Llei 16/2020, del 4 de desembre, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2.

1. En cas que la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral hagi estat autoritzada tàcitament o expressament, segons el cas, la suspensió o la reducció esmentades prenen efecte a partir del dia en què l’empresa ha presentat la sol·licitud prop del ministeri competent en matèria de treball, llevat que la sol·licitud estableixi una data d’inici posterior a la data en què s’ha presentat, o que la resolució del ministeri esmentat ho estableixi altrament. Quan la data d’inici establerta a la sol·licitud sigui posterior a la data en què s’ha presentat, aquesta data d’inici ha d’estar referida al mateix mes natural que el de la presentació de la sol·licitud.

No obstant el que estableix el paràgraf anterior, durant el primer mes de vigència d’aquesta Llei, les sol·licituds de suspensió dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades, a més tardar, el dia 10 de gener del 2021, poden tenir una data d’efecte anterior a la data de presentació de la sol·licitud, sempre que s’indiqui aquest extrem expressament a la sol·licitud i sigui autoritzada, tàcitament o expressament, pel ministeri competent en matèria de treball, amb el benentès que les referides sol·licituds únicament poden prendre efecte a partir de l’1 de gener del 2021 o en una data posterior.

2. En qualsevol dels casos, les resolucions del ministeri competent en matèria de treball són susceptibles de recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració, tant per part de l’empresa com per part de les persones assalariades concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral. No obstant això, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils, i el silenci té la consideració de negatiu.
3. En el supòsit de denegació expressa, total o parcial, o de denegació tàcita de la sol·licitud formulada, o en cas que la resolució fixi una data d’efecte posterior a la sol·licitada, el període de temps no treballat transcorregut durant el termini de resolució pot ser compensat de conformitat amb les regles de l’article 8, sempre que es compleixin les condicions que s’hi preveuen.

1. En cas que la sol·licitud inicial, de prolongació, de modificació de l’abast o de variació del supòsit, de la suspensió temporal dels contractes de treball o de la reducció de la jornada laboral hagi estat autoritzada tàcitament o expressament, segons el cas, la suspensió o la reducció esmentades prenen efecte a partir del dia en què l’empresa ha presentat la sol·licitud prop del ministeri competent en matèria de treball, llevat que la sol·licitud estableixi una data d’inici posterior a la data en què s’ha presentat, o que la resolució del ministeri esmentat ho estableixi altrament. Quan la data d’inici establerta a la sol·licitud sigui posterior a la data en què s’ha presentat, aquesta data d’inici ha d’estar referida al mateix mes natural que el de la presentació de la sol·licitud.

No obstant el que estableix el paràgraf anterior, durant el primer mes de vigència d’aquesta Llei, les sol·licituds de suspensió dels contractes de treball o de reducció de la jornada laboral presentades, a més tardar, el dia 10 de gener del 2021, poden tenir una data d’efecte anterior a la data de presentació de la sol·licitud, sempre que s’indiqui aquest extrem expressament a la sol·licitud i sigui autoritzada, tàcitament o expressament, pel ministeri competent en matèria de treball, amb el benentès que les referides sol·licituds únicament poden prendre efecte a partir de l’1 de gener del 2021 o en una data posterior.

2. En qualsevol dels casos, les resolucions del ministeri competent en matèria de treball són susceptibles de recurs en els termes que estableix el Codi de l’Administració, tant per part de l’empresa com per part de les persones assalariades concernides per la suspensió temporal dels contractes de treball o per la reducció de la jornada laboral. No obstant això, el recurs administratiu s’ha de resoldre en el termini màxim de vuit dies hàbils, i el silenci té la consideració de negatiu.
3. En el supòsit de denegació expressa, total o parcial, o de denegació tàcita de la sol·licitud formulada, o en cas que la resolució fixi una data d’efecte posterior a la sol·licitada, el període de temps no treballat transcorregut durant el termini de resolució pot ser compensat de conformitat amb les regles de l’article 8, sempre que es compleixin les condicions que s’hi preveuen.