Llei 11/2008, del 12 de juny, de fundacions.

La Llei de fundacions té l’objectiu de donar resposta a la demanda social d’una regulació de les fundacions privades d’interès públic o social. Per fer-ho, té present -com a antecedent- la tradició jurídica europea en la matèria i valora -com a punt de referència comparativa- l’experiència correlativa dels països de l’entorn. El dret romà no va conèixer les fundacions privades independents (amb personalitat jurídica) d’interès particular; d’altra banda, els antecedents històrics i la normativa vigent als països de l’entorn mostren un criteri francament contrari a l’admissió de les fundacions privades d’interès particular.

Des del punt de vista formal, la Llei s’articula en vuit capítols, formats per quaranta-un articles, vuit disposicions transitòries i dues disposicions finals.

El capítol I està constituït per les disposicions generals, que regulen aspectes com l’àmbit d’aplicació, la capacitat per constituir, la forma, els fins i la dotació. Ha de destacar-se que la Llei opta pel sistema d’autorització prèvia a la constitució.

El capítol II estableix els requisits necessaris per constituir la fundació, i també el procés d’inscripció. En destaca el mandat que la dotació inicial s’aporti íntegrament en ocasió de l’atorgament de l’escriptura fundacional.

El capítol III regula els òrgans de govern de la fundació, i les accions per impugnar-ne els acords i per demanar la intervenció del Protectorat. En consonància amb la natura de les fundacions regulades per aquesta Llei, que està determinada per la finalitat d’interès públic que ha de constituir el seu fi, el càrrec de patró es configura com a gratuït.

El capítol IV estableix el règim econòmic de les fundacions, l’obligatorietat de portar la comptabilitat i els llibres, i regula l’aplicació dels ingressos. Per evitar la constitució de fundacions fictícies, resulta bàsic l’article 24, que estableix l’aplicació obligatòria de dos terços de les rendes i altres ingressos nets anuals, al compliment dels fins fundacionals. Aquesta circumstància s’ha de reflectir degudament en els comptes que s’han de presentar anyalment davant del Protectorat.

El capítol V regula la fusió, l’escissió, l’extinció i la liquidació de les fundacions. És important la facultat que s’atribueix al Protectorat de determinar l’aplicació que s’ha de donar a l’haver resultant de la liquidació d’una fundació extingida.

El capítol VI estableix les funcions del Protectorat, que és exercit per l’Estat i té cura de vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions i pel compliment de les finalitats fundacionals. Convé especificar que el control exercit pel Protectorat es concreta en la comunicació al Govern de qualsevol incidència que posi en perill la realització de la voluntat fundacional, el respecte a la voluntat fundacional o el compliment de les lleis i dels estatuts.

El capítolEl capítol VII regula la inscripció i els assentaments que s’han de fer al Registre de Fundacions.

El capítol VIII regula les fundacions del sector públic amb la voluntat de facilitar la creació de fundacions participades per òrgans de l’Estat, les administracions públiques i entitats parapúbliques o de dret públic.

A les disposicions transitòries s’hi estableix el règim transitori per a les fundacions ja constituïdes en el moment de l’entrada en vigor de la Llei, el termini per adaptar-hi els estatuts, i els mecanismes que hauran de garantir un fi d’interès general de manera clara i indubtable d’aquestes fundacions ja existents. Així, s’hi regula la resolució dels negocis jurídics d’adscripció de béns a finalitats d’interès particular, i també la destinació que s’ha de donar als béns adscrits.

Una de les finalitats indubtables d’aquestes disposicions és privar radicalment de qualsevol eficàcia tota mena de negocis jurídics mitjançant els quals s’hagi intentat, en el passat, donar l’aparença de fundació a l’adscripció d’uns béns determinats a finalitats d’interès particular.

Finalment, a les disposicions finals es fixa un termini al Govern per fer el desplegament reglamentari de la Llei relatiu al Protectorat i al Registre de Fundacions i s’hi estableix l’entrada en vigor.

Capítol I. Disposicions generals

Mentre no existeixi una llei que les reguli expressament, no es poden constituir fundacions d’interès particular i fundacions familiars.

Les fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei que tinguin com a finalitat fundacional l’interès general, han d’adaptar els estatuts a la Llei de fundacions i instar la seva inscripció al Registre de Fundacions en el termini d’un any. Contra la resolució negativa del Registre de Fundacions es pot interposar recurs davant el Govern, d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.

1. Les fundacions que no adaptin els estatuts en el termini establert quedaran extingides; en aquest cas els seus patrons o administradors, independentment de la denominació que tinguin als estatuts, respondran personalment, solidàriament i il·limitadament dels deutes i les obligacions de la fundació.
2. Si un cop transcorregut el termini establert a la disposició transitòria primera no han adaptat els estatuts ni han instat la inscripció al Registre de Fundacions, no es podran inscriure.

Els fedataris públics, a requeriment del Protectorat, han de facilitar qualsevol informació que consti en el seu protocol, o en els protocols notarials dipositats a la Cambra de Notaris, per determinar l’existència de fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i també còpies de qualsevol document públic en què hagin intervingut, o que hagin atorgat, fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor de la Llei.

El Protectorat ha de mantenir el secret respecte de tots els fets i les notícies de tota mena de què tingui coneixement en l’exercici de les facultats conferides en les presents disposicions transitòries, excepte si de la informació que té pot resultar la comissió d’un delicte. En aquest cas ha de comunicar aquests fets a l’autoritat judicial competent, i trametre-li els documents i la informació de què disposi, sense que això impliqui la suspensió del procés de liquidació.

Les fundacions del sector públic constituïdes abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei han d’adaptar els estatuts de conformitat amb el que s’estableix al capítol VIII, i han d’instar la seva inscripció al Registre de Fundacions en el mateix termini previst a la disposició transitòria primera.

1. Qualsevol adscripció permanent de béns a finalitats d’interès particular atorgada -sota qualsevol forma- abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, amb una pretesa finalitat fundacional, queda sense efecte de cap mena al cap de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.
2. No obstant la disposició de l’apartat anterior, si les disposicions de constitució i els seus estatuts ho permeten, es pot optar per adaptar la finalitat fundacional i els estatuts a la Llei de fundacions i instar la seva inscripció al Registre de Fundacions, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor de la Llei.
3. En el cas que no s’hagi acollit a les disposicions de l’apartat anterior, i si no s’ha extingit abans del termini fixat en l’apartat primer, consegüentment el Protectorat ha de procedir a la resolució del negoci jurídic de dotació i ha de donar al patrimoni adscrit la destinació prevista als estatuts o, en defecte de norma estatutària aplicable, la destinació establerta per aquesta Llei.

Les escriptures d’adaptació a la Llei de les fundacions constituïdes abans de l’entrada en vigor, es beneficien d’una reducció del 50 per cent en els honoraris notarials, sempre que l’adaptació tingui lloc dins del període d’un any des de la data d’entrada en vigor.

1. Aquesta Llei regula les fundacions privades, inscrites al Registre de Fundacions, que tenen nacionalitat andorrana i estan domiciliades a Andorra. També regula les fundacions del sector públic.
2. Les fundacions privades són entitats sense afany de lucre, que afecten irrevocablement uns béns o uns drets a la realització de finalitats d’interès general.
3. Les fundacions privades poden ser constituïdes per una durada indefinida o temporal. En aquest darrer cas, la durada de la fundació ha de ser suficient per dur a terme la finalitat fundacional.

1. Poden constituir fundacions privades, entre vius o per causa de mort, les persones físiques, andorranes o estrangeres legalment residents, que tinguin la capacitat d’obrar necessària i estiguin legitimades per disposar gratuïtament dels béns i els drets que integren la dotació.
2. També poden constituir fundacions privades les persones jurídiques andorranes, públiques o privades, d’acord amb els seus estatuts.

1. Les fundacions privades s’han de constituir sempre en escriptura pública, amb l’autorització prèvia del Govern.
2. El procediment per obtenir l’autorització s’inicia amb un escrit de petició que el fundador adreça al Govern, acompanyat del projecte d’estatuts i d’una memòria explicativa de les activitats previstes o programa d’actuació, que justifiqui la seva contribució a la consecució d’un fi d’interès general, i també d’un pla de viabilitat econòmica fonamentat en la suficiència de la dotació inicial prevista.

El Govern ha d’acordar l’autorització en el termini màxim de tres mesos des de la presentació de l’escrit de petició. En el cas que el Govern no es manifesti en aquestEl Govern ha d’acordar l’autorització en el termini màxim de tres mesos des de la presentació de l’escrit de petició. En el cas que el Govern no es manifesti en aquest termini s’ha d’entendre que l’autorització ha estat tàcitament acordada.

3. L’escriptura de constitució de la fundació s’ha d’inscriure al Registre de Fundacions. El notari autoritzant cursa al Registre de Fundacions dues còpies autèntiques de l’escriptura de constitució dins del termini de tres dies hàbils des de l’atorgament.

Les finalitats de la fundació han de ser lícites i d’interès general i les seves activitats han de beneficiar col·lectius genèrics de persones. Els col·lectius de treballadors d’una o diverses empreses i els seus familiars tenen aquesta consideració.

1. La dotació inicial de la fundació ha de consistir en una aportació de béns i drets suficients per dur a terme les activitats fundacionals. La dotació inicial mínima és de 100.000 euros.
2. El Govern ha de valorar en cada cas, abans de donar l’autorització corresponent, la suficiència de la dotació inicial per al finançament adequat de les activitats fundacionals previstes, tenint en compte la memòria d’activitats i el pla de viabilitat presentats.
3. Si la dotació consisteix en diners, se n’ha d’acreditar l’ingrés en un compte obert a nom de la fundació mitjançant certificació bancària.
4. Si la dotació consisteix en béns d’una altra classe, se n’ha d’acreditar el valor mitjançant certificació d’experts, que responen de la valoració efectuada.

1. Les fundacions constituïdes d’acord amb aquesta Llei adquireixen personalitat jurídica amb la inscripció de l’escriptura de constitució al Registre de Fundacions.
2. És requisit previ per a la inscripció al Registre de Fundacions la presentació al Protectorat, amb l’escriptura pública, de la previsió d’ingressos i despeses del primer any d’activitat de la fundació i d’una previsió de les activitats que es duran a terme en el mateix període.

Capítol II. Constitució

L’escriptura de constitució d’una fundació ha de contenir, com a mínim, les dades i els documents següents:

• a) Les dades personals dels fundadors.
• b) La voluntat fundacional.
• c) Els estatuts de la fundació.
• d) La dotació inicial.
• e) Les dades de les persones que han de constituir el primer patronat i la forma de designar i renovar els membres del patronat.

1. La dotació inicial s’ha d’aportar íntegrament en ocasió de l’atorgament de l’escriptura pública de fundació.
2. La dotació pot ser incrementada posteriorment.

1. El patrimoni de la fundació el poden constituir tota classe de béns i drets que tinguin valoració econòmica.

2. La fundació consta com a titular de tots els béns i drets que integren el seu patrimoni; aquests béns i drets es fan constar en el seu inventari al Registre de Fundacions.

3. S’han de comunicar al Protectorat, almenys amb trenta dies d’antelació, els actes d’alienació i gravamen i les transaccions dels béns i drets de la fundació següents:

   • a) Els relatius als béns i drets que integren la dotació fundacional o que estiguin directament vinculats al ca) Els relatius als béns i drets que integren la dotació fundacional o que estiguin directament vinculats al compliment fundacional.
   • b) Els que afectin al patrimoni o representin un valor superior al trenta per cent de l’actiu de la fundació que resulti de l’últim balanç anual.

4. També s’han de comunicar al Protectorat els actes de disposició i gravamen, i les transaccions dels béns immobles, establiments mercantils o industrials, dels valors mobiliaris que representin participacions significatives dels anteriors i dels objectes de valor extraordinari.

5. L’acceptació d’herències per part de les fundacions es realitza sempre a benefici d’inventari.

6. L’acceptació de llegats o donacions amb càrregues que puguin desnaturalitzar el fi fundacional requereixen l’autorització prèvia del Protectorat.

7. No es poden repudiar herències o llegats ni deixar d’acceptar donacions sense l’autorització prèvia del Protectorat o, en defecte seu, sense l’aprovació judicial amb audiència del Ministeri Fiscal.

1. Els estatuts de la fundació han d’incloure les circumstàncies següents:

   • a) La denominació, que ha de contenir els mots "fundació privada".
   • b) La data d’inici de l’activitat de la fundació, si no és la data d’atorgament de l’escriptura de constitució.
   • c) Les finalitats d’interès general de la fundació.
   • d) El domicili de la fundació, que només pot ser a Andorra.
   • e) La regulació del patronat, amb indicació del nombre de membres, la manera de designar-los i el termini del mandat; els càrrecs del patronat; el règim de convocatòria de les reunions, la manera de deliberar i de prendre acords i la forma d’aprovar les actes.

2. Una disposició dels estatuts o una manifestació del fundador que sigui contrària a la llei no té cap validesa. En cas de disposició contrària a la llei, la fundació no es pot inscriure al Registre de Fundacions.

1. Els estatuts de la fundació es poden modificar per acord del patronat, que s’ha de formalitzar per mitjà d’escriptura pública i s’ha d’inscriure al Registre de Fundacions. El notari autoritzant cursa al Registre de Fundacions dues còpies autèntiques de l’escriptura que formalitza la modificació dels estatuts de la fundació, dins del termini de tres dies hàbils des de l’atorgament.
2. La modificació dels estatuts requereix l’aprovació prèvia del Protectorat, que ha de decidir mitjançant una resolució motivada.

Capítol III. Govern de la fundació

1. El patronat és l’òrgan de govern i representació de la fundació. Els membres del patronat tenen la condició de patró.
2. El patronat és un òrgan col·legiat integrat, com a mínim, per tres persones físiques o jurídiques. Les persones jurídiques han de ser representades en el patronat, d'una manera estable, per la persona física designada amb aquesta finalitat per l'òrgan competent.
3. Les persones físiques membres del patronat i les persones designades per representar una persona jurídica que integri el patronat, han de ser andorranes o estrangeres residents legalment a Andorra. Així mateix, les persones jurídiques que integrin el patronat han de ser creades d’acord3. Les persones físiques membres del patronat i les persones designades per representar una persona jurídica que integri el patronat, han de ser andorranes o estrangeres residents legalment a Andorra. Així mateix, les persones jurídiques que integrin el patronat han de ser creades d’acord amb la llei andorrana.

1. El patronat ha de tenir, com a mínim, un president, de nacionalitat andorrana, i un secretari. La funció de secretari pot ser exercida per una persona que no tingui la condició de patró; en aquest cas té veu però no té vot. Correspon al secretari la certificació dels acords del patronat.
2. Les persones físiques que integren el patronat han de tenir capacitat d’obrar plena i no poden estar inhabilitades per a l’exercici de càrrecs i funcions públiques.
3. Les persones jurídiques que integren el patronat han de ser representades per una persona física que compleixi els requisits de l’apartat 2.
4. Les persones físiques que integren el patronat exerceixen personalment i no poden delegar les seves funcions.

Els patrons entren en funcions un cop han acceptat el nomenament en l’escriptura pública fundacional o en una altra escriptura pública, o bé mitjançant compareixença realitzada a aquest efecte al Registre de Fundacions. En tot cas l’acceptació es notifica al Registre de Fundacions.

1. Els patrons són responsables solidaris davant de la fundació pels danys i perjudicis que causin per actes contraris a la llei o els estatuts, i per l’incompliment de les seves obligacions amb culpa o negligència.

2. L’acció de responsabilitat, que s’exerceix davant l’autoritat judicial i en nom de la fundació, correspon:

   • a) Al mateix òrgan de govern de la fundació, mitjançant acord motivat, sempre que el patró afectat no participi en l’adopció de l’acord.
   • b) Al Protectorat.
   • c) Als patrons dissidents o absents, i també al fundador en el cas que no sigui patró.

1. El patronat pot nomenar apoderats generals i especials. L’apoderat general té la condició de gerent.

2. No es pot apoderar la facultat de decidir els actes següents:

   • a) La modificació dels estatuts.
   • b) La fusió, l’escissió o la dissolució de la fundació.
   • c) La formulació del pressupost.
   • d) L’aprovació dels documents que han de contenir els comptes anuals.
   • e) Els actes d’adjudicació, d’alienació, de gravamen i, en general, de disposició sobre béns immobles, establiments o béns mobles que integrin la dotació inicial de la fundació.
   • f) Els actes per als quals cal l’autorització del Protectorat o els que se li hagin de notificar preceptivament.

3. Els apoderaments generals i les revocacions s’han d’inscriure al Registre de Fundacions.

1. Si no és contrari als estatuts, les fundacions poden encomanar l’exercici de la gerència o gestió, o la realització d’altres activitats en nom de la fundació, a persones físiques o jurídiques amb solvència tècnica acreditada, amb la remuneració adequada a les funcions que desenvolupin.
2. El nomenament, el cessament, les condicions contractuals pactades i la remuneració anyal d’aquestes persones s’han de notificar al Protectorat; en tot cas, les despeses per aquest concepte han de ser considerades una despesa general.

El càrrec de patró és gratuït, llevat de voluntat contrària del fundador i sense perjudici del rescabalament de les despeses acreditades per raó del càrrec.

1. El cessament dels membres del patronat es produeix per les causes que resulten de la Llei.
2. La renúncia del càrrec de membre del patronat ha de constar en escriptura pública i només produeix efectes davant tercers quan s’inscriu al Registre de Fundacions.
3. El cessament i els nomenaments de substitució s’han d’inscriure al Registre de Fundacions.

L’acció d’impugnació d’acords o d’actes del patronat caduca al cap d’un any, comptador a partir de la data en què s’hagi adoptat l’acord o dut a terme l’acte.

El Protectorat, d’ofici o a partir d’una denúncia, pot sol·licitar a l’Administració de justícia que ordeni la intervenció temporal de la fundació, quan hi adverteixi una gestió greument irregular o que posi en perill la continuïtat de la fundació, o una divergència greu entre les activitats que duu a terme i els fins fundacionals.

Capítol IV. Règim econòmic

1. Les fundacions han de portar la comptabilitat d’acord amb la naturalesa de les seves activitats i de manera que permeti un seguiment de les operacions i l’elaboració dels comptes anuals.

2. Les fundacions han de portar, almenys, el llibre diari, el llibre d’inventari i de comptes anuals, i el llibre d’actes.

3. El llibre d’inventari i el llibre de comptes anuals de la fundació s’han d’obrir amb l’inventari inicial que consta en l’escriptura pública, i s’hi ha de transcriure anyalment l’inventari de tancament de l’exercici de comptes anuals.

4. El llibre d’actes ha de contenir les actes de les reunions del patronat i dels òrgans de govern, autenticades en la forma que prevegin els estatuts. Han de comptar, com a mínim, amb la signatura del secretari i amb el vistiplau del president.

5. El Registre de Fundacions ha de diligenciar els llibres abans que siguin utilitzats o bé un cop fets els assentaments i les anotacions mitjançant procediments informàtics.

1. Anyalment, el patronat ha de formular l’inventari i els comptes anuals.

2. Els comptes han d’incloure:

   • a) El balanç de situació, en la data de tancament de l’exercici, que ha d’especificar amb claredat els béns o els elements que s’integren en la dotació o són finançats amb aquesta dotació.
   • b) El compte de resultats.
   • c) La memòria, que ha de contenir almenys el detall dels recursos procedents d’altres exercicis pendents de destinar, si escau; els indicadors del compliment de les finalitats fundacionals i, si és el cas, el detall de les societats participades, amb indicació del percentatge de participació.

3. El patronat ha d’aprovar els comptes dins els sis mesos següents a la data del tancament de l’exercici i el secretari els ha de signar amb el vistiplau del president.

1. La presentació dels comptes al Protectorat s’ha de fer en un termini de 30 dies hàbils a comptar de la seva aprovació.
2. El Protectorat ha de demanar a l’Administració de justíci2. El Protectorat ha de demanar a l’Administració de justícia que ordeni la intervenció temporal de les fundacions que no presentin els comptes durant dos anys consecutius. Durant el temps que l’autoritat judicial no dicta la resolució corresponent, el Protectorat no pot inscriure cap document de la fundació afectada, llevat dels cessaments, la renovació o renúncia de poders, l’extinció de la fundació, els nomenaments de liquidadors i també els assentaments ordenats per l’autoritat judicial. El primer any d’incompliment el Protectorat exigeix el compliment de l’obligació. L’obtenció de subvencions o d’ajudes públiques està condicionada a la presentació dels comptes.
3. La documentació relativa als comptes l’ha d’adreçar al Protectorat una persona degudament facultada per fer-ho. Aquesta obligació no afecta la documentació lliurada a efectes estadístics.

1. Les fundacions han de destinar almenys dos terços de les rendes i els altres ingressos nets anuals que obtenen al compliment dels fins fundacionals, i la resta l’han de destinar o bé al compliment diferit de les finalitats o bé a incrementar-ne la dotació.
2. L’aplicació mínima de dos terços dels ingressos s’ha de fer efectiva en el termini de tres exercicis, a comptar de l’inici de l’exercici següent al de l’acreditació comptable.
3. Les despeses d’administració no poden ser superiors al deu per cent dels ingressos generats durant l’exercici.

1. Els béns integrants de les dotacions inicials de les fundacions només poden ser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pels fundadors, si en l’escriptura de constitució han autoritzat les alienacions.
2. Fora d’aquest cas, tan sols poden ser alienats amb autorització del Protectorat.
3. El producte de l’alienació s’ha de reinvertir en l’adquisició d’altres béns o drets, que resten subrogats al lloc dels alienats, o en millores de béns de la fundació.

1. Les fundacions han de sotmetre els comptes anuals a una auditoria externa en la data del tancament de l’exercici quan es produeix una de les circumstàncies següents:

   • a) Quan el total de l’actiu de la fundació supera un milió d’euros.
   • b) Quan el total del volum anual d’ingressos ordinaris supera mig milió d’euros.

2. En l’informe d’auditoria es fan constar les infraccions de les normes legals o estatutàries que s’observin.

3. L’informe de l’auditoria de comptes s’ha de presentar al Protectorat en el termini de seixanta dies a comptar del moment de l’emissió, i en tot cas dins del termini de set mesos a partir de l’últim dia de l’exercici econòmic a què fa referència l’informe.

Capítol V. Fusió, escissió, extinció i liquidació

1. La fusió de dues fundacions o més només es pot fer quan no consti la voluntat contrària del fundador.
2. La fusió requereix l’aprovació del Protectorat.
3. La fusió s’ha de formalitzar en escriptura pública, que s’ha d’inscriure al Registre de Fundacions.

1. L’escissió d’una fundació només es pot fer quan no consti la voluntat contrària del fun1. L’escissió d’una fundació només es pot fer quan no consti la voluntat contrària del fundador i ha de tenir com a objectiu el compliment de les seves finalitats fundacionals.
2. L’escissió es decideix per acord motivat del patronat i requereix l’aprovació del Protectorat.
3. L’escriptura pública que formalitzi l’escissió ha de contenir els estatuts de la fundació o les fundacions que en resultin, i també la identificació dels membres del primer patronat.

1. La fundació s’extingeix per:

   • a) L’expiració del termini pel qual va ser constituïda.
   • b) L’acompliment de les finalitats fundacionals.
   • c) La impossibilitat d’acomplir les finalitats fundacionals.
   • d) Les causes establertes en l’escriptura fundacional o els estatuts.
   • e) L’absorció o la integració que resulti d’un procés de fusió amb una fundació o més d’una.
   • f) Resolució judicial.

2. En els supòsits dels apartats b), c), i d), l’extinció requereix l’acord motivat del patronat, ratificat pel Protectorat. Si no hi ha acord del patronat o l’acord no és ratificat pel Protectorat l’extinció de la fundació requereix una resolució judicial motivada, que pot ser instada pel Protectorat, si és el cas.

3. Els acords i les resolucions judicials que determinen l’extinció s’han d’inscriure al Registre de Fundacions i s’han de formalitzar mitjançant escriptura pública.

1. L’extinció d’una fundació comporta la liquidació dels seus actius i els seus passius.
2. Correspon al Protectorat determinar l’aplicació que s’ha de donar a l’haver resultant, que es pot traspassar a una fundació, una entitat pública o una altra entitat sense finalitat de lucre amb uns fins similars als de la fundació extingida.
3. Els criteris reguladors del procediment de liquidació s’han d’establir per reglament.

Capítol VI. El Protectorat

1. El Protectorat de les fundacions és competència de l’Estat. El Protectorat té cura de l’exercici correcte del dret de fundació.
2. El Protectorat de l’Estat és exercit pel ministeri que tingui atribuïdes les competències de Justícia.
3. El Protectorat ha de vetllar per la realització de l’interès general propi de les fundacions. A aquest efecte, el Protectorat informa el Govern de qualsevol circumstància que posi en perill l’assoliment de les finalitats fundacionals, el respecte de la voluntat fundacional o l’acompliment de les disposicions legals o estatutàries d’una fundació.

1. Són atribucions específiques del Protectorat les següents:

   • a) Informar el Govern sobre la idoneïtat dels fins i la suficiència de la dotació de les fundacions que es trobin en procés de constitució.
   • b) Rebre i guardar en dipòsit els comptes presentats per les fundacions.
   • c) Presentar al Govern els expedients per a la modificació dels estatuts, i per a la fusió, l’escissió, la liquidació o l’extinció de les fundacions.
   • d) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda per llei.

2. El Protectorat també està legitimat per impugnar els actes i els acords del patronat que siguin contraris als preceptes legals o estatutaris pels quals es regeix la fundació.

3. Si el Protectorat considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal o a l’òrgan jurisdiccional competent. En aquest cas, el Protectorat comunica aquesta circumstància a la fundació interessada i al Registre de Fundacions.

1. El Protectorat pot assumir provisionalment la gestió de la fundació en els supòsits següents:

   • a) Si la fundació es queda sense patrons per qualsevol motiu.
   • b) Si adverteix una irregularitat greu en la gestió econòmica que posi en perill la subsistència de la fundació o una desviació greu entre els fins fundacionals i l’activitat realitzada. En aquest cas, el Protectorat insta el patronat a elaborar un informe i prendre les mesures correctores oportunes en un termini determinat.

2. Tant en un cas com en l’altre és necessària l’autorització judicial, en la qual s’ha d’establir el termini durant el qual el Protectorat s’ha de fer càrrec de la gestió de la fundació, que en cap cas no pot superar els dos anys.

3. La resolució judicial s’inscriu al Registre de Fundacions.

Capítol VII. El Registre de Fundacions

1. Per garantir la publicitat de les fundacions es crea el Registre de Fundacions, com a òrgan dependent del ministeri que tingui atribuïdes les competències de Justícia.
2. L’estructura, l’organització i el funcionament del Registre de Fundacions s’han de regular per reglament.
3. La inscripció d’una fundació al Registre de Fundacions només pot ser denegada quan l’escriptura de constitució no s’ajusti a les prescripcions de la llei.
4. Únicament les fundacions inscrites al Registre de Fundacions poden emprar en la seva denominació el terme "fundació".
5. La denominació d’una fundació no pot consistir en la simple menció d’un territori, en una expressió genèrica d’ús comú, en conceptes i expressions propis d’altres persones ni en expressions contràries a les lleis o a l’honor i a altres drets de les persones.
6. La denominació d’una fundació no pot coincidir amb la d’una altra que ja estigui registrada primer, ni ser tan similar que presti a confusió. En cas que es presentin simultàniament dues o més sol·licituds de registre de fundacions amb la mateixa denominació, no se’n pot registrar cap.

El Registre de Fundacions és públic. Les certificacions que lliura donen fe del contingut. La publicitat es pot fer efectiva mitjançant una nota informativa o una còpia dels assentaments.

1. Al Registre de Fundacions hi han de constar els actes següents:

   • a) L’escriptura pública fundacional.
   • b) Els estatuts i els acords de modificació.
   • c) El nomenament, la suspensió, el cessament i la renúncia dels patrons i, si escau, dels liquidadors.
   • d) Els apoderaments generals.
   • e) La fusió i l’escissió de fundacions.
   • f) L’extinció i la liquidació.

2. Si el responsable del Registre de Fundacions considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho 2. Si el responsable del Registre de Fundacions considera que es desprenen indicis racionals d’il·licitud penal de la documentació presentada per una fundació, ho ha de comunicar al Protectorat i a l’òrgan jurisdiccional competent. A més, ha de comunicar aquesta circumstància a la fundació interessada i suspendre el procediment d’inscripció fins que recaigui resolució judicial ferma.

Corresponen al Registre de Fundacions les funcions següents:

• a) Informar el Protectorat sobre els expedients de fundacions.
• b) Portar el Registre de Fundacions.
• c) Tramitar i resoldre els expedients d’autorització i inscripció establerts per la Llei.
• d) Donar publicitat i lliurar certificacions dels assentaments inscrits.
• e) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per llei.

Capítol VIII. Fundacions del sector públic

1. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren fundacions del sector públic les fundacions en les quals concorri alguna de les circumstàncies següents:

   • a) Que es constitueixin amb una aportació majoritària, directa o indirecta, dels òrgans de l’Estat, les administracions públiques i les entitats parapúbliques o de dret públic d’Andorra o les administracions públiques i les entitats de dret públic de l’estranger.
   • b) Que més del 50 per cent del seu patrimoni fundacional estigui format per béns o drets aportats o cedits per les entitats referides.

2. Les fundacions del sector públic només es poden constituir si la participació pública andorrana és igual o superior a la tercera part de les aportacions o del patrimoni fundacional. Així mateix, les aportacions posteriors que s’integrin en el patrimoni fundacional també han de respectar aquest límit.

1. Els òrgans de l’Estat, les administracions públiques i les entitats parapúbliques o de dret públic, dins de l’àmbit de les seves competències, poden crear fundacions en les condicions establertes per aquesta Llei. La creació de fundacions del sector públic o la participació en elles ha de ser autoritzada per acord del Consell General, del Govern, del Consell de Comú o del consell d’administració d’una entitat parapública o de dret públic, que han de disposar d’un informe econòmic previ.
2. Les entitats parapúbliques o de dret públic estatals necessiten l’acord previ del Govern per constituir una fundació o per formar-ne part.

Les fundacions del sector públic estan sotmeses al següent règim especial:

• a) No poden exercir potestats públiques.

• b) Només poden realitzar activitats relacionades amb l’àmbit de competències de les entitats del sector públic fundadores o que hi participin.

• c) Han d’ajustar la comptabilitat a les disposicions legals previstes al Pla general de comptabilitat pública vigent.

• d) Han de sotmetre la contractació als principis de publicitat, concurrència i objectivitat.

• e) S’han d’inscriure al Registre de Fundacions, de conformitat amb el que disposa aquesta Llei.

• f) Malgrat el domicili ha d’ésser a Andorra, poden establir delegacions i oficines a Andorra o a qualsevol altre lloc.

• g) Els membres del patronat poden ser, fins i tot de forma majoritària, de nacionalitat i residència estrangera. El president ha de ser de nacionalitat andorrana.

• h) Els patrons que representen els òrgans de l’Estat, les administracions públiques i les entitats de dret públic, tant d’Andorra com de l’estranger, tenen la consideració de patrons nats.

  • i) Els patrons nats es poden fer representar, per escrit i de forma específica per a cada reunió, per un altre patró.

• j) És imprescindible la unanimitat dels patrons nats per les decisions següents:

• Definir les línies d’actuació de la Fundació.

• Interpretar els estatuts i reformar-los.

• Establir reglaments i normes complementàries dels estatuts pel règim intern de la Fundació.

• Analitzar i aprovar, si escau, el programa d’activitats i objectius de l’any següent, abans d’acabar l’any natural, i també els pressupostos ordinaris i extraordinaris de la Fundació, la memòria i els comptes anuals.

• Nomenar i revocar el secretari del Patronat, així com qualsevol altre càrrec o òrgan que estimi convenient per millorar l’organització i per acomplir els objectius de la Fundació.

• Aprovar la creació i la composició de qualsevol òrgan en el qual es deleguin funcions, d’acord amb els estatuts.