Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)

Article 8. Usuaris de les tècniques

1. Totes les persones majors de divuit anys poden ser usuàries de les tècniques regulades en aquesta Llei, amb independència del seu estat civil, sempre que el seu estat de salut sigui adequat i hagin donat per escrit el seu consentiment lliure, informat i específic.

També poden accedir a les tècniques regulades en aquesta Llei els menors d’edat amb necessitat de crioconservació de gàmetes per a un ús propi diferit per preservar la fertilitat en situacions associades a processos patològics, sempre que hi hagi la indicació mèdica escaient.

La dona només pot ser receptora de les tècniques regulades en aquesta Llei fins a cinquanta anys d’edat. L’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida en dones que superin aquesta edat només es pot portar a terme amb l’autorització prèvia del ministre responsable de la salut, amb l’informe previ favorable de la Comissió de Reproducció Humana Assistida, quan, vistes les circumstàncies concretes del cas, es consideri convenient realitzar la tècnica malgrat que s’hagi superat l’edat màxima establerta.

2. Entre la informació prèvia a la firma del seu consentiment per aplicar aquestes tècniques que es proporcioni a la dona s’ha d’incloure, en tot cas, la dels possibles riscos, tant per a ella mateixa durant el tractament i l’embaràs com per a la seva descendència, i en especial els que es puguin derivar de la maternitat a una edat clínicament inadequada.
3. La informació i el consentiment esmentats en els apartats anteriors s’han d’efectuar en formats adequats, seguint les regles establertes pel principi del disseny per a tothom, de manera que resultin accessibles i comprensibles per a les persones amb discapacitats. La informació ha d’incloure la possibilitat de revocar el consentiment donat. En tot cas s’han de complir les condicions establertes en la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica.
4. En l’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida, l’elecció del donant de semen o ovòcits només la pot efectuar l’equip mèdic que aplica la tècnica, que ha de preservar les condicions de confidencialitat de la donació. En cap cas no es pot seleccionar personalment el donant a petició de la receptora o parella receptora. En tot cas, l’equip mèdic corresponent ha de procurar garantir la major similitud fenotípica i immunològica possible de les mostres disponibles amb la dona receptora sola. En cas de parelles s’ha de procurar garantir la major similitud fenotípica i immunològica possible amb el membre de la parella que la parella hagi designat de comú acord.

Article 8. Usuaris de les tècniques

1. Totes les persones majors de divuit anys poden ser usuàries de les tècniques regulades en aquesta Llei, amb independència del seu estat civil, sempre que el seu estat de salut sigui adequat i hagin donat per escrit el seu consentiment lliure, informat i específic.

També poden accedir a les tècniques regulades en aquesta Llei els menors d’edat amb necessitat de crioconservació de gàmetes per a un ús propi diferit per preservar la fertilitat en situacions associades a processos patològics, sempre que hi hagi la indicació mèdica escaient.

La dona només pot ser receptora de les tècniques regulades en aquesta Llei fins a cinquanta anys d’edat. L’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida en dones que superin aquesta edat només es pot portar a terme amb l’autorització prèvia del ministre responsable de la salut, amb l’informe previ favorable de la Comissió de Reproducció Humana Assistida, quan, vistes les circumstàncies concretes del cas, es consideri convenient realitzar la tècnica malgrat que s’hagi superat l’edat màxima establerta.

2. Entre la informació prèvia a la firma del seu consentiment per aplicar aquestes tècniques que es proporcioni a la dona s’ha d’incloure, en tot cas, la dels possibles riscos, tant per a ella mateixa durant el tractament i l’embaràs com per a la seva descendència, i en especial els que es puguin derivar de la maternitat a una edat clínicament inadequada. 3. La informació i el consentiment esmentats en els apartats anteriors s’han d’efectuar en formats adequats, seguint les regles establertes pel principi del disseny per a tothom, de manera que resultin accessibles i comprensibles per a les persones amb discapacitats. La informació ha d’incloure la possibilitat de revocar el consentiment donat. En tot cas s’han de complir les condicions establertes en la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica. 4. En l’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida, l’elecció del donant de semen o ovòcits només la pot efectuar l’equip mèdic que aplica la tècnica, que ha de preservar les condicions de confidencialitat de la donació. En cap cas no es pot seleccionar personalment el donant a petició de la receptora o parella receptora. En tot cas, l’equip mèdic corresponent ha de procurar garantir la major similitud fenotípica i immunològica possible de les mostres disponibles amb la dona receptora sola. En cas de parelles s’ha de procurar garantir la major similitud fenotípica i immunològica possible amb el membre de la parella que la parella hagi designat de comú acord. 1. Totes les persones majors de divuit anys poden ser usuàries de les tècniques regulades en aquesta Llei, amb independència del seu estat civil, sempre que el seu estat de salut sigui adequat i hagin donat per escrit el seu consentiment lliure, informat i específic. També poden accedir a les tècniques regulades en aquesta Llei els menors d’edat amb necessitat de crioconservació de gàmetes per a un ús propi diferit per preservar la fertilitat en situacions associades a processos patològics, sempre que hi hagi la indicació mèdica escaient. La dona només pot ser receptora de les tècniques regulades en aquesta Llei fins a cinquanta anys d’edat. L’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida en dones que superin aquesta edat només es pot portar a terme amb l’autorització prèvia del ministre responsable de la salut, amb l’informe previ favorable de la Comissió de Reproducció Humana Assistida, quan, vistes les circumstàncies concretes del cas, es consideri convenient realitzar la tècnica malgrat que s’hagi superat l’edat màxima establerta. 2. Entre la informació prèvia a la firma del seu consentiment per aplicar aquestes tècniques que es proporcioni a la dona s’ha d’incloure, en tot cas, la dels possibles riscos, tant per a ella mateixa durant el tractament i l’embaràs com per a la seva descendència, i en especial els que es puguin derivar de la maternitat a una edat clínicament inadequada. 3. La informació i el consentiment esmentats en els apartats anteriors s’han d’efectuar en formats adequats, seguint les regles establertes pel principi del disseny per a tothom, de manera que resultin accessibles i comprensibles per a les persones amb discapacitats. La informació ha d’incloure la possibilitat de revocar el consentiment donat. En tot cas s’han de complir les condicions establertes en la Llei de drets i deures dels usuaris i dels professionals del sistema sanitari i sobre la història clínica. 4. En l’aplicació de les tècniques de reproducció humana assistida, l’elecció del donant de semen o ovòcits només la pot efectuar l’equip mèdic que aplica la tècnica, que ha de preservar les condicions de confidencialitat de la donació. En cap cas no es pot seleccionar personalment el donant a petició de la receptora o parella receptora. En tot cas, l’equip mèdic corresponent ha de procurar garantir la major similitud fenotípica i immunològica possible de les mostres disponibles amb la dona receptora sola. En cas de parelles s’ha de procurar garantir la major similitud fenotípica i immunològica possible amb el membre de la parella que la parella hagi designat de comú acord.