Títol I. Normes generals

L’objecte d’aquesta Llei és determinar les competències financeres i tributàries dels comuns i establir-ne les modalitats d’exercici.

Aquesta Llei és aplicable als comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies.

Les finances comunals es constitueixen amb els recursos econòmics següents: A) Recursos de dret públic de naturalesa tributària: a) Taxes b) Contribucions especials c) Impostos comunals d) Impostos d’àmbit estatal compartits e) Recàrrecs i interessos de demora f) Sancions tributàries B) Recursos de dret públic de naturalesa no tributària: a) Transferències b) Preus públics c) Endeutament d) Sancions no tributàries e) Rendiments derivats de la cessió obligatòria de terrenys C) Recursos de dret privat: a) Rendes i productes dineraris procedents del patrimoni propi. b) Resta d’ingressos de dret privat, en què s’inclou la incorporació de béns o drets adquirits per herència, llegat, donació o qualsevol altre títol juridicoprivat.

Les competències atribuïdes als comuns queden delimitades a l’article 4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

1. Les potestats atribuïdes als comuns en el marc d’aquesta Llei, poden ser exclusives o compartides, i són les següents: a) Potestats materials: potestat tributària potestat financera potestat sancionadora b) Potestats formals: potestat normativa potestat administrativa: de gestió i comprovadora 2. L’exercici de les potestats correspon als comuns.

Els comuns estableixen, regulen i apliquen tributs d’acord amb la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari i aquesta Llei.

Article únic

L'article 7 queda modificat de la manera següent:

Els comuns regulen infraccions i apliquen les sancions corresponents per incompliment de les ordinacions, reglaments i decrets, d’acord amb les potestats que tenen atribuïdes. L’import derivat d’aquestes sancions té naturalesa tributària i es regula segons els termes i límits establerts per la Llei de bases de l’ordenament tributari i l’ordinació tributària comunal.

1. La potestat normativa dels comuns s’exerceix mitjançant ordinacions, reglaments i decrets, d’acord amb el que regula la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l’ordenament tributari i la present Llei. 2. Les ordinacions contenen normes de caràcter general destinades a establir almenys els trets essencials de la matèria que regulen. 3. Els reglaments contenen normes de caràcter general destinades a desplegar, si els comuns ho consideren necessari o convenient, les ordinacions. 4. Els decrets formalitzen acords o actes de caràcter singular destinats a aplicar les ordinacions i els reglaments a casos concrets. 5. Les ordinacions, els reglaments i els decrets dels comuns s’apliquen i tenen força d’obligar dins el territori de la parròquia respectiva, encara que els destinataris de les normes, acords o actes tinguin residència habitual en altres parròquies o a l’estranger. 6. Les ordinacions i els reglaments s’han de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra perquè entrin en vigor segons les normes generals.

Els comuns administren i gestionen els seus recursos propis i apliquen les seves ordinacions, els seus reglaments i els seus decrets sota el principi d’autogovern. La gestió i la comprovació dels impostos d’àmbit estatal compartits correspon al Govern, sense perjudici del que disposi la norma o regulació de cada tribut.

Títol II. Recursos de dret públic de naturalesa tributària Capítol I. Exercici de les potestats en matèria tributària

1. Els comuns despleguen i regulen els elements essencials dels tributs que els corresponen seguint les disposicions d’aquesta Llei, mitjançant l’ordinació tributària comunal. 2. Per als impostos d’àmbit estatal compartits establerts en el capítol V d’aquest títol, els comuns fixen el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant l’ordinació tributària comunal. 3. El desplegament i la regulació dels tributs i l’ordinació tributària consegüent han de ser aprovats pel Comú abans de l’ordinació del pressupost. 4. Els comuns actualitzen el tipus de gravamen dels tributs mitjançant l’ordinació del pressupost dins els límits establerts per Llei.

1. L’ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals. 2. Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos. 3. L’ordinació tributària comunal ha de regular, com a mínim, els elements que s’assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que apliquin: a) El fet generador, l’obligat tributari, la base de tributació, el tipus de gravamen, el meritament i la resta d’elements determinants del deute tributari. b) Les infraccions i sancions aplicables. c) El sistema de gestió, declaració i liquidació. 4. Respecte als impostos d’àmbit estatal compartits, l’ordinació tributària comunal regula únicament els tipus de gravamen addicional aplicables, i si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions.

1. Els comuns tenen, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració general. 2. Les prerrogatives de gestió i comprovació en relació amb els impostos d’àmbit estatal compartits per la part del deute tributari que els correspon, són dels comuns, si bé les poden delegar, mitjançant conveni, en el Govern, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut. 3. En cas de recaptació en període de constrenyiment, i en aplicació dels articles 103 a 117 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon als comuns en el marc del seu autogovern. 4. En cas de concurrència de crèdits d’antiguitat diferent, les quantitats cobrades sobre aquests crèdits s’apliquen als deutes més antics. 5. Els comuns són competents per comprovar el compliment dels tributs comunals d’acord amb la Llei de bases de l’ordenament tributari.

Capítol II. Taxes

1. Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la prestació d’un servei públic o la realització d’una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l’obligat tributari, o l’afecta o el beneficia de manera particular. 2. Els comuns poden establir figures específiques de taxes per tots els serveis i les activitats previstes en els apartats 2 i 3 de l’article 9 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

1. Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa o que en resulten afectades o beneficiades. També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d’imposició. 2. Són obligats tributaris de les taxes, com a responsables: a) En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d’habitatges o locals, els propietaris d’aquests immobles, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els beneficiaris respectius. b) En les taxes establertes per l’atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d’obres, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres.

L’import de la taxa no pot superar el cost real de la prestació del servei o de la realització de l’activitat de què es tracti. A aquest efecte, el Comú aprova una memòria econòmica que justifica els paràmetres i les variables que determinen el cost del servei i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització.

Capítol III. Contribucions especials

1. Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l’acord del Comú de realització de determinades obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics sotmès al requisit d’eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen un augment de valor dels béns de l’obligat tributari o que d’alguna manera el beneficien especialment. 2. Les obres que permeten l’aplicació de contribucions especials per part dels comuns són les següents: a) Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquesta en millora sensiblement les condicions. b) Primer establiment, reposició o reparació extraordinària del paviment i equipament de vies públiques, el manteniment de les quals és de competència comunal. c) Primer establiment d’enllumenat públic i la seva renovació si aquesta en millora sensiblement les condicions. d) Obertura, eixamplament, alineació i prolongació de vies públiques urbanes i secundàries la construcció de les quals és de competència comunal, i també de camins comunals i de muntanya. e) Creació de places públiques. f) Construcció d’instal·lacions que comprenguin el subministrament de serveis d’àmbit comunal. g) Primer establiment, reposició, reparació extraordinària o separació de conduccions d’aigües pluvials i residuals d’àmbit comunal. 3. Les contribucions especials s’apliquen encara que els terrenys, edificis o locals disposin en alguna de les seves parts o façanes d’obres anàlogues a les millores que es tracti de finançar mitjançant contribucions especials i que corresponguin a altres vies que limiten amb els referits terrenys, edificis o locals amb façana a la via pública. 4. No es poden aplicar contribucions especials per raó de: a) Obres de mera conservació, reparació ordinària o manteniment corrent. b) Obres d’urbanització que beneficien presumptes obligats tributaris quan aquests paguen íntegrament les obres.

1. Són obligats tributaris els propietaris de béns immobles ubicats en la zona de benefici lineal. 2. S’entén per zona de benefici lineal els metres de longitud de façana de la propietat de l’obligat tributari que experimentin un augment de valor com a conseqüència de la realització de les obres o de l’establiment o ampliació dels serveis públics comunals. 3. Subsidiàriament, són obligats tributaris els posseïdors dels béns immobles ubicats en la zona de benefici lineal, si aquests béns immobles no tenen propietari, si el propietari és desconegut o si hi ha contesa judicial sobre la titularitat dominical. 4. Són obligats tributaris per benefici singular les empreses subministradores de serveis que utilitzen les instal·lacions corresponents establertes a la lletra f de l’article 20.2. 5. S’entén com a benefici singular l’increment de valor que experimenten els béns immobles com a conseqüència de les obres a què dóna lloc la contribució especial aplicada, tant si són propietat de les empreses subministradores de serveis com si en tenen el dret d’ús.

1. Gaudeixen d’exempció d’aquest tribut els coprínceps en qualitat de caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els comuns. 2. L’existència de supòsits d’exempció no pot agreujar la càrrega tributària dels qui no gaudeixen d’aquest benefici, de manera que les quantitats corresponents a l’exempció són assumides únicament pel Comú corresponent.

1. La base de tributació de les contribucions especials no pot ultrapassar el 90 % del cost efectiu de l’obra que el Comú pretén dur a terme. 2. El cost efectiu de l’obra inclou: a) El cost real de les obres. b) El preu de les adquisicions o expropiacions efectivament necessàries per a l’execució de les obres, fixat d’acord amb la Llei d’expropiació. 3. En qualsevol cas, l’import de la despesa esmentada es minora en la quantitat que representen les subvencions o aportacions que el Comú obtingui amb destinació a les obres de què es tracta. Si les subvencions o aportacions són atorgades per un obligat tributari, l’import obtingut es destina primerament a compensar la seva pròpia quota i l’excés, si n’hi ha, redueix a prorrata les quotes de la resta d’obligats tributaris.

1. Les quotes dels obligats tributaris es determinen repartint el cost de les obres o dels serveis entre tots els propietaris dels béns immobles, en funció del metres lineals de façana que conformin la zona de benefici lineal. 2. Les quotes dels obligats tributaris per benefici singular es determinen de conformitat amb el repartiment dels costos de les obres o els serveis que originen la contribució especial, entre els propietaris o entitats usuàries de les instal·lacions incloses a la lletra f de l’apartat 2 de l’article 20.

Les contribucions especials es meriten a la data de l’adjudicació definitiva de les obres o, per a les obres directament realitzades pels serveis tècnics comunals, a la data d’inici de les obres.

1. Les contribucions especials s’han d’aplicar mitjançant una ordinació específica del Comú que estableixi els elements essencials de la contribució especial i que en delimiti la zona d’aplicació. 2. Les ordinacions de creació d’una contribució especial es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra als efectes de reclamacions i recursos.

Capítol IV. Impostos comunals

Els impostos comunals són els que tenen potestat per regular d'acord amb la

Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, i són els

següents:

• a) L'impost tradicional del foc i lloc.
• b) L'impost sobre la propietat immobiliària.
• c) L'impost sobre els rendiments arrendataris.
• d) L'impost de radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals.
• e) L'impost sobre la construcció.".

1. Definició: L’impost tradicional del foc i lloc és un impost de naturalesa directa que grava el fet de residir en el territori d’una parròquia. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost del foc i lloc és la residència principal de la persona física, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys, en el territori de la parròquia corresponent. Als efectes d’aquest impost s’entén com a residència principal el lloc on està censada la persona el primer dia de l’any natural, o el dia de la primera inscripció al cens comunal per a les persones que provenen d’altres països. 3. Obligat tributari: Té la condició d’obligat tributari la persona física censada en el territori d’una parròquia, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. 4. Quota tributària: Cada Comú fixa, mitjançant l’ordinació corresponent, la quota tributària de l’impost del foc i lloc, entre 5 i 50 euros per persona física censada en el territori de la parròquia, d’edat compresa entre els 18 i els 65 anys. 5. Període impositiu i meritament: L’impost del foc i lloc és anyal i es merita el primer dia de l’any natural, o bé el dia de la primera inscripció al cens comunal per als obligats tributaris que provenen d’altres països. 6. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost del foc i lloc corresponen a cada Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions de la present Llei. Els obligats tributaris que convisquin en una mateixa unitat immobiliària poden ingressar el deute tributari de forma conjunta, en el lloc, en la forma, en els terminis i segons els models que cada Comú estableixi mitjançant l’ordinació corresponent. En aquest supòsit, és el titular del domicili de la unitat immobiliària qui ha d’ingressar el deute tributari. S’entén per unitat immobiliària, el lloc de residència d’un o diversos obligats tributaris que habiten en un pis, casa unifamiliar, i també en les habitacions d’hotels i aparthotels que constitueixen l’habitatge habitual d’un o diversos obligats tributaris.

1. Definició: L’impost sobre la propietat immobiliària és un impost de naturalesa directa que grava la propietat d’un bé immoble situat en el territori d’una parròquia o el dret real d’ús sobre la propietat immobiliària. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost sobre la propietat immobiliària és la propietat d’un bé immoble o la titularitat d’un dret real d’ús sobre un bé immoble. En el supòsit d’un dret real d’ús, és el titular d’aquest dret qui resta sotmès a l’impost per la totalitat de la propietat immobiliària. 3. Exempcions: Gaudeixen d’exempció d’aquest impost els coprínceps com a caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els comuns. Els comuns, mitjançant ordinació, poden eximir del pagament de l’impost sobre la propietat immobiliària edificada els propietaris pel que fa a la unitat immobiliària en la qual aquests resideixen de manera efectiva i permanent sempre que la superfície de la unitat sigui inferior a 100 m2. 4. Obligat tributari: És obligat tributari el propietari de l’immoble o el titular del dret real d’ús sobre el mateix immoble. 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble. Quan la propietat immobiliària és edificada, la superfície del bé immoble correspon a la superfície total construïda i es pondera per un índex de localització. No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments, trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais: Quan la propietat immobiliària és no edificada, la superfície del bé immoble es pondera per un coeficient de qualificació urbanística. Els comuns estableixen una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o el carrer on es troba situat el bé immoble. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories. Igualment, els comuns estableixen uns coeficients per tal de considerar la qualificació urbanística de la zona on es troba radicat el bé immoble no edificat. El valor dels coeficients de qualificació urbanística se situa entre 0,5 i 2. La qualificació urbanística dels béns immobles no edificats s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en funció de les categories següents: a) Sòl urbà b) Sòl urbanitzable c) Sòl no urbanitzable 6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària edificada està comprès entre 0,3 i 3 euros per metre quadrat edificat de la superfície del bé immoble. El tipus de gravamen aplicable a la propietat immobiliària no edificada està comprès entre 0 i 0,75 euros per metre quadrat de la superfície del bé immoble. 7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost sobre la propietat immobiliària resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 8. Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost sobre la propietat immobiliària és l’any natural. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. 9. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre la propietat immobiliària corresponen al Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableix cada Comú.
2. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de superfície del bé immoble.

Quan la propietat immobiliària és edificada, la superfície del bé immoble correspon a la superfície total construïda i es pondera per un índex de localització.

No obstant el previst en l’apartat anterior, en els casos d’espais construïts dedicats a terrasses, aparcaments, trasters només es computa com a propietat edificada com a màxim el 40% de la superfície d’aquests espais:

Quan la propietat immobiliària és no edificada, la superfície del bé immoble es pondera per un coeficient de qualificació urbanística.

Els comuns estableixen una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o el carrer on es troba situat el bé immoble.

El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2.

La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories.

Igualment, els comuns estableixen uns coeficients per tal de considerar la qualificació urbanística de la zona on es troba radicat el bé immoble no edificat.

El valor dels coeficients de qualificació urbanística se situa entre 0,5 i 2.

La qualificació urbanística dels béns immobles no edificats s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en funció de les categories següents:

• a) Sòl urbà
• b) Sòl urbanitzable
• c) Sòl no urbanitzable

1. Definició: L’impost sobre els rendiments arrendataris és un impost de naturalesa directa que grava l’obtenció de rendes derivades del lloguer d’un bé immoble situat en el territori d’una parròquia. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost sobre els rendiments arrendataris és l’obtenció de rendes, per part de l’arrendador, procedents del lloguer de béns immobles. 3. Exempcions: Gaudeixen d’exempció d’aquest impost els coprínceps com a caps d’Estat, el Consell General, el Govern i els comuns. 4. Obligat tributari: Als efectes de l’impost sobre els rendiments arrendataris, és obligat tributari el titular de la propietat de l’immoble o del dret real d’ús sobre el mateix immoble. 5. Base de tributació: La base de tributació de l’impost sobre rendiments arrendataris està constituïda per la suma de les rendes efectivament acreditades per l’obligat tributari, durant el període impositiu. 6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen de l’impost sobre els rendiments arrendataris és un percentatge del valor total de les rendes acreditades durant l’any, que pot oscil·lar entre un mínim d’un 0,4% i un màxim del 4%. 7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost sobre els rendiments arrendataris resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. 8. Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost sobre els rendiments arrendataris és l’any natural. L’impost es merita l’últim dia del període impositiu. En cas de defunció de l’obligat tributari, el període impositiu finalitza el dia de la defunció. 9. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost sobre els rendiments arrendataris corresponen al Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableixi cada Comú.

1. Definició: L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost de naturalesa directa que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori d’una parròquia. 2. Fet generador: El fet generador de l’impost és l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional en el territori d’una parròquia. Són activitats comercials, empresarials o professionals, les que impliquin l’ordenació per compte propi de factors de producció materials i humans o d’algun d’ells, amb la finalitat d’intervenir en la producció, la realització o la comercialització de béns i serveis. També té la consideració d’activitat comercial, empresarial o professional, a l’efecte de l’aplicació d’aquest impost, l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), tant per persones físiques com per persones jurídiques, fins i tot quan no es requereixi la inscripció en el Registre de Comerç d’acord amb la Llei general de l’allotjament turístic. 3. Exempcions: Gaudeixen d’exempció d’aquest impost les activitats agrícoles realitzades per persones físiques. 4. Obligat tributari: És obligat tributari de l’impost sobre la radicació la persona, física o jurídica, titular de l’activitat econòmica. A més, tenen la condició d’obligats tributaris les entitats, com ara societats civils, comunitats de béns, i d’altres entitats que, sense tenir personalitat jurídica, constitueixen una unitat econòmica o un patrimoni separat, quan realitzin activitats subjectes a l’impost. 5. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació ponderada per un índex de localització. La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. En el cas que l’activitat consisteixi en l’explotació d’habitatges d’ús turístic (HUT), la superfície d’explotació es correspon amb la superfície de cadascun dels habitatges d’ús turístic objecte d’aquesta explotació, expressada en metres quadrats. Tanmateix, en els casos següents només es pot prendre com a màxim de la superfície d’explotació el 40% de la superfície: a) Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, i, en general, a qualsevol aspecte de l’activitat de què es tracti, inclosos els aspectes accessoris o complementaris d’aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc. b) Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tots tipus. c) Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament. Els comuns han d’establir una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on radiqui cada activitat econòmica. El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2. La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories. 6. Tipus de gravamen: El tipus de gravamen aplicable, per cada activitat definida pels comuns d’acord amb la classificació efectuada en la Classificació d’Activitats Econòmiques d’Andorra, ha d’estar comprès entre 0,1 i 100 euros per metre quadrat de la superfície d’explotació. 7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen. No obstant l’establert en el paràgraf anterior, s’estableix una quota tributària mínima aplicant el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats, així com una quota tributària màxima de 300.000 euros. Tanmateix, en el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es pot beneficiar de les bonificacions següents. a) Reducció de fins al 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat. b) Reducció de fins al 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de 24 mesos posterior a l’esmentat inici de l’activitat. L’ordinació comunal regularà la bonificació aplicable en cada cas dins dels límits que estableix aquesta Llei. Aquesta bonificació no s’aplica en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui com a conseqüència d’un canvi de titularitat. 8. Període impositiu i meritament: El període impositiu de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és l’any natural. L’impost es merita el dia 1 de gener de cada any. En cas que l’activitat s’iniciï després de l’1 de gener, l’impost es merita a la data d’inici de l’activitat. En aquest cas la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de trimestres naturals que restin per finalitzar l’any, inclòs el de l’inici de l’activitat. En cas que l’activitat finalitzi abans del 31 de desembre, la quota tributària es calcula proporcionalment al nombre de trimestres naturals durant els quals s’ha dut a terme l’activitat, inclòs el de finalització de l’activitat. 9. Gestió i liquidació: La gestió i la liquidació de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals corresponen al Comú, que les determina per ordinació, seguint les disposicions d’aquesta Llei. Els obligats tributaris han de determinar i ingressar el deute tributari en el lloc, la forma, els terminis i segons els models que estableixi cada Comú. En els casos d’inici d’una activitat, els comuns poden establir una bonificació de la quota de liquidació fins a una quantitat màxima del 50 % de l’import resultant de la quota de liquidació.
2. Base de tributació: La base de tributació es determina en funció dels metres quadrats de la superfície d’explotació ponderada per un índex de localització.

La superfície d’explotació és la superfície total dels locals destinats a la realització de l’activitat, expressada en metres quadrats i, si és el cas, mitjançant la suma de totes les seves plantes. Tanmateix, en els casos següents només es pot prendre com a màxim com a superfície d’explotació el 40% de la superfície:

Superfície no construïda o descoberta dedicada al dipòsit de matèries primeres o productes de qualsevol classe, i, en general, a qualsevol aspecte de l’activitat de què es tracti, inclosos els aspectes accessoris o complementaris d’aquesta activitat, com la superfície ocupada per vials, jardins, zones de seguretat, etc.

Superfície construïda o coberta dels magatzems i dipòsits de tots tipus.

Superfície dels aparcaments coberts o descoberts, sempre que l’activitat desenvolupada a títol principal no sigui d’aparcament.

Els comuns han d’establir una escala d’índexs de localització per tal de considerar la categoria del lloc o del carrer on radiqui cada activitat econòmica.

El valor dels índexs de localització se situa entre 0,5 i 2.

La classificació dels llocs o els carrers de cada parròquia s’estableix en l’ordinació tributària comunal, en què es distingeix un nombre màxim de cinc categories.

7. Quota tributària: La quota tributària de l’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals resulta d’aplicar a la base de tributació el tipus de gravamen.

No obstant l’establert en el paràgraf anterior, s’estableix una quota tributària mínima aplicant el tipus de gravamen que correspongui al resultat de multiplicar l’índex de localització per 20 metres quadrats, així com una quota tributària màxima de 300.000 euros.

Tanmateix, en el cas d’empresaris que iniciïn una nova activitat comercial, empresarial o professional, l’obligat tributari es pot beneficiar de les bonificacions següents.

• a) Reducció de fins al 100% de les quotes tributàries que es meritin durant els primers dotze mesos a comptar des de l’inici de l’activitat.
• b) Reducció de fins al 50% de les quotes tributàries que es meritin durant els dotze mesos següents a l’inici de l’activitat i fins a un total de 24 mesos posterior a l’esmentat inici de l’activitat.

L’ordinació comunal regularà la bonificació aplicable en cada cas dins dels límits que estableix aquesta Llei.

Aquesta bonificació no s’aplica en cas que l’activitat hagi estat exercida amb anterioritat, encara que sigui com a conseqüència d’un canvi de titularitat.

Capítol V. Impostos d’àmbit estatal compartits

1. La coresponsabilitat fiscal aplicable als tributs compartits entre l’Administració general i l’Administració comunal, s’exerceix a través de la regulació dels tipus de gravamen i quotes tributàries en els termes que preveu la Llei. 2. Als efectes de determinar la capacitat financera dels comuns, aquest gravamen addicional s’ha d’incloure com a ingrés tributari dels comuns.

Capítol VI. Recàrrecs i interessos de demora

3. Els tipus de gravamen són els que estableixen les ordinacions comunals, i no poden ser inferiors al 0,50 % ni superiors al 3%, tret que es decideixi reduir o no aplicar aquests tipus mitjançant una ordinació comunal en el supòsit que estableix l’article 8, apartat 1, de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

Capítol VII. Sancions tributàries

Títol III. Recursos de dret públic de naturalesa no tributària Capítol I. Transferències

Capítol II. Preus públics

Són preus públics les contraprestacions exigides pels comuns per la realització de serveis o activitats en què concorrin alguna de les circumstàncies següents: a) Que es tracti de la utilització d’un bé de domini públic. b) Que la persona interessada sol·liciti el servei o la prestació de forma voluntària. c) Que el servei pugui ser prestat pel sector privat amb lliure concurrència.

Els comuns poden establir preus públics almenys per raó dels fets generadors següents: A) Utilització privativa o aprofitament especial degudament autoritzat del subsòl, sòl o vol d’un bé de domini públic comunal: a) Ocupació del referit domini públic mitjançant rètols i/o vitrines. b) Ocupació del referit domini públic mitjançant la instal·lació de contenidors i tanques d’obres. c) Aparcament o reserves d’estacionament a la via pública i guals. d) Ocupació del referit domini públic mitjançant la instal·lació de terrasses i ús de l’espai de les voravies i altres llocs del domini públic comunal. e) Qualsevol altre tipus d’ocupació de la via pública o de les voravies amb elements que sobresurtin de la línia de façana dels immobles. f) Venda de fusta. g) Extracció de pedra. h) Subministrament d’aigua o d’aigua termal. i) Abocadors. j) Publicitat a la via pública oral o escrita, veu pública. k) Estacionament a la via pública per a la càrrega, descàrrega i/o repartiment de mercaderies. l) Qualsevol tipus d’ocupació del subsòl o del vol del domini públic comunal. m) Lloguer o venda de nínxols o columbaris. B) Per la prestació de serveis següents: a) Escoles bressol. b) Activitats per a infants i adults. c) Lloguer o venda de bústies i de contenidors per a escombraries o per a la recollida selectiva d’escombraries. d) Serveis de tanatori, d’incineració de cadàvers i altres serveis funeraris comunals. e) Eixivern. C) Per la prestació de serveis administratius: a) Venda de publicacions. b) Venda de documentació en general. c) Altres serveis de recepció voluntària.

Els obligats al pagament dels preus públics comunals són les persones que se’n beneficien.

1. L’import dels preus públics es determina de tal manera que cobreixi, com a mínim, el cost del servei que es presta i tenint en compte el preu de mercat que correspongui per l’aprofitament d’aquest servei per part de la persona sol·licitant. 2. Tanmateix, quan raons de política social ho aconsellin i es justifiqui, es poden establir preus públics per sota del cost dels serveis prestats. 3. Les propostes per a l’establiment o la modificació dels imports dels preus públics que s’exigeixin han d’anar acompanyades d’una memòria que en motivi i justifiqui la quantia.

Capítol III. Endeutament

1. Als efectes d’aquesta Llei, l’endeutament comunal a computar està constituït per: a) L’endeutament de l’Administració comunal. b) L’endeutament de les societats públiques participades per l’Administració comunal definides a l’article 53.1. c) L’endeutament de les altres societats participades per l’Administració comunal, sempre que el percentatge de participació sigui superior al 5% o bé que l’Administració comunal tingui almenys un membre en el Consell d’Administració de la societat participada. 2. L’endeutament de les societats públiques, referides a l’apartat 1 b) anterior, participades per l’Administració comunal es computa en la seva totalitat, proporcionalment al percentatge de participació en el seu capital social. 3. Per les altres societats participades per l’Administració comunal referides a l’apartat 1 c) anterior, es computa l’endeutament que superi l’import dels fons propis de l’entitat participada, proporcionalment al percentatge de participació en el seu capital social. Es consideren fons propis el capital social desemborsat, les reserves, el resultat de l’exercici i els resultats pendents d’aplicació d’acord amb l’últim balanç aprovat. 4. En els casos previstos en els apartats 2 i 3 anteriors, no es computa l’endeutament que hagi estat objecte d’aval per part de l’Administració comunal. 5. L’endeutament comunal comprèn: a) Contractació de préstecs i línies de crèdit i operacions financeres amb bancs i caixes d’estalvis radicades al Principat d’Andorra o bé a l’estranger. b) Operacions de tresoreria. c) Lliurament de lletres de canvi, pagarés o documents similars. d) Concessió d’avals i garanties. e) Conversió o substitució, total o parcial, d’operacions preexistents. f) Emprèstit, mitjançant l’emissió de deute públic. A aquest efecte, es contractarà amb una companyia de prestigi la qualificació del dit emprèstit.

2. L'endeutament comunal comprèn:

   • a) Contractació de préstecs i línies de crèdit i operacions financeres amb bancs

i caixes d'estalvis radicades al Principat d'Andorra o bé a l'estranger.

• b) Operacions de tresoreria.
• c) Lliurament de lletres de canvi, pagarés o documents similars.
• d) Concessió d'avals i garanties.
• e) Conversió o substitució, total o parcial, d'operacions preexistents.
• f) Emprèstit, mitjançant l'emissió de deute públic. A aquest efecte, es

contractarà amb una companyia de prestigi la qualificació del dit emprèstit.".

6. [Derogat]

1. L’endeutament comunal es classifica a curt i a llarg termini. 2. Constitueixen operacions d’endeutament a curt termini la contractació d’operacions de tresoreria així com les lletres de canvi, els pagarés i els documents similars, en què el període de temps transcorregut entre la disposició dels fons i la seva cancel·lació no superi l’any. 3. Constitueixen operacions d’endeutament a llarg termini la contractació de préstecs, les línies de crèdit i les operacions financeres, en què el període de temps transcorregut entre la disposició dels fons i la seva cancel·lació és superior a un any. Aquestes operacions han de ser autoritzades pel Ple del Comú en aprovar l’ordinació anual del pressupost comunal o les ordinacions de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit.

1. Tenen la consideració d’aval les garanties que comportin una responsabilitat patrimonial dels comuns. 2. Els comuns, en l’exercici de les seves funcions, poden prestar llur aval o garantia personal a les operacions individualitzades de crèdit de qualsevol naturalesa que concertin persones, físiques o jurídiques, per un import màxim igual a l’endeutament que el Comú hauria contret en cas de finançar directament l’operació. 3. L’import garantit de l’aval computa com a endeutament als efectes del límit establert a l’article 47.

1. Amb caràcter general, els comuns han de destinar els ingressos derivats de les operacions d’endeutament al finançament d’inversions reals o a la cancel·lació total o parcial dels deutes. 2. Nogensmenys, els comuns poden destinar els ingressos derivats de les operacions d’endeutament a curt termini a finançar despeses corrents amb l’objecte de cobrir les seves necessitats transitòries de tresoreria.

1. L’import total de les operacions d’endeutament referides a l’article 43 no pot excedir el 200% de la mitja dels ingressos totals liquidats en els pressupostos de l’Administració comunal corresponent als tres anys naturals immediatament anteriors al de formalització de les operacions, excloent-ne el mateix endeutament i els ingressos procedents de l’alienació del patrimoni.
2. La càrrega financera anual no pot excedir el 20% de la mitjana dels ingressos totals liquidats en el pressupost de l’Administració comunal dels tres anys naturals immediatament anteriors al de formalització de les operacions, excloent-ne el mateix endeutament i els ingressos procedents de l’alienació de patrimoni. La càrrega financera consisteix en la suma de les quantitats destinades, en cada exercici, al pagament de les anualitats, dels interessos i de les comissions financeres corresponents a les operacions de crèdit, inclosos els imports relatius a la possible efectivitat dels avals.

La càrrega financera inclou la corresponent a les societats públiques participades per l’Administració comunal segons els comptes auditats de l’any natural immediatament anterior, proporcionalment al percentatge de participació. El càlcul d’aquesta càrrega financera es determina d’acord amb el paràgraf anterior.

Per a les altres societats participades per l’Administració comunal referides a l’apartat 1 c) de l’article 43, la càrrega financera es calcula proporcionalment al percentatge de participació en el seu capital social, ponderant-la per la part de l’endeutament de la societat esmentada que computa a efectes del càlcul de l’endeutament comunal, respecte al seu endeutament total. El càlcul d’aquesta càrrega financera es determina d’acord amb el segon paràgraf d’aquest apartat.

3. L’import total de les operacions d’endeutament a curt termini no pot excedir el 40% de la mitjana dels ingressos totals liquidats en el pressupost de l’Administració comunal dels tres anys naturals immediatament anteriors al de formalització de les operacions, excloent-ne el mateix endeutament i els ingressos procedents de l’alienació de patrimoni.
4. El comú que superi qualsevol dels límits establerts en els apartats 1 i 2 anteriors rep la participació dels ingressos de l’Estat en el pressupost de l’any següent que es conegui la desviació, reduïda en un import igual a l’excés d’endeutament sobre el límit establert. Aquest import és dipositat a l’INAF fins al moment en què el comú compleixi els límits establerts.
5. El Tribunal de Comptes informa el Consell General de la quantia d’endeutament i de la situació de cada comú.

Capítol V. Rendiments derivats de la cessió obligatòria de terrenys

Títol IV. Recursos de dret privat

1. Són recursos de dret privat dels comuns: a) Les rendes i els productes dineraris derivats de l’explotació dels béns i drets integrants del patrimoni dels comuns, sempre que aquests béns i drets no estiguin afectats a l’ús o servei públic. b) La resta d’adquisicions dineràries procedents d’herència, llegat, donació o qualsevol altre títol juridicoprivat. 2. En cap cas tenen la consideració de recursos de dret privat els ingressos que, per qualsevol concepte, procedeixen dels béns integrants del domini públic comunal.

Títol V. Pressupostos, despeses públiques i comptabilitat Capítol I. Disposicions generals

1. El pressupost i la comptabilitat pública dels comuns es regeixen per: a) Aquesta Llei. b) L’ordinació pressupostària i financera dels comuns. c) La Llei general de les finances públiques, en tot allò que no hagi quedat adaptat en l’ordinació pressupostària i financera corresponent de cada Comú. d) Els reglaments i decrets dels comuns que despleguen la seva respectiva ordinació pressupostària i financera. 2. Les normes del text articulat de l’ordinació anual del pressupost comunal concreten i permeten executar per a cada exercici pressupostari els preceptes aplicables.

Capítol II. Drets i obligacions econòmics de les finances comunals Secció 1a. Drets econòmics de les finances comunals

Són drets econòmics de les finances comunals els crèdits derivats de l’aplicació dels recursos definits a l’article 3, i també de la resta de recursos que pertanyen legalment a l’Administració comunal.

La gestió dels drets econòmics de l’Administració comunal correspon al conseller encarregat de les finances, als cònsols per raó dels serveis que en depenen directament i originen ingressos, i a la resta de consellers en el mateix supòsit.

Secció 2a. Obligacions econòmiques de les finances comunals

2. La prescripció s’interromp si:

   • a) El deutor reconeix el deute de forma fefaent davant l’Administració comunal, o si l’Administració comunal exigeix al deutor el pagament, també de forma fefaent, dins un termini màxim de sis mesos a comptar de la data del fet generador del deute en favor de l’Administració comunal.

En aquests supòsits, la interrupció de la prescripció comporta que comenci a córrer un nou termini improrrogable de tres anys des de la producció d’un dels fets interruptors, sense que es pugui computar el termini de temps abans de la interrupció.

• b) L’Administració comunal presenta una demanda d’execució del deute tributari o sanció tributària a l’òrgan judicial competent.

En aquest supòsit, la interrupció comporta que s’afegeixi un nou termini improrrogable de sis mesos al termini de prescripció que manca per exhaurir-se.

1. Les obligacions de despesa neixen de les lleis, dels negocis jurídics i normes comunals de tota mena, i dels actes o fets que, segons l’ordenament, generen també les obligacions esmentades. 2. Les obligacions de pagament neixen de l’execució del pressupost comunal, en virtut de la liquidació de les despeses corresponents, i de sentències judicials o resolucions administratives fermes.

1. La gestió de les obligacions de despesa correspon al Ple del Comú, als cònsols i als consellers segons la secció pressupostària respectiva, pel que fa al pressupost de l’Administració comunal, sense perjudici de la possibilitat de delegació, total o parcial, en alts càrrecs. 2. Correlativament, les obligacions de pagament les ordena el departament encarregat de les finances, quant al pressupost de l’Administració comunal.

Si l’Administració comunal no paga al creditor de les finances comunals en el termini de tres mesos a partir del reconeixement de l’obligació o de la notificació a la persona interessada de la sentència judicial o de la resolució administrativa fermes, ha d’abonar-li l’interès legal sobre la quantitat deguda, des del dia en el qual hauria d’haver fet efectiu el pagament, amb la reclamació prèvia per escrit del creditor.

Capítol III. Pressupost comunal Secció 1a. Principis pressupostaris

1. El pressupost comunal és l’expressió xifrada, conjunta i sistemàtica de les obligacions que, com a màxim, pot reconèixer l’Administració comunal, i els drets que es prevegin liquidar durant l’exercici corresponent. 2. El pressupost comunal es compon del pressupost de l’Administració comunal i de les previsions dels programes d’actuació de les societats públiques participades per l’Administració comunal. 3. El Ple del Comú ha d’elaborar un pressupost consolidat amb efectes merament informatius.

1. El pressupost comunal inclou la totalitat dels ingressos i les despeses que han de realitzar els organismes a què es refereix, de forma que conté: a) Els estats d’ingressos, que comprenen les estimacions dels diversos drets econòmics a liquidar durant l’exercici. b) Els estats de despeses, que relacionen els crèdits necessaris per al compliment de les obligacions. c) Els estats de recursos i dotacions, amb les corresponents estimacions i avaluació de necessitats per a l’exercici, tant d’explotació com de capital, de les societats públiques participades per l’Administració comunal. 2. Els ingressos s’han d’aplicar als respectius pressupostos per l’import íntegre dels drets liquidats, de manera que no es poden atendre obligacions mitjançant minoració dels drets, llevat de les devolucions d’ingressos indeguts.

1. El pressupost comunal s’aprova cada any, abans del 31 de desembre, per regir durant l’any següent, sense perjudici del que preveu l’article 70. 2. L’exercici pressupostari coincideix amb l’any natural i li són imputats: A) A l’estat d’ingressos: a) Els drets liquidats durant l’exercici de què es tracti, sigui quin sigui el període del qual derivin. Als efectes d’aquest apartat es podran practicar actes administratius de liquidació fins al 31 de gener següent, sempre que corresponguin a drets generats fins al 31 de desembre de l’exercici que s’està liquidant. b) Els drets cobrats fins al 31 de gener següent, encara que s’hagin liquidat en exercicis anteriors. B) A l’estat de despeses: a) Les obligacions liquidades durant el mateix exercici, encara que procedeixin de despeses autoritzades en exercicis anteriors. Als efectes d’aquest apartat es podran practicar actes administratius de liquidació fins al 31 de gener següent, sempre que corresponguin a despeses efectuades fins al 31 de desembre de l’exercici que s’està liquidant. b) Les obligacions pagades fins al 31 de gener següent, sempre que corresponguin a despeses liquidades abans d’acabar l’exercici pressupostari. 3. El romanent de qualsevol crèdit pressupostari queda anul·lat en finalitzar l’exercici pressupostari, salvat allò que estableix l’article 64.3.

1. Cada crèdit es destina exclusivament a la despesa especificada en el pressupost respectiu, llevat de les modificacions que se’n poden aprovar segons l’article 71. 2. Els crèdits consignats en els estats de despeses, llevat dels supòsits de suplements de crèdits i de crèdits ampliables conforme als articles 72 i 73 respectivament, tenen un abast limitatiu i vinculant a nivell de concepte per a la generalitat de les despeses, i a nivell de programa per a les despeses d’inversió, encara que no siguin plurianuals, i, per consegüent, no es poden autoritzar despeses l’import de les quals excedeixi els crèdits pressupostaris d’acord amb la vinculació respectiva. 3. A càrrec dels crèdits consignats en el pressupost respectiu tan sols es poden contreure obligacions a liquidar durant l’exercici pressupostari. Això no obstant: A) S’apliquen als crèdits del pressupost vigent, en el moment d’expedició de llurs ordres de pagament, les obligacions següents: a) Les que resulten de la liquidació d’endarreriments a favor del personal inclòs en nòmines del pressupost comunal. b) Les derivades d’exercicis anteriors i liquidades durant el període de què es tracti i que haurien d’haver estat imputades a crèdits ampliables. B) S’incorporen al pressupost de l’exercici següent, per acord del Ple del Consell de Comú o dels respectius consells d’administració de les societats públiques comunals, segons els casos: a) Els crèdits extraordinaris, els suplements de crèdit i les transferències de crèdits aprovats durant l’últim trimestre de l’exercici pressupostari i no liquidats, totalment o parcialment, durant aquell mateix exercici. b) Els crèdits corresponents a despeses plurianuals i no liquidats, totalment o parcialment, durant l’exercici pressupostari. c) Els crèdits per a despeses d’inversió real no plurianuals, compromeses fins al 31 de desembre. d) Els crèdits que emparin compromisos de despesa corrent concrets i que, per causes justificades, no s’hagin pogut realitzar durant el mateix exercici. e) Els reintegraments de pagaments indeguts i les aportacions d’entitats realitzats durant l’últim trimestre de l’exercici pressupostari.

Secció 2a. Estructura pressupostària

El pressupost comunal s’ajusta a l’estructura del pressupost de l’Administració general.

Secció 3a. elaboració i aprovació

1. El conseller encarregat de les finances, d’acord amb les directrius rebudes del Ple del Comú, prepara el projecte de pressupost de l’Administració comunal amb les propostes formulades per tots els departaments. 2. El projecte de pressupost de l’Administració comunal conté la proposta de text articulat de l’ordinació del pressupost comunal i els estats d’ingressos i de despeses; s’hi adjunta, a més, la documentació següent: a) Una memòria explicativa que justifiqui les variacions més importants respecte al pressupost anterior i, especialment, si és el cas, la necessitat de nou endeutament, tot especificant-ne les possibles característiques i modalitats. A la memòria s’han d’exposar les bases utilitzades per a l’avaluació dels ingressos, les operacions de crèdit previstes, la suficiència dels crèdits per atendre el compliment de les obligacions exigibles i les despeses de funcionament dels serveis i, en conseqüència, l’efectiu equilibri del pressupost. b) Un informe sobre la necessitat dels crèdits per a transferències corrents i de capital que ha d’incloure, a més del seu import, el detall de les característiques i condicions financeres en què es prevegin concertar amb especial referència a la càrrega financera del Comú abans i després de la seva formalització. c) Un informe sobre l’endeutament que inclogui, com a mínim, la informació necessària per l’aplicació del capítol tercer del títol tercer de la present Llei. d) Qualsevol altra informació que el Ple del Comú estimi convenient. 3. Els consells d’administració de les societats públiques participades per l’Administració comunal aproven llurs projectes de programes d’actuació, inversions i finançament i els trameten a l’Administració comunal a través del departament encarregat de les finances abans del dia 20 de setembre.

1. El conseller encarregat de les finances tramet el projecte de pressupost al Ple del Comú, perquè aquest l’examini i l’aprovi. 2. L’aprovació del projecte pel Ple del Comú en comporta la conversió en ordinació del pressupost comunal. 3. Sense perjudici de la necessitat d’una aprovació global del projecte, inclosos el text articulat de l’ordinació i totes les bases d’execució, el Ple del Comú aprova els estats de despeses i dotacions a nivell de concepte, i de programa en el cas de despeses d’inversió. 4. El pressupost comunal ha de ser aprovat de manera que els estats de despeses i els estats d’ingressos quedin equilibrats.

Secció 4a. Modificació i ampliació dels crèdits pressupostaris

1. Quan calgui contreure obligacions que comportin despeses no incloses en el pressupost comunal i que, atesa llur necessitat i urgència, no es puguin o no convingui ajornar fins a l’exercici següent, els cònsols poden acordar la presentació d’un projecte d’ordinació de crèdit extraordinari per a la seva aprovació pel Ple del Comú. 2. El projecte d’ordinació de crèdit extraordinari ha d’incloure la determinació dels ingressos concrets destinats a finançar el crèdit extraordinari i que poden ser: més recaptació d’ingressos respecte als previstos; transferències d’altres crèdits que s’estimin reduïbles; aplicació de contribucions especials; nou endeutament; disminució de la tresoreria o venda de béns patrimonials. El projecte s’ha d’acompanyar d’una memòria explicativa que justifiqui la necessitat i urgència de realitzar l’obra o de prestar el servei de què es tracti. 3. No es poden aprovar crèdits extraordinaris pel fet d’haver-se contret obligacions sense dotació pressupostària llevat dels supòsits d’avenços de fons a què es refereix l’article 76. 4. No es considera crèdit extraordinari la dotació mitjançant transferència de crèdit regulada per l’article 74, de despeses corrents no incloses en el pressupost però previstes formalment i genèricament a nivell de concepte en l’estructura pressupostària.

1. Quan calgui contreure obligacions que comportin despeses la dotació de les quals sigui insuficient per satisfer-les i quan, atesa llur necessitat i urgència, no es puguin o no convingui ajornar fins a l’exercici següent, els cònsols poden acordar la presentació d’un projecte d’ordinació de suplement de crèdit per a la seva aprovació pel Ple del Comú. S’aplica en aquest cas l’apartat 2 de l’article 71. 2. No es poden aprovar suplements de crèdit pel fet d’haver-se contret obligacions amb dotació pressupostària insuficient llevat dels supòsits d’avenços de fons a què es refereix l’article 76. 3. No es considera suplement de crèdit la dotació complementària, mitjançant transferència de crèdit de la forma regulada per l’article 74, de despeses corrents ja incloses en el pressupost.

Tenen el caràcter d’ampliables, fins a una suma igual a l’import de les obligacions que calgui comprometre, els crèdits per als quals així ho estableixi de forma expressa i taxativa el text articulat de l’ordinació de pressupost comunal i que es trobin en algun dels dos casos següents: a) Despeses l’import de les quals, a causa de llur naturalesa, sigui de difícil previsió a l’hora d’aprovar el pressupost. b) Despeses finançades amb l’afectació d’ingressos determinats, d’acord amb l’Article 65.

1. Les transferències relatives a despeses de capital es tramiten com els crèdits extraordinaris i els suplements de crèdits, conforme als articles 71 i 72. 2. Les transferències relatives a despeses corrents, amb les finalitats expressades a l’article 71.4 i a l’article 72.3, poden ser acordades pels cònsols amb les limitacions següents: a) Es poden referir només als crèdits inclosos en un mateix departament. b) No poden afectar els crèdits per a remuneracions de personal, ni les despeses financeres, ni els crèdits aprovats per ordinacions de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit. c) No poden reduir crèdits per a despeses destinades a subvencions nominatives ni els augmentats per suplements o transferències de crèdit. d) No poden minorar crèdits ampliables. 3. Els cònsols poden delegar la potestat prevista als apartats anteriors en el conseller encarregat de les finances.

Poden generar crèdits, o si és el cas ampliació de crèdits, dins l’estat de despeses del pressupost els ingressos derivats de les operacions següents: a) Aportacions de persones físiques o jurídiques exigibles d’acord amb la legislació vigent, per finançar despeses juntament amb els comuns. b) Alienació de béns dels comuns. c) Prestació de serveis. d) Reembossament de préstecs.

1. En casos d’extrema urgència, el Ple del Comú pot autoritzar els cònsols perquè atorguin avenços de fons per tal de finançar despeses no dotades o amb dotació insuficient i fins a un límit màxim de 5% de l’estat de despeses. 2. Aquests avenços han de ser objecte de ratificació posterior amb l’aprovació de crèdits extraordinaris o suplements de crèdit segons escaigui. 3. Si el Ple del Comú no aprova les ordinacions de crèdit extraordinari o de suplement de crèdit, els avenços de fons s’han de cancel·lar a càrrec dels crèdits del departament respectiu, la reducció dels quals ocasioni menys trasbals al servei públic.

Secció 5a. Execució de l’estat d’ingressos

Secció 6a. Execució de l’estat de despeses

La gestió del pressupost de despeses es realitza en les fases següents el contingut de les quals s’estableix en la Llei general de les finances públiques: a) Proposta de despesa b) Autorització de despesa c) Compromís de despesa d) Proposta de liquidació e) Proposta de pagament f) Liquidació de despesa g) Pagament material o efectiu Els comuns poden, en la forma que estableixi l’ordinació corresponent, incloure en un sol acte administratiu dues o més fases d’execució de les enumerades en l’apartat anterior.

1. La facultat d’emetre propostes de despesa correspon als cònsols o als consellers, que les han de trametre al departament encarregat de les finances, als efectes de fiscalització i comptabilització. 2. La competència per autoritzar despeses correspon als cònsols o al Ple del Comú, fins al límit quantitatiu que determini cada any al text articulat de l’ordinació del pressupost comunal. 3. Els òrgans gestors corresponents de l’Administració comunal han de trametre llurs compromisos de despesa i llurs liquidacions de despesa al departament encarregat de les finances, als efectes de fiscalització i comptabilització. 4. Els compromisos de despesa han d’anar acompanyats de la documentació o les referències adequades demostratives del compliment de les normes reguladores de la contractació. 5. Les liquidacions de despesa han d’anar acompanyades del certificat d’obra, factura o document justificatiu anàleg, inclosa la declaració de la persona responsable en el sentit d’haver-se executat l’obra, prestat el servei o rebut el subministrament o l’adquisició de conformitat. 6. El Ple del Comú pot aprovar els models de documentació necessària per al desplegament del procediment administratiu d’ordenació de despeses, d’acord amb criteris de màxima simplificació i de mínim cost burocràtic.

Secció 7a. Liquidació del pressupost comunal

El pressupost de cada exercici es liquida pel que fa a la recaptació de drets i al pagament de les obligacions el dia 31 de desembre de l’any natural corresponent, i els ingressos i els pagaments queden a càrrec de la tresoreria, segons les seves contraccions respectives. Els comuns han de confeccionar la liquidació del seu pressupost abans del dia primer de març de l’exercici següent. L’aprovació de la liquidació del pressupost correspon al Ple del Comú amb l’informe previ de la Intervenció. En el cas de liquidació del pressupost amb romanent de tresoreria negatiu, el Ple del Comú ha de procedir, en la primera sessió que dugui a terme, a la reducció de despeses del nou pressupost per una quantia igual al dèficit produït. Aquesta reducció només es pot revocar per acord del Ple del Comú, a proposta del cònsol i amb l’informe previ de la Intervenció, quan l’execució normal del pressupost i la situació de la tresoreria ho permetin. Si no és possible reduir despeses, es pot concertar una operació de crèdit pel seu import, sempre que es donin les condicions assenyalades en la Llei de les finances públiques. Si no s’adopta cap de les mesures previstes en els apartats anteriors, el pressupost de l’exercici següent haurà d’aprovar-se amb un superàvit inicial de quantia no inferior al dèficit esmentat. De la liquidació de cadascun dels pressupostos i dels estats financers de les societats públiques comunals, una vegada feta la seva aprovació, se’n dóna compte al Ple del Comú en la primera sessió que dugui a terme.

Secció 8a. Control pressupostari

1. El control pressupostari té la finalitat de comprovar i verificar si l’execució dels pressupostos s’ajusta a les normes i els principis, jurídics o d’una altra naturalesa, que la regeixen, als objectius que es pretenen i a l’economicitat i eficiència de la despesa comunal. 2. El control pressupostari adopta les modalitats de control de legalitat, control d’oportunitat econòmica, control financer, control d’eficàcia i control polític.

1. El control de legalitat té per objecte vetllar pel compliment de l’ordenament jurídic mitjançant la fiscalització de tots els actes, els documents i els expedients de l’Administració comunal i les societats públiques participades per l’Administració comunal amb incidència sobre les finances comunals, que determinin la liquidació de drets i obligacions de contingut econòmic, així com els ingressos i els pagaments que en derivin, i la recaptació i l’aplicació dels cabals. 2. L’exercici de la funció interventora comprèn: a) La intervenció crítica o prèvia de tot acte, document o expedient susceptible de produir drets o obligacions de contingut econòmic o moviment de fons de valors. b) La intervenció formal i material del pagament. c) La intervenció i comprovació material de les inversions i de l’aplicació de les subvencions. 3. Si en l’exercici de la funció interventora l’òrgan interventor es manifesta en desacord amb el fons o amb la forma dels actes, documents o expedients examinats, ha de formular les seves objeccions per escrit abans de l’adopció de l’acord o resolució. 4. Quan la disconformitat es refereixi al reconeixement o la liquidació de drets a favor del Comú, l’oposició es formalitza en una nota d’objecció que en cap cas suspèn la tramitació de l’expedient. Si l’objecció afecta la disposició de despeses, el reconeixement d’obligacions o l’ordenació de pagaments, se suspèn la tramitació de l’expedient fins que se solucioni en els supòsits següents: a) Quan es basi en la insuficiència de crèdit o en una proposta de crèdit inadequada. b) Quan no hagin estat fiscalitzats els actes que van donar origen als pagaments. c) En els casos d’omissió en l’expedient de requisits o tràmits essencials. d) Quan l’objecció derivi de comprovacions materials d’obres, subministraments, adquisicions i serveis. 5. Quan l’òrgan a qui afecti l’objecció no hi estigui d’acord, correspon al cònsol resoldre la discrepància, i la seva resolució és executiva. Aquesta facultat no és pot delegar en cap cas. No obstant l’establert en el paràgraf anterior, correspon al Ple del Comú la resolució de les discrepàncies quan es basin en insuficiència o inadequació de crèdit o es refereixin a obligacions o despeses l’aprovació de les quals sigui de la seva competència. 6. L’òrgan interventor eleva un informe al Ple del Comú de totes les resolucions adoptades pel cònsol contràries a les objeccions presentades, i també un resum de les principals anomalies detectades en matèria d’ingressos. 7. No estan sotmesos a intervenció prèvia les despeses de material no inventariable, els contractes menors ni els de caràcter periòdic i altres de tracte successiu, una vegada intervinguda la despesa corresponent al període inicial de l’acte o contracte del qual derivin o les seves modificacions ni tampoc altres despeses menors de 3.000,00 euros que d’acord amb la normativa vigent es facin efectius a través del sistema de bestretes de caixa fixa. El Ple del Comú pot acordar, a proposta del cònsol i amb l’informe previ de l’òrgan interventor, que la intervenció prèvia es limiti a comprovar els aspectes següents: Que hi hagi prou crèdit i que es proposi l’adequat. En el cas de compromisos de despesa de caràcter plurianual, a més s’ha de comprovar el compliment de l’article 77. Que les obligacions o despeses es generen per òrgan competent. Les altres qüestions que per la seva transcendència en el procés de gestió determini el Ple del Comú a proposta del cònsol. L’òrgan interventor pot formular les observacions complementàries que consideri convenients, sense que en cap cas tinguin efectes suspensius en la tramitació dels expedients corresponents. Les obligacions o les despeses sotmeses a fiscalització limitada han de ser objecte d’una altra intervenció amb posterioritat, exercida sobre una mostra representativa dels actes, documents o expedients mitjançant tècniques de mostreig d’auditoria. Els òrgans de control intern que realitzin les fiscalitzacions amb posterioritat han d’emetre un informe escrit amb totes les observacions i les conclusions pertinents. Aquest informe es tramet al Ple del Comú amb les observacions dels òrgans gestors. Els comuns poden determinar, mitjançant acord del Ple, la substitució de la fiscalització prèvia de drets per la constància en comptabilitat i per actuacions de comprovació posteriors mitjançant tècniques de mostreig o auditoria.

1. El control d’oportunitat econòmica té per finalitat: a) Determinar, tant qualitativament com quantitativament, les conseqüències que la realització de determinades despeses tindria per a les finances comunals i l’execució normal del pressupost comunal, i singularment, l’estimació de les noves despeses que previsiblement es derivarien de la que és objecte del control. b) Qualificar la incidència d’una determinada despesa sobre l’economia comunal i la situació conjuntural. 2. Aquest tipus de control s’efectua arran de la proposta de despesa i es formalitza, quan escau, mitjançant informe en cada cas de la Intervenció Comunal, sense perjudici dels informes periòdics globals que aquesta Intervenció consideri adients.

1. El control financer consisteix a comprovar el funcionament economicofinancer de les societats públiques participades per l’Administració comunal i de les entitats privades que reben subvencions, préstecs, avals i altres ajuts a càrrec del pressupost comunal. Aquest control té per objecte informar sobre la presentació adequada de la informació financera, el compliment de les normes i directrius que siguin aplicables i el grau d’eficàcia i eficiència en la consecució dels objectius previstos. 2. El control financer és dirigit per la Intervenció Comunal almenys una vegada a l’any, mitjançant procediments d’auditoria que substitueixen la fiscalització prèvia de les operacions corresponents i que se cenyeixen a la comprovació dels ingressos i els pagaments realitzats, la comprovació material de les existències i la verificació dels llibres de comptabilitat, balanços i comptes d’explotació i d’altres comptes i estats que siguin preceptius. Com a resultat del control efectuat la Intervenció Comunal elabora un informe escrit amb totes les observacions i les conclusions que se’n dedueixin. Aquest informe, juntament amb les al·legacions efectuades per l’òrgan auditat s’envien al Ple del Comú perquè els examini.

El control d’eficàcia té per objecte la comprovació periòdica del grau de compliment dels objectius així com l’anàlisi del cost de funcionament i del rendiment dels serveis o inversions respectius.

Les persones responsables de la funció interventora i les que es designin per dur a terme el control financer i d’eficàcia, exerceixen la seva funció amb plena independència i poden recollir tota la informació que considerin necessària, efectuar l’examen i la comprovació dels llibres, comptes i documents oportuns, verificar els arqueigs i recomptes, i sol·licitar de qui correspongui, quan la naturalesa de l’acte, document o expedient que hagi de ser intervingut ho requereixi, els informes tècnics i l’assessorament que estimin necessaris.

Capítol IV. Intervenció comunal

La Intervenció Comunal és el centre: a) Director de la comptabilitat administrativa. b) Titular dels controls de legalitat, d’oportunitat econòmica i financer. c) Responsable de les funcions d’estudi, informe i assessorament que, d’acord amb l’ordenament jurídic, li siguin encomanades.

1. La Intervenció Comunal és adscrita orgànicament a la comissió encarregada de les finances i la seva estructura orgànica l’estableix, a proposta de l’interventor comunal, el Ple del Comú, amb la conformitat prèvia del conseller encarregat de les finances. 2. L’interventor comunal és el cap de la Intervenció Comunal. És nomenat pel Ple del Comú, a proposta dels cònsols escoltat el conseller encarregat de les finances, per la durada del mandat comunal, sense perjudici de la possibilitat de dimissió o cessament.

Capítol V. Comptabilitat pública

1. L’Administració comunal queda sotmesa al règim de comptabilitat pública en els termes previstos en aquesta Llei i en les disposicions reglamentàries que la despleguen. 2. La subjecció al règim de comptabilitat pública comporta l’obligació de retre compte de les operacions respectives, sigui quina sigui la seva naturalesa, al Ple del Comú.

Les finalitats de la comptabilitat pública són: a) Enregistrar l’execució del pressupost comunal. b) Determinar els moviments i la situació de la tresoreria. c) Reflectir la composició, les variacions i la situació del patrimoni. d) Proporcionar les dades necessàries per a la formació i el retiment dels comptes comunals. e) Facilitar la informació adequada per a l’elaboració dels comptes econòmics del sector públic depenent del Comú, plasmats en el Pla general de comptabilitat pública. f) Oferir la informació econòmica i financera necessària per a l’adopció de decisions polítiques i administratives. g) Proporcionar les dades necessàries per al càlcul i el seguiment dels límits d’endeutament establerts en aquesta Llei.

A la Intervenció Comunal li correspon portar i desenvolupar la comptabilitat financera i el seguiment en termes financers de l’execució dels pressupostos d’acord amb les normes generals i les dictades pel Ple de Comú.

1. La gestió comptable es concreta i es formalitza de la manera següent: a) Gestió comptable d’ingressos, referida a les fases de liquidació i cobrament, com a resultat de la qual es forma el compte d’ingressos, estructurat en dues parts, una de gestió de l’estat d’ingressos i l’altra de drets de tresoreria. b) Gestió comptable de despeses, referida a les fases d’autorització, compromís, liquidació, ordenació de pagaments i pagaments efectius, com a resultat de la qual es forma el compte de despeses, estructurat en dues parts, una de gestió de l’estat de despeses, i l’altra de situació de les ordres de pagament pendents. c) Gestió comptable de tresoreria, referida a les operacions de cobraments i de pagaments, tant pressupostàries com extrapressupostàries, com a resultat de la qual es forma el compte de tresoreria, estructurat en tres parts: cobraments i pagaments de pressupost; operacions extrapressupostàries, i saldo o existència de tresoreria. d) Gestió comptable del patrimoni, referida als béns del patrimoni en començar l’exercici, a les adquisicions i alienacions que es realitzin durant el seu decurs i a la situació patrimonial existent en acabar el període, com a resultat de la qual es forma el compte de patrimoni. e) Gestió comptable de l’endeutament, referida a la situació de l’endeutament al principi i al final de l’exercici, com a resultat de la qual es forma el compte d’endeutament. 2. Els comptes especials anteriors s’apleguen i refonen en els comptes comunals, dels quals se n’elaboren dos cada any: el de l’Administració comunal i el de les societats públiques participades per l’Administració comunal.

Capítol VI. Tresoreria comunal

Constitueixen la tresoreria del Comú tots els recursos financers, siguin diners, siguin valors o crèdits del Comú tant per operacions pressupostàries com extrapressupostàries. Aquests recursos i les variacions que experimentin estan subjectes a fiscalització i han de ser enregistrats segons les normes de la comptabilitat pública.

Capítol VII. Responsabilitats

1. Les accions i les omissions, tant intencionades com culposes, que ocasionen, directament o indirectament, perjudici econòmic a les finances comunals determinen l’exigència de responsabilitat civil, penal i administrativa, segons els casos. 2. La responsabilitat civil consisteix en el deure d’indemnitzar les finances comunals per raó dels danys i els perjudicis produïts per les accions o les omissions. 3. La responsabilitat penal deriva de la comissió de delictes majors o menors o de contravencions tipificades en el Codi penal i en perjudici de les finances comunals. La responsabilitat penal comporta sempre la civil. 4. La responsabilitat administrativa neix de la realització, per part de les persones al servei de les administracions comunals, d’accions o omissions tipificades com a faltes en les normes reguladores de la funció pública i, especialment, en els capítols V i VI del Codi de l’Administració. 5. S’exclouen del present capítol les infraccions tributàries regulades en altres lleis, sense perjudici, si és el cas, d’exigència de responsabilitat penal si, en ocasió de la infracció tributària, es comet un delicte major o menor o una contravenció tipificats en el Codi penal. 6. La responsabilitat en els supòsits de concurrència de responsables és mancomunada, llevat dels casos d’engany o frau, en què és solidària.

Són accions i omissions que impliquen una especial responsabilitat civil i administrativa envers les finances comunals: a) El descobert de comptes o la malversació que afecti l’haver de les finances comunals. b) L’incompliment, per part de càrrecs polítics o de personal funcionari o contractat, de les normes reguladores de la gestió, la inspecció, la recaptació i l’ingrés en la tresoreria del producte de drets econòmics de les finances comunals. c) L’autorització, el compromís o la liquidació de despeses i l’ordenació o la realització de pagaments sense crèdit pressupostari o amb crèdit insuficient, o infringint d’alguna manera les normes reguladores dels procediments administratius d’ordenació de despeses i de pagaments. d) La provocació de pagaments indeguts. e) La manca de justificació, en els terminis establerts, dels fons de les finances comunals. f) La inobservança, per part de l’interventor general o dels interventors delegats, mitjançant dol, culpa, negligència o ignorància inexcusable, del deure de salvar la seva actuació en l’expedient respectiu amb observació escrita sobre la il·legalitat o la improcedència de l’objecte de la fiscalització. g) Qualsevol altres actes o omissions que suposin incompliment de la Llei de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, així com d’aquesta Llei i de les disposicions que la reglamenten o la despleguen.

1. La responsabilitat derivada de les accions i les omissions a què es refereix l’article anterior i el Codi de l’Administració s’ha de dilucidar o aclarir mitjançant expedient administratiu, tramitat sempre amb audiència dels interessats i d’acord amb les normes del Codi de l’Administració. 2. L’acord d’incoació i la resolució de l’expedient administratiu, així com el nomenament d’instructor, corresponen al Ple del Comú, si la persona és funcionària o contractada d’entitat parapública o de dret públic comunal, i al conseller encarregat de les finances, si la persona és funcionària o contractada de l’Administració comunal.

1. La resolució de l’expedient administratiu, àdhuc en els casos en què constitueix un tràmit previ a l’exigència de responsabilitat penal, s’ha de pronunciar sobre els danys i els perjudicis causats a les finances comunals, i els responsables tenen l’obligació d’indemnitzar per aquesta causa en els termes establerts en el Codi de l’Administració. 2. Les resolucions d’expedients administratius poden ser objecte de recurs.

La Llei del pressupost general pot modificar les bandes màxima i mínima dels tipus de gravamen així com les quotes tributàries dels tributs.

3. Els tipus de gravamen són els que estableixen les ordinacions comunals, i no poden ser inferiors al 0,50 % ni superiors al 3%, tret que es decideixi reduir o no aplicar aquests tipus mitjançant una ordinació comunal en el supòsit que estableix l’article 8, apartat 1, de la Llei de l’impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries.

Els recursos corresponents a la partida de solidaritat i particularitats comunals són repartits entre els comuns d’acord amb els criteris següents:

• a) 1 punt per als comuns que en els dos exercicis immediatament precedents hagin exigit dels obligats tributaris la totalitat dels impostos comunals descrits en l’article 28 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals, mitjançant liquidacions o autoliquidacions segons que escaigui. Els comuns han de comunicar al ministeri encarregat de les finances els canvis normatius en relació amb l’exigibilitat d’aquests impostos comunals.

No s’entén l’exigibilitat tributària als efectes d’aquest article quan en resulti un supòsit de no subjecció, d’exempció o de tipus de gravamen zero, llevat de l’impost de la propietat immobiliària per a les propietats no edificades.

• b) 1 punt per als comuns en el territori dels quals la suma de la llargada de totes les carreteres secundàries superi la xifra de 60 quilòmetres.
• c) 1 punt per als comuns que disposin en l’exercici precedent d’una societat pública participada únicament pel Comú, amb una despesa superior a la despesa liquidada pel Comú en el mateix exercici.
• d) 1,5 punts per als comuns en el territori dels quals es trobin radicats dos nuclis amb una població de més de 2.000 habitants i que alhora estiguin separats per una distància superior a 15 quilòmetres.

D’acord amb el que estableix la disposició transitòria primera, la partida de solidaritat i particularitats comunals per als exercicis 2018 i 2019 inclou un paràmetre addicional d’acord amb les necessitats financeres.

La suma de punts atribuïts a cada comú en aplicació dels criteris establerts en l’apartat anterior determina per a cada comú un percentatge de repartiment d’aquesta part de la partida en relació amb la totalitat dels punts atribuïts a tots els comuns.

1. Els comuns que, a la data d’entrada en vigor de la present Llei, sobrepassin la quantia màxima d’endeutament prevista en aquesta Llei, han d’adaptar en un període de com a màxim 10 anys el seu nivell d’endeutament a les exigències contingudes en aquesta Llei. En relació amb aquest excés d’endeutament, no és aplicable als comuns l’apartat 4 de l’article 47 de la present Llei. 2. Durant el període d’adaptació establert en l’apartat 1, els comuns han de reduir la quantia que sobrepassi cada un dels límits que els serien aplicables en virtut de la present Llei, de forma progressiva, com a mínim en un 40 % cada 4 anys. 3. El Tribunal de Comptes controla el procés d’adaptació al nivell d’endeutament dels comuns previst en aquesta Llei. Així mateix informa el Consell General de la quantia d’endeutament i de la situació de cada Comú.

[Derogat]

única

Disposició final única Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de juny del 2003 ha aprovat la següent: Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals

única Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 27 de juny del 2003 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Jacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d'Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal Llei 32/2012, del 22 de novembre, de modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals Llei 14/2007, del 20 de setembre, de modificació de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny Llei 1/2006, del 9 de març, del pressupost per a l'exercici del 2006 Llei 6/2005, del 21 de febrer, de modificació de l'article 14 de la Llei general de les finances públiques i de l'article 63 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals Derogat per: Llei 36/2021, del 16 de desembre, de les finances comunals

La Llei del pressupost general pot modificar les bandes màxima i mínima dels tipus de gravamen així com les quotes tributàries dels tributs.

Fins que no es desenvolupi una Llei específica sobre les contribucions especials, els comuns poden establir contribucions especials d’acord amb les disposicions previstes en el capítol tercer del títol segon d’aquesta Llei. Disposició transitòria primera Tots els fets, els actes o els procediments que es trobin en curs de realització el dia d’entrada en vigor de la present Llei es regeixen per la normativa anterior. Se n’exceptuen les normes de la present Llei relatives a la prescripció i a les sancions en tot allò que sigui més favorable als administrats. Disposició transitòria segona 1. Els comuns que, a la data d’entrada en vigor de la present Llei, sobrepassin la quantia màxima d’endeutament prevista en aquesta Llei, han d’adaptar en un període de com a màxim 10 anys el seu nivell d’endeutament a les exigències contingudes en aquesta Llei. En relació amb aquest excés d’endeutament, no és aplicable als comuns l’apartat 4 de l’article 47 de la present Llei. 2. Durant el període d’adaptació establert en l’apartat 1, els comuns han de reduir la quantia que sobrepassi cada un dels límits que els serien aplicables en virtut de la present Llei, de forma progressiva, com a mínim en un 40 % cada 4 anys. 3. El Tribunal de Comptes controla el procés d’adaptació al nivell d’endeutament dels comuns previst en aquesta Llei. Així mateix informa el Consell General de la quantia d’endeutament i de la situació de cada Comú. Disposició transitòria tercera En un termini de 10 anys el Govern i els comuns elaboren un cadastre de la propietat immobiliària nacional. El cadastre ha de permetre identificar les propietats immobiliàries del territori nacional i també establir-ne una valoració a partir del valor de mercat mitjançant uns mateixos criteris tècnics. Mentre aquest cadastre no estigui elaborat i aprovat, l’impost sobre la propietat immobiliària grava la propietat no edificada a un tipus impositiu del 0%. Disposició derogatòria única Queden derogades totes les normes amb rang de llei o inferior que s’oposen al contingut de la present Llei. Disposició final única Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de quinze dies de ser publicada en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Casa de la Vall, 27 de juny del 2003 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n’ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Jacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d'Andorra Aprovat per: Inclou modificacions de: Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges Llei 12/2018, del 31 de maig, de modificació de la Llei 10/2013, del 23 de maig, de l’Institut Nacional Andorrà de Finances Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal Llei 32/2012, del 22 de novembre, de modificació de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals Llei 14/2007, del 20 de setembre, de modificació de la Llei 10/2003 de les finances comunals, del 27 de juny Llei 1/2006, del 9 de març, del pressupost per a l'exercici del 2006 Llei 6/2005, del 21 de febrer, de modificació de l'article 14 de la Llei general de les finances públiques i de l'article 63 de la Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals