Llei 15/2025, del 15 de juliol, del dipòsit legal.

El dipòsit legal del Principat d’Andorra té com a missió essencial recollir el material bibliogràfic, gràfic, sonor, audiovisual i digital editat o produït al país. Tot això té com a principal objectiu fer possible el control de la creació, l’edició i la producció bibliogràfica, gràfica, sonora, audiovisual i digital andorrana, mitjançant l’assignació d’un número d’identificació denominat número de dipòsit legal, i garantir-ne la conservació i la consulta per a les generacions presents i futures.

La creació del dipòsit legal del Principat d’Andorra data del 31 de març del 1980, quan el Consell General va decretar-ne la creació i posteriorment en va regular el funcionament amb l’aprovació d’un reglament, el 29 de setembre del 1980, en vigor des del 8 d’octubre del mateix any.

L’aparició de nous suports i noves formes de creació i publicació obliga a incorporar fórmules que articulin el principi de neutralitat tecnològica a les noves realitats i assegurin el dipòsit legal de materials objecte d’aquesta Llei, en qualsevol suport que existeixi actualment o que pugui sorgir en un futur.

Aquesta Llei també amplia el dipòsit legal a materials no previstos en l’abans referida normativa de l’any 1980.

Les novetats destacades són, d’una banda, una responsabilitat més gran que adquireixen les persones encarregades de l’edició i de la producció dels materials, que passen a ser les principals responsables tant de la sol·licitud del dipòsit legal com de la seva constitució. D’aquesta manera, s’assegura cobrir el màxim de casuístiques possibles per tal de continuar amb l’objectiu d’enriquir el patrimoni cultural del Principat d’Andorra.

L’altra novetat rellevant d’aquesta Llei és que es preveu el dipòsit legal de les publicacions en línia. Finalment, també es remarca la novetat que l’Arxiu Nacional s’incorpora com a institució que conservarà i gestionarà una part del material recopilat per mitjà del dipòsit legal.

Tot plegat suposarà una millora en el control i la conservació per al futur del patrimoni cultural del Principat d’Andorra, en addició al que preveu la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d’Andorra.

La Llei s’estructura en set capítols, intitulats Disposicions generals, Materials objecte de dipòsit legal, Obligació de dipòsit legal i procediment de la sol·licitud d’assignació de número de dipòsit legal, Constitució del dipòsit legal, Dipòsit legal de les publicacions en línia, Conservació i consulta dels materials objecte de dipòsit legal i Infraccions i sancions.

El capítol primer defineix una sèrie de conceptes continguts en aquesta Llei, estableix els objectius de la norma, determina les institucions encarregades de la gestió i la inspecció del dipòsit legal, la destinació dels materials dipositats i en quins casos aquests materials es podran reproduir.

El capítol segon concreta quins són els materials objecte de dipòsit legal i els que en queden exclosos.

El capítol tercer determina qui té l’obligació legal de sol·licitar el dipòsit legal i quin és el procediment per obtenir-lo, assenyala en quins casos es pot anul·lar, modificar o prorrogar el lliurament del material sotmès a dipòsit legal, i fixa el nombre d’exemplars objecte de dipòsit legal.

El capítol quart estableix la composició del número de dipòsit legal i com s’ha de fer constar segons les tipologies de materials.

El capítol cinquè defineix el concepte de publicacions en línia i determina l’obligatorietat del seu dipòsit legal en determinats casos, així com les condicions d’aplicació d’aquest règim especial. Finalment, respecte a les publicacions en línia s’estableix que el Govern aprovarà les normes reglamentàries necessàries.

El capítol sisè inclou determinades obligacions per a les activitats de conservació i consulta dels materials objecte de dipòsit legal.

El capítol setè està dedicat a les infraccions de la Llei i al règim sancionador que se’n deriva.

La Llei es clou amb la derogació del Reglament d’aplicació del dipòsit legal, del 8 d’octubre del 1980, i amb quatre disposicions finals. La primera d’elles preveu una modificació de la Llei sobre drets d’autor i drets veïns, del 10 de juny del 1999, per establir-hi supòsits de limitacions i remuneracions en matèria de drets d’autor per a usos per part de museus, arxius, biblioteques, hemeroteques, fonoteques o filmoteques de titularitat pública.

La segona disposició final encomana al Govern l’aprovació de les disposicions reglamentàries necessàries per aplicar i desplegar la Llei, mentre que la tercera disposició final incorpora l’encomana relativa a la presentació del projecte de consolidació de la Llei que es modifica, referida anteriorment. La quarta i darrera disposició final estableix l’entrada en vigor de la Llei.

Capítol primer. Disposicions generals

Queda derogat el Reglament sobre dipòsit legal, del 29 de setembre del 1980.

Es modifica l’article 10 de la Llei sobre drets d’autor i drets veïns del Principat d’Andorra, del 10 de juny del 1999, que queda redactat de la manera següent:

“Article 10. Reproducció, préstec i consulta en biblioteques, arxius i entitats de conservació del patrimoni cultural

No obstant el que disposa l’article 5.1., apartats a, b i c, tota biblioteca, arxiu, museu, hemeroteca, fonoteca o filmoteca en què les activitats no tenen una finalitat lucrativa directa o indirecta, o qualsevol entitat encarregada de la conservació del patrimoni cultural, pot efectuar els actes següents sense l’autorització de l’autor o qualsevol altre propietari dels drets d’autor de l’obra:

• a) Fer la reproducció d’una obra, quan l’obra reproduïda és un article publicat o una altra obra breu o un extracte breu d’un escrit, amb il·lustracions o sense, amb el propòsit de la reproducció consistent a satisfer la demanda d’una persona física, sempre que l’entitat tingui el convenciment que la còpia serà usada exclusivament per al propòsit d’estudi, erudició o recerca privada, sempre que l’acte de reproducció no tingui una finalitat lucrativa directa o indirecta, i que l’acte de reproducció és un cas aïllat que, si es repeteix, sigui en ocasions separades i no relacionades entre elles. Tot això sense perjudici del dret de l’autor o d’altres titulars de drets d’autor a percebre una remuneració equitativa pels actes de comunicació d’obres o la posada a disposició que les entitats referides facin de les seves obres en la quantia que es determini reglamentàriament.
• b) Efectuar còpies de les obres que es trobin de forma permanent a les seves col·leccions, en qualsevol format i en qualsevol suport, amb la finalitat de conservar aquestes obres i en la mesura necessària per a aquesta conservació.
• c) Portar a terme la comunicació pública d’una obra, incloent-hi la posada a disposició d’aquesta obra, a persones concretes del públic a efectes de recerca, quan es faci mitjançant una xarxa tancada i interna accessible únicament a través de terminals especialitzats instal·lats a aquest efecte als locals d’aquestes institucions i sempre que les obres de què es tracti figurin a les col·leccions de la mateixa entitat i no siguin objecte de condicions d’adquisició o de llicència. Tot això sense perjudici del dret de l’autor o altres titulars de drets d’autor a percebre una remuneració equitativa pels actes de comunicació d’obres o la posada a disposició que les entitats referides facin de les seves obres en la quantia que es determini reglamentàriament.
• d) Fer préstecs d’obres de la seva col·lecció, sense perjudici de la remuneració equitativa que s’ha de satisfer als autors o altres titulars de drets d’autor pels préstecs que facin de les seves obres, en la quantia que es determini reglamentàriament.
• e) Els drets a la remuneració equitativa previstos als apartats anteriors només es poden fer efectius a través d’una entitat de gestió col·lectiva.”

S’encomana al Govern l’aprovació de les disposicions reglamentàries necessàries per aplicar i desplegar aquesta Llei, en el termini màxim de sis mesos a comptar de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei.

S’encomana al Govern, en els termes previstos a l’article 116 del Reglament del Consell General, que en el termini màxim de sis mesos des de la publicació d’aquesta Llei al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra presenti al Consell General el projecte de consolidació de la Llei sobre drets d’autor i drets veïns, del 10 de juny del 1999, amb la incorporació de totes les modificacions que s’hi han produït.

Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Casa de la Vall, 15 de juliol del 2025

Carles Ensenyat ReigSíndic GeneralNosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Emmanuel Macron Josep-Lluís Serrano PentinatPresident de la República Francesa Bisbe d’UrgellCopríncep d’Andorra Copríncep d’Andorra

A efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

• a) Persona encarregada del disseny: persona física o jurídica responsable del grafisme i la composició dels elements que formen part d’un document.

• b) Divulgació: tota expressió d’un material que, amb el consentiment de l’autor o del titular dels drets d’autor, i si escau del titular dels drets veïns als drets d’autor sobre aquest material, el faci accessible al públic per primera vegada.

• c) Document: qualsevol expressió, en llenguatge natural o convencional, i qualsevol expressió gràfica, sonora o en imatge, recollida en qualsevol tipus de suport i creada en qualsevol entorn.

• d) Document electrònic: Informació de qualsevol naturalesa en forma electrònica, arxivada en un suport electrònic segons un format determinat i susceptible d’identificació i tractament diferenciat.

• e) Duplicació: rèplica d’un document, conservant-ne les mateixes característiques físiques.

• f) Edició paral·lela: exemplars d’un mateix document que es publiquen amb el mateix contingut, en diferents suports.

• g) Persona encarregada de l’edició: persona física o jurídica que publica i difon una obra o una altra producció subjecta a dipòsit legal en qualsevol suport.

• h) Persona encarregada de la impressió: persona física o jurídica responsable de la impressió en paper o qualsevol altre suport d’un document.

  • i) Manxeta: lloc d’una publicació periòdica on es proporcionen les dades principals o els crèdits que defineixen la publicació.

• j) Material: tota obra o altra producció que estigui subjecta a l’obligació de dipòsit legal.

• k) Migració: conjunt de tasques organitzades i dissenyades per a aconseguir la transferència periòdica de materials digitals des d’una configuració de maquinari i programari a una altra, o des d’una generació tecnològica a una de posterior per tal d’evitar-ne l’obsolescència, la degradació o la desaparició.

• l) Persona encarregada de la producció: persona física o jurídica que pren la iniciativa i la responsabilitat en la creació de l’obra, la producció audiovisual o fonogràfica o una altra producció subjecta a dipòsit legal.

• m) Publicació: divulgació que es porta a terme mitjançant la posada a disposició del públic en qualsevol forma d’un nombre d’exemplars suficient que pot satisfer raonablement la seva demanda tenint en compte la naturalesa i la finalitat del material.

• n) Publicació en línia: informació o contingut de qualsevol naturalesa, en un suport electrònic, arxivat amb un format determinat i susceptible d’identificació i tractament diferenciat, que sigui objecte de difusió.

• o) Publicació periòdica: document editat en qualsevol suport seguint una periodicitat establerta.

• p) Publicació seriada: tota obra científica, literària o de qualsevol índole que apareix o es comunica de forma continuada, editada en una successió de números o parts separades, que porta normalment una numeració i que no té una durada predeterminada.

• q) Suport intangible: suport electrònic o virtual d’una obra o d’una altra producció difosa a través de xarxes electròniques o en l’espai digital. Aquest concepte inclou, a títol orientatiu i no limitatiu, tota classe d’arxius digitals capaços d’allotjar obres o produccions com ara arxius d’àudio digital, arxius de vídeo, arxius de text, arxius de fotografies digitals, arxius documentals, bases de dades, aplicacions, programes d’ordinador i en general arxius digitals descarregables o executables.

• r) Suport tangible: suport físic d’una obra o producció, com ara discos o paper, entre altres.

L’objecte d’aquesta Llei és regular el dipòsit legal i el seu funcionament per tal de garantir la recopilació del material bibliogràfic, gràfic, sonor, audiovisual i digital, ja sigui en suport tangible o intangible, que hagi estat editat o produït al Principat d’Andorra i destinat per qualsevol procediment, a la seva distribució o comunicació pública, sigui gratuïta o onerosa, amb la finalitat de complir amb el deure de preservar el patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual i digital i permetre’n l’accés amb finalitats culturals, de recerca o d’informació, així com de reedició d’obres, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei i la legislació vigent en matèria de drets d’autor i propietat intel·lectual.

1. La Biblioteca Nacional és la principal institució responsable de la coordinació de les activitats de recopilació i conservació dels materials als quals fa referència aquesta Llei, com també de la inspecció i seguiment del compliment d’aquesta Llei.
2. La Biblioteca Nacional també és la institució encarregada de decidir sobre els materials objecte de l’obligació de dipòsit legal.
3. La Biblioteca Nacional elabora una llista de la bibliografia nacional de forma periòdica, a partir dels materials dipositats, que ha de ser publicada per a coneixement general pels mitjans, incloent-hi els electrònics, que la Biblioteca Nacional decideixi.
4. Tanmateix, la Biblioteca Nacional posa a disposició de tots els interessats el material objecte d’aquesta Llei únicament per fer consultes.
5. La Biblioteca Nacional cedeix a l’Arxiu Nacional la conservació de les produccions cinematogràfiques, televisives i radiofòniques referides a l’article 5.2, lletra p, d’aquesta Llei.
6. En desplegament de les funcions establertes en aquest article, la Biblioteca Nacional ha de designar un equip intern de treball, integrat per almenys una persona membre per a cadascuna de les funcions de recopilació, conservació i inspecció, i coordinat per una persona membre de la mateixa institució.

1. La Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional són els centres de conservació i custòdia dels materials objecte de dipòsit legal. Aquestes institucions són les responsables d’efectuar un correcte tractament i una correcta conservació de tots els materials.
2. Els suports tangibles afectes als materials dipositats conforme a aquesta Llei passen a ser propietat del Govern, sense perjudici del respecte i la salvaguarda dels drets d’autor i, si escau, dels drets veïns als drets d’autor que poguessin recaure sobre els dits materials.

Capítol segon. Materials objecte de dipòsit legal

1. Són objecte de dipòsit legal tots els materials, sigui quin sigui el seu suport, creats, editats o produïts per qualsevol tipus de procediment conegut en l’actualitat o que pugui aparèixer en un futur, que compleixin alguna de les condicions següents:

   • a) Que estiguin editats (incloses les autoedicions) o produïts al territori del Principat d’Andorra.
   • b) Que estiguin destinats a publicar-se, ja sigui de manera gratuïta o onerosa, en una quantitat d’exemplars suficient que pugui satisfer raonablement la demanda del seu públic objectiu.

2. Els materials objecte de dipòsit legal, en suport tangible o intangible, són, a títol orientatiu i no limitatiu, els següents:

   • a) Llibres, sigui quina sigui l’índole del seu contingut.

   • b) Fascicles, fullets i separates d’articles de revista, sigui quina sigui l’índole del seu contingut.

   • c) Documents amb finalitat de difusió i que no constitueixen propaganda essencialment comercial.

   • d) Publicacions periòdiques, com són anuaris, memòries, revistes i diaris impresos.

   • e) Publicacions d’impressió sota demanda.

   • f) Partitures musicals.

   • g) Làmines, estampes, goigs, cromos, postals, naips i anuncis artístics.

   • h) Mapes, plànols i atles geogràfics.

     • i) Cartells anunciadors i publicitaris, així com la propaganda electoral.

   • j) Postals il·lustrades.

   • k) Diapositives, transparències i microformes.

   • l) Encartaments filatèlics.

   • m) Fonogrames.

   • n) Enregistraments videogràfics.

   • o) Fotografies.

   • p) Produccions cinematogràfiques, televisives i radiofòniques, sigui quina sigui l’índole del seu contingut.

   • q) Programes d’ordinador i bases de dades.

   • r) Documents electrònics no accessibles lliurement a través d’Internet.

   • s) Reedicions, reimpressions amb variacions, versions modificades i actualitzacions.

   • t) Videojocs.

1. L’obligació de sol·licitar el número de dipòsit legal i constituir el seu dipòsit recau en la persona encarregada de l’edició o de la producció del material sempre que el material en qüestió hagi estat editat o produït al territori del Principat d’Andorra.
2. La responsabilitat del dipòsit legal de les publicacions en línia referida a l’article 22 recau en la persona encarregada de la seva edició o producció.
3. Sense perjudici de l’apartat anterior, s’exonera la persona encarregada de l’edició de les publicacions en línia de la gestió del dipòsit legal. En tot cas, estaran obligats a facilitar la recol·lecció automàtica de les publicacions esmentades quan estiguin lliurement accessibles a Internet o transferir les publicacions d’accés restringit que els siguin sol·licitades per la Biblioteca Nacional, que determinarà quines publicacions en línia i quins recursos es capturaran o dipositaran.

En el cas que la persona encarregada de l’edició hagués adoptat solucions tecnològiques per evitar accessos o utilitzacions no autoritzades de les seves publicacions, el lliurament o la transferència d’aquestes publicacions es realitzarà d’acord amb les condicions que permetin la seva conservació i accés per part dels centres de conservació, els quals garantiran en tot cas la protecció dels drets d’autor i drets veïns d’acord amb els termes establerts a la legislació vigent en matèria de propietat intel·lectual, així com la protecció de dades de caràcter personal.

1. El número de dipòsit legal s’ha de sol·licitar abans de finalitzar l’edició o la producció del material de què es tracti. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el material no es pot publicar.
2. El subjecte obligat ha de presentar la sol·licitud d’assignació del número de dipòsit legal omplint el document de sol·licitud corresponent, presencialment a les oficines del servei de dipòsit legal situades a la Biblioteca Nacional, o mitjançant la seva seu electrònica.
3. La Biblioteca Nacional ha de posar en marxa un servei en línia des del qual es pugui efectuar, entre altres funcions relatives al dipòsit legal, la sol·licitud d’assignació de número corresponent.
4. La Biblioteca Nacional ha de lliurar o posar a disposició del subjecte obligat un duplicat del document de sol·licitud, signat i segellat pel servei de dipòsit legal, que identifiqui el número de dipòsit legal atorgat per al material respectiu.

1. Si el material no es publica en un termini de dos mesos a comptar de la data de sol·licitud d’assignació de número de dipòsit legal, el sol·licitant ha de fer una nova sol·licitud per demanar una pròrroga o, en cas que no s’opti per la pròrroga, ha de comunicar-ne l’anul·lació a la Biblioteca Nacional. La pròrroga té una durada màxima de dos mesos més. Si dins d’aquest nou termini de pròrroga el material per al qual s’ha obtingut el número de dipòsit legal no s’ha publicat, aquest número queda automàticament anul·lat.
2. Els números de dipòsit legal anul·lats no es poden atribuir a cap altre material objecte de dipòsit legal.

En el cas de les publicacions que consten de diverses parts produïdes en diferents suports i que en conjunt en formen una de sola, es lliura el mateix nombre d’exemplars de totes les parts que es corresponen amb el material del qual s’hagi de lliurar una quantitat més gran de còpies.

1. És obligatori efectuar el lliurament de dos exemplars de cada número que es publiqui d’una publicació periòdica, malgrat que s’inscriuen una sola vegada.
2. Les publicacions periòdiques són considerades com a subscripció, per tal d’assegurar-ne l’entrega immediata després de publicar-se cadascun dels números.

De les produccions cinematogràfiques se n’ha de lliurar:

• a) Un negatiu original i una còpia positiva nova per als migmetratges i llargmetratges, acompanyats de la fitxa artística i del guió literari.
• b) Un negatiu original i una còpia positiva de qualitat per als curtmetratges, acompanyats de la fitxa artística i del guió literari.
• c) Per a les produccions cinematogràfiques rodades en fotoquímic, els materials de preservació i una còpia nova, amb so i l’etalonatge en format de 35 mm. En cas que s’hagi produït en un altre format analògic diferent de 35 mm (fotoquímic o magnètic), la còpia nova ha de ser en el format en què s’hagi estrenat.
• d) En produccions cinematogràfiques rodades en digital, destinades a sales de cinema, dos còpies: un DCP no encriptat de la versió original i un DCDM o equivalent d’alta resolució i de bona qualitat o altres formats de preservació que s’incloguin en una norma d’estandardització.
• e) En altres produccions cinematogràfiques també es lliura una còpia del material que garanteixi la preservació, a llarg termini, de la versió original, íntegra i emesa, o una còpia en altres formats de preservació que s’incloguin en una norma d’estandardització.

De les produccions televisives i radiofòniques de periodicitat fixa se n’han de lliurar dos còpies de cada emissió malgrat que portin un sol número de dipòsit legal com les publicacions periòdiques. De la resta de produccions també se n’han de lliurar dos còpies.

Capítol quart. Constitució del dipòsit legal

El número de dipòsit legal es compon dels elements següents:

1. Les paraules dipòsit legal seguides de dos punts.
2. Les sigles corresponents a Andorra, AND, seguides d’un punt.
3. El número d’inscripció del dipòsit, en xifres aràbigues, atorgat per la Biblioteca Nacional.
4. L’any de constitució del dipòsit, en xifres aràbigues, precedit d’un guionet.

1. El número de dipòsit legal d’un material consta obligatòriament en la zona de crèdits de la publicació i, en cas de no existir, es fa constar en un lloc visible.
2. En els llibres figura a la mateixa pàgina on s’imprimeix l’ISBN (International Standard Book Number), i en les revistes i els diaris impresos és a la manxeta.
3. Els materials no són admesos per la Biblioteca Nacional en cas que no tinguin incorporat el número de dipòsit legal degudament assignat.

1. Els anuaris, en tant que publicacions periòdiques, tenen un sol número de dipòsit legal que consta en cada número, encara que tinguin un número diferent d’ISBN.
2. Les revistes i els diaris, fins i tot els que siguin de periodicitat variable, s’inscriuen una sola vegada i amb un sol número de dipòsit legal, que cal fer constar a cada número.
3. En les sèries numerades (col·leccions), cada número, i sempre que es tracti d’obres separades, és considerat, a tots els efectes de dipòsit legal, com a obra independent. No es consideren de la mateixa manera els volums d’una obra unitària, els quals han de dur tots el mateix número de dipòsit legal.
4. Els programes informatius, els magazines, els documentals i altres amb periodicitat diària, setmanal o mensual porten un sol número de dipòsit legal, i reben el mateix tractament que les publicacions periòdiques.

Els volums d’una obra unitària porten tots un número idèntic de dipòsit legal encara que no portin el mateix número d’ISBN. Al número de dipòsit legal s’hi afegeix l’ordinal en números romans, entre parèntesis, del número que correspon al volum.

Les separates d’articles de revista, amb paginació pròpia, porten el mateix número de dipòsit legal que la publicació on va aparèixer el text. Es fa constar l’abreviatura Sep. entre les sigles AND i el número de dipòsit legal.

Les edicions paral·leles editades en diversos suports porten un número de dipòsit legal diferent per cadascun dels suports.

Capítol cinquè. Dipòsit legal de les publicacions en línia

Són objecte de dipòsit legal, juntament amb les metadades que contenen, tots els llocs web i les publicacions que hi continguin, tant les que tinguin un accés lliure com les que tinguin un accés restringit, creades, produïdes o editades per qualsevol tipus de procediment, en qualsevol suport intangible pel qual siguin publicades, sigui quina sigui la localització física del servidor o els servidors, sigui quin sigui el domini que albergui la publicació, i sempre que compleixin alguna de les condicions següents:

• a) Que els llocs web i les publicacions continguin patrimoni bibliogràfic, sonor, visual, audiovisual o digital relatiu al Principat d’Andorra, i sempre que aquestes publicacions no infringeixin la normativa nacional relativa als drets d’autor i als drets veïns als drets d’autor, la normativa relativa a conservació del patrimoni d’interès cultural i qualsevol altra normativa nacional, o que siguin contràries a aquestes normatives.
• b) Que els llocs web i les publicacions estiguin creades, produïdes o editades per qualsevol persona física o jurídica que tingui la nacionalitat andorrana o tingui la residència legal al Principat d’Andorra.
• c) Que els llocs web i les publicacions estiguin produïdes o editades sota un nom de domini superior geogràfic del territori del Principat d’Andorra.

1. S’exclouen de l’obligació de dipòsit legal, sense perjudici del que s’estableix a l’article 7 d’aquesta Llei, les publicacions en línia següents:

   • a) Els correus electrònics i la correspondència privada.
   • b) Els continguts que estiguin allotjats únicament en una xarxa privada (Intranet).
   • c) Els fitxers de dades de caràcter personal.
   • d) Tots els supòsits en què el compliment de l’obligació de dipòsit legal pugui contravenir disposicions legals, especialment les relatives a protecció de dades de caràcter personal o drets fonamentals inherents a la personalitat.

2. En cas de portar a terme una publicació en línia d’un material que va ser prèviament objecte de dipòsit legal en un suport tangible, l’editor o el productor del web, en tot cas, ha de fer el dipòsit legal de la publicació en línia de manera independent.

3. En cas de dubte en relació amb la inclusió o l’exclusió d’un material de l’obligació de dipòsit legal, és d’aplicació l’apartat 2 de l’article 6.

Les publicacions en línia no són objecte d’assignació de número de dipòsit legal. En cap cas això no ha d’afectar els drets ni impedir el compliment de les obligacions de l’editor de sol·licitar el número ISBN o un altre identificador numèric estàndard acceptat pels organismes internacionals competents, quan calgui, mitjançant els procediments respectius.

1. Al formulari de sol·licitud de dipòsit legal de publicacions en línia d’accés restringit, els subjectes obligats hi han de fer constar les dades del document electrònic accessible en línia, així com l’adreça i les instruccions d’accés dels recursos electrònics que es comuniquin en línia per Internet o qualsevol altra xarxa. Sempre que sigui possible, els subjectes obligats han d’aportar una còpia digital del material objecte de dipòsit.
2. Per als documents electrònics per als quals es requereixi una clau d’accés, aquesta clau ha de constar en la sol·licitud del dipòsit legal.
3. Els subjectes obligats han de notificar a la Biblioteca Nacional els canvis d’adreça i les instruccions d’accés dels documents electrònics, així com els canvis de les claus d’accés.
4. Els subjectes obligats han de complir l’obligació consagrada en aquest apartat en un termini màxim de 30 dies naturals després de la data en què es publiqui la publicació en línia.

1. La Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional, en qualitat de centres de conservació, són les úniques institucions amb el dret de fer una còpia dels materials dipositats que escaiguin, sempre que aquesta reproducció es faci en compliment de la legislació vigent en matèria de drets d’autor i drets veïns, perquè puguin acomplir les atribucions que els atribueix aquesta Llei.
2. Per motius de preservació del material o d’obsolescència dels suports originals dels materials, la Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional poden reproduir, duplicar o migrar els materials a nous suports per tal de garantir-ne la correcta conservació, l’accés i la consulta del material objecte de dipòsit legal, de conformitat amb el que està establert en la normativa en matèria de drets d’autor i drets veïns als drets d’autor vigent en cada moment.
3. La Biblioteca Nacional i l’Arxiu Nacional, determinen -en l’àmbit de les seves competències- les pautes internes i els requisits tècnics que s’han de seguir per a l’òptima conservació dels materials objecte de dipòsit, segons les característiques físiques i tècniques dels suports que els contenen. Aquestes línies han de tenir en compte, en tot cas, l’estàndard de conservació establert en les normes tècniques internacionals de conservació vigents respecte de cada tipus de suport.

1. Per garantir l’accés i la consulta dels materials objecte de dipòsit legal, la Biblioteca Nacional i, si escau, l’Arxiu Nacional han de permetre’n la consulta en sala dins de les seves instal·lacions i, sempre que es tracti de materials dipositats o conservats en suport digital, posar aquests materials a disposició del públic per a consulta en sala a través d’una xarxa tancada i interna accessible únicament a través de terminals especialitzats instal·lats a la seu d’aquestes institucions.
2. La Biblioteca Nacional ha d’establir els criteris i les condicions per fer aquesta consulta en sala, de manera que es garanteixi el compliment de la normativa en matèria de drets d’autor i drets veïns als drets d’autor vigent en cada moment i es protegeixen els interessos legítims d’altres titulars, incloent-hi, sense limitació, el compliment de la normativa en matèria de dades personals i de la protecció del dret a la pròpia imatge, la intimitat personal i l’honor. Particularment, els centres de conservació han de garantir que l’exercici del dret de consulta esmentat en cap cas no generi un perjudici dels drets referits, ni afecti desproporcionadament l’interès legítim i raonable d’explotació dels materials.

Capítol setè. Infraccions i sancions

1. L’incompliment de les obligacions establertes en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa té la consideració d’infracció administrativa.

2. Tenen la consideració d’infraccions lleus:

   • a) La no constitució del dipòsit legal del material a què fa referència aquesta Llei, amb el dipòsit del nombre d’exemplars i el termini i el compliment d’altres condicions que s’estableixen en aquesta Llei i en la normativa que la desenvolupa.
   • b) La distribució d’un material sense la inclusió del número de dipòsit legal atorgat d’acord amb el que està establert en aquesta Llei i en la normativa que la desenvolupa.
   • c) La no anul·lació del dipòsit legal en cas que l’obra no s’editi, d’acord amb el que determinen aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.
   • d) El lliurament del material objecte de dipòsit legal fora del termini fixat en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupa.

3. Tenen la consideració d’infraccions greus:

   • a) La manipulació fraudulenta o amb dol del número de dipòsit legal.
   • b) La presentació de dades falses per obtenir un número de dipòsit legal.
   • c) L’obstrucció de la inspecció per part de la Biblioteca Nacional.
   • d) La reincidència en la comissió de faltes de caràcter lleu.

1. Les infraccions administratives tipificades a l’article anterior són sancionades de la manera següent:

   • a) Per a les infraccions de caràcter lleu, s’imposa una multa d’un import de 300 fins a 3.000 euros.
   • b) Per a les infraccions de caràcter greu, s’imposa una multa de 3.001 fins a 6.000 euros.

2. La quantia de la multa, dins dels límits previstos, es gradua procurant assolir la proporcionalitat adequada entre la infracció i la sanció. A aquest efecte, es tindrà en compte els criteris de la gravetat de l’alteració produïda, l’existència de perjudicis materials o econòmics, la transcendència social o l’interès públic afectat, el benefici econòmic que perseguia obtenir l’infractor i la mala fe, la culpa o la negligència.

3. El pagament de la multa no eximeix de l’obligació de constituir el dipòsit legal.

1. La tramitació de l’expedient sancionador correspon a la Biblioteca Nacional d’Andorra.

2. La instrucció de l’expedient es regeix per aquesta Llei i pel Reglament regulador del procediment sancionador.

3. Les infraccions comeses pels funcionaris i el personal al servei de les administracions són sancionades d’acord amb el procediment i la normativa sancionadora específics.

4. Els òrgans competents per resoldre els expedients sancionadors són els següents:

   • a) Per a les infraccions lleus, la direcció del departament encarregat de la política de patrimoni cultural.
   • b) Per a les infraccions greus, la persona titular del ministeri encarregat de la política de patrimoni cultural.

5. El procediment sancionador s’ha de resoldre i notificar en un termini màxim de sis mesos a comptar des de la data de notificació de l’acord d’inici del procediment a la persona o entitat presumptament infractora. S’entén que el procediment conclou en la data en què es considera notificat l’acte administratiu de la resolució.

6. El venciment del termini establert a l’apartat anterior sense que s’hagi notificat la resolució expressa produeix la caducitat del procediment. La declaració de caducitat es pot dictar d’ofici o a instància de la persona o entitat interessada i provoca l’arxiu definitiu de les actuacions. La caducitat impedeix la iniciació d’un nou procediment sancionador per la mateixa infracció.

1. Les infraccions lleus a què fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any i les greus, al cap de tres anys. El termini de la prescripció comença a comptar en el moment en què conclouen els fets constitutius d’infracció, i s’interromp des del moment en què s’incoa l’expedient sancionador, amb coneixement per part de l’expedientat.
2. Les sancions prescriuen al cap d’un any des que són fermes en el cas d’infraccions lleus, i al cap de tres anys en el cas d’infraccions greus. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa i s’interromp per l’inici, amb coneixement formal de la persona interessada, de l’execució de la sanció. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.