Article 25. Normes generals
1. La potestat sancionadora regulada en aquesta Llei s’exerceix, en tot el que no hi estigui previst, de conformitat amb les disposicions del Codi de l’Administració.
2. Les infraccions en matèria de reproducció humana assistida són objecte de les sancions administraves corresponents, amb la instrucció prèvia de l’expedient oportú i sense prejudici de la responsabilitat civil o penal que es pugui derivar de les mateixes accions o omissions.
3. Quan, segons el criteri de l’Administració, la infracció pot ser constitutiva de delicte o falta, l’instructor en dona trasllat al Ministeri Fiscal i suspèn el procediment sancionador mentre l’autoritat judicial no s’hagi pronunciat. La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa.
En cas que no s’hagi estimat l’existència de delicte, l’Administració continuarà l’expedient sancionador, basant-se en els fets que els tribunals hagin considerat provats.
Les mesures administratives adoptades per salvaguardar el dret a la protecció de la salut i la seguretat de les persones es mantenen mentre l’autoritat judicial es pronunciï sobre aquestes mesures.
No es poden sancionar per la via administrativa els fets que ja hagin estat sancionats penalment, si hi ha coincidència de subjecte, fet i fonament.
4. En els procediments sancionadors per infraccions greus o molt greus l’òrgan competent per resoldre pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. En qualsevol cas, aquestes mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida.
En l’adopció i el compliment d’aquestes mesures cal respectar, en tots els casos, les garanties, les normes i els procediments previstos dins l’ordenament jurídic per tal de protegir els drets a la intimitat personal i familiar i la protecció de les dades personals, quan aquestes dades puguin resultar afectades.
En els casos d’urgència i per la immediata protecció dels interessos implicats, les mesures provisionals previstes en aquest apartat es poden acordar abans de la iniciació de l’expedient sancionador. Les mesures han de ser confirmades, modificades o aixecades dins l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar durant els quinze dies següents a la seva adopció, i pot ser objecte del recurs oportú. En tots els casos, aquestes mesures queden sense efecte si no s’inicia el procediment sancionador dins el termini esmentat o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés referent a les mateixes mesures. L’òrgan administratiu competent per resoldre el procediment sancionador pot imposar multes coercitives per un import que no excedeixi els mil euros per cada dia transcorregut sense complir les mesures provisionals que hagin estat acordades.
5. Les infraccions molt greus prescriuen en el termini de tres anys a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable; les infraccions greus prescriuen en el termini de dos anys a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable, i les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys, i les imposades per faltes lleus, al cap d’un any.
1. La potestat sancionadora regulada en aquesta Llei s’exerceix, en tot el que no hi estigui previst, de conformitat amb les disposicions del Codi de l’Administració. 2. Les infraccions en matèria de reproducció humana assistida són objecte de les sancions administraves corresponents, amb la instrucció prèvia de l’expedient oportú i sense prejudici de la responsabilitat civil o penal que es pugui derivar de les mateixes accions o omissions. 3. Quan, segons el criteri de l’Administració, la infracció pot ser constitutiva de delicte o falta, l’instructor en dona trasllat al Ministeri Fiscal i suspèn el procediment sancionador mentre l’autoritat judicial no s’hagi pronunciat. La sanció penal exclou la imposició de sanció administrativa. En cas que no s’hagi estimat l’existència de delicte, l’Administració continuarà l’expedient sancionador, basant-se en els fets que els tribunals hagin considerat provats. Les mesures administratives adoptades per salvaguardar el dret a la protecció de la salut i la seguretat de les persones es mantenen mentre l’autoritat judicial es pronunciï sobre aquestes mesures. No es poden sancionar per la via administrativa els fets que ja hagin estat sancionats penalment, si hi ha coincidència de subjecte, fet i fonament. 4. En els procediments sancionadors per infraccions greus o molt greus l’òrgan competent per resoldre pot adoptar, motivadament, les mesures cautelars adequades per garantir l’eficàcia de la resolució que pugui recaure. En qualsevol cas, aquestes mesures cautelars han de ser proporcionades a la finalitat perseguida. En l’adopció i el compliment d’aquestes mesures cal respectar, en tots els casos, les garanties, les normes i els procediments previstos dins l’ordenament jurídic per tal de protegir els drets a la intimitat personal i familiar i la protecció de les dades personals, quan aquestes dades puguin resultar afectades. En els casos d’urgència i per la immediata protecció dels interessos implicats, les mesures provisionals previstes en aquest apartat es poden acordar abans de la iniciació de l’expedient sancionador. Les mesures han de ser confirmades, modificades o aixecades dins l’acord d’iniciació del procediment, que s’ha d’efectuar durant els quinze dies següents a la seva adopció, i pot ser objecte del recurs oportú. En tots els casos, aquestes mesures queden sense efecte si no s’inicia el procediment sancionador dins el termini esmentat o quan l’acord d’iniciació no contingui un pronunciament exprés referent a les mateixes mesures. L’òrgan administratiu competent per resoldre el procediment sancionador pot imposar multes coercitives per un import que no excedeixi els mil euros per cada dia transcorregut sense complir les mesures provisionals que hagin estat acordades. 5. Les infraccions molt greus prescriuen en el termini de tres anys a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable; les infraccions greus prescriuen en el termini de dos anys a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable, i les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió sancionable. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les imposades per faltes greus, al cap de dos anys, i les imposades per faltes lleus, al cap d’un any.