A més, el Reglament fa referència al dret al testament digital i, concretament, a l’article 6, es reconeix a qualsevol persona el dret a preveure un règim de gestió de les seves voluntats digitals en cas de mort o de pèrdua de la seva capacitat. Aquest precepte també preveu que les voluntats digitals es puguin ordenar per mitjà de testament, codicil, memòries testamentàries o un document que s’ha d’inscriure al Registre electrònic de voluntats digitals. Pel que fa a aquest darrer mitjà, l’article 7 del Reglament crea aquest Registre i l’adscriu al Registre Civil.
Tanmateix, la Llei del Registre Civil, de l’11 de juliol de 1996, configura el Registre Civil com una institució pública encarregada de la constatació, la publicació i la prova dels fets i els actes jurídics que afecten l’existència, la identificació i la capacitat de les persones o altres aspectes del seu estat civil. I, en vista de les funcions previstes legalment, s’adverteix que el control i la inscripció de darreres voluntats no tenen cabuda en els fets, els actes i les situacions jurídiques que constitueixen l’objecte del Registre Civil. Per aquest motiu, cal modificar el Reglament d’aplicació de la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals, de manera que no entri en contradicció amb les disposicions de la Llei del Registre Civil.
Consegüentment, ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Presidència, Economia i Empresa, el Govern, en la sessió del 25 de gener del 2023, aprova aquest Decret amb el contingut següent: