritxell

Sispony

C/ Prat de la Creu

CS 320 Sispony

C/ Bonaventura Armengol

CS 321 Sispony els Plans

C/ Verge del Remei

CS 330 Escàs

C/Baixada del Molí

Av. del Jovell

C/ Doctor Nequi

C/ de la Closa

C/ Mn. Cinto Verdaguer

Av. de les Comes

C/ Mn. Tremosa

Anyós

C/ les Canals

CS 335 Aldosa

Av. Consell d'Europa

CS 310 Anyós Sant Cristòfol

C/ Doctor Vilanova

Pal

Av. Doctor Mitjavila

CG4

Av. Salou

Av. Coll de la Botella

Av. Tarragona

Av. Fontanella

C/ de la Unió

Arinsal

Sant Julià de Lòria

CS 410 Arinsal

CG1

CS 413 Comallempla

CG6

Andorra la Vella

Av. Francesc Cairat

CG1

Av. Rocafort

CG2

Escaldes-Engordany

CG3

CG2

CG3 A

CG3

CG4

CG3 A

Desdoblament de Feda

Av. de les Escoles

Av. Copríncep de Gaulle

Av. del Pessebre

Av. Carlemany

Av. Miquel Mateu

Av. Fiter i Rossell

C/ Josep Viladomat

C/ Esteve Albert

C/ de la Unió