Llei 6/2022, del 31 de març, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes.

Les administracions públiques han d’establir programes de cohesió social i d’inclusió específics per als col·lectius de dones més desfavorits, en particular, les que són víctimes de discriminació múltiple i interseccional, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han d’establir serveis i prestacions específiques adreçades a les dones víctimes de violència de gènere i a llurs filles i fills, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han de crear i mantenir els serveis públics i comunitaris de proximitat necessaris per garantir una oferta suficient, assequible i de qualitat per a l’atenció de les persones en situació de dependència.

Les administracions públiques han d’actuar sobre les causes de la feminització de la pobresa i adoptar les mesures necessàries per erradicar la pobresa en dones grans.

Les administracions públiques han de desenvolupar polítiques de suport a les famílies que:

• a) Incorporin el reconeixement de la diversitat familiar i fomentin la corresponsabilitat en la cura d’infants i de persones grans o dependents.
• b) Adoptin mesures que garanteixin els drets d’infants, adolescents i joves, en particular, per lluitar contra la pobresa infantil.
• c) Impulsin programes específics de suport integral a les famílies monoparentals.
• d) Creïn les prestacions i els serveis de proximitat necessaris per afavorir l’atenció a la infància i a les persones dependents a fi de facilitar el compliment de les responsabilitats familiars.

Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials han de dur a terme la recollida i el tractament diferenciat de les situacions de violència contra les dones, amb dades desglossades per sexe i edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle, així com per tipus de violència i tipus d’intervenció per part dels serveis socials.

Les administracions públiques han d’establir programes de cohesió social i d’inclusió específics per als col·lectius de dones més desfavorits, en particular, les que són víctimes de discriminació múltiple i interseccional, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han d’establir serveis i prestacions específiques adreçades a les dones víctimes de violència de gènere i a llurs filles i fills, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han de crear i mantenir els serveis públics i comunitaris de proximitat necessaris per garantir una oferta suficient, assequible i de qualitat per a l’atenció de les persones en situació de dependència.

Les administracions públiques han d’actuar sobre les causes de la feminització de la pobresa i adoptar les mesures necessàries per erradicar la pobresa en dones grans.

Les administracions públiques han de desenvolupar polítiques de suport a les famílies que:

• a) Incorporin el reconeixement de la diversitat familiar i fomentin la corresponsabilitat en la cura d’infants i de persones grans o dependents.
• b) Adoptin mesures que garanteixin els drets d’infants, adolescents i joves, en particular, per lluitar contra la pobresa infantil.
• c) Impulsin programes específics de suport integral a les famílies monoparentals.
• d) Creïn les prestacions i els serveis de proximitat necessaris per afavorir l’atenció a la infància i a les persones dependents a fi de facilitar el compliment de les responsabilitats familiars.

Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials han de dur a terme la recollida i el tractament diferenciat de les situacions de violència contra les dones, amb dades desglossades per sexe i edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle, així com per tipus de violència i tipus d’intervenció per part dels serveis socials.

Les administracions públiques han d’establir programes de cohesió social i d’inclusió específics per als col·lectius de dones més desfavorits, en particular, les que són víctimes de discriminació múltiple i interseccional, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han d’establir serveis i prestacions específiques adreçades a les dones víctimes de violència de gènere i a llurs filles i fills, i garantir la cobertura de les seves necessitats vitals bàsiques.

Les administracions públiques han de crear i mantenir els serveis públics i comunitaris de proximitat necessaris per garantir una oferta suficient, assequible i de qualitat per a l’atenció de les persones en situació de dependència.

Les administracions públiques han d’actuar sobre les causes de la feminització de la pobresa i adoptar les mesures necessàries per erradicar la pobresa en dones grans.

Les administracions públiques han de desenvolupar polítiques de suport a les famílies que:

• a) Incorporin el reconeixement de la diversitat familiar i fomentin la corresponsabilitat en la cura d’infants i de persones grans o dependents.
• b) Adoptin mesures que garanteixin els drets d’infants, adolescents i joves, en particular, per lluitar contra la pobresa infantil.
• c) Impulsin programes específics de suport integral a les famílies monoparentals.
• d) Creïn les prestacions i els serveis de proximitat necessaris per afavorir l’atenció a la infància i a les persones dependents a fi de facilitar el compliment de les responsabilitats familiars.

Les administracions públiques competents en matèria de serveis socials han de dur a terme la recollida i el tractament diferenciat de les situacions de violència contra les dones, amb dades desglossades per sexe i edat de la víctima i de l’agressor i llur vincle, així com per tipus de violència i tipus d’intervenció per part dels serveis socials.