Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida (Text refós sense caràcter oficial)

Article 7. Donants i contractes de donació

1. La donació de gàmetes i embrions per a les finalitats autoritzades per aquesta Llei és un contracte gratuït, formal i confidencial concertat entre el donant i el centre autoritzat.

2. La donació de gàmetes és revocable en qualsevol moment, sempre que en la data de la revocació dels gàmetes estiguin disponibles. El donant pot optar per aplicar-los per a ús propi o per la seva desestimació. A la revocació el centre receptor podrà exigir la devolució per part del donant de les despeses de qualsevol tipus originades al mateix, sempre que aquesta circumstància s’hagués fet constar expressament en el contracte entre el donant i el centre autoritzat previst en l’article 7 apartat 1 i fins al límit de l’import que el donant hagués percebut en concepte de compensació.

3. La donació d’embrions només és revocable en cas que el donant necessiti els embrions in vitro donats per ell, sempre que en la data de la revocació aquests embrions estiguin disponibles.

4. La donació mai és de caràcter lucratiu o comercial. La compensació econòmica de rescabalament que es pugui fixar només pot compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que puguin derivar de la donació, sense que en cap cas per les seves característiques o import pugui suposar un incentiu econòmic. Les condicions bàsiques o els imports màxims que garanteixin el respecte del caràcter gratuït de la donació s’han de fixar periòdicament mitjançant un reglament i amb l’informe previ de la Comissió de Reproducció Humana Assistida.

Qualsevol activitat de publicitat o promoció per part de centres autoritzats que incentivi la donació ha de respectar i recollir expressament el caràcter altruista de la donació i, en cap cas no pot encoratjar la donació mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics més enllà dels merament rescabalatoris.

5. El contracte es formalitza per escrit entre el donant i el centre autoritzat. Abans de la formalització, el donant ha de ser informat de les finalitats i conseqüències de l’acte. La informació i el consentiment s’han d’efectuar en formats adequats, seguint les regles establertes pel principi del disseny per a tothom, de manera que resultin accessibles i comprensibles per a les persones amb discapacitat. Aquesta informació ha d’incloure, en tot cas, la possibilitat excepcional de comunicar la identitat del donant als receptors o a la descendència en els supòsits que es descriuen a continuació i reunir les condicions establertes en la normativa d’aplicació.
6. La donació és confidencial i els bancs de gàmetes han de garantir el caràcter reservat de les dades d’identitat del donant i de la dona o parella receptora, així com dels registres de donants i d’activitat dels centres que es constitueixin.

Els fills nascuts tenen dret per ells mateixos o pels seus representants legals a obtenir informació amb transcendència clínica dels donants que no inclogui la seva identitat.

Només excepcionalment, en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill cert per a la vida o la salut del fill o quan escaigui de conformitat amb les lleis processals penals, es pot revelar la identitat dels donants, sempre que la revelació sigui indispensable per evitar el perill o per aconseguir el fi legal proposat. Aquesta revelació és de caràcter restringit i no implica en cap cas publicitat de la identitat dels donants.

7. Els donants de gàmetes femenins i masculins han de tenir més de divuit anys i no poden superar l’edat de trenta-set i quaranta-cinc anys respectivament; a més, el seu estat de salut ha de ser adequat i han d’haver donat per escrit el seu consentiment lliure, informat, específic i desinteressat. El seu estat físic ha d’acomplir les exigències d’un protocol obligatori d’estudi dels donants que ha d’incloure les seves característiques fenotípiques, així com les condicions clíniques i determinacions analítiques necessàries per demostrar, segons l’estat dels coneixements de la ciència i de les tècniques existents en el moment de la seva realització, que els donants no pateixen malalties genètiques, hereditàries o infeccioses transmissibles a la descendència. Aquestes mateixes condicions són aplicables a les mostres de donants procedents d’altres països; en aquest cas, els responsables del centre remitent corresponent han d’acreditar l’acompliment de totes les condicions i proves la determinació de les quals no es pugui practicar en les mostres enviades en el moment de la seva recepció. En tot cas, els centres autoritzats poden rebutjar la donació quan les condicions de salut del donant no siguin les adequades.
8. El nombre màxim autoritzat de fills nascuts de persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra que es generin amb gàmetes d’un mateix donant no pot ser superior a un, a menys que aquests siguin utilitzats en el projecte reproductiu de la mateixa receptora. Pel que fa el nombre màxim de fills autoritzats nascuts de persones de no nacionalitat andorrana o no residents a Andorra que es generin amb gàmetes d’un mateix donant no pot ser superior a tres. A l’efecte de manteniment efectiu d’aquest límit, els donants de gàmetes masculins i femenins o embrions in vitro han de declarar en cada donació si han fet altres donacions prèvies, així com les condicions en què es van fer, i han d’indicar el moment i el centre en què es van fer. El centre té el deure de comprovar la veracitat de les dites dades mitjançant una consulta prèvia al Registre i els altres mitjans que es considerin adequats.
9. Les disposicions d’aquest article són aplicables als supòsits de donació de gàmetes i embrions in vitro restants no utilitzats en la reproducció de la pròpia parella per a la reproducció de persones alienes a ella.

Per a tot el que no estigui previst en aquest article és aplicable la normativa reguladora del tractament d’òrgans i teixits.

Article 7. Donants i contractes de donació

1. La donació de gàmetes i embrions per a les finalitats autoritzades per aquesta Llei és un contracte gratuït, formal i confidencial concertat entre el donant i el centre autoritzat. 2. La donació de gàmetes és revocable en qualsevol moment, sempre que en la data de la revocació dels gàmetes estiguin disponibles. El donant pot optar per aplicar-los per a ús propi o per la seva desestimació. A la revocació el centre receptor podrà exigir la devolució per part del donant de les despeses de qualsevol tipus originades al mateix, sempre que aquesta circumstància s’hagués fet constar expressament en el contracte entre el donant i el centre autoritzat previst en l’article 7 apartat 1 i fins al límit de l’import que el donant hagués percebut en concepte de compensació. 3. La donació d’embrions només és revocable en cas que el donant necessiti els embrions in vitro donats per ell, sempre que en la data de la revocació aquests embrions estiguin disponibles.

4. La donació mai és de caràcter lucratiu o comercial. La compensació econòmica de rescabalament que es pugui fixar només pot compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que puguin derivar de la donació, sense que en cap cas per les seves característiques o import pugui suposar un incentiu econòmic. Les condicions bàsiques o els imports màxims que garanteixin el respecte del caràcter gratuït de la donació s’han de fixar periòdicament mitjançant un reglament i amb l’informe previ de la Comissió de Reproducció Humana Assistida.

Qualsevol activitat de publicitat o promoció per part de centres autoritzats que incentivi la donació ha de respectar i recollir expressament el caràcter altruista de la donació i, en cap cas no pot encoratjar la donació mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics més enllà dels merament rescabalatoris.

5. El contracte es formalitza per escrit entre el donant i el centre autoritzat. Abans de la formalització, el donant ha de ser informat de les finalitats i conseqüències de l’acte. La informació i el consentiment s’han d’efectuar en formats adequats, seguint les regles establertes pel principi del disseny per a tothom, de manera que resultin accessibles i comprensibles per a les persones amb discapacitat. Aquesta informació ha d’incloure, en tot cas, la possibilitat excepcional de comunicar la identitat del donant als receptors o a la descendència en els supòsits que es descriuen a continuació i reunir les condicions establertes en la normativa d’aplicació. 6. La donació és confidencial i els bancs de gàmetes han de garantir el caràcter reservat de les dades d’identitat del donant i de la dona o parella receptora, així com dels registres de donants i d’activitat dels centres que es constitueixin.

Els fills nascuts tenen dret per ells mateixos o pels seus representants legals a obtenir informació amb transcendència clínica dels donants que no inclogui la seva identitat.

Només excepcionalment, en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill cert per a la vida o la salut del fill o quan escaigui de conformitat amb les lleis processals penals, es pot revelar la identitat dels donants, sempre que la revelació sigui indispensable per evitar el perill o per aconseguir el fi legal proposat. Aquesta revelació és de caràcter restringit i no implica en cap cas publicitat de la identitat dels donants.

7. Els donants de gàmetes femenins i masculins han de tenir més de divuit anys i no poden superar l’edat de trenta-set i quaranta-cinc anys respectivament; a més, el seu estat de salut ha de ser adequat i han d’haver donat per escrit el seu consentiment lliure, informat, específic i desinteressat. El seu estat físic ha d’acomplir les exigències d’un protocol obligatori d’estudi dels donants que ha d’incloure les seves característiques fenotípiques, així com les condicions clíniques i determinacions analítiques necessàries per demostrar, segons l’estat dels coneixements de la ciència i de les tècniques existents en el moment de la seva realització, que els donants no pateixen malalties genètiques, hereditàries o infeccioses transmissibles a la descendència. Aquestes mateixes condicions són aplicables a les mostres de donants procedents d’altres països; en aquest cas, els responsables del centre remitent corresponent han d’acreditar l’acompliment de totes les condicions i proves la determinació de les quals no es pugui practicar en les mostres enviades en el moment de la seva recepció. En tot cas, els centres autoritzats poden rebutjar la donació quan les condicions de salut del donant no siguin les adequades. 8. El nombre màxim autoritzat de fills nascuts de persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra que es generin amb gàmetes d’un mateix donant no pot ser superior a un, a menys que aquests siguin utilitzats en el projecte reproductiu de la mateixa receptora. Pel que fa el nombre màxim de fills autoritzats nascuts de persones de no nacionalitat andorrana o no residents a Andorra que es generin amb gàmetes d’un mateix donant no pot ser superior a tres. A l’efecte de manteniment efectiu d’aquest límit, els donants de gàmetes masculins i femenins o embrions in vitro han de declarar en cada donació si han fet altres donacions prèvies, així com les condicions en què es van fer, i han d’indicar el moment i el centre en què es van fer. El centre té el deure de comprovar la veracitat de les dites dades mitjançant una consulta prèvia al Registre i els altres mitjans que es considerin adequats. 9. Les disposicions d’aquest article són aplicables als supòsits de donació de gàmetes i embrions in vitro restants no utilitzats en la reproducció de la pròpia parella per a la reproducció de persones alienes a ella.

Per a tot el que no estigui previst en aquest article és aplicable la normativa reguladora del tractament d’òrgans i teixits.

1. La donació de gàmetes i embrions per a les finalitats autoritzades per aquesta Llei és un contracte gratuït, formal i confidencial concertat entre el donant i el centre autoritzat. 2. La donació de gàmetes és revocable en qualsevol moment, sempre que en la data de la revocació dels gàmetes estiguin disponibles. El donant pot optar per aplicar-los per a ús propi o per la seva desestimació. A la revocació el centre receptor podrà exigir la devolució per part del donant de les despeses de qualsevol tipus originades al mateix, sempre que aquesta circumstància s’hagués fet constar expressament en el contracte entre el donant i el centre autoritzat previst en l’article 7 apartat 1 i fins al límit de l’import que el donant hagués percebut en concepte de compensació. 3. La donació d’embrions només és revocable en cas que el donant necessiti els embrions in vitro donats per ell, sempre que en la data de la revocació aquests embrions estiguin disponibles. 4. La donació mai és de caràcter lucratiu o comercial. La compensació econòmica de rescabalament que es pugui fixar només pot compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que puguin derivar de la donació, sense que en cap cas per les seves característiques o import pugui suposar un incentiu econòmic. Les condicions bàsiques o els imports màxims que garanteixin el respecte del caràcter gratuït de la donació s’han de fixar periòdicament mitjançant un reglament i amb l’informe previ de la Comissió de Reproducció Humana Assistida. Qualsevol activitat de publicitat o promoció per part de centres autoritzats que incentivi la donació ha de respectar i recollir expressament el caràcter altruista de la donació i, en cap cas no pot encoratjar la donació mitjançant l’oferta de compensacions o beneficis econòmics més enllà dels merament rescabalatoris. 5. El contracte es formalitza per escrit entre el donant i el centre autoritzat. Abans de la formalització, el donant ha de ser informat de les finalitats i conseqüències de l’acte. La informació i el consentiment s’han d’efectuar en formats adequats, seguint les regles establertes pel principi del disseny per a tothom, de manera que resultin accessibles i comprensibles per a les persones amb discapacitat. Aquesta informació ha d’incloure, en tot cas, la possibilitat excepcional de comunicar la identitat del donant als receptors o a la descendència en els supòsits que es descriuen a continuació i reunir les condicions establertes en la normativa d’aplicació. 6. La donació és confidencial i els bancs de gàmetes han de garantir el caràcter reservat de les dades d’identitat del donant i de la dona o parella receptora, així com dels registres de donants i d’activitat dels centres que es constitueixin. Els fills nascuts tenen dret per ells mateixos o pels seus representants legals a obtenir informació amb transcendència clínica dels donants que no inclogui la seva identitat. Només excepcionalment, en circumstàncies extraordinàries que comportin un perill cert per a la vida o la salut del fill o quan escaigui de conformitat amb les lleis processals penals, es pot revelar la identitat dels donants, sempre que la revelació sigui indispensable per evitar el perill o per aconseguir el fi legal proposat. Aquesta revelació és de caràcter restringit i no implica en cap cas publicitat de la identitat dels donants. 7. Els donants de gàmetes femenins i masculins han de tenir més de divuit anys i no poden superar l’edat de trenta-set i quaranta-cinc anys respectivament; a més, el seu estat de salut ha de ser adequat i han d’haver donat per escrit el seu consentiment lliure, informat, específic i desinteressat. El seu estat físic ha d’acomplir les exigències d’un protocol obligatori d’estudi dels donants que ha d’incloure les seves característiques fenotípiques, així com les condicions clíniques i determinacions analítiques necessàries per demostrar, segons l’estat dels coneixements de la ciència i de les tècniques existents en el moment de la seva realització, que els donants no pateixen malalties genètiques, hereditàries o infeccioses transmissibles a la descendència. Aquestes mateixes condicions són aplicables a les mostres de donants procedents d’altres països; en aquest cas, els responsables del centre remitent corresponent han d’acreditar l’acompliment de totes les condicions i proves la determinació de les quals no es pugui practicar en les mostres enviades en el moment de la seva recepció. En tot cas, els centres autoritzats poden rebutjar la donació quan les condicions de salut del donant no siguin les adequades. 8. El nombre màxim autoritzat de fills nascuts de persones de nacionalitat andorrana o residents a Andorra que es generin amb gàmetes d’un mateix donant no pot ser superior a un, a menys que aquests siguin utilitzats en el projecte reproductiu de la mateixa receptora. Pel que fa el nombre màxim de fills autoritzats nascuts de persones de no nacionalitat andorrana o no residents a Andorra que es generin amb gàmetes d’un mateix donant no pot ser superior a tres. A l’efecte de manteniment efectiu d’aquest límit, els donants de gàmetes masculins i femenins o embrions in vitro han de declarar en cada donació si han fet altres donacions prèvies, així com les condicions en què es van fer, i han d’indicar el moment i el centre en què es van fer. El centre té el deure de comprovar la veracitat de les dites dades mitjançant una consulta prèvia al Registre i els altres mitjans que es considerin adequats. 9. Les disposicions d’aquest article són aplicables als supòsits de donació de gàmetes i embrions in vitro restants no utilitzats en la reproducció de la pròpia parella per a la reproducció de persones alienes a ella. Per a tot el que no estigui previst en aquest article és aplicable la normativa reguladora del tractament d’òrgans i teixits.