Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària.

1. Les infraccions a què es refereix el capítol anterior són sancionades per aplicació de les mesures següents:

   • a) Les infraccions lleus, amb una multa de 150 € a 1.500 €.
   • b) Les infraccions greus, amb una multa de 1.501 € a 30.000 €.
   • c) Les infraccions molt greus, amb una multa de 30.001 € a 90.000 €, i en el cas d’aquestes infraccions molt greus, l’autoritat competent pot acordar el cessament temporal o definitiu de l’empresa, el centre o l’establiment infractor.

2. Altrament, i com a sanció complementària, l’autoritat competent, en cas de risc per a la salut pública o animal, pot acordar el comís de les mercaderies i, si escau, la seva destrucció.

3. Regles per a la imposició de les sancions:

   • a) Concurs real:

Quan diverses accions o omissions comeses per una mateixa persona són objecte d’un mateix procediment sancionador, s’han de qualificar separadament. El màxim de sanció imposable no pot excedir la sanció corresponent a la infracció més greu augmentada en la meitat, ni la sanció global que resultaria de sancionar les infraccions separadament.

• b) Concurs ideal:

L’apartat anterior no és aplicable quan una sola acció o omissió comporta la comissió de dues o més infraccions o quan una d’elles és un mitjà necessari per cometre’n una altra. En aquests casos, s’ha d’aplicar la sanció establerta per a la infracció més greu.

• c) Individualització:

Les sancions s’han d’imposar, preferentment en grau mínim, si no concorren cap de les circumstàncies mencionades a continuació; en grau mitjà, si concorren una o dues de les circumstàncies, i en grau màxim, si concorren tres o més circumstàncies de les següents:

• Intencionalitat o negligència greu en la conducta infractora.

• La reiteració en la conducta infractora i, en general, l’incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments dels serveis oficials.

• El menyspreu manifest pels drets reconeguts en aquesta Llei.

• La falta de col·laboració en la reparació de la situació fàctica alterada.

• La generalització de la infracció de manera que afecti la col·lectivitat.

• El perjudici causat i l’eventual benefici obtingut.

• El risc per a la salut pública o la salut animal, sempre que aquest element no s’hagi tingut en compte per qualificar la infracció.

• El dany causat a la salut pública o la salut animal, sempre que aquest element no s’hagi tingut en compte per qualificar la infracció.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la sanció pot ser moderada o reduïda en el grau que correspongui en atenció a les circumstàncies següents:

• Haver notificat, l’infractor, el fet a les autoritats competents a fi d’evitar un mal major o aclarir els fets succeïts.

• Haver pres, l’infractor, les mesures correctives necessàries per evitar l’agreujament del risc o del dany.

1. Les infraccions a què es refereix el capítol anterior són sancionades per aplicació de les mesures següents:

   • a) Les infraccions lleus, amb una multa de 150 € a 1.500 €.
   • b) Les infraccions greus, amb una multa de 1.501 € a 30.000 €.
   • c) Les infraccions molt greus, amb una multa de 30.001 € a 90.000 €, i en el cas d’aquestes infraccions molt greus, l’autoritat competent pot acordar el cessament temporal o definitiu de l’empresa, el centre o l’establiment infractor.

2. Altrament, i com a sanció complementària, l’autoritat competent, en cas de risc per a la salut pública o animal, pot acordar el comís de les mercaderies i, si escau, la seva destrucció.

3. Regles per a la imposició de les sancions:

   • a) Concurs real:

Quan diverses accions o omissions comeses per una mateixa persona són objecte d’un mateix procediment sancionador, s’han de qualificar separadament. El màxim de sanció imposable no pot excedir la sanció corresponent a la infracció més greu augmentada en la meitat, ni la sanció global que resultaria de sancionar les infraccions separadament.

• b) Concurs ideal:

L’apartat anterior no és aplicable quan una sola acció o omissió comporta la comissió de dues o més infraccions o quan una d’elles és un mitjà necessari per cometre’n una altra. En aquests casos, s’ha d’aplicar la sanció establerta per a la infracció més greu.

• c) Individualització:

Les sancions s’han d’imposar, preferentment en grau mínim, si no concorren cap de les circumstàncies mencionades a continuació; en grau mitjà, si concorren una o dues de les circumstàncies, i en grau màxim, si concorren tres o més circumstàncies de les següents:

• Intencionalitat o negligència greu en la conducta infractora.

• La reiteració en la conducta infractora i, en general, l’incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments dels serveis oficials.

• El menyspreu manifest pels drets reconeguts en aquesta Llei.

• La falta de col·laboració en la reparació de la situació fàctica alterada.

• La generalització de la infracció de manera que afecti la col·lectivitat.

• El perjudici causat i l’eventual benefici obtingut.

• El risc per a la salut pública o la salut animal, sempre que aquest element no s’hagi tingut en compte per qualificar la infracció.

• El dany causat a la salut pública o la salut animal, sempre que aquest element no s’hagi tingut en compte per qualificar la infracció.

Sense perjudici del que estableix el paràgraf anterior, la sanció pot ser moderada o reduïda en el grau que correspongui en atenció a les circumstàncies següents:

• Haver notificat, l’infractor, el fet a les autoritats competents a fi d’evitar un mal major o aclarir els fets succeïts.

• Haver pres, l’infractor, les mesures correctives necessàries per evitar l’agreujament del risc o del dany.