Llei 19/2013, del 10 d’octubre, qualificada de modificació del Codi de procediment penal.

Es modifica l’article 116 de la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que queda redactat com segueix:

“1. Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són producte, directament o indirectament, del delicte, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que disposen els articles 119 i 120.

2. A l’efecte d’aquest article, s’entén per fons els actius financers; els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valor, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit.

• a) El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador.
• b) El batlle i els tribunals poden encomanar la conservació, l’administració i l’elaboració, si escau, dels fons a l’Oficina Judicial de Gestió d’Actius, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.
• c) Si es tracta de diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària, el batlle o el tribunal poden decidir que siguin dipositats a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), amb la liquidació prèvia corresponent si es tracta de productes financers. L’INAF ha de posar a disposició de l’autoritat judicial l’import dipositat i els interessos habituals produïts quan sigui requerit per aquesta autoritat.

4. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot disposar excepcionalment que no se’n segresti o se n’embarguin els béns i els drets, o diferir-ne l’embargament o el segrest, i autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar.”

Es modifica l’article 116 de la Llei 16/2008, del 3 d’octubre, qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, que queda redactat com segueix:

“1. Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són producte, directament o indirectament, del delicte, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que disposen els articles 119 i 120.

2. A l’efecte d’aquest article, s’entén per fons els actius financers; els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valor, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit.

• a) El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador.
• b) El batlle i els tribunals poden encomanar la conservació, l’administració i l’elaboració, si escau, dels fons a l’Oficina Judicial de Gestió d’Actius, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament.
• c) Si es tracta de diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària, el batlle o el tribunal poden decidir que siguin dipositats a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), amb la liquidació prèvia corresponent si es tracta de productes financers. L’INAF ha de posar a disposició de l’autoritat judicial l’import dipositat i els interessos habituals produïts quan sigui requerit per aquesta autoritat.

4. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant el corresponent aute motivat, el batlle instructor pot disposar excepcionalment que no se’n segresti o se n’embarguin els béns i els drets, o diferir-ne l’embargament o el segrest, i autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar.”