“Disposició transitòria segona
Primer. Els obligats tributaris de l’impost general indirecte poden deduir l’impost de mercaderies indirecte (IMI) i l’impost indirecte sobre les activitats comercials (IAC) suportats sempre que les existències reuneixin els requisits següents:
I. Que s’hagin adquirit o importat amb posterioritat al 31 de desembre del 2009.
II. Que no hagin estat objecte de lliurament amb anterioritat a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.
III. Que estiguin en el mateix estat en què s’han importat, sense perjudici de les manipulacions usuals destinades a garantir-ne la conservació, a millorar-ne la presentació o la qualitat mercantil o a preparar-ne la distribució o la revenda.
Segon. Aquesta deducció queda condicionada a la presentació davant del ministeri encarregat de les finances, dins del termini de dos mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, de la informació següent:
- a) Inventari de les existències, que ha d’incloure:
- La descripció del bé.
- El seu valor d’adquisició.
- La data d’adquisició.
- El proveïdor i el número de factura.
- Document acreditatiu del Dipòsit de Comptes del Registre de Societats dels estats financers corresponents als exercicis 2010 i 2011.
En el cas d’importadors de béns, a més de la informació anterior:
-
Import de l’IMI o l’IMI i l’IAC satisfets.
-
Data i número del DUA de la importació.
- b) Els empresaris, diferents de les societats anònimes o de responsabilitat limitada, que tinguin una xifra anual total d’ingressos inferior a 150.000 euros, i que d’acord amb la disposició addicional del text refós de la Llei 30/2007, del 20 de desembre, de la comptabilitat dels empresaris, hagin presentat un document de declaració justificatiu sobre la seva xifra anual total d’ingressos, i per tant hagin quedat exclosos de l’obligació de dipositar els comptes, han d’adjuntar una còpia dels comptes anuals dels exercicis 2010 i 2011, si han tingut activitat en aquests exercicis, per poder obtenir la deducció prevista en aquest article.
Els empresaris, tant persones jurídiques com persones físiques, que hagin iniciat les seves activitats durant l’exercici 2012, també tenen dret a acollir-se a la deducció prevista en aquest article.
Tercer. En el cas d’importadors de béns i per a les existències importades, els obligats tributaris tenen un crèdit fiscal per un import equivalent a l’impost suportat, fins a un límit màxim del 4,5% sobre la base de tributació.
Quart. En el cas de les existències adquirides en el mercat interior, els obligats tributaris obtenen un crèdit fiscal corresponent a l’import resultant de multiplicar el percentatge de l’impost suportat pel bé importat pel 80% del valor d’adquisició dels béns relacionats, fins a un límit màxim del 4,5%.
Cinquè. El crèdit fiscal provinent de l’aplicació del que disposa aquesta disposició transitòria no és reemborsable però té caràcter de deduïble en la liquidació prevista a l’apartat primer de l’article 78. El crèdit esmentat té un termini de deducció que finalitza el 31 de desembre del 2014.
Sisè. Els inventaris previstos en aquesta disposició tenen la consideració d’autoliquidació, i en conseqüència, hi són aplicables els preceptes del capítol tretzè de la Llei de l’impost.
Setè. Reglamentàriament s’han d’establir els procediments i els models de sol·licitud del crèdit fiscal a què es refereix aquesta disposició transitòria.”