Llei 29/2025, de l’11 de desembre, del contracte d’assegurança i reassegurança del Principat d’Andorra.

Si les parts es posen d’acord en qualsevol moment sobre l’import i la forma de la indemnització, l’assegurador ha de pagar la suma convinguda o efectuar les operacions necessàries per reparar o reemplaçar l’objecte assegurat, segons correspongui d’acord amb el que hagin pactat les parts.

Si les parts no s’han posat d’acord sobre l’import i la forma de la indemnització dins el termini de quaranta dies naturals des de la recepció per part de l’assegurador de la declaració del sinistre i de tenir deguda constància de les seves circumstàncies rellevants, s’apliquen les regles següents, amb el benentès que l’obtenció de la prova pericial no significa l’acceptació de la responsabilitat del sinistre per part de l’assegurador. Sobre aquesta última qüestió, quan correspongui, es resol ulteriorment en el procediment judicial corresponent:

• a) Cada part ha de designar un pèrit, i ha de constar per escrit la seva acceptació. Si una de les parts no ha fet la designació, està obligada a fer-la en els set dies hàbils següents a la data en què sigui requerida per la part que hagi designat el seu; si no ho fa, s’entén que accepta el dictamen que emeti el pèrit de l’altra part.
• b) Quan els dos pèrits arribin a un acord, s’ha de reflectir en una acta conjunta, en què s’han de fer constar les causes del sinistre, la valoració dels danys, les altres circumstàncies de fet que influeixin en la determinació de la indemnització, segons la naturalesa de l’assegurança de què es tracti, i la proposta de l’import líquid de la indemnització.
• c) Quan no hi hagi acord entre els dos pèrits, totes dos parts n’han de designar un tercer. Quan no hi hagi acord sobre la designació del tercer pèrit, qualsevol de les parts pot sol·licitar a la Secció Civil de la Batllia la designació del tercer pèrit. L’expedient s’ha d’iniciar mitjançant un escrit en el qual s’ha de fer constar el fet de la discòrdia dels pèrits designats pels interessats per valorar els danys soferts, i s’hi ha de sol·licitar el nomenament d’un tercer pèrit. A l’escrit s’han d’adjuntar la pòlissa d’assegurança i els dictàmens dels pèrits. Admesa a tràmit la sol·licitud, s’ha de convocar una compareixença, en què s’ha d’instar els interessats que es posin d’acord en el nomenament d’un altre pèrit i, si no hi ha acord, la Batllia l’ha de nomenar. Un cop hagi acceptat el càrrec, el nomenat ha d’emetre el dictamen en el termini de trenta dies naturals o els que acordin les parts si no fos suficient per dur a terme la tasca encomanada.
• d) Els dictàmens dels pèrits s’han de notificar a les parts de manera immediata i en forma fefaent i són vinculants per a les parts esmentades, només respecte de les circumstàncies fàctiques del sinistre, el dictamen unànime dels pèrits o el dictamen en què concordin la majoria d’ells. Tanmateix, les parts poden impugnar-los davant la Secció Civil de la Batllia dins el termini de seixanta dies naturals en el cas de l’assegurador i de cent vint dies naturals en el de l’assegurat, computats tots dos des de la data en què s’hagin notificat. És aplicable el procediment abreujat establert en el títol IV del llibre segon del Codi de procediment civil.
• e) Cada part ha de satisfer els honoraris del seu pèrit. Els del pèrit tercer i altres despeses que ocasioni la taxació pericial són a càrrec de l’assegurat i de l’assegurador a parts iguals. Si qualsevol de les parts ha fet necessari el peritatge perquè ha mantingut una valoració del dany manifestament desproporcionada, aquesta part és l’única responsable de les despeses esmentades.

Si les parts, a banda de no posar-se d’acord sobre l’import i la forma de la indemnització, tenen discrepàncies sobre les qüestions de dret plantejades pel sinistre, no tenen el deure d’utilitzar el procediment establert a l’apartat 2 precedent i poden exercir les accions que considerin adients en defensa dels seus drets.