Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea (Text refós sense caràcter oficial)

(…) En matèria de falsedat de moneda, la sentència també ha de resoldre sobre la destrucció de la moneda falsa comissada i/o el seu lliurament als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

(…) En matèria de falsedat de moneda, la sentència també ha de resoldre sobre la destrucció de la moneda falsa comissada i/o el seu lliurament als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

1. Endemés de garantir les possibles responsabilitats civils, el batlle ha de disposar per mitjà d’un aute motivat l’embargament i el segrest, durant la tramitació de les diligències prèvies o del sumari, de tots els fons sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients per creure que són els instruments utilitzats o que, en cas de temptativa punible, s’anaven a utilitzar per cometre la infracció, el producte obtingut o els beneficis que se n’hagin derivat o la seva eventual transformació o conversió posterior, a l’efecte de garantir el compliment del comís i el comís per equivalent que preveu l’article 70 del Codi penal. També pot embargar o segrestar els béns i els drets pertanyents a un tercer no responsable, llevat que aquest tercer els hagi adquirit legalment d’acord amb el que preveu l’article 70 del Codi penal i de conformitat amb les garanties i procediments previstos als articles 116 bis, 119 i 120 d’aquesta Llei. 2. A l’efecte d’aquest article s’entén per fons els actius financers; els béns de tota natura, materials o immaterials, mobles o immobles, adquirits per qualsevol mitjà, lícit o il·lícit, i els documents, títols o instruments jurídics de qualsevol forma, fins i tot l’electrònica o digital, que certifiquen un dret de propietat o un interès sobre els mateixos béns, especialment, però no exclusivament, els havers i els crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valor, les obligacions i les lletres de canvi i de crèdit, així com els interessos, dividends o qualsevol altre benefici que se n’hagi derivat. 3. En matèria de blanqueig de diners o valors o dels delictes subjacents que l’originen, mitjançant l’aute motivat corresponent, el batlle instructor pot disposar excepcionalment que no se’n segrestin o se n’embarguin els béns i els drets, o diferir-ne l’embargament o el segrest, i autoritzar qualsevol operació, transferència o qualsevol alienació de qualsevol bé que hauria pogut ser objecte d’un comís ulterior, amb la finalitat d’identificar les persones implicades o d’obtenir les proves necessàries, sempre que hi hagi proporció entre l’interès de la investigació i el perill que l’operació, la transferència o l’alienació o la manca d’embargament o de segrest puguin representar. 4. En matèria de falsedat de moneda, el batlle instructor pot acordar el lliurament de part de la moneda intervinguda als organismes tècnics i les autoritats competents en la lluita contra la falsificació de l’euro, d’acord amb el que disposen els articles 36 i 42 de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, sempre que això no impedeixi l’ús i la conservació de la moneda lliurada com a objecte de prova en el marc del procés corresponent. 5. Les mesures especificades en els dos apartats anteriors es poden aplicar per via analògica en la persecució de qualsevol altre fet delictiu.” 2. S’addiciona l’article 116 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 bis

1. La tercera persona els béns de la qual es puguin veure afectats per un comís eventual, un embargament o un segrest ha de ser informada de la substanciació del procés judicial corresponent i està legitimada per personar-s’hi a fi d’exercir el seu dret a la defensa amb els mateixos instruments processals que la persona encausada, processada o condemnada. 2. La resolució que accepta o denega la condició de part als tercers és recurrible de conformitat amb els articles 194 o 195, segons correspongui.” 3. S’addiciona l’article 116 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 116 ter

1. El batlle disposa immediatament la devolució al seu propietari dels objectes relacionats amb el delicte que no siguin peces de convicció ni instruments o productes del delicte, tan bon punt conservar-los i custodiar-los ja no sigui útil per a la instrucció. 2. La resta de béns es conserven en dipòsit. El batlle ha de prendre les disposicions necessàries per assegurar la conservació en bon estat dels béns embargats amb els seus productes i accessions i, si escau, en nomena un administrador. 3. El batlle pot encomanar la conservació, l’administració, l’elaboració i la conversió en diner líquid, si escau, dels fons a l’Oficina Judicial de Gestió d’Actius, l’organització, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. El seguiment i la identificació dels fons poden ser encomanats a l’Oficina de Recuperació d’Actius del Cos de Policia, el funcionament i les facultats de la qual es determinen per reglament. 4. El batlle pot decidir que els diners o productes financers que es trobin en una entitat bancària siguin dipositats a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA), amb la liquidació prèvia corresponent si es tracta de productes financers. Aquest dipòsit, no remunerat, ha de ser posat a disposició de l’autoritat judicial per part de l’AFA, quan sigui requerida per aquella autoritat. 5. El batlle, d’ofici o a instància de les parts o del Ministeri Fiscal, i amb l’audiència prèvia de les persones interessades, pot acordar per mitjà d’un aute motivat que els fons embargats o segrestats siguin convertits en diner líquid, i en cas de vehicles, que siguin utilitzats amb finalitats d’interès públic o social. En el cas dels fons embargats o segrestats, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels fons referits. En tot cas, s’entén que el tràmit d’audiència prèvia de les persones interessades està degudament complimentat mitjançant la consulta no vinculant de la seva representació lletrada.

En cas que l’embargament o el segrest dels fons s’hagi fet en execució d’una decisió d’una autoritat judicial estrangera, a banda dels requisits anteriors, els fons només es poden convertir en diner líquid amb l’autorització prèvia de l’autoritat judicial estrangera, que s’entén obtinguda si no ha contestat dins els tres mesos següents al dia en què se li hagi enviat la sol·licitud a aquest efecte.

En cas que per mitjà d’un aute motivat s’estableixi el retorn dels fons embargats o segrestats, es retornen en l’estat en què es trobin o es retorna el valor pel qual han estat liquidats. Si s’ha produït un menyscabament anormal d’aquests fons o s’han usat, l’Estat ha d’indemnitzar la persona perjudicada per aquest menyscabament anormal i/o per l’ús esmentat.

Endemés de les prescripcions anteriors:

• a) Els béns immobles no poden ser utilitzats ni convertits a diner líquid sense el consentiment del seu propietari. En cas d’embargament, llevat de la facultat de disposició, el propietari frueix de les restants facultats dominicals, sempre que ho faci sense detriment del seu valor. Quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute de bloqueig o embargament s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses de manteniment i conservació del bé immoble embargat que es puguin produir i que dimanin de la propietat del bé, en especial les despeses comunitàries quan n’hi hagi, d’assegurances, de drets reals de garantia i de tributs. En cas de segrest o comís provisional, els revinguts produïts per l’explotació del bé immoble han de ser dipositats en el mateix compte bancari en el que es carreguin les despeses.
• b) Pel que respecta als havers i crèdits bancaris, els xecs de viatge, els xecs bancaris, les ordres de pagament, les accions, els títols valors, les obligacions, les lletres de canvi i de crèdit i altres actius financers de similar naturalesa, el batlle ha de sol·licitar instruccions al propietari. En cas que el propietari no doni les instruccions corresponents, el batlle ha de procedir a la liquidació dels actius referits. En el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària que satisfaci les despeses que originin el dipòsit, la custòdia i la seva conversió eventual a diner líquid.
• c) Quan els fons segrestats consisteixin en vehicles, si el propietari s’ha personat en la causa i ofereix fer-se càrrec de les despeses de manteniment i conservació del vehicle, així com de les taxes corresponents, ja sigui dipositant les sumes dineràries necessàries o oferint un lloc d’immobilització, el vehicle no es pot utilitzar ni convertir a diner líquid. Altrament, quan s’hagi acordat igualment el bloqueig o embargament de tots els comptes bancaris, en el mateix aute d’embargament i bloqueig s’ha d’autoritzar a l’entitat bancària a fi que satisfaci les taxes dels vehicles que correspongui.
• d) Els béns consumibles i pereixedors es poden convertir a diner líquid en tot moment, sense el consentiment del seu propietari o posseïdor, a través de subhasta.”

4. S’addiciona l’article 166 bis a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 bis

1. En el cas de causes seguides pels delictes majors previstos al títol XII, al capítol segon del títol XV i al capítol quart del títol XXII del Codi penal, la pena màxima prevista de les quals sigui superior a quatre anys i igual o inferior a vuit anys de presó, el procediment d’ordenança penal únicament es pot iniciar per escrit conjunt entre el Ministeri Fiscal, l’interessat i el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil, sempre que presentin una evidència suficient d’existència del fet delictiu que no estigui basada en la confessió de l’acusat. En cas que existeixin denunciants o s’hagin identificat els perjudicats de la infracció penal i que no s’hagin constituït formalment en acusació particular o en actor civil, se’ls ha de donar trasllat de la voluntat del Ministeri Fiscal i de l’interessat d’iniciar el procediment d’ordenança penal, a l’efecte de que, si ho desitgen, en el termini d’un mes puguin constituir-se en acusació particular o en actor civil i pronunciar-se sobre l’inici del procediment referit. 2. En el marc d’aquesta ordenança penal, el Ministeri Fiscal, l’interessat amb el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil poden establir un acord en relació amb els fets, la qualificació jurídica, les circumstàncies modificatives en cas de concórrer, la pena o les penes que cal imposar amb els límits establerts a l’article 164, el comís, les conseqüències accessòries i, si escau, la responsabilitat civil. 3. Aquesta voluntat comuna de les parts es denomina acord i ha de ser homologada pel batlle mitjançant ordenança penal en un termini de trenta dies des de l’audiència de ratificació de l’acord.

En el cas que es practiqui la detenció de l’encausat, el procediment no es pot iniciar fins passat un termini de com a mínim quinze dies a comptar del lliurament de la persona detinguda al batlle en les condicions de l’article 29.”

5. S’addiciona l’article 166 ter a la Llei qualificada del Codi de procediment penal, el qual queda redactat en els termes següents:

“Article 166 ter

1. L’acord d’ordenança penal no pot tenir efectes ni constituir prova anticipada sobre les persones que no s’han sotmès a aquest procediment, com ara altres responsables penals i civils dels fets objecte del procediment, i terceres persones afectades per les mesures de comís o altres conseqüències accessòries del delicte. 2. El Consell Superior de la Justícia ha de publicar anyalment a la seva web el recull de les ordenances penals acceptades en el decurs de l’any anterior i eliminar les mencions relatives a la identitat de les persones que s’hi esmentin.