Llei 1/2011, del 2 de febrer, de creació d’un sistema de garantia de dipòsits per a les entitats bancàries.

1. A fi de calcular la reserva en garantia s’ha de prendre en consideració l’import total de l’efectiu mantingut als dipòsits d’efectiu coberts i el 5 per cent del valor de mercat dels valors integrats en els dipòsits de valors coberts mantinguts als membres del Sistema.

Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen.

Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, utilitzant procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.

2. L’import de la reserva en garantia que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de calcular anualment, i s’ha de mantenir durant tot l’any següent per cada membre del Sistema fins que es produeixi la revisió immediatament posterior.

Per calcular l’import de la reserva en garantia inicial que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de trobar la proporció corresponent a cada membre del Sistema respecte de l’import resultant del càlcul de l’apartat 1 anterior i s’ha d’aplicar sobre els 94,1 milions d’euros d’import màxim per al primer any, i sobre el total del Fons més les aportacions en els següents exercicis. Cada membre del Sistema, immediatament després que se li comuniqui l’import corresponent que s’ha de constituir o, si escau, que s’ha d’ajustar, ha de crear o ha d’ajustar l’import de la seva reserva en garantia.

Les aportacions anuals que hauran de realitzar els membres del Sistema a comptar del següent any en que s’estableixi l’import inicial, seran del 0,06% de la base de càlcul de l’apartat 1 anterior. Aquestes aportacions es mantindran fins que el patrimoni del fons assoleixi l’1,5% de la base de càlcul de les aportacions definides en l’apartat 1 d’aquest article amb un límit màxim de 200 milions d’euros (en valor absolut).

3. Un import equivalent a la reserva en garantia s’ha d’invertir en actius líquids i segurs i s’ha de considerar que compleix els requisits següents:

   • a) Els saldos de disposició immediata o amb venciment no superior a un mes mantinguts a altres entitats de crèdit andorranes, de països membres de l’OCDE, o d’altres entitats sempre que estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra;
   • b) La inversió en deute públic andorrà o en deute públic d’estats membres de l’OCDE;
   • c) Altres actius de disposició immediata o de termini no superior a un mes, o que siguin fàcilment liquidables, i que l’INAF consideri adequats a cada moment.

4. Els actius en què es materialitzin les reserves en garantia dels membres del Sistema no poden ser objecte de càrrega, gravamen, trava, embargament o despatx d’execució, i no poden respondre a altres obligacions ni es poden aplicar a altres fins diferents dels previstos en aquesta Llei.

Capítol segon. Comissió Gestora

1. A fi de calcular la reserva en garantia s’ha de prendre en consideració l’import total de l’efectiu mantingut als dipòsits d’efectiu coberts i el 5 per cent del valor de mercat dels valors integrats en els dipòsits de valors coberts mantinguts als membres del Sistema.

Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen.

Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, utilitzant procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.

2. L’import de la reserva en garantia que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de calcular anualment, i s’ha de mantenir durant tot l’any següent per cada membre del Sistema fins que es produeixi la revisió immediatament posterior.

Per calcular l’import de la reserva en garantia inicial que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de trobar la proporció corresponent a cada membre del Sistema respecte de l’import resultant del càlcul de l’apartat 1 anterior i s’ha d’aplicar sobre els 94,1 milions d’euros d’import màxim per al primer any, i sobre el total del Fons més les aportacions en els següents exercicis. Cada membre del Sistema, immediatament després que se li comuniqui l’import corresponent que s’ha de constituir o, si escau, que s’ha d’ajustar, ha de crear o ha d’ajustar l’import de la seva reserva en garantia.

Les aportacions anuals que hauran de realitzar els membres del Sistema a comptar del següent any en que s’estableixi l’import inicial, seran del 0,06% de la base de càlcul de l’apartat 1 anterior. Aquestes aportacions es mantindran fins que el patrimoni del fons assoleixi l’1,5% de la base de càlcul de les aportacions definides en l’apartat 1 d’aquest article amb un límit màxim de 200 milions d’euros (en valor absolut).

3. Un import equivalent a la reserva en garantia s’ha d’invertir en actius líquids i segurs i s’ha de considerar que compleix els requisits següents:

   • a) Els saldos de disposició immediata o amb venciment no superior a un mes mantinguts a altres entitats de crèdit andorranes, de països membres de l’OCDE, o d’altres entitats sempre que estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra;
   • b) La inversió en deute públic andorrà o en deute públic d’estats membres de l’OCDE;
   • c) Altres actius de disposició immediata o de termini no superior a un mes, o que siguin fàcilment liquidables, i que l’INAF consideri adequats a cada moment.

4. Els actius en què es materialitzin les reserves en garantia dels membres del Sistema no poden ser objecte de càrrega, gravamen, trava, embargament o despatx d’execució, i no poden respondre a altres obligacions ni es poden aplicar a altres fins diferents dels previstos en aquesta Llei.

Capítol segon. Comissió Gestora

1. A fi de calcular la reserva en garantia s’ha de prendre en consideració l’import total de l’efectiu mantingut als dipòsits d’efectiu coberts i el 5 per cent del valor de mercat dels valors integrats en els dipòsits de valors coberts mantinguts als membres del Sistema.

Els valors cotitzats en mercats reglamentats es valoren d’acord amb la cotització oficial coneguda del mercat en què cotitzen.

Els valors que no cotitzen en mercats reglamentats són valorats pel seu valor estimat de realització o valor probable de negociació, utilitzant procediments comptables de valoració admesos internacionalment. Els criteris emprats han de perseguir en tot moment la recerca de la valoració més encertada tenint en compte tots els factors que entren en joc a l’hora de valorar actius no cotitzats. En aquest sentit, cal tenir en compte els criteris acceptats a escala internacional com a bones pràctiques de valoració.

2. L’import de la reserva en garantia que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de calcular anualment, i s’ha de mantenir durant tot l’any següent per cada membre del Sistema fins que es produeixi la revisió immediatament posterior.

Per calcular l’import de la reserva en garantia inicial que ha de mantenir cada membre del Sistema s’ha de trobar la proporció corresponent a cada membre del Sistema respecte de l’import resultant del càlcul de l’apartat 1 anterior i s’ha d’aplicar sobre els 94,1 milions d’euros d’import màxim per al primer any, i sobre el total del Fons més les aportacions en els següents exercicis. Cada membre del Sistema, immediatament després que se li comuniqui l’import corresponent que s’ha de constituir o, si escau, que s’ha d’ajustar, ha de crear o ha d’ajustar l’import de la seva reserva en garantia.

Les aportacions anuals que hauran de realitzar els membres del Sistema a comptar del següent any en que s’estableixi l’import inicial, seran del 0,06% de la base de càlcul de l’apartat 1 anterior. Aquestes aportacions es mantindran fins que el patrimoni del fons assoleixi l’1,5% de la base de càlcul de les aportacions definides en l’apartat 1 d’aquest article amb un límit màxim de 200 milions d’euros (en valor absolut).

3. Un import equivalent a la reserva en garantia s’ha d’invertir en actius líquids i segurs i s’ha de considerar que compleix els requisits següents:

   • a) Els saldos de disposició immediata o amb venciment no superior a un mes mantinguts a altres entitats de crèdit andorranes, de països membres de l’OCDE, o d’altres entitats sempre que estiguin subjectes a unes normes cautelars que l’INAF consideri equivalents a les vigents a Andorra;
   • b) La inversió en deute públic andorrà o en deute públic d’estats membres de l’OCDE;
   • c) Altres actius de disposició immediata o de termini no superior a un mes, o que siguin fàcilment liquidables, i que l’INAF consideri adequats a cada moment.

4. Els actius en què es materialitzin les reserves en garantia dels membres del Sistema no poden ser objecte de càrrega, gravamen, trava, embargament o despatx d’execució, i no poden respondre a altres obligacions ni es poden aplicar a altres fins diferents dels previstos en aquesta Llei.

Capítol segon. Comissió Gestora