B
BOPA·CHAT
Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil (Text refós sense caràcter oficial)
46 ter1 versions

Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil (Text refós sense caràcter oficial)

How this article evolved across every version of the law.

v1AmendmentJul 28, 1999

Deroga art. 19, 11, 10

, dins el capítol primer del títol III de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 46 ter 1. Les vistes, les audiències, les compareixences i els judicis orals s’han d’enregistrar en suports que siguin aptes per ser reproduïts per les parts i els batlles i tribunals. Els arxius informàtics o documents electrònics que contenen els enregistraments s’han d’unir i formen part de l’expedient relatiu al procés judicial de què es tracti. 2. El secretari judicial garanteix l’autenticitat i la integritat de l’enregistrament i del document electrònic que se’n derivi, mitjançant la signatura electrònica reconeguda o qualsevol altre sistema de seguretat que, d’acord amb la Llei, garanteixi l’autenticitat de l’enregistrament i el seu valor com a acta de la vista, l’audiència, la compareixença o el judici oral que s’ha celebrat. 3. Sense perjudici de l’enregistrament de la vista, l’audiència, la compareixença o el judici oral que se celebri, el secretari judicial n’ha d’estendre una acta succinta en què es consigni, com a mínim, el número del procés; la classe de procediment; el lloc i la data en què se celebra l’actuació; la durada de l’actuació, les persones que hi assisteixen; les proves o diligències que es proposen, i si aquestes proves o diligències han estat admeses o no; l’ordre en què es practiquen les proves o diligències; les resolucions que adopta el batlle o el tribunal, i les altres circumstàncies i incidències que es produeixin i que sigui rellevant de fer constar. L’acta s’uneix a l’expedient relatiu al procés judicial de què es tracti i complementa el document electrònic en què es conté l’enregistrament. 4. En cas que no es pugui enregistrar la vista, l’audiència, la compareixença o el judici oral per qualsevol motiu, el secretari judicial n’ha d’estendre una acta completa que contingui tot el que s’hi ha esdevingut.” 11. Es modifica l’article 49 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 32 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 49 1. El Tribunal de Batlles, quan actua col·legiadament, està format per tres batlles. Els debats són secrets i les decisions s’adopten per majoria. La redacció de la sentència pertany al batlle ponent. 2. En matèria civil, tots els processos són resolts per un sol batlle, amb independència del procediment d’acord amb el qual s’hagin de substanciar i que estableixin les lleis aplicables. 3. En matèria administrativa, els processos relatius al contenciós de la seguretat social són resolts per un sol batlle. Tots els altres processos són resolts pel Tribunal de Batlles. 4. En matèria de menors, els processos són resolts per un sol batlle amb independència del procediment d’acord amb el qual s’hagin de substanciar i que estableixin les lleis aplicables.” 12. Es modifica l’article 50 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 33 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 50 1. El president del Tribunal de Batlles, com a responsable de l’organització i el funcionament de la Batllia d’Andorra, adopta les mesures oportunes a aquest efecte, i també per assegurar la continuïtat de les seves tasques. També assumeix la representació de la Batllia davant les institucions. 2. La Batllia queda estructurada en la Secció Civil General, la Secció Civil Especialitzada, la Secció Administrativa, la Secció de Menors, la Secció d’Instrucció General i la Secció d’Instrucció Especialitzada. 3. La Secció Civil General és competent per conèixer els processos civils que se segueixen pels procediments ordinari, abreujat i d’exequàtur, o per als quals les lleis no estableixin que s’ha de seguir per un procediment determinat. La Secció Civil Especialitzada és competent per conèixer els processos civils que se segueixen pels procediments especials d’acord amb les lleis aplicables. Les seccions civils també són competents per conèixer els processos que se segueixen pel procediment de jurisdicció voluntària. 4. La Secció Administrativa és competent per conèixer els processos atribuïts a la jurisdicció administrativa i fiscal d’acord amb les lleis aplicables, i els processos concursals. 5. La Secció de Menors és competent per conèixer els processos atribuïts a la jurisdicció de menors d’acord amb les lleis aplicables. 6. La Secció d’Instrucció Especialitzada és competent per conèixer les infraccions penals: a) Relatives a la genètica i la reproducció humanes. b) Contra la llibertat de moviments de les persones. c) Relatives a la prostitució. d) Contra l’ordre socioeconòmic, a excepció del delicte d’ús fraudulent de targeta de crèdit i dels delictes contra la seguretat social. e) Contra la seguretat col·lectiva, a excepció dels delictes de tinença i port il·legal d’armes i contra la seguretat del trànsit. f) Relatives al tràfic il·legal de drogues tòxiques que tinguin assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos. g) Contra la Constitució. h) Contra l’ordre públic. i) Contra la pau i la independència del Principat. j) Contra la funció pública, a excepció dels delictes de celebració de matrimoni il·legal i d’atemptats contra els funcionaris i usurpació de funcions públiques. k) Relatives al blanqueig de diners o valors. l) Relatives a la falsedat de moneda i efectes timbrats. m) Contra la comunitat internacional. n) Comeses en forma de criminalitat organitzada. La mateixa secció és competent pel que fa a la cooperació judicial internacional resultant de les infraccions referides anteriorment. La Secció d’Instrucció General és competent per conèixer la resta d’infraccions penals. Les seccions d’Instrucció són competents, d’acord amb el que estableix aquest apartat i les lleis aplicables restants, per jutjar pel procediment de l’ordenança penal les contravencions penals, els delictes menors i els delictes majors, i per executar les ordenances penals que hagin dictat. 7. En iniciar-se l’any judicial el president del Tribunal de Batlles estableix, d’acord amb els nomenaments respectius acordats pel Consell Superior de la Justícia, l’adscripció principal i subsidiària dels batlles a cadascuna de les seccions a què fa referència l’apartat 2 d’aquest article, i també decideix pel que fa a les funcions de batlle suplent o de reforç, en els termes que preveu l’apartat 8 d’aquest article. El president adopta les decisions en aquest àmbit després d’haver escoltat els altres batlles, amb la finalitat d’assegurar una durada suficient de les funcions confiades a aquests darrers i d’afavorir una distribució justa de les tasques. 8. El Consell Superior de la Justícia pot crear places a la Batllia per suplir provisionalment les baixes de batlles que es produeixin i per reforçar les oficines judicials que ho requereixin. Les places de suplència i reforç tenen la mateixa consideració que les altres places de la Batllia. 9. El Consell Superior de la Justícia pot nomenar batlles substituts per cobrir provisionalment places vacants, en els termes que estableix l’article 66 quater.” 13. Es modifica l’apartat 2 de l’article 52 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 35 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 52 […] 2. Igualment, resol de forma unipersonal les apel·lacions contra les resolucions dels batlles dictades en fase d’instrucció i susceptibles de recurs. […].” 14. Es modifica l’apartat 2 de l’article 56 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 39 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 56 […] 2. És competent per jutjar tots els recursos interposats contra les resolucions judicials adoptades en primera instància per la Batllia en matèria civil i administrativa amb els límits fixats per les lleis, i en matèria penal pel Tribunal de Corts, i també per resoldre els recursos formulats contra les resolucions dictades pels batlles d’instrucció en fase d’execució de les ordenances penals. Té també competència per examinar d’acord amb les lleis de procediment els recursos de revisió interposats contra les seves pròpies resolucions, i per resoldre els judicis de revisió en els casos que estableix l’article 19 bis.” 15. Es modifica l’apartat 2 de l’article 58 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual fou modificat al seu torn per l’article 41 de la Llei 28/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, i que queda redactat com segueix: “Article 58 […] 2. Cadascuna de les sales, en reunir-se, està formada per tres magistrats, sense perjudici de la possibilitat que els magistrats estiguin adscrits a dos o tres sales. El president del Tribunal Superior és alhora president d’una de les tres sales. Els presidents de les altres dos sales són nomenats pel Consell Superior de la Justícia en els termes que estableix l’article 33.3. […].” 16. Es modifica l’article 59 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 59 1. Els secretaris judicials exerceixen la fe pública judicial i assisteixen els batlles i els tribunals en l’exercici de les funcions que tenen atribuïdes, d’acord amb aquesta Llei i les altres lleis aplicables. També exerceixen les altres funcions que els atribueixen les lleis aplicables. 2. Durant la tramitació dels processos, les actuacions dels secretaris judicials es fan per mitjà d’actes, testimonis, diligències o certificacions de les actuacions judicials que no siguin secretes o reservades, i que es lliuren a les parts interessades. També poden dictar interlocutòries i acords en les matèries que són de la seva competència, d’acord amb les lleis aplicables. 3. Els secretaris judicials dirigeixen l’execució dels actes processals de comunicació. Tenen la responsabilitat de custodiar, dipositar i fer arxivar la documentació, i de conservar els béns, objectes, instruments i proves dels expedients judicials. També vetllen perquè els diners i valors dipositats o consignats s’ingressin de forma immediata a l’Institut Nacional Andorrà de Finances.” 17. Es modifica l’article 60 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 60 1. Els secretaris judicials són el cap del personal de la Batllia o el tribunal al qual estan adscrits, sense perjudici de la direcció superior dels batlles, magistrats i presidents. 2. Els secretaris judicials estan subjectes a les mateixes incompatibilitats, incapacitats i prohibicions que aquesta Llei i les altres lleis aplicables estableixen per als batlles i els magistrats.” 18. Es modifica l’article 61 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 61 1. El poder en virtut del qual les parts atorguen la defensa o la representació en el procés a l’advocat o el procurador ha d’haver estat autoritzat per un notari o conferit en virtut de la compareixença davant el secretari judicial, llevat que aquesta Llei o les altres lleis aplicables estableixin altrament.” 19. Es modifica l’article 70 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 70 No poden formar sala conjuntament els batlles o magistrats que tinguin una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs.” 20. Es modifica l’article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 73 Els batlles i els magistrats s’han d’abstenir d’exercir les funcions que tenen encomanades i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents: a) Tenir una relació de matrimoni o una situació de convivència anàloga, o un parentiu en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats, els seus procuradors o els representants del Ministeri Fiscal. b) Ser qualsevol de les parts del procés de què es tracti una societat mercantil en què el batlle o el magistrat, el seu cònjuge, la persona amb qui mantingui una situació de convivència anàloga o un parent en línia recta, o en línia col·lateral per consanguinitat o adopció fins al quart grau inclòs o per afinitat fins al segon grau inclòs, tingui una participació superior al 20% del capital social, tingui la condició d’administrador únic, conjunt, mancomunat o solidari, o participi en l’òrgan d’administració i en disposi de més del 20% dels drets de vot. c) Ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, en els darrers tres anys. d) Tenir o haver tingut una relació de dependència o jeràrquica, societària o d’interessos amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, en els darrers tres anys. e) Tenir processos pendents amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors. f) Ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l’acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca manifesta de fonamentació. g) Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un altre procés semblant. h) Tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors. i) Haver instruït o resolt el procés de què es tracti amb anterioritat en un tribunal o una secció diferents.” 21. Es modifica l’article 74 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat en els termes següents: “1. En els processos civils, administratius i de menors, poden recusar els batlles i magistrats les parts, els seus advocats i, si escau, el Ministeri Fiscal. 2. En els processos penals, poden recusar els batlles i els magistrats el Ministeri Fiscal, l’encausat, el processat, l’actor civil o l’acusador particular, el responsable civil i els seus advocats. 3. La recusació es pot plantejar des del moment en què el coneixement del procés s’atribueix al batlle a qui correspon per torn o des del moment en què es designa el batlle o el magistrat ponent del tribunal corresponent. 4. No obstant el que estableix l’apartat anterior, la recusació s’ha de plantejar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en què es fonamenta, i en cas contrari no s’admet a tràmit. Contra aquesta decisió no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que la recusació es pugui plantejar per mitjà dels altres recursos i remeis jurisdiccionals a l’abast de la part interessada. 5. Contra la decisió de no acceptar la recusació plantejada es pot interposar un recurs al Tribunal Superior. En cas que no s’hagi acceptat la recusació d’un magistrat del Tribunal Superior, el recurs el resol una secció de tres membres del mateix Tribunal de la qual no pot formar part el magistrat recusat. 6. Durant la tramitació del procediment de recusació, el batlle o el magistrat recusat no han de conèixer ni resoldre sobre el procés, sense perjudici que puguin ser substituïts d’acord amb el que estableixen les lleis aplicables.” 22. Es modifica l’article 75 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, el qual queda redactat com segueix: “Article 75 1. L’obligació d’abstenció dels batlles i magistrats esdevé exigible a partir dels mateixos moments a què fa referència l’apartat 3 de l’article anterior. 2. El president del tribunal del qual forma part el batlle o el magistrat que ha decidit abstenir-se ha de ser informat de les motivacions de l’abstenció esmentada. En cas que s’abstingui el president d’un dels tribunals, n’ha d’informar el batlle o el magistrat adscrit al tribunal de què es tracti amb més antiguitat en el càrrec.” 23. Es modifica l’article 79 de la Llei qualificada de la Justícia, del 3 de setembre de 1993, que queda redactat de la manera següent: “Article 79 1. Els batlles i els magistrats estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada dels actes comesos en l’exercici del càrrec. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal que pugui correspondre als batlles i magistrats pels mateixos fets. 2. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, el Consell Superior de la Justícia ho ha de posar en coneixement de l’òrgan jurisdiccional competent i suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat, i se’n suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per al Consell Superior de la Justícia, sense perjudici de la qualificació jurídica diferent que es pugui fer d’aquests fets.” 24. S’afegeix un nou