Back to search
LawRepealedBOPA21/2013

Llei 21/2013, del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables.

Llei 21/2013, del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables.

First publication
Oct 29, 2013
Last amendment
Apr 01, 2025
Versions
13
Current version
v13

Current text

Articles from the current version of the law. Click 'History' to see how each article has evolved.

v13In forceJun 21, 2022
exposició de motius

En un clar context d’estancament del creixement econòmic nacional, agreujat per la crisi de caràcter internacional i les repercussions que té sobre la ciutadania, la Llei 93/2010, del 18 de novembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració reforça les accions inicialment previstes a la Llei 31/2008, del 18 de desembre, de mesures de reactivació econòmica i n’adopta de noves més adaptades a la realitat econòmica i social canviant. Entre aquestes iniciatives, destaquen la implementació d’incentius en forma de subvencions directes i de préstecs preferents per rehabilitar edificis destinats a habitatges (article 13), les obres de millora de l’eficiència energètica dels edificis (article 18) i el foment de l’ús d’energia procedent de fonts renovables (article 19).

Les mesures acordades en aquest sentit pel Govern des de llavors s’han concretat en la instrumentalització dels mecanismes adequats per a cadascun d’aquests àmbits d’actuació. Així, pel que fa als incentius per rehabilitar edificis, s’ha establert un programa de crèdits preferents avalats pel Govern (Decret de qualificació d’interès nacional i social d’un programa destinat al finançament privilegiat per a la rehabilitació d’habitatges i per a la rehabilitació d’edificis d’ús d’habitatges, del 16 de març del 2011) i un programa de subvencions directes (Reglament d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges i per a la rehabilitació d’edificis d’ús d’habitatges, modificat per darrera vegada el 13 de març del 2013). En matèria d’eficiència energètica s’han aprovat dos regulacions tècniques específiques (Reglament energètic en l’edificació, de l’1 d’octubre del 2010, i Reglament de la certificació de l’eficiència energètica en l’edificació, del 24 d’octubre del 2012). I quant als incentius per implantar energies renovables, es va aprovar un programa específic de subvencions (Decret pel qual es regula l’atorgament de les ajudes econòmiques per a la instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energies renovables en l’edificació, del 16 de març del 2011 i del 7 de desembre del 2011) que, a causa de la seva vigència semestral, actualment s’ha incorporat al Reglament d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges i per a la rehabilitació d’edificis d’ús d’habitatges, del 13 de març del 2013, que configura el programa Renova.

Rehabilitar eficientment i fomentar l’ús d’energia procedent de fonts renovables implica reduir el consum energètic i la dependència energètica per la via de la diversificació i, tot plegat, suposa disminuir l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. A més, la situació generalitzada de crisi econòmica ha afectat de manera severa el sector de la construcció en tota la seva amplitud, i cal capgirar la situació. El panorama actual, caracteritzat per un descens imparable de la construcció d’obra nova, aconsella posar l’accent en la rehabilitació del parc immobiliari existent. Rehabilitar s’ha convertit en un impuls necessari per generar riquesa, i es confirma com una alternativa factible a la crisi, però també com una aposta per la sostenibilitat i un ús més eficient dels recursos al nostre abast.

L’Administració ha de continuar afavorint la consecució d’aquest objectiu amb l’adopció de mesures que possibilitin la generació d’activitat en aquest sector. Ha de posar a disposició dels actors els mitjans que incitin a emprendre accions de rehabilitació i dinamitzar, així, el sector de la construcció. Les convocatòries del programa Renova des del 2011 demostren la conveniència de continuar amb programes que incentivin la millora de la qualitat del parc immobiliari existent, i també posen de manifest la necessitat d’ampliar-ne l’àmbit d’aplicació, fins ara limitat a la rehabilitació d’edificis destinats a habitatges.

En aquest sentit, aquesta Llei estableix un marc general que supera les limitacions que imposava la Llei 93/2010, del 18 de novembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, tant pel que fa a l’àmbit d’aplicació, com als beneficiaris dels ajuts, els tipus d’ajuts i la quantia màxima dels incentius per rehabilitar edificis i implantar les energies renovables, amb la voluntat que d’ara endavant es pugui modular un programa adaptat a les necessitats de cada moment.

Així, la Llei amplia les actuacions que es poden acollir al programa a tot tipus d’edificis existents, amb unes determinades exclusions; elimina les restriccions per beneficiar-se dels ajuts públics destinats a les actuacions contingudes en el programa, als quals podrà accedir qualsevol persona física o jurídica, o comunitat de propietaris que acrediti legalment la seva capacitat per sol·licitar-los; disposa que els ajuts públics que es destinaran a fomentar aquestes actuacions consistiran necessàriament en subvencions directes i préstecs preferents avalats pel Govern, però no exclou la possibilitat d’aplicar altres mecanismes si es considera convenient, i estableix que la limitació de la seva quantia es determinarà en funció de diversos barems, fent prevaler l’estalvi energètic aconseguit.

1

Objecte

L’objecte d’aquesta Llei és regular els criteris generals que ha de seguir el Govern per desenvolupar reglamentàriament un programa que millori la qualitat del parc immobiliari nacional.

disposició final segona

Operacions d’endeutament

  1. S’autoritza el Govern perquè, a proposta del ministre encarregat de les finances, afronti les operacions d’endeutament següents:

    • a) Emetre deute públic o concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent.

    • b) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval en el marc del Programa de crèdits destinat al finançament privilegiat d’empreses de valor afegit i/o de caràcter innovador, i del Programa de microcrèdits destinat al finançament privilegiat d’empreses o negocis de nova creació o establerts al país, d’acord amb el Decret del 13 de març del 2013, respectivament, per un import total màxim de 95.300 euros.

    • c) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval en el marc del Programa de finançament preferent per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, d’un import màxim de 18.000.000 d’euros, d’acord amb les disposicions addicionals primera i segona de la Llei 21/2013, del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, i el Reglament regulador del Programa esmentat.

    • d) Concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant avals, en el marc del programa extraordinari d’avals per la situació d’emergència sanitària causada pel coronavirus SARS-CoV-2 destinat al finançament de les empreses i els negocis que s’acullin als supòsits fixats per decret, per un import total màxim de 230 milions d’euros, d’acord amb l’apartat 1 de la disposició addicional primera de la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, modificada per la disposició final segona de la Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques.

    • e) Concertar qualsevol document de promesa de pagament en forma d’aval no negociable, sense interès, que sigui necessari o convenient pel que fa a l’afiliació d’Andorra al Fons Monetari Internacional, per un import de 61.656.750 SDR, en virtut de l’Acord d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional, de data 17 de setembre del 2020, i de la Llei d’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional.

    • f) Concertar noves operacions d’endeutament amb un venciment no superior a la data del 31 de desembre de l’any en què la Llei es fa vigent, fins a un import màxim igual al 5% de les despeses corrents del pressupost de l’exercici en què la Llei es fa vigent, d’acord amb l’article 12, punt 8, de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions posteriors.

    • g) Emetre deute públic per un import màxim de 300 milions d’euros destinat a refinançar el deute vigent que venç durant l’exercici del 2022. Els fons provinents d’aquest nou endeutament es poden utilitzar per finançar operacions de tresoreria mentre no es cancel.li el deute a refinançar o amortitzar.

    • h) Emetre deute públic o concertar operacions de crèdit (préstecs, línies de crèdit i operacions financeres) amb entitats financeres i institucions financeres internacionals, per un import màxim de 200 milions d’euros, destinat a finançar les despeses derivades de la situació d’emergència sanitària causada pel nou coronavirus SARS-CoV-2, d’acord amb la disposició final primera de la Llei 9/2020, del 25 de juny, de mesures de racionalització econòmica i de recursos humans del sector públic i de reducció salarial dels càrrecs electes i de lliure designació de les entitats públiques, o amb l’objectiu de diversificar i reestructurar el deute públic.

      • i) Concertar noves operacions d’endeutament per a l’exercici en què la Llei es fa vigent per fer front als crèdits aprovats en exercicis anteriors i reconduïts a l’exercici en què la Llei es fa vigent.
    • j) Concertar operacions d’endeutament per refinançar préstecs, crèdits o qualsevol altra operació d’endeutament, per un import de 15.535.597,26 euros, per fer front a les despeses derivades del procés de resolució de l’entitat Banca Privada d’Andorra, SA. Aquest endeutament es destina al refinançament d’un préstec per part del Govern a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.

    • k) Concertar les operacions financeres corresponents a la participació d’Andorra en el Departament de Drets Especials de Gir del Fons Monetari Internacional, en virtut de l’Acord d’adhesió al Conveni constitutiu del Fons Monetari Internacional, de data 17 de setembre del 2020, i de la Llei d’adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional.

  2. El dèficit de caixa previst en l’exercici del 2021 (129.423.535 euros) i el pagament de les quotes, que vencen durant l’exercici, dels préstecs contrets per l’Administració general (10.677.491euros) es financen amb la tresoreria disponible provinent de l’endeutament autoritzat en l’exercici del 2020 i que s’inclou en l’apartat 1 d’aquest article.

  3. S’autoritza l’entitat parapública Forces Elèctriques d’Andorra perquè pugui concertar operacions de crèdit per refinançar o substituir l’endeutament autoritzat, formalitzat, disposat i no disposat el 31 de desembre de l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent, per fer front al pla d’inversió previst.

  4. L’endeutament autoritzat l’exercici anterior a l’any en què la Llei es fa vigent i no formalitzat el 31 de desembre d’aquest any es pot instrumentalitzar l’any en què la Llei es fa vigent, per finançar els crèdits de les despeses compromeses que no s’hagin pogut efectuar durant el mateix exercici i que s’hagin d’incorporar al pressupost de l’any en què la Llei es fa vigent, en aplicació de l’article 15.4 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.

  5. Les operacions d’endeutament referides als apartats anteriors d’aquest article corresponen a la capacitat màxima d’endeutament del Govern i, per tant, únicament computen com a deute públic les operacions en què l’endeutament es disposa –a excepció de les operacions financeres de la lletra K de l’apartat 1 d’aquest article, relatives a la subscripció de la quota al fons en concepte de reserves d’Andorra a l’exterior– a l’efecte de calcular el límit d’endeutament que estableix l’article 12 de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal i les seves modificacions.

2

Àmbit d’aplicació

  1. El programa ha d’incloure mesures per:

    • a) Incentivar la rehabilitació dels edificis existents amb l’objectiu de millorar-ne les condicions d’habitabilitat, d’accessibilitat, de seguretat industrial i de seguretat general de l’edifici, de les façanes, de sostenibilitat i d’eficiència energètica.
    • b) Promoure la implantació d’energies renovables tant en els edificis existents com en els de nova construcció.
  2. Les mesures contingudes en el programa són aplicables, si escau, a les unitats que integren els edificis.

  3. El programa es destina a actuacions en qualsevol tipus d’edifici, excepte:

    • a) Les instal·lacions industrials, els tallers i els edificis agrícoles no residencials, de baixa demanda energètica.
    • b) Les construccions provisionals amb un termini igual o inferior a dos anys.
    • c) Els edificis independents amb una superfície útil total inferior a 50 m2.
  4. El programa no pot acollir les actuacions finalitzades abans de la seva entrada en vigor.

3

Actuacions protegibles

A efectes del programa, amb caràcter general són actuacions protegibles:

  • a) La millora de l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques als edificis existents, per promoure la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i l’accessibilitat universal de les persones amb diversitat funcional.
  • b) La millora de la seguretat industrial i l’aïllament tèrmic i acústic dels edificis existents, per millorar-ne les prestacions i adaptar-los a la normativa tècnica vigent en aquests camps.
  • c) La millora de la sostenibilitat dels edificis existents, per impulsar la reducció i la reutilització dels recursos disponibles.
  • d) La millora de l’eficiència energètica, per fomentar l’estalvi i disminuir el consum d’energia i així contribuir a una millor qualificació energètica dels edificis existents.
  • e) La millora de les façanes, dels patis interiors i de les cobertes, per promoure la conservació i el manteniment de les edificacions per garantir la integritat física de les persones i, alhora, afavorir el seu integrament en l’entorn urbà.
  • f) La instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energies procedents de fonts renovables als edificis, per minorar les emissions a l’atmosfera de gasos contaminants.
4

Actuacions no protegibles

A efectes del programa, entre d’altres, no són actuacions protegibles:

  • a) Les que consisteixin en tasques de manteniment de les instal·lacions existents.

  • b) Les que representin el buidat estructural o l’enderroc de façanes.

  • c) Les que impliquin un increment del volum o de l’edificabilitat de l’edifici existent, llevat que aquest increment sigui necessari per encabir-hi les instal·lacions de les actuacions protegibles.

  • d) Les que corresponguin a l’acabament interior d’una construcció existent que no ha estat mai finalitzada.

  • e) Les que representin un cost igual o superior al valor de l’edifici abans de la rehabilitació.

  • f) Les que s’efectuïn en compliment d’una normativa vigent, ja sigui d’àmbit nacional o comunal, llevat que puntualment per interès general s’estableixi un període limitat per efectuar determinades actuacions.

  • g) Les que corresponguin a la instal·lació d’algun sistema d’aprofitament d’energia renovable amb una regulació especifica del règim econòmic.

  • h) Les que afectin béns que integren el patrimoni cultural d’Andorra tal com apareixen definits a la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra, llevat que respectin el caràcter, la naturalesa i l’autenticitat de l’edifici, i hagin rebut l’autorització del Ministeri de Cultura.

    • i) Les que afectin béns respecte dels quals l’Administració hagi incoat un expedient sancionador per incompliment de la normativa vigent.
5

Promotors de les actuacions

  1. Poden ser persones o entitats promotores de les actuacions contingudes en el programa totes les persones físiques, jurídiques i comunitats de propietaris d’edificis que disposin d’un títol de domini o qualsevol altre dret que els permeti dur a terme les actuacions.
  2. Els comuns, els quarts, les entitats parapúbliques, les entitats de dret públic i les societats públiques poden ser beneficiaris del programa, excepte en el cas que els seus edificis siguin afectats a un ús o a un servei públic.
6

Tipus d’ajuts

Les mesures contingudes en el programa per incentivar la modernització i millora del parc immobiliari i la implantació d’energies renovables consisteixen, necessàriament, en subvencions directes i préstecs preferents als promotors de les actuacions.

Opcionalment, es poden establir en el programa altres sistemes d’ajuts per a aquestes actuacions.

7

Límits, garanties i efectes de l’incompliment

  1. El programa estableix l’import màxim de les subvencions i dels préstecs preferents segons les característiques de l’actuació.

Aquest import màxim pot consistir en un percentatge del cost de l’obra, en una quantitat determinada, o ser proporcional al cost de l’obra, en funció de la millora obtinguda en termes d’eficiència energètica, mesurada pel que disposi la certificació de l’eficiència energètica de l’edifici.

En qualsevol cas les subvencions no poden superar un màxim del 40% del cost real de l’actuació protegible.

  1. Els ajuts a les actuacions contingudes en el programa s’atorguen en funció dels límits que imposin les disponibilitats pressupostàries.
  2. El programa estableix el termini mínim per accedir de nou als ajuts per a una mateixa actuació, tot i que es pot considerar el desenvolupament d’aquesta actuació per fases.
  3. El programa ha d’establir el termini mínim en què el promotor de les actuacions ha de conservar l’immoble un cop hagi obtingut l’ajut sense efectuar-ne la transmissió onerosa, així com les condicions en què es pot efectuar la subrogació.
  4. Els promotors de les actuacions responen legalment amb el mateix bé immoble al qual es destina la millora, del deute i les obligacions que contreuen en ser-los atorgat un ajut.
  5. El fet de no executar les obres d’acord amb l’ajut atorgat, la falsedat de les dades, l’incompliment de les condicions imposades als promotors de les actuacions beneficiaris dels ajuts o el fet de no destinar-los a la seva finalitat, independentment de les accions legals que es puguin emprendre, donen lloc al reintegrament dels ajuts incrementats amb els interessos legals corresponents.
8

Compatibilitats dels ajuts

  1. Tots els ajuts previstos en el programa són compatibles entre si i amb els que puguin establir altres administracions públiques o entitats privades, sempre que no superin els costos de les actuacions protegibles.
  2. En cas d’obtenir ajuts d’altres entitats públiques o privades, els ajuts acordats pel Govern tenen un caràcter subsidiari.
  3. En cas d’obtenir ajuts concurrents acordats pel Govern afectats a una mateixa finalitat, activitat o projecte, els ajuts atorgats pel programa tenen un caràcter subsidiari.
7 bis
  1. Les actuacions protegibles d’acord amb l’article 3 de la Llei 21/2013, del 10 d’octubre, per al foment de la rehabilitació del parc immobiliari, la millora de l’eficiència energètica dels edificis i l’ús de les energies renovables, poden ser objecte d’una bonificació específica sobre la subvenció directa que correspongui quan les actuacions es destinin a la rehabilitació d’habitatges que s’integrin de nou en el mercat dels habitatges destinats a l’arrendament com a habitatge principal.
  2. Per acreditar aquest punt, un cop acabats els treballs de rehabilitació i amb el pagament previ de la bonificació sobre la subvenció directa, caldrà que la persona sol·licitant aporti una còpia dels contractes d’arrendament i la residència en el bé rehabilitat mitjançant un certificat de residència de l’arrendatari emès pel comú corresponent.
  3. La bonificació específica consisteix en un percentatge que es fixa en un màxim de 10 punts percentuals addicionals al percentatge previst per la convocatòria i, si hi ha un import màxim d’ajut per a l’actuació, aquesta bonificació es fixa proporcionalment a l’import màxim de la subvenció directa i als percentatges considerats.
  4. Les previsions d’aquest article s’entenen sense perjudici de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei 21/2013.
9

Condicions generals per beneficiar-se dels ajuts

  1. El programa determina el procediment i els requisits per beneficiar-se dels ajuts, entre els quals s’han de considerar necessàriament l’any de construcció de l’edifici o de les darreres rehabilitacions totals o parcials i el compliment de la normativa aplicable.

No obstant això, no es requereix el requisit d’antiguitat a les actuacions destinades a promoure la implantació d’energies renovables.

  1. La convocatòria per acollir-se als ajuts que estableix el programa s’obre un cop aprovat el pressupost de l’exercici anual.
  2. L’atorgament d’un ajut es regeix per la valoració dels requisits que estableix el programa i segons l’ordre d’entrada de les sol·licituds estimades positivament fins a esgotar tot l’import disponible.
  3. Les actuacions que es vulguin acollir als ajuts que reguli el programa han de tenir l’autorització comunal preceptiva i s’han d’ajustar a la legalitat urbanística vigent.
10

Comissió Tècnica de Rehabilitació

  1. Es crea la Comissió Tècnica de Rehabilitació com a òrgan col·legiat amb funcions administratives de valoració tècnica i proposta de resolució de les sol·licituds per acollir-se al programa, i d’assessorament al Govern sobre qualsevol matèria relacionada amb aquesta Llei.
  2. Reglamentàriament s’ha d’establir la composició de la Comissió, que ha de comptar amb representants de l’Administració general i dels sectors professionals directament implicats en les actuacions establertes en el programa, així com el seu funcionament.
disposició addicional primera

S’autoritza el Govern a concertar operacions de crèdit en concepte de prestació de garanties mitjançant un aval per acomplir les previsions del programa en relació amb l’atorgament de préstecs preferents.

disposició addicional segona

La Llei del pressupost determina l’import d’aquestes operacions de crèdit.

disposició derogatòria primera

Queden derogats els articles 13, 18.2 i 19 de la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració.

disposició derogatòria segona

Queden derogades totes les altres disposicions de rang igual o inferior que s’oposin a les normes d’aquesta Llei o que les contradiguin.

disposició final

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 10 d’octubre del 2013

Vicenç Mateu Zamora

Síndic General

Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Joan Enric Vives SicíliaFrançois Hollande

Bisbe d’UrgellPresident de la República Francesa

Copríncep d’AndorraCopríncep d’Andorra