Llei 24/2018, del 18 d’octubre, del Codi de procediment civil (Text refós sense caràcter oficial)

, apartat 1.” 8. Es modifica l’article 30 de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 30 1. El procediment disciplinari contra un membre del Ministeri Fiscal l’inicia el Consell Superior de la Justícia, com a òrgan disciplinari, mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador. El Consell Superior de la Justícia designa un instructor entre els seus membres. 2. L’instructor ha d’abstenir-se en els supòsits en què ho estableixi la normativa aplicable i, en cas que no ho faci, pot ser recusat: a) Si concorre algun motiu d’incompatibilitat i, en concret, algun dels supòsits previstos al Codi de l’Administració, l’instructor ho ha de comunicar al Consell Superior de la Justícia, en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de l’endemà del dia en què se l’assabenti de la designació. Dins dels set dies naturals següents, el Consell Superior de la Justícia, amb l’abstenció de l’instructor de l’expedient disciplinari, resol motivadament, i aquesta resolució no és susceptible de recurs. b) En cas que es recusi l’instructor, també resol motivadament el Consell Superior de la Justícia, amb l’abstenció de l’instructor de l’expedient disciplinari, en el mateix termini assenyalat a la lletra a anterior. Aquesta resolució no és susceptible de recurs, sense perjudici que es pugui al·legar aquest extrem en virtut del recurs que es formuli contra la resolució disciplinària. 3. La resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari i es designa l’instructor s’ha de notificar per escrit al membre del Ministeri Fiscal expedientat.” 9. S’afegeix un nou article 30 bis, dins el capítol V de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 30 bis 1. L’instructor designat pel Consell Superior de la Justícia ha d’instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de trenta dies hàbils des del dia en què es notifiqui al membre del Ministeri Fiscal expedientat la resolució assenyalada a l’article 30.3, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure els fets imputats, amb expressió de les faltes presumptament comeses i de les sancions que siguin aplicables. 2. El plec de càrrecs s’ha de notificar per escrit al membre del Ministeri Fiscal expedientat, el qual disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si escau, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa. 3. Contestat el plec de càrrecs o transcorregut el termini sense fer-ho, l’instructor pot practicar les proves sol·licitades que consideri oportunes i ha de denegar motivadament les que consideri que no ho són, i també pot practicar d’ofici les altres proves que consideri necessàries i siguin admissibles en dret, en el termini de trenta dies hàbils. Posteriorment, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al membre del Ministeri Fiscal expedientat, per tal que en el termini de deu dies hàbils formuli les conclusions que estimi convenients. A més, ha de donar vista de l’expedient disciplinari al magistrat que nomeni a aquest efecte el president del Tribunal Superior de Justícia i, en cas que l’expedient se segueixi contra un fiscal adjunt, també al fiscal general, per tal que emetin un informe sobre els fets presumptament comesos i el plec de càrrecs en el mateix termini de deu dies hàbils. Transcorregut aquest termini, l’instructor ha d’elevar l’expedient disciplinari al Consell Superior de Justícia en el termini màxim de cinc dies hàbils. 4. Totes les persones i les entitats públiques i privades estan obligades, amb les limitacions que estableixen les lleis, a facilitar a l’instructor la informació necessària per al bon fi de la instrucció de l’expedient.” 10. S’afegeix un nou article 30 ter, dins el capítol V de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 30 ter 1. La competència per dictar la resolució disciplinària i, si escau, imposar les sancions oportunes, o per arxivar l’expedient disciplinari contra el membre del Ministeri Fiscal expedientat, correspon al Consell Superior de la Justícia, com a òrgan disciplinari, amb l’abstenció de l’instructor de l’expedient disciplinari. 2. El Consell Superior de la Justícia ha de dictar la resolució disciplinària en el termini màxim de quinze dies hàbils per a les faltes lleus; de trenta dies hàbils per a les faltes greus, i de quaranta-cinc dies hàbils per a les faltes molt greus, a comptar del dia en què l’instructor li elevi l’expedient disciplinari. 3. Dins els terminis establerts a l’apartat anterior, el president o, en cas que s’hagi hagut d’abstenir o hagi estat recusat, el vicepresident del Consell Superior de la Justícia, assenyala el lloc, el dia i l’hora en què s’ha de celebrar la vista oral, a la qual cita els membres del Consell Superior, a excepció de l’instructor de l’expedient disciplinari. També cita el membre del Ministeri Fiscal expedientat. El president o, si escau, el vicepresident, que dirigeix i modera la vista oral, atorga la paraula al batlle o al magistrat expedientat en primer lloc, i, tot seguit, al representant del Ministeri Fiscal. També pot atorgar torns addicionals de paraula. Durant la vista oral no es poden al·legar fets que no ho hagin estat durant la fase d’instrucció. El membre del Ministeri Fiscal expedientat pot renunciar a la celebració de la vista oral en virtut de les conclusions a què fa referència l’article 30 bis, apartat 3. 4. La resolució disciplinària ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les faltes comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria dels membres del Consell Superior de la Justícia, excepte el de l’instructor designat. 5. Les sancions d’amonestació escrita arran de la comissió de faltes lleus poden ser imposades pel Consell Superior de la Justícia sense que calgui nomenar un instructor ni realitzar cap altre tràmit que el d’al·legacions escrites del membre del Ministeri Fiscal expedientat, en el termini màxim de trenta dies hàbils a comptar del dia en què es notifiqui la resolució mitjançant la qual s’incoa l’expedient disciplinari. 6. En els altres casos, si així ho sol·licita per escrit i de forma expressa el membre del Ministeri Fiscal expedientat, i alhora es mostra conforme amb els fets imputats, la falta comesa i la sanció aplicable, es pot prescindir de la instrucció de l’expedient i dictar la resolució disciplinària que correspongui per part del Consell Superior de la Justícia.” 11. S’afegeix un nou article 30 quater, dins el capítol V de la Llei del Ministeri Fiscal, del 12 de desembre de 1996, el qual queda redactat com segueix: “Article 30 quater 1. Quan acordi la incoació d’un expedient disciplinari, el Consell Superior de la Justícia, amb l’abstenció de l’instructor, i amb l’audiència prèvia del membre del Ministeri Fiscal expedientat, pot decidir cautelarment la suspensió del càrrec del membre del Ministeri Fiscal expedientat per un període màxim de sis mesos, quan hi hagi indicis racionals de la comissió d’una falta molt greu. En aquest cas, el Consell Superior també pot decidir la minoració o la pèrdua de les retribucions corresponents, malgrat que s’han de compensar les retribucions deixades de percebre pel membre del Ministeri Fiscal expedientat si es resol finalment que els fets comesos són constitutius d’una falta lleu, sense perjudici de la sanció que s’imposi arran d’aquests fets; si la sanció imposada no comporta la minoració o la pèrdua de retribucions, llevat de la sanció de separació del càrrec, o si s’arxiva l’expedient disciplinari perquè no han quedat acreditats els fets imputats. 2. Contra les mesures cautelars esmentades a l’apartat anterior, el membre del Ministeri Fiscal expedientat pot interposar recurs davant el Tribunal Superior de Justícia. El recurs el resol una sala formada pels tres magistrats amb més antiguitat en el càrrec. Aquests tres magistrats no poden formar part del Ple del Tribunal Superior de Justícia en cas que, finalment, s’interposi un recurs contra la resolució disciplinària definitiva del Consell Superior de la Justícia. 3. El període de suspensió temporal del càrrec, com a mesura cautelar, no pot ser superior al de la sanció de suspensió temporal del càrrec que pugui ser imposada per la falta presumptament comesa. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció de suspensió temporal del càrrec que es pugui imposar al terme de l’expedient disciplinari.” Disposició final onzena. Modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal 1. Es modifica l’enunciat del capítol III del títol preliminar de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual queda redactat com segueix: “Capítol III. Abstenció i recusació” 2. Es modifica l’article 7 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, el qual fou modificat al seu torn per l’article 2 de la Llei 10/2005, del 21 de febrer, qualificada de modificació del Codi de procediment penal i per l’article 5 de la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i que queda redactat com segueix: “