Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 14 de juliol del 2022 ha aprovat la següent:

Llei 27/2022, del 14 de juliol, de creació del sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència

El desenvolupament de les societats es fonamenta en bona part en l’educació i la formació dels seus ciutadans en les seves diferents manifestacions. L’educació contribueix a la transmissió de coneixements, de valors, de tradicions i de cultura amb la intenció de fer evolucionar i transformar les societats impactant sobre cada individu, així com sobre el conjunt de la ciutadania.

L’educació es considera, doncs, un dels eixos clau de qualsevol Estat. En el cas particular d’Andorra, concretament en l’article 20 de la Constitució, es reconeix el dret a l’educació de tots els ciutadans, la qual els ha d’orientar envers el desenvolupament ple de la personalitat i la dignitat, amb el degut respecte a la llibertat i als drets fonamentals.

L’educació és, per tant, alguna cosa més que el procés pel qual la societat transmet, de manera deliberada, organitzada i sistemàtica, els coneixements acumulats, les competències i els valors propis a les noves generacions.

També és educació la que dispensa la família i la que s’obté de les experiències personals en àmbits diversos i, per tant, té lloc al llarg de la vida i impacta en general a tot ciutadà. Aquest concepte de formació al llarg de la vida, també anomenat formació permanent, implica la concepció d’un nou univers educatiu més enllà dels circuits acadèmics proposats per l’escola o la universitat, i configura múltiples itineraris formatius oberts que prevegin les diferents oportunitats que aporta la formació formal, la informal i la no formal.

La Recomanació de la UNESCO sobre l’aprenentatge i l’educació dels adults (2015) emfatitza el concepte d’aprenentatge al llarg de la vida amb l’objectiu de garantir que tota persona adulta pugui participar en la societat i en el món del treball. Aquesta recomanació s’articula a l’entorn de tres àmbits, que són l’alfabetització i el desenvolupament d’habilitats bàsiques, la formació continuada i el desenvolupament professional i la participació activa en una àmplia gamma de temàtiques socials.

En aquesta lògica, inclusiva i universal, s’emmarquen els mecanismes i les polítiques de validació de l’experiència i de reconeixement de competències, impulsades també per organismes supranacionals com l’OCDE, la UNESCO, l’Organització Internacional del Treball o la Comissió Europea i que, més enllà de l’educació formal, posen en relleu la importància dels dispositius d’aprenentatge no formal i informal. Aquests dispositius amplien el dret a l’educació i representen una nova via per concretar noves polítiques igualitàries, no excloents davant les qualificacions i davant l’ocupació. Així mateix, donada la contínua expansió del coneixement i les freqüents innovacions tecnològiques, així com els nivells d’exigència professional, cada vegada més elevats, es fan necessaris sistemes de formació permanent orientats al creixement del capital humà, un concepte definit com el coneixement que els individus adquireixen durant la seva vida i la utilització d’aquest coneixement per produir béns, serveis, idees o per construir més coneixement.

Cal dir, però, que des de l’any 2007, amb l’aprovació del Decret de modificació del Decret de creació del diploma d’ensenyament professional, s’amplien les vies d’obtenció del diploma establint un sistema de reconeixement i validació dels aprenentatges adquirits per l’experiència professional (d’ara endavant, “REVEP”) en complement de la via d’obtenció del diploma per als candidats presencials o per als candidats lliures. L’any 2012 es publica el Decret de creació del diploma de batxillerat professional, que estableix com a vies d’obtenció del diploma la via del REVEP, la via dels candidats lliures i la via dels aprenents del centre de formació professional. El capítol tres d’aquest mateix Decret defineix el procés de reconeixement i la validació de l’experiència professional com la via d’obtenció del diploma de batxillerat professional que valida les competències d’una persona adquirides durant l’experiència professional en l’àmbit del diploma al qual aspira. Les competències professionals que s’han de validar es recullen en el programa de formació de cada titulació, que es publica en el decret de creació i de regulació de cada diploma.

Passats uns anys de l’aplicació del REVEP com a via d’obtenció dels títols de batxillerat professional i el diploma d’ensenyament professional, s’obre una nova reflexió que ens condueix a valorar la possibilitat de crear un sistema més ampli que no es limiti a l’ensenyament professional, sinó que faci referència al conjunt de qualificacions oficials.

L’objecte d’aquesta Llei és, doncs, la creació del sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència (d’ara endavant, “VAE”) com una via d’obtenció de les qualificacions oficials tenint en compte els coneixements, les habilitats i les competències que una persona ha adquirit i desenvolupat al llarg de la seva vida en contextos formals, informals i no formals.

El model definit en aquesta Llei de validació de l’experiència es fonamenta en mesures de transparència i garantia de qualitat que es basen en un Marc andorrà de qualificacions ordenat, fiable, alineat amb les exigències de l’àmbit acadèmic i professional, així com amb els estàndards de qualificació internacionals. Aquest model pretén donar oportunitats a la ciutadania aportant valor als aprenentatges adquirits en contextos diversos, ja siguin formals, no formals o informals, i donar l’oportunitat als ciutadans de seguir formant-se al llarg de la vida i, en definitiva, ampliar el capital humà de la nostra societat.

La Llei de creació del sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència s’estructura en setze articles, una

Els articles 1 i 2 d’aquesta Llei estableixen que el procés de VAE s’aplica a les qualificacions que formen part del Repertori nacional de qualificacions i que poden acreditar una qualificació de forma parcial o completa. Igualment, es recorda que la qualificació obtinguda per la via de la VAE dona els mateixos drets i deures que la mateixa qualificació obtinguda per la via de l’educació formal.

L’article 4 proposa definicions dels conceptes clau d’aquesta Llei per fer més comprensible la proposta.

L’article 5 especifica els requisits d’accés a la VAE i exigeix un mínim de tres anys d’experiència professional en l’àmbit de la qualificació que es pretén obtenir.

Els articles 6 a 12 de la Llei fan referència a les tres fases del procés de validació dels aprenentatges basats en l’experiència, que són la fase d’orientació, la fase d’acompanyament i la fase d’avaluació. Per a cadascuna d’aquestes fases es fa referència a les entitats encarregades d’atendre els candidats i de desenvolupar les tasques pròpies de cada fase. L’article 7 estableix que el Govern posa a disposició dels ciutadans els serveis necessaris per a la fase d’orientació. En canvi, en la fase d’acompanyament són les entitats certificadores les que han de guiar els candidats. Finalment, els articles 10, 11 i 12 fan referència a la fase d’avaluació i acreditació del procés de validació, al jurat qualificador i a l’emissió del títol. En aquesta fase, el ministeri encarregat de l’educació s’ocupa de les convocatòries i gestiona les resolucions del tribunal qualificador.

Els darrers articles de la Llei estableixen la taxa de drets d’avaluació per la VAE i la quota tributària corresponent, que s’haurà de fer efectiva en el moment de formalitzar la sol·licitud de la fase d’avaluació de la VAE.

Finalment, la disposició addicional estableix que els procediments s’han de dotar de sistemes de gestió de la qualitat per a la seva millora continua, mentre que la

Les disposicions finals primera i segona introdueixen modificacions puntuals a la Llei 20/2021, del 15 de juliol, de creació del Marc andorrà de qualificacions i a la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, respectivament.

La disposició final tercera encomana al Govern el desplegament reglamentari de la norma i atorga a les universitats un termini màxim de dos anys per dictar les normes reglamentàries necessàries per desenvolupar els procediments VAE de les seves qualificacions.

La

La disposició final cinquena encomana al Govern l’elaboració dels projectes de llei de textos consolidats de les Lleis anteriorment referides i la disposició final sisena i última estableix la data d’entrada en vigor de la Llei.

L’objecte d’aquesta Llei és definir el sistema de validació dels aprenentatges basats en l’experiència (d’ara endavant, “VAE”) com a mecanisme d’obtenció de tots o una part dels referents d’una qualificació.

La qualificació obtinguda per la via de la VAE dona els mateixos drets i deures que la mateixa qualificació obtinguda per la via de l’educació formal.

L’àmbit d’aplicació és el conjunt de qualificacions incloses en el Repertori nacional de qualificacions que incorporen la VAE com una via d’obtenció.

La validació dels aprenentatges basats en l’experiència pot prendre en consideració els aprenentatges adquirits en diversos contextos, ja siguin formals, no formals i informals.

[Derogat]

[Derogat]

El procés de validació dels aprenentatges basats en l’experiència s’efectua en tres fases: l’orientació, l’acompanyament i l’avaluació.

Els elements constitutius de les tres fases del procés de VAE, les funcions de les entitats certificadores, el procediment per a l’acreditació, la composició i les funcions del jurat qualificador s’han de fixar per via reglamentària.

[Derogat]

[Derogat]

1. Les entitats certificadores informen els candidats dels requisits per obtenir la qualificació sol·licitada i posen a la seva disposició un servei d’acompanyament orientat a obtenir-la per la via de la VAE.
2. Les entitats certificadores acrediten els resultats d’una qualificació que forma part del Repertori nacional de qualificacions.
3. El Govern ha d’elaborar una llista d’entitats certificadores que participin del procés de la validació dels aprenentatges basats en l’experiència.

1. La darrera fase del procés de VAE consisteix a avaluar els aprenentatges que el candidat presenta en el seu expedient amb la finalitat d’acreditar parcialment o totalment la qualificació sol·licitada pel candidat. Els criteris d’avaluació per obtenir la qualificació sol·licitada s’estableixen a partir dels aprenentatges esperats publicats en el Repertori nacional de qualificacions i han de ser públics.
2. Per als ensenyaments no universitaris, el ministeri encarregat de l’educació organitza una fase d’avaluació dels aprenentatges basats en l’experiència com a mínim una vegada l’any. Per als ensenyaments universitaris, les entitats d’ensenyament superior han d’oferir l’avaluació dels aprenentatges d’acord amb la seva reglamentació interna que ha de ser pública.
3. L’avaluació i l’acreditació de les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o dels aprenentatges obtinguts per les vies formals, no formals o informals té com a referent el Repertori nacional de qualificacions i es desenvolupa seguint en tot cas criteris que garanteixin la fiabilitat, l’objectivitat i rigor tècnic de l’avaluació.
4. El Govern, prèvia consulta a la Comissió Nacional de Qualificacions, ha de fixar els requisits i els procediments per a l’avaluació i l’acreditació de les competències, així com els efectes d’aquestes, segons l’establert en la normativa vigent.

El jurat qualificador és l’òrgan responsable d’avaluar el candidat i d’acreditar totalment o parcialment els resultats obtinguts en relació amb els aprenentatges esperats definits per a la qualificació sol·licitada.

Per als ensenyaments no universitaris, el jurat qualificador ha d’incloure, entre altres membres, un representant del ministeri encarregat de l’educació que n’assumeix la presidència així com un representant del ministeri encarregat de l’ensenyament superior, un representant del ministeri encarregat de l’ocupació i del treball, i un representant del Centre de Formació Professional d’Andorra, en funció de la qualificació avaluada.

El jurat qualificador també ha d’incloure un docent de l’àmbit de la qualificació que, sempre que sigui possible, pertanyi a l’entitat certificadora i que no hagi participat en el procés d’acompanyament de l’expedient i una persona qualificada en la professió o en l’àmbit de la qualificació.

Per als ensenyaments universitaris, les entitats d’ensenyament superior han de definir la composició del jurat qualificador en la seva reglamentació interna que ha de ser pública.

La resolució que emet el jurat de la VAE ha d’indicar el nom de la qualificació que l’entitat certificadora expedeix i la resolució de validació total o parcial i, en cas de validació parcial, s’hi han d’especificar les parts validades.

La resolució de validació total emesa pel jurat dona dret al candidat a l’obtenció de la qualificació sol·licitada.

1. Es crea la taxa de drets d’avaluació per la VAE.
2. La taxa de drets d’avaluació per la VAE grava l’exercici del dret a obtenir l’avaluació dels aprenentatges que el candidat presenta en el seu expedient amb la finalitat d’obtenir parcialment o totalment la qualificació sol·licitada.
3. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa l’acció de presentar la sol·licitud de la fase d’avaluació de la VAE susceptible d’obtenir parcialment o totalment la qualificació sol·licitada.

La persona obligada al pagament de la taxa és la persona física que sol·licita la validació dels aprenentatges basats en l’experiència per obtenir una qualificació.

1. La quota tributària de la taxa de drets d’avaluació per la VAE és un import fix de 339,25 euros.
2. En cas que la persona avaluada obtingui una validació parcial i sol·liciti novament una avaluació, la quota tributària de la taxa de drets d’avaluació complementària és un import fix de 203,55 euros.
3. La Llei del pressupost general pot actualitzar o adequar l’import de la taxa regulada en aquesta Llei.

1. La taxa es merita en el moment de formalitzar la sol·licitud de la fase d’avaluació de la VAE al Servei de Tràmits del Govern.
2. El pagament de la taxa s’ha de fer efectiu en el moment de formalitzar la sol·licitud de la fase d’avaluació de la VAE al Servei de Tràmits del Govern, que lliura la liquidació corresponent.

Disposició addicional

1. El procediment d’avaluació i acreditació de la competència professional s’ha de dotar de sistemes de gestió de la qualitat.
2. El sistema de gestió de la qualitat ha d’assegurar que s’aconsegueixin els objectius d’aquesta Llei. A aquest efecte, ha de preveure l’avaluació de tots els aspectes que incideixen en el procediment i comptar amb la participació de les diferents persones i serveis que hi hagin intervingut.
3. El procés d’avaluació i acreditació de la competència s’ha de verificar a través d’avaluacions i auditories que puguin contribuir a un procés de millora contínua.

Disposició transitòria primera

Els candidats que, a l’entrada en vigor d’aquesta Llei, tenen iniciat un procés de reconeixement i validació dels aprenentatges adquirits per l’experiència professional (REVEP) per obtenir les qualificacions del sector de la formació professional tenen dos anys per finalitzar el seu procés de conformitat amb la reglamentació vigent en el moment d’inscriure’s. Passat aquest termini els candidats podran seguir el procés adaptat a aquesta norma.

El procés de REVEP actualment vigent com a via per obtenir les qualificacions del sector de la formació professional té un termini de dos anys per adaptar-se a aquesta norma, a partir de la publicació d’aquesta Llei en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

[Derogat]

[Derogat]

1. El Govern ha de desenvolupar, en el termini màxim de dos anys, les disposicions reglamentàries previstes en aquesta Llei.
2. Les universitats han de desenvolupar, en el termini màxim de dos anys, els reglaments per als procediments VAE de les seves qualificacions.

Disposició final quarta

El Govern ha de presentar, cada tres anys, al Consell General un informe d’avaluació del sistema de la validació dels aprenentatges basats en l’experiència que permeti comprovar la qualitat, l’eficàcia i l’impacte del procediment.

S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de sis mesos des de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra presenti al Consell General els projectes de consolidació de la Llei 20/2021, del 15 de juliol, de creació del Marc andorrà de qualificacions i la Llei 37/2018, del 20 de desembre, de l’esport del Principat d’Andorra, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi han produït.

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 14 de juliol del 2022

Roser Suñé PascuetSíndica General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Joan Enric Vives Sicília President de la República Francesa Bisbe d’Urgell Copríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra