El 14 de novembre del 2012 es va produir la darrera modificació del Codi penal, que obeïa, com es deia en la seva exposició de motius, a l’adequació del text punitiu a les recomanacions del Greco (Grup d’Estats contra la Corrupció), del qual forma part el Principat, recollides a l’informe d’avaluació del Tercer cicle sobre Andorra, i a la previsible signatura i posterior ratificació del Protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució infantil i la utilització d’infants en la pornografia, adoptat a Nova York el 25 de maig del 2000, així com del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels menors contra l’explotació i l’abús sexuals, signat a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007. També es va aprofitar l’ocasió per introduir certes modificacions, aquesta vegada recomanades pel Moneyval, en matèria de lluita contra el finançament del terrorisme. Continuant en aquesta línia, avui es modifiquen i es creen altres articles de més importància seguint també certes recomanacions que va fer el Moneyval en el seu quart informe d’avaluació, del 8 de març del 2012, i que afecten principalment el tractament de la figura del blanqueig de diners o valors, la manipulació de mercats i l’ús d’informació privilegiada. El tipus de blanqueig de diners o valors ha estat modificat i ampliat tant en relació amb les conductes típiques, com en relació amb el subjecte actiu del tipus, com, finalment, en relació amb els delictes que poden originar-lo. L’adequació als convenis internacionals, en especial al Conveni de les Nacions Unides contra el tràfic il·lícit d’estupefaents i de substàncies psicòtropes del 1988, conegut com el Conveni de Viena, i al Conveni de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional, conegut com a Conveni de Palerm, han comportat la inclusió de certes conductes que no es recollien expressament en el tipus. També hi ha hagut una modificació important en matèria d’autoblanqueig, en desaparèixer l’exclusió de punició en relació amb les conductes de conversió i transmissió, de manera que ara es castiga la conducta de l’autor del delicte origen i es manté l’exclusió en relació amb les conductes d’adquisició, ús i possessió, així com l’ocultació o l’encobriment per respecte al principi de non bis in idem i al dret a no autoinculpar-se. Finalment, la llista de delictes origen del blanqueig s’ha vist augmentada considerablement, seguint les recomanacions del Moneyval i la llista de categories d’infraccions definides pel GAFI (Grup d’Acció Financera). Pel que fa a la manipulació de mercats i a l’ús d’informació privilegiada, s’ha procedit a crear dos nous tipus de conductes delictives, atès que aquestes conductes no es trobaven fins ara recollides en el Codi penal andorrà. Així hi trobem, d’una banda, el delicte d’ús d’informació privilegiada, que castiga l’ús o la revelació d’informació privilegiada relativa a instruments financers per treure’n un benefici i que completa l’altre ús d’informació privilegiada que prové d’una autoritat o un funcionari. D’altra banda, s’hi inclou el delicte de manipulació de mercat, que castiga la realització d’operacions i la difusió de rumors o informacions falses o enganyoses tendents a manipular un mercat per treure’n benefici. La incorporació d’aquests dos nous tipus al nostre ordenament jurídic permet donar complida resposta en matèria de cooperació penal internacional. També s’han produït noves modificacions en relació amb la llibertat sexual de menors en compliment de les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, que afecten conductes relatives a la prostitució i la pornografia. També s’han produït certes modificacions en compliment de les disposicions del Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars. No solament s’estén la competència dels nostres tribunals als nostres residents, mentre que fins ara s’estenia únicament als nacionals en mèrits dels principis de personalitat activa i passiva, sinó que també apareixen noves figures com l’assetjament o l’assetjament sexual. Així mateix, el Conveni del Consell d’Europa sobre la cibercriminalitat, fet a Budapest el 23 de novembre del 2001, ha obligat a castigar certs actes preparatoris de delictes contra la intimitat o el patrimoni comesos per mitjà de la informàtica. Igualment, s’han modificat alguns articles relacionats amb la moneda per tal d’incorporar al Codi penal les disposicions de la Decisió marc 2000/383/JHA, del 29 de maig del 2000, sobre l’increment de la protecció, per mitjà de sancions penals i d’altres, contra la falsificació de moneda en relació amb la introducció de l’euro i de la Decisió marc 2001/413/JHA, del 28 de maig del 2001, de la lluita contra el frau i la falsificació de mitjans de pagament diferents de l’efectiu, ambdós incloses en l’Annex de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea el 30 de juny del 2011. Finalment, els operadors judicials han aportat la seva contribució proposant modificacions funcionals que han comportat la desaparició de certes contravencions penals inusuals afortunadament al nostre país o que, tot i donar-se alguna vegada, trobaven millor solució en el camp civil o administratiu, per fer realitat així el principi de mínima intervenció que regeix el Dret penal. Tot i l’extensió de la modificació que avui s’opera, les relacions internacionals i la necessitat de lluitar contra la delinqüència i els nous mitjans que utilitza, tant al Principat com a l’estranger, no permeten dur-nos a la conclusió que amb aquesta modificació s’haurà donat estabilitat i seguretat jurídica per un llarg temps en matèria d’infraccions penals. Per molt que aquest sigui el desig del legislador, la realitat i les circumstàncies demostren que la norma penal que havia restat immutable en temps pretèrits avui en dia persegueix el canvi social que es produeix sense pausa i s’hi ha d’adequar de manera regular i continuada.

Es modifica l’apartat 6 de l’article 8 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “6.a) La llei penal andorrana s’aplica a tota infracció penal intentada o consumada fora del territori del Principat d’Andorra quan un conveni internacional atribueixi competència a la jurisdicció andorrana. b) En mèrits dels convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten a la lletra d següent, la llei penal andorrana s’aplica també a les infraccions penals intentades o consumades fora del territori del Principat d’Andorra per una persona estrangera legalment resident al Principat o quan la víctima és una persona estrangera legalment resident al Principat. c) En els supòsits previstos als convenis i en relació amb les infraccions que s’esmenten al paràgraf següent, els requisits de les lletres a i c de l’apartat 4 no són aplicables quan el responsable de la infracció és un nacional andorrà, un estranger legalment resident o un no-resident que es troba a Andorra i no pot ser extradit per raó de la seva nacionalitat. d) Els convenis i les infraccions a què es refereixen els paràgrafs anteriors són els següents: - Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i els abusos sexuals, fet a Lanzarote el 25 d’octubre del 2007, relatiu a les infraccions contra la llibertat sexual dels infants. - Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, fet a Istanbul l’11 de maig del 2011, relatiu a les infraccions contra la integritat, la llibertat, la llibertat sexual de les dones i les relacions familiars.”

Es modifica l’apartat 7 de l’article 30 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “7. La reincidència. Hi ha reincidència quan, en el moment de cometre el delicte, el culpable hagi estat condemnat per sentència ferma per un delicte que tingui assenyalada una pena igual o superior, o per diversos delictes encara que tinguin assenyalada una pena inferior. En tot cas només generen reincidència els delictes compresos en el mateix títol i que siguin de la mateixa naturalesa. No es tenen en compte els antecedents penals quan es donen les condicions legalment establertes per a la rehabilitació del reu. En els delictes de tràfic de drogues, de segrest, de venda il·legal d’armes, els relatius a la prostitució, els de terrorisme, de falsificació de moneda, de blanqueig de diners i tots els delictes comesos en forma de criminalitat organitzada, i en els esmentats a la lletra d de l’apartat 6 de l’article 8, els antecedents per condemna a l’estranger per fets constitutius dels mateixos delictes previstos en aquest Codi s’han d’equiparar als antecedents nacionals per a l’aplicació d’aquesta circumstància.”

Es modifica l’article 38 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

Modificació de l’article 482 Es modifica l’article 482 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “Article 482. Defraudacions 1. El qui comet estafa o l’estafa privilegiada de l’article 211 per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del perjudici patrimonial ocasionat. 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui comet estafa informàtica per valor no superior a 600 euros. 3. El qui comet defraudació en l’ús de fluids o de sistemes de telecomunicació per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del perjudici causat. 4. El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins al doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat. 5. La temptativa és punible.”

Es modifica l’article 49 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

La pena de treballs en benefici de la comunitat consisteix en la prestació no retribuïda de serveis d’utilitat pública a favor de l’Estat, d’altres entitats públiques, d’associacions o de fundacions. En tot cas requereix el consentiment previ del condemnat. El tribunal ha de fixar el tipus i les condicions de treball tenint en compte que la seva finalitat és la reinserció social del condemnat i no la satisfacció d’interessos econòmics. La durada diària ha de ser de dos a vuit hores. No obstant això, si el condemnat realitza una activitat professional o laboral remunerada, el règim dels períodes de treball ha de ser fixat pel tribunal de manera que no perjudiqui la jornada laboral del condemnat ni excedeixi del màxim d’hores extraordinàries legalment permeses. Els condemnats han de ser donats d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i els és aplicable la normativa en matèria de seguretat i salut en el treball.”

Es modifica l’apartat 1 lletra d de l’article 71 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “d) Multa a la societat, l’associació o la fundació, en el cas de comissió de delictes contra la llibertat sexual, contra l’ordre socioeconòmic, la seguretat en el tràfic jurídic, de corrupció, tràfic d’influències, terrorisme i finançament del terrorisme i blanqueig de diners o valors, de fins a 300.000 euros, o fins al quàdruple del benefici obtingut o que es pretenia obtenir amb la comissió del delicte, si era superior. El tribunal determina l’extensió de la multa d’acord amb la gravetat de la infracció, el patrimoni de la societat, l’associació o la fundació i l’impacte sobre els proveïdors i els drets dels treballadors.”

Es modifica l’article 114 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui exerceixi violència física o psíquica sobre el qui sigui o hagi estat el seu cònjuge o la persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga o sobre els ascendents, descendents, germans propis o d’aquesta persona, o qualsevol altra persona subjecta a la guarda de l’un o l’altre, o amb la qual convisqui, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n’ha causat. La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat. 2. La pena ha de ser de presó de tres mesos a tres anys quan es doni una de les circumstàncies previstes al punt 2 de l’article 113, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu causat.”

Es crea un nou article 139 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El qui, amb la intenció d’instil·lar a una persona un sentiment de por per la seva seguretat, adopta de manera repetida i regular, directament o indirectament, un comportament amenaçador envers ella o les persones del seu entorn ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest. La pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior quan la conducta s’hagi realitzat sobre un menor d’edat o davant d’un menor d’edat.”

Es modifica l’article 143 bis de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

En els delictes previstos en aquest capítol constitueix circumstància agreujant el fet que la víctima sigui una de les persones definides a l’article 114 o que la víctima sigui un menor d’edat o s’hagi comès el delicte en la seva presència.”

Es modifica l’apartat 1 lletra b de l’article 146 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “b) Que el culpable convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o sigui una persona que exerceix, de fet o de dret, autoritat familiar sobre ella.”

Es modifica l’article 147 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona menor de catorze anys o privada de sentit, inconscient o incapaç d’oposar resistència, o amb abús de la seva incapacitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. Quan el fet consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o oral o en introducció d’objectes o membres corporals per una de les dos primeres vies, ha de ser castigat amb pena de presó de tres a deu anys. 3. Si l’autor conviu o és ascendent, descendent o germà de la víctima o és una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella, o si la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia o situació, la pena ha de ser de dos a set anys de presó en el supòsit de l’apartat primer i de sis a quinze anys de presó en el de l’apartat segon. 4. La temptativa és punible en tots els casos. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 del present article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 148 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona de més de catorze i menys de divuit anys d’edat amb prevalença d’autoritat, de superioritat, amb abús de confiança o de situació de necessitat o dependència ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 149 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “1. El qui realitza un comportament sexual amb una persona major d’edat amb prevalença d’autoritat, de superioritat, amb abús de confiança o de situació de necessitat o dependència, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o d’arrest.”

Es crea un nou article 149 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El qui adopta un comportament de caràcter sexual, verbal, no verbal o físic, envers una persona, no desitjat per aquesta persona, que tingui per finalitat o per efecte la violació de la seva dignitat, en particular quan aquest comportament crea un entorn intimidant, hostil, degradant, humiliant o ofensiu, ha de ser castigat amb pena d’arrest.”

Es modifica l’article 151 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui recluti per a la prostitució, promogui, faciliti o afavoreixi la prostitució d’altri ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. Si es tracta de prostitució infantil o la víctima és una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, s’ha d’imposar pena de presó de dos a cinc anys. Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior. 3. Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista es pot augmentar en la meitat. 4. La temptativa és punible en tots els casos. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 d’aquest article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.”

Es modifica l’article 152 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui, mitjançant violència o intimidació, o amb abús d’autoritat, de superioritat, de confiança, de situació de necessitat o dependència, o amb engany suficient, determini algú a prostituir-se o a continuar-ho fent ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys. La temptativa és punible. 2. Si es tracta de prostitució infantil o la víctima és una persona vulnerable per raó de malaltia o deficiència física o psíquica, s’ha d’imposar pena de presó de tres a deu anys. Si el fet és comès pels titulars de la pàtria potestat o tutela, la pena s’ha d’imposar en la meitat superior. Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat, el límit màxim de la pena prevista pot ser augmentat en la meitat. La temptativa és punible. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 d’aquest article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada.”

Es crea un nou article 154 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

Als efectes d’aquest capítol s’entén per prostitució infantil el fet d’utilitzar una persona menor d’edat amb la finalitat de realitzar activitats sexuals, oferint o prometent diners o qualsevol altra forma de remuneració, de pagament o d’avantatge, tant si la remuneració, el pagament o la promesa es fa al mateix menor com a un tercer.”

Es modifica l’article 155 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. Qui capti imatges d’un menor d’edat o d’un incapaç amb la intenció de produir material pornogràfic ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys. La temptativa és punible. 2. Qui recluti, utilitzi un menor o un incapaç amb finalitats pornogràfiques o exhibicionistes o n’afavoreixi la participació, i qui produeixi, adquireixi, vengui, importi, exporti, distribueixi, difongui, cedeixi o exhibeixi per qualsevol mitjà material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys. La temptativa és punible. La proposició per mitjà de les tecnologies de la informació i la comunicació d’una trobada amb un menor de 14 anys amb la finalitat de cometre la infracció descrita a l’apartat 1 d’aquest article es considera temptativa si la proposició ha estat seguida d’actes materials que condueixin a la dita trobada. 3. Qui ofereixi, posseeixi, procuri per a ell o per a un altre, o accedeixi a través de qualsevol tecnologia de la comunicació o la informació a material pornogràfic en el qual apareguin imatges de menors dedicats a activitats sexuals explícites, reals o amb aparença de realitat, o qualsevol altra representació de les parts sexuals d’un menor amb finalitats primordialment sexuals, ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys. La temptativa és punible. 4. Qui assisteixi a espectacles pornogràfics on actuï un menor o un incapaç ha de ser condemnat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys. 5. Quan el culpable de qualsevol de les infraccions previstes en aquest article obtingui un profit econòmic, a més de les penes previstes s’ha d’imposar multa d’un import màxim de 30.000 euros.”

Es modifica l’apartat 1 de l’article 157 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “1. El qui directament vengui, difongui o exhibeixi material pornogràfic a menors d’edat o incapaços amb abús de la seva incapacitat ha de ser castigat amb pena de presó d’una durada màxima de dos anys i multa de fins a 6.000 euros o del tant al doble del benefici obtingut o que es pretenia obtenir. La temptativa és punible.”

Es modifica l’article 158 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. Sense perjudici d’allò que disposa el segon paràgraf de l’article 56, són circumstàncies agreujants especials en relació amb les conductes descrites en aquest títol: a) Que la infracció hagi comportat un greu atemptat a la salut física o mental de la víctima. b) Que la infracció hagi estat precedida o acompanyada de maltractaments o violència física o psíquica greu. c) Ser la víctima especialment vulnerable per raó de la seva edat, malaltia, incapacitat o situació. En tot cas es considera que la víctima és especialment vulnerable per raó de la seva edat quan tingui una edat inferior a catorze anys. d) Que el culpable sigui o hagi estat cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga, convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o que sigui una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella. e) Que la conducta s’hagi realitzat amb abús o prevalença d’autoritat, de superioritat, de confiança o de situació de necessitat o dependència. f) Executar el fet en grup, concorrent-hi dos o més persones. g) Si la infracció és comesa en el marc d’un grup organitzat. h) La reincidència. 2. En els delictes d’agressió i d’abús sexual el perdó de l’ofès no extingeix l’acció ni la responsabilitat penal.”

Es modifica el títol del capítol tercer del títol VIII del llibre segon de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “Capítol tercer. Bigàmia i matrimoni no consentit”

Es crea un nou article 171 bis a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El qui forci una persona a contraure matrimoni contra o sense la seva voluntat ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys. La temptativa és punible. A aquests efectes, s’entén per temptativa el fet de provocar engany en una persona amb la finalitat de treure-la de l’Estat on resideix i amb la intenció de forçar-la a contraure matrimoni. És circumstància agreujant el fet que el culpable sigui o hagi estat cònjuge o persona amb la qual mantingui o hagi mantingut una relació anàloga, convisqui o sigui ascendent, descendent o germà de la víctima o que sigui una persona que exerceix de fet o de dret autoritat familiar sobre ella.”

Es crea un nou apartat a l’article 182 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui per descobrir la intimitat d’un altre sense el seu consentiment s’apoderi de papers, cartes o altres documents qualssevol o efectes personals ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. La temptativa és punible. 2. El qui amb la mateixa finalitat, per qualsevol mitjà o procediment i infringint les mesures de seguretat destinades a impedir-ho, accedeixi sense autorització a tot o part d’un sistema informàtic ha de ser castigat amb la mateixa pena. La temptativa és punible.”

Es modifica l’article 214 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El qui, amb ànim de lucre, s’apropia d’una cosa moble aliena perduda, o de propietari desconegut, o que posseeix per error propi o del trametent, ha de ser castigat amb pena de multa fins al triple del valor de la cosa apropiada, si aquest valor és superior a 3.000 euros. Si es tracta de coses de valor històric, artístic o cultural, o de significació especial per al desenvolupament científic o tecnològic, la pena ha de ser de presó fins a dos anys o d’arrest.”

[Derogat]

1. La temptativa dels delictes compresos en aquest capítol és punible. 2. Es considera temptativa la venda, la distribució, la difusió o qualsevol altra forma de posada a disposició de contrasenyes, codis d’accés o dades informàtiques similars que permetin accedir en tot o en part a un sistema informàtic amb intenció de ser utilitzats per a la comissió d’un delicte de danys informàtics o un delicte de descobriment i revelació de secrets.”

[Derogat]

Es modifica l’article 243 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui faci ús, sense autorització, d’una targeta de crèdit o de dèbit per un valor superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. 2. El qui faci ús, sense autorització, d’una targeta de crèdit o de dèbit per un valor no superior a 3.000 euros ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any o arrest. 3. Als supòsits anteriors hi és aplicable l’excusa absolutòria en cas de parentiu de l’article 227. 4. El tribunal pot condemnar, quan sigui el cas, a la indemnització del perjudici causat amb l’ús indegut de la targeta, tret que opti perquè aquesta qüestió sigui resolta pels tribunals civils.”

Es crea un nou article a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

Qui intencionadament, de forma directa o mitjançant persona interposada, utilitzi o reveli a tercers no autoritzats a conèixer la informació privilegiada relativa a instruments financers a la qual hagi tingut accés en l’exercici o per raó de la seva professió o el seu càrrec, tot obtenint un benefici igual o superior a 600.000 euros o causant un perjudici per idèntica quantitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al doble del benefici obtingut o del perjudici ocasionat i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys. La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.”

S’afegeix un article 247 ter a la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

Qui intencionadament, de forma directa o mitjançant persona interposada i de manera il·lícita, realitzi operacions o difongui rumors o informacions falses o enganyoses, que puguin proporcionar indicis falsos o enganyosos sobre l’oferta, la demanda o el preu d’instruments financers, o realitzi operacions que assegurin el preu d’aquests instruments en nivells anormals o artificials, tot obtenint un benefici igual o superior a 300.000 euros o causant un perjudici per idèntica quantitat, ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys, multa fins al doble del benefici obtingut o del perjudici ocasionat i inhabilitació per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis anys. La temptativa, la provocació i la conspiració són punibles.”

Es modifica l’article 284 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El consum, la introducció o la possessió de droga tòxica per al consum propi s’ha de castigar amb pena de presó fins a un any o d’arrest. El tribunal pot imposar, a més, pena de multa fins a 1.200 euros. 2. Quan el consum es faci en local públic la pena ha de ser de presó fins a dos anys i multa fins a 1.800 euros. 3. El qui ven o proporciona il·lícitament a una persona major d’edat una petita quantitat de droga tòxica ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys. Si es tracta de cànnabis o una altra droga de toxicitat similar la pena imposable és de presó fins a un any o d’arrest. S’exceptua la cessió a una sola persona per al consum conjunt amb aquesta, que ha de ser castigada amb la pena prevista a l’apartat anterior. Si es tracta de cànnabis o una altra droga de toxicitat similar la pena imposable és la prevista a l’apartat segon de l’article 500. 4. La temptativa és punible.”

Es modifica l’article 340 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El qui profani o ultratgi una sepultura, un cadàver o les seves restes, les cendres o l’urna funerària o l’espai que serveixi per a la mateixa finalitat, ha de ser castigat amb pena de presó fins a un any.”

Es modifica l’article 409 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. Qui converteixi o transmeti diners, béns o valors que provinguin de qualsevol activitat delictiva que tingui assenyalada una pena de presó el límit mínim de la qual sigui superior a sis mesos, o de qualsevol delicte relatiu a la prostitució, a la propietat intel·lectual i industrial, a l’ús d’informació privilegiada, a la manipulació de mercat, al tràfic de persones per a la seva explotació laboral, al tràfic il·legal de drogues tòxiques, al medi ambient i els recursos naturals, a les associacions il·lícites, a la concussió i a les exaccions il·legals, a la corrupció i el tràfic d’influències o a la falsedat de document, coneixent-ne la procedència, amb el propòsit d’ocultar o dissimular el seu origen il·lícit o d’ajudar qualsevol persona que hagi participat en la comissió del delicte a eludir les conseqüències jurídiques dels seus actes, ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys i multa fins al triple del seu valor. 2. Qui per imprudència greu realitzi les conductes descrites al paràgraf anterior ha de ser castigat amb pena de fins a un any de presó. 3. Amb les mateixes penes que estableix l’apartat 1 ha de ser castigat qui intencionadament: a) adquireixi, posseeixi o utilitzi diners, béns o valors sabent, en el moment de rebre’ls, que són producte d’algun dels delictes expressats en l’apartat anterior, sense haver participat en la comissió d’aquell delicte previ; b) oculti o encobreixi la veritable naturalesa, origen, ubicació, moviment o propietat de diners, béns o valors, o dels drets legítims sobre aquests, sabent que són producte d’algun dels delictes expressats en l’apartat anterior, sense haver participat en la comissió d’aquell delicte previ. 4. La temptativa, la conspiració i la provocació són punibles.”

Es modifica l’article 430 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

Als efectes d’aquesta secció es considera moneda: 1. La moneda metàl·lica i el paper moneda de curs legal al Principat d’Andorra o a qualsevol altre país estranger. 2. També han de ser considerats moneda la moneda metàl·lica i el paper moneda que encara no han estat emesos però estan destinats a la circulació i són moneda de curs legal. 3. També ha de ser considerat moneda l’instrument de pagament, entès com tot instrument material, exceptuada la moneda de curs legal, que per la seva natura específica permeti, per ell mateix o junt amb un altre instrument, al titular o l’usuari trametre diners o un valor monetari i que es trobi protegit contra les imitacions o la utilització fraudulenta, per mitjà del tipus de paper o d’impressió, el disseny, un codi, una signatura o qualsevol altre element adreçat a impedir o dificultar la seva falsificació, imitació o ús fraudulent.”

Es modifica l’article 431 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. Ha de ser castigat amb pena de presó d’un a vuit anys i amb multa fins al triple del valor aparent de la moneda: a) Qui confeccioni moneda inautèntica. A l’efecte d’aquesta secció es considera també moneda inautèntica la fabricada en instal·lacions o amb materials lícits, però sense les degudes autoritzacions. b) Qui alteri moneda ja emesa variant el seu valor aparent o fent desaparèixer els signes d’inutilització. La temptativa és punible. 2. Qui, amb coneixement de la seva inautenticitat, posi la moneda en circulació ha de ser castigat amb pena de presó d’un a quatre anys i amb multa fins al triple del valor aparent de la moneda. La temptativa és punible. 3. Ha de ser castigat amb pena de tres mesos a tres anys de presó i amb multa fins al doble del valor aparent de la moneda el qui, sense haver participat en les conductes descrites als apartats primer i segon, rebi, es procuri, importi, exporti, transporti, trameti o posseeixi moneda coneixent-ne la inautenticitat, amb la finalitat de posar-la o que sigui posada en circulació. 4. Qui realitzi alguna de les conductes previstes als apartats anteriors ha de ser castigat, en el cas de l’apartat primer, amb pena de presó de tres a dotze anys i multa fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda; en el cas de l’apartat segon, amb pena de presó de tres a vuit anys i multa fins al sèxtuple del valor aparent de la moneda, i en el cas de l’apartat tercer, amb pena de presó de dos a cinc anys i multa fins al quíntuple del valor aparent de la moneda, quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Quan l’autor pertanyi a una organització dedicada a la creació o a la posada en circulació de moneda alterada. b) Quan es dediqui habitualment a aquestes activitats. c) Quan la quantitat de moneda inautèntica sigui suficient per desestabilitzar el sistema econòmic del país. 5. Qui, havent rebut moneda falsa sense tenir-ne coneixement, la posi en circulació després de conèixer la seva inautenticitat, ha de ser castigat amb arrest i multa fins al doble del valor aparent de la moneda, quan hi concorri alguna de les circumstàncies següents: a) Que es tracti d’una quantitat superior a 600 euros. b) Que s’actuï en grup.”

Es modifica l’article 432 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

La fabricació, la cessió, la venda o la possessió d’instruments, materials, substàncies, màquines, programes d’ordinador, aparells o altres estris, específicament adreçats a la confecció de moneda inautèntica o a l’alteració de moneda ja emesa, ha de ser castigada amb pena de presó fins a dos anys sempre que se’n pugui derivar un perill per al tràfic monetari.”

[Derogat]

1. Qui maltracti corporalment de manera lleu o agredeixi físicament una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 6.000 euros. 2. Amb la mateixa pena ha de ser castigat qui produeixi a una persona una lesió no definida com a delicte per aquest Codi. 3. La temptativa és punible.”

Es modifica l’article 478 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui causi a una persona una coacció de caràcter lleu ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros. 2. El qui, fora dels supòsits previstos com a delicte en aquest Codi, amenaci una persona de causar un mal constitutiu de delicte menor o contravenció penal, o esgrimeixi armes o instruments perillosos en una baralla, ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros. 3. El qui faci trucades telefòniques, enviï correus electrònics o de missatgeria electrònica, de manera reiterada amb la finalitat de causar neguit, ansietat o temor a una persona ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros.”

Es modifica l’article 479 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

Qui cometi difamació contra una persona sense atemptar greument contra la seva autoestima o la seva reputació ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros. Per a la persecució de la difamació cal, en tot cas, querella de la persona ofesa pel delicte o del representant legal. Són, a més, aplicables a aquestes contravencions penals les disposicions previstes en els articles 174 a 181 d’aquest Codi.”

Es modifica l’article 482 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui comet estafa o l’estafa privilegiada de l’article 211 per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins al doble del perjudici patrimonial ocasionat. 2. De la mateixa manera ha de ser castigat el qui comet estafa informàtica per valor no superior a 600 euros. 3. El qui comet defraudació en l’ús de fluids o de sistemes de telecomunicació per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena de multa fins al doble del perjudici causat. 4. El qui cometi apropiació indeguda o administració deslleial per valor no superior a 600 euros ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa de fins al doble del valor de la cosa o del perjudici ocasionat. 5. La temptativa és punible.”

Queda derogat i sense contingut l’article 485 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Queda derogat i sense contingut l’article 487 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Queda derogat i sense contingut l’article 488 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal.

Es modifica l’article 499 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El consum individual o el cultiu, la introducció o la possessió de cànnabis o una droga de toxicitat similar per al consum propi han de ser castigats amb pena d’arrest o multa fins a 600 euros.”

Es modifica l’article 499 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El qui abandoni en llocs públics xeringues o altres objectes perillosos, de manera que puguin provocar contagi de malalties o altres danys a les persones, ha de ser castigat amb pena de treballs en benefici de la comunitat o multa fins a 600 euros.”

Es modifica l’article 511 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

1. El qui, sense incórrer en el delicte previst a la lletra b del punt 1 de l’article 209, demandi civilment una persona física o jurídica fingint desconèixer-ne el domicili amb el propòsit de col·locar-la en estat d’indefensió ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros. 2. Si el responsable és advocat o procurador, s’ha d’imposar, endemés, la pena de suspensió per a l’exercici de l’ofici o el càrrec fins a sis mesos.”

Es modifica l’article 514 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

El qui organitzi o participi en jocs il·legals ha de ser castigat amb pena d’arrest o multa fins a 3.000 euros. La temptativa és punible.”

Es modifica l’article 515 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, que queda redactat com segueix: “

Les contravencions penals previstes en l’article 477 i totes les del títol II són solament perseguibles amb denúncia prèvia de la part ofesa o del representant legal.”

Queda derogada la Llei 14/2010, del 13 de maig, de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer.

[Derogat]

1. El procediment sancionador es tramita d’acord amb el que disposa la Llei de regulació del règim disciplinari del sistema financer, del 27 de novembre del 1997. 2. L’exercici de la potestat sancionadora a què es refereix aquest capítol és independent de l’eventual concurrència de delictes o contravencions penals. No obstant això, quan s’estigui tramitant un procés penal on s’apreciï identitat de subjectes i fets, el procediment sancionador queda suspès respecte dels mateixos subjectes i fets fins que recaigui pronunciament ferm de l’autoritat judicial. 3. Un cop reprès el procediment sancionador, no es poden sancionar pecuniàriament conformement a aquest capítol les conductes que ho hagin estat penalment quan s’apreciï identitat de subjectes i fets.” 2. La

“Disposició transitòria Les obligacions establertes en els articles 46 i 47 del capítol quart són aplicables al cap de tres mesos de l’entrada en vigor d’aquesta Llei.”

[Derogat]

Casa de la Vall, 10 d’octubre del 2013 Vicenç Mateu Zamora Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. François HollandeJoan Enric Vives Sicília President de la República FrancesaBisbe d’Urgell Copríncep d’AndorraCopríncep d’Andorra