Llei 40/2014, de l’11 de desembre, qualificada de modificació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal

Es modifica l’article 70 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 70Comís dels instruments, efectes i guanys

1. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior.
2. En el moment de dictar sentència condemnatòria, el tribunal ha d’acordar el comís dels béns que pertanyen a la persona condemnada sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d’activitats delictives i dels quals no s’acrediti l’origen lícit.

El comís previst en aquest apartat únicament s’acorda en cas de sentències condemnatòries dictades per la comissió d’un o més dels delictes següents:

• a) Els delictes de terrorisme tipificats als articles 362 al 367.
• b) Els delictes de corrupció tipificats als articles 380 al 385 bis.
• c) Els delictes de blanqueig de diners o valors tipificats als articles 409 al 413.
• d) Els delictes d’associació il·lícita tipificats als articles 359 al 361, quan estiguin relacionats almenys amb un dels delictes següents: delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans, tipificat a l’article 121 bis; delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’esclavatge o servitud, tipificat a l’article 134 bis; delictes relatius a la prostitució, la pornografia i les conductes de provocació sexual, tipificats als articles 150 al 155, 157 i 157 bis; delicte de tràfic d’immigrants clandestins, tipificat a l’article 252; delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques, tipificats als articles 282, 283, 284.3 i 285, i delictes de falsedat de moneda i efectes timbrats, tipificats a l’article 430, 431.1, 2, 3 i 4, i 432 al 434.

Als efectes d’aquest apartat, es consideren “indicis objectius”, entre d’altres, que el valor del patrimoni de la persona condemnada sigui desproporcionat en relació amb els seus ingressos d’origen lícit; l’ocultació de la titularitat dels béns de la persona condemnada o de qualsevol poder de disposició sobre aquests béns; la utilització de persones físiques o jurídiques o d’estructures o estratègies tendents a dificultar la identificació o a ocultar la veritable titularitat dels béns o els seus drets, i la transferència de béns mitjançant operacions que impedeixin o dificultin la seva localització o traçabilitat i no tinguin una justificació econòmica coherent.

3. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior que, directament o indirectament, hagin estat transferits a terceres persones per la persona encausada, processada o condemnada, o que hagin estat adquirits per terceres persones a la persona encausada, processada o condemnada, quan aquestes terceres persones hagin tingut coneixement o haguessin hagut de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar-ne el comís.

No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a una tercera persona no responsable que els hagi adquirit de bona fe. No obstant això, es presumeix, llevat de prova en contrari, que la tercera persona tenia coneixement o havia de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar el comís quan hagin estat gratuïtes o per un preu significativament inferior al preu de mercat, o quan la tercera persona sigui una persona afí a la persona encausada, processada o condemnada, o sigui una persona jurídica sobre la qual la persona encausada, processada o condemnada, individualment o conjuntament amb persones que li són afins, exerceixi un control efectiu.

La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada.

4. En el cas que els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior no puguin ser localitzats, o no puguin ser repatriats de l’estranger, el tribunal pot acordar el comís del seu equivalent.

El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment en el cas que els instruments, el producte obtingut i els beneficis derivats o la seva eventual transformació posterior es trobin confosos amb béns i drets de provinença lícita, o si els guanys o els instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la gravetat de la infracció, o quan altres raons així ho aconsellin.”

Es modifica l’article 70 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat en els termes següents:

“Article 70Comís dels instruments, efectes i guanys

1. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior.
2. En el moment de dictar sentència condemnatòria, el tribunal ha d’acordar el comís dels béns que pertanyen a la persona condemnada sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d’activitats delictives i dels quals no s’acrediti l’origen lícit.

El comís previst en aquest apartat únicament s’acorda en cas de sentències condemnatòries dictades per la comissió d’un o més dels delictes següents:

• a) Els delictes de terrorisme tipificats als articles 362 al 367.
• b) Els delictes de corrupció tipificats als articles 380 al 385 bis.
• c) Els delictes de blanqueig de diners o valors tipificats als articles 409 al 413.
• d) Els delictes d’associació il·lícita tipificats als articles 359 al 361, quan estiguin relacionats almenys amb un dels delictes següents: delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’extracció d’òrgans, tipificat a l’article 121 bis; delicte de tràfic d’éssers humans amb finalitat d’esclavatge o servitud, tipificat a l’article 134 bis; delictes relatius a la prostitució, la pornografia i les conductes de provocació sexual, tipificats als articles 150 al 155, 157 i 157 bis; delicte de tràfic d’immigrants clandestins, tipificat a l’article 252; delictes relatius al tràfic il·legal de drogues tòxiques, tipificats als articles 282, 283, 284.3 i 285, i delictes de falsedat de moneda i efectes timbrats, tipificats a l’article 430, 431.1, 2, 3 i 4, i 432 al 434.

Als efectes d’aquest apartat, es consideren “indicis objectius”, entre d’altres, que el valor del patrimoni de la persona condemnada sigui desproporcionat en relació amb els seus ingressos d’origen lícit; l’ocultació de la titularitat dels béns de la persona condemnada o de qualsevol poder de disposició sobre aquests béns; la utilització de persones físiques o jurídiques o d’estructures o estratègies tendents a dificultar la identificació o a ocultar la veritable titularitat dels béns o els seus drets, i la transferència de béns mitjançant operacions que impedeixin o dificultin la seva localització o traçabilitat i no tinguin una justificació econòmica coherent.

3. En el moment de dictar sentència condemnatòria i, en absència d’aquesta sentència, en els supòsits establerts en el Codi de procediment penal, el tribunal ha d’acordar el comís dels instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior que, directament o indirectament, hagin estat transferits a terceres persones per la persona encausada, processada o condemnada, o que hagin estat adquirits per terceres persones a la persona encausada, processada o condemnada, quan aquestes terceres persones hagin tingut coneixement o haguessin hagut de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar-ne el comís.

No poden ser objecte de comís els béns pertanyents a una tercera persona no responsable que els hagi adquirit de bona fe. No obstant això, es presumeix, llevat de prova en contrari, que la tercera persona tenia coneixement o havia de tenir coneixement que l’objectiu de la transferència o l’adquisició era evitar el comís quan hagin estat gratuïtes o per un preu significativament inferior al preu de mercat, o quan la tercera persona sigui una persona afí a la persona encausada, processada o condemnada, o sigui una persona jurídica sobre la qual la persona encausada, processada o condemnada, individualment o conjuntament amb persones que li són afins, exerceixi un control efectiu.

La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada.

4. En el cas que els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, del producte obtingut i dels beneficis que se n’hagin derivat i de la seva eventual transformació posterior no puguin ser localitzats, o no puguin ser repatriats de l’estranger, el tribunal pot acordar el comís del seu equivalent.

El tribunal pot no acordar el comís o acordar-lo parcialment en el cas que els instruments, el producte obtingut i els beneficis derivats o la seva eventual transformació posterior es trobin confosos amb béns i drets de provinença lícita, o si els guanys o els instruments són de comerç lícit i no tenen proporció amb la naturalesa o la gravetat de la infracció, o quan altres raons així ho aconsellin.”