Decret legislatiu del 6-9-2017, de publicació del text refós de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària.

S’aprova la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra del

(Llei 41/2014)

Es deroga el Decret del 14-01-2009, pel qual s’aprova el Reglament de modificació del Reglament del règim disciplinari dels centres penitenciaris, del 29 d’octubre del 2008.

El Govern ha d’aprovar els reglaments necessaris per al desenvolupament de la present Llei en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor de la mateixa Llei.

Aquesta Llei entrarà en vigor al cap de tres mesos de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

1. Les sancions i les mesures cautelars d’aïllament en cel·la imposades amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el compliment de les quals s’estigui duent a terme en aquesta data, s’han d’adaptar a les disposicions dels articles 1 i 5 d’aquesta Llei i, en concret, no poden excedir els límits temporals que s’hi indiquen. En cas que a la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei la durada de la sanció que s’estigui complint ja hagi excedit aquests límits temporals, s’entén complerta definitivament.
2. Les sancions d’aïllament durant el cap de setmana imposades amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor d’aquesta Llei i el compliment de les quals s’estigui duent a terme en aquesta data o s’hagi d’iniciar a partir de llavors, han de ser substituïdes per una altra sanció, d’acord amb el principi de proporcionalitat.

Els procediments sancionadors que s’hagin iniciat abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei es continuen tramitant i resolent d’acord amb les normes vigents en aquell moment. No obstant això, els drets de l’intern expedientat que estableix el nou article 55 de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, són aplicables immediatament.

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra el text consolidat de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que inclogui les modificacions introduïdes fins ara en aquesta Llei.

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Els locals annexos adequats especialment per a les visites de familiars o parents íntims dels interns que no puguin obtenir permisos de sortida, a què es refereix l’apartat 4 de la Disposició final primera d’aquesta Llei, han d’estar habilitats i en funcionament en el termini màxim d’un any a partir de la data de l’entrada en vigor de la Llei esmentada.

L’article 11, únicament pel que fa a l’apartat 3 del nou article 7 bis, els articles 26 a 36, quant a la regulació de l’accés a la funció pública, els articles 66 i 67, i la disposició final primera d’aquesta Llei tenen caràcter de llei qualificada. La resta de les disposicions d’aquesta Llei tenen caràcter de llei ordinària.

S’encomana al Govern que en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei publiqui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra els textos consolidats de la Llei 3/2007, del 22 de març, del Cos Penitenciari, i de la Llei 4/2007, del 22 de març, qualificada penitenciària, que incloguin les modificacions introduïdes fins ara en aquestes dos Lleis.

Aquesta Llei entrarà en vigor l’endemà de ser publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

1. El règim i l’activitat penitenciària es desenvolupen amb les garanties i dins els límits establerts per la Constitució, aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupen i les resolucions judicials.
2. El règim penitenciari comporta una relació de subjecció especial dels interns amb l’Administració. Els reglaments del Govern la desenvolupen d’acord amb el que preveu aquesta Llei.

El règim d’internament ha de respectar en tot cas:

• a) La personalitat i la dignitat humana dels interns.
• b) La llibertat ideològica i religiosa dels interns.
• c) Els drets i les llibertats fonamentals, els altres drets i els interessos jurídics dels interns que no estiguin afectats per la condemna.

1. El règim d’internament no afecta l’exercici dels drets fonamentals de la persona més enllà dels límits que deriven de la condemna, el sentit de la pena i del règim d’internament previst en aquesta Llei.
2. Els interns poden exercir els drets civils, polítics, socials i d’altra naturalesa, llevat dels que són incompatibles amb l’objecte de la seva detenció o el compliment de la condemna.

Els interns no poden ser objecte de discriminació de cap mena per raó de raça, opinions polítiques, creences religioses, condició social o qualsevol altra circumstància personal. Tampoc no es poden discriminar per raó de nacionalitat. Aquest principi s’ha d’aplicar en tots els àmbits del règim i de l’activitat penitenciaris.

1. L’Administració penitenciària té el deure de garantir la vida, la integritat personal i la salut dels interns.
2. L’Administració penitenciària ha d’adoptar les mesures necessàries per assegurar la convivència pacífica dins del Centre Penitenciari i evitar situacions de risc per als interns.
3. L’Administració penitenciària té l’obligació d’estudiar i resoldre amb la més gran celeritat possible les peticions o les queixes que formulin els interns en relació amb la seguretat personal i adoptar, si cal, les mesures preventives oportunes.

1. Els interns no poden ser objecte de tortures ni ser sotmesos a maltractaments o vexacions de paraula o d’obra.
2. Tampoc no poden ser objecte de tractes degradants ni d’un rigor innecessari o desproporcionat en l’aplicació de les normes que regulen el règim penitenciari.
3. Els interns tenen el deure de tractar amb respecte i consideració els funcionaris i les autoritats del Cos Penitenciari, i també el personal que desenvolupi les seves tasques al Centre Penitenciari. També tenen el deure de comportar-se correctament amb els altres interns.
4. L’incompliment dels deures de tracte personal és objecte de responsabilitat disciplinària d’acord amb el que estableix aquesta Llei.

1. Els interns tenen dret a ser designats pel seu propi nom.

2. Els interns tenen dret a disposar d’unes condicions d’internament dignes, especialment en el que fa referència a les seves necessitats vitals.

3. També tenen dret:

   • a) A disposar de la seva pròpia roba d’acord amb el que es determini reglamentàriament o a optar per la que li procuri el Centre Penitenciari.
   • b) A disposar dels béns de la seva propietat que autoritzi la llei i el reglament.

4. Els interns tenen dret a disposar d’intimitat, especialment en les comunicacions i les visites amb el seu entorn familiar i personal, sense perjudici de les limitacions establertes per raons de seguretat i d’ordre intern del Centre Penitenciari.

Els interns han de rebre informació sobre el règim d’internament al Centre Penitenciari, els seus drets i deures, les normes disciplinàries i els procediments per formular peticions, queixes i recursos.

1. Els interns tenen dret a disposar d’assistència sanitària i de mitjans per desenvolupar activitats educatives, culturals i d’esbarjo.
2. Aquests drets s’exerceixen d’acord amb el que estableix aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Els interns poden accedir al treball en règim penitenciari durant el període d’internament, d’acord amb les disponibilitats del Centre. L’Administració penitenciària facilita l’accés al treball en condicions que garanteixin la dignitat de la persona i la protecció de la seguretat social.

Els interns tenen el dret de formular peticions i de presentar queixes i recursos en relació amb el règim d’internament, d’acord amb el que preveu aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

L’Administració penitenciària ha de disposar de mitjans d’orientació per a la resocialització i reinserció social dels interns, per tal de contribuir a reduir els riscos d’exclusió social com a conseqüència del compliment de la pena de privació de llibertat.

Capítol segon. Els centres penitenciaris

1. Correspon al Govern acordar la creació dels centres penitenciaris en funció de les necessitats existents al Principat d’Andorra.
2. L’exercici de la política penitenciària i la gestió dels centres penitenciaris corresponen al ministeri competent en matèria de justícia.

1. L’organització interna dels centres penitenciaris es regula per reglament, respectant, en tot cas, les previsions d’aquesta Llei sobre el règim penitenciari.
2. El reglament no pot restringir, directament o indirectament, els drets dels interns reconeguts per la Llei.

1. Els centres penitenciaris han de disposar de:

   • a) Cel·les que disposin de les condicions bàsiques que garanteixin la dignitat dels interns

   • b) Infermeria

   • c) Cuina

   • d) Locutoris individuals

   • e) Biblioteca

   • f) Instal·lacions esportives i recreatives

   • g) Pati

   • h) Sala de reunions familiars

     • i) Espais per a activitats laborals i d’atenció social

   • j) Les altres instal·lacions necessàries que derivin de l’aplicació d’aquesta Llei.

2. Les instal·lacions dels centres penitenciaris han de garantir els serveis de subministrament, espai, enllumenat i calefacció que permetin una vida digna.

1. Els interns han d’ocupar les cel·les d’acord amb els criteris següents:

   • a) Els homes i les dones han d’estar separats.
   • b) Els majors d’edat i els menors han d’estar separats.
   • c) Els interns preventius han d’estar separats dels condemnats, sempre que no s’alteri la seguretat i la convivència del Centre i la dels propis interns.
   • d) S’ha de procurar que els interns considerats perillosos o capaços d’exercir una influència nociva sobre els altres estiguin separats de la resta d’interns.

2. Els centres han d’adoptar mesures especials d’estada i de relació amb la resta dels interns respecte dels que tinguin malalties físiques o psíquiques o hagin estat condemnats per delictes d’imprudència.

3. El principi de presumpció d’innocència ha de guiar el capteniment del règim penitenciari dels interns preventius.

1. Els centres penitenciaris han d’adoptar les mesures necessàries per a l’efectivitat de les previsions establertes a l’article anterior mitjançant l’establiment de règims especials en funció de la tipologia dels interns.
2. També han de prendre les mesures necessàries perquè els interns amb malalties físiques o psíquiques puguin rebre l’assistència mèdica o psicològica que necessitin.
3. Les mesures previstes en aquest article no s’han d’aplicar en el cas de la creació de centres especialitzats o quan l’ingrés penitenciari s’efectuï en un centre estranger en aplicació d’un conveni o d’un acord internacional.

Capítol tercer. Ingrés penitenciari

L’ingrés d’una persona al Centre Penitenciari només es pot fer en virtut de manament acordat per l’autoritat judicial competent. També es pot produir per presentació voluntària de la qual s’ha d’informar immediatament l’autoritat judicial perquè acordi el que procedeixi.

El Centre Penitenciari ha de portar un llibre de registre on s’han d’anotar tots els ingressos.

Cada intern disposa d’un expedient personal que s’obre quan ingressa. En l’expedient han de constar les seves dades personals i les relatives a la seva situació processal i penitenciària.

1. En el moment de l’ingrés al Centre Penitenciari, els interns s’han de sotmetre a enregistrament i escorcoll personal, de la roba i d’altres objectes que portin.
2. També s’han de sotmetre a les mesures d’higiene personal quan siguin necessàries. Aquestes mesures poden incloure la inutilització de roba i d’altres objectes contaminats o contaminants.

1. En el moment en què ingressen al Centre Penitenciari i per motius de seguretat, els agents penitenciaris han de sotmetre els interns a controls de tòxics o d’alcoholèmia en el cas que presentin símptomes d’estar sota els efectes de drogues tòxiques, de l’alcohol o de substàncies anàlogues. Les proves s’han de realitzar mitjançant la utilització d’alcoholímetres o aparells o mètodes anàlegs i que siguin idonis a aquest efecte.

En cas d’interns que estiguin sotmesos a un règim d’internament que els atorgui la possibilitat de sortir del Centre Penitenciari, les proves es poden dur a terme, seguint els requisits assenyalats al paràgraf anterior, cada vegada que l’intern retorni al Centre Penitenciari.

2. Els interns que refusin de sotmetre’s als controls de tòxics o d’alcoholèmia poden ser perseguits pel delicte de refús de sotmetre’s a aquestes proves que estableix el Codi Penal

S’ha de constituir un dipòsit amb els objectes i altres pertinences susceptibles de generar risc per a la integritat i la seguretat del mateix intern i dels altres interns. Aquest dipòsit serà restituït en el moment de la sortida definitiva de l’intern o a les persones autoritzades pel mateix intern, llevat del cas que l’autoritat judicial n’ordeni la retenció i custòdia pel Centre Penitenciari.

1. Els interns no poden conservar diners al seu poder.
2. Amb les quantitats de lliure disposició de què els interns disposen quan ingressen al Centre i amb les que rebin per qualsevol mitjà de procedència legítima es constitueix un compte especial. Aquest compte té naturalesa interna i la seva administració correspon al Centre.
3. Amb els diners del compte especial l’intern pot atendre les despeses que li són permeses, així com ordenar transferències a la seva família. L’Administració penitenciària ha de facilitar als interns els tràmits per a la disposició dels fons.

1. Els interns han de ser examinats en el moment del seu ingrés pels serveis mèdics del Centre Penitenciari amb la finalitat de comprovar el seu estat de salut general i detectar la presència de malalties contagioses o que requereixin un tractament urgent.
2. En cas de malaltia contagiosa es poden aplicar mesures d’aïllament. Aquestes mesures s’hauran d’aixecar tan bon punt cessi la situació de risc.
3. Els serveis mèdics del Centre Penitenciari valoren les necessitats de l’intern pel que fa a l’ús de medicaments. El Centre els facilita, en el seu cas, els que siguin necessaris per al seu tractament mèdic.
4. Els interns han de ser visitats per un psicòleg quan ho determinin els serveis mèdics del Centre.

Les cel·les han de tenir unes condicions que garanteixin les necessitats d’higiene dels interns i han de disposar dels serveis i de les instal·lacions bàsics que permetin una estada en condicions dignes. El reglament ha de determinar els serveis mínims dels quals han de disposar les cel·les.

1. El Centre Penitenciari ha de facilitar als interns els serveis i els articles d’higiene diària.
2. També ha de facilitar als interns la roba necessària per a la seva estada al Centre Penitenciari i, en el seu cas, per a les seves sortides a l’exterior, quan l’intern no hagi optat pel dret d’utilitzar les seves pròpies peces de roba. La roba facilitada pel Centre no pot ser distintiva de la condició d’intern en el cas de sortides a l’exterior.
3. El Centre Penitenciari ha de facilitar a l’intern la roba de llit necessària i la disponibilitat d’un lloc per guardar les seves pertinences.
4. El Centre Penitenciari ha d’adoptar les mesures necessàries per assegurar la neteja periòdica de les cel·les, així com de la roba d’ús personal i de llit.

1. El Centre Penitenciari ha de proporcionar als interns una alimentació suficient, variada i equilibrada dietèticament.
2. Els serveis mèdics del Centre han de comprovar les condicions dietètiques i d’higiene dels aliments i determinar, en el seu cas, dietes especials en funció de la salut dels interns.
3. El Centre Penitenciari ha de garantir que l’alimentació diària dels interns sigui prou variada com per permetre la pràctica de les seves conviccions religioses i culturals.

Títol II. Règim penitenciari

Capítol primer. Drets i deures dels interns

1. El règim penitenciari s’ha de desenvolupar amb condicions que garanteixin la convivència pacífica i ordenada entre els interns i entre aquests interns i el personal al servei del Centre Penitenciari.
2. D’acord amb el que estableix aquesta Llei i els reglaments generals, correspon al Centre Penitenciari establir les normes de règim interior.

Són drets dels interns:

• a) Els que reconeix aquesta Llei i la normativa penitenciària.
• b) Ser tractats amb respecte i correcció pel personal al servei del Centre, sense perjudici de les mesures i correccions disciplinàries que es puguin adoptar en els casos previstos en la normativa penitenciària.
• c) Ser beneficiaris de les prestacions assistencials i d’altra naturalesa, d’acord amb el que determina el capítol primer del títol IV.
• d) L’accés al treball, d’acord amb el que determina el capítol segon del títol IV.
• e) Utilitzar les instal·lacions d’oci i de lleure, en les condicions establertes pel reglament de règim interior.
• f) Disposar dels objectes personals permesos d’acord amb la normativa penitenciària, així com adquirir articles autoritzats.

Són deures dels interns:

• a) Complir les condicions d’internament d’acord amb el que hagi establert l’autoritat que hagi ordenat l’internament o amb el contingut de la pena, fins al moment de ser alliberats.

• b) Complir les normes de règim interior del Centre, especialment les que fan referència a l’ordre i a la disciplina.

• c) Mantenir i conservar les instal·lacions del Centre i el material que se’ls hagi lliurat.

• d) Mantenir una actitud de respecte i correcció envers els altres interns i el personal del Cos Penitenciari així com el personal que desenvolupi les seves tasques al Centre Penitenciari.

• e) Respectar les mesures de sanitat i d’higiene.

• f) Ocupar-se de les activitats de conservació i de manteniment de les instal·lacions que determini el reglament del Centre.

• g) Dur a terme les tasques de servei comunitari que determini el reglament del Centre.

• h) Complir les sancions disciplinàries que se’ls hagi pogut imposar d’acord amb la normativa penitenciària.

  • i) Els altres deures que determini la normativa penitenciària.

1. El Centre Penitenciari ha de fixar un horari en funció del qual es regulen les activitats del Centre. L’horari s’ha de complir rigorosament.
2. Les normes de règim interior han de determinar les activitats que són obligatòries i les que són optatives.
3. L’horari penitenciari ha de garantir vuit hores de descans nocturn com a mínim i ha de ser compatible amb les activitats prestacionals, d’assistència i de lleure establertes per la normativa penitenciària.

1. Els interns han de mostrar sempre una actitud de respecte, consideració i col·laboració en les seves relacions amb el personal al servei del Centre. Aquesta actitud s’ha de mantenir quan siguin requerits pel personal i quan s’hi dirigeixin.
2. Els interns han d’obeir les ordres donades pel personal al servei del Centre en l’exercici de les funcions que els atribueix la normativa penitenciària.

El reglament de règim interior ha d’establir mecanismes de participació dels interns en el desenvolupament d’activitats en l’àmbit de les prestacions reconegudes al títol IV, així com en els altres serveis penitenciaris que es determini.

1. Els interns que mantinguin una actitud de respecte de les normes de règim interior i facin prestacions personals que contribueixin al bon ordre, la neteja i la higiene del Centre poden gaudir del benefici de reducció de condemna per bona conducta en els termes establerts per la legislació processal penal.
2. Aquest benefici pot ser retirat totalment o parcialment en cas d’infracció posterior per l’intern de les normes penitenciàries.
3. El director del Cos Penitenciari pot proposar l’adopció de mesures relatives a la bona conducta o a la seva retirada, d’acord amb el que estableix la legislació processal penal.

1. Els interns poden adquirir béns de consum i d’ús personal dins dels límits que s’estableixin reglamentàriament. Els reglaments de règim interior no poden restringir les previsions que, en el seu cas, puguin establir els reglaments generals en aquesta matèria.
2. L’adquisició de productes es pot fer a l’economat del Centre. Els interns poden participar en el control de qualitat i de preus de l’economat en els termes previstos a l’article 33.
3. Els envasos i els productes procedents de l’exterior resten subjectes a inspecció i control.
4. En cas de mala conducta es podrà restringir el dret a adquirir i posseir béns, llevat els d’higiene personal de primera necessitat.

Capítol segon. Comunicacions i visites

1. Els interns tenen el dret de comunicar-se periòdicament de forma oral i escrita amb els seus familiars, amics, advocats i representants acreditats d’organismes i institucions de cooperació penitenciària, llevat que es trobin en situació d’incomunicació acordada per l’autoritat judicial.
2. Aquest dret es pot exercir en la pròpia llengua i s’ha de desenvolupar en condicions de privacitat, sense altres restriccions que les imposades per raons de seguretat.
3. El règim i les modalitats de les comunicacions orals es regula per reglament el qual haurà de garantir, en tot cas, una comunicació mínima setmanal de durada no inferior a trenta minuts i unes condicions que permetin el desenvolupament normal de la conversació.
4. El Centre ha de disposar de locals especialment adequats per a les visites familiars o per a les d’altres persones a què es refereix l’apartat primer.

1. La comunicació dels interns amb les autoritats judicials, amb el Ministeri Fiscal i amb els seus delegats s’ha de fer quan aquestes autoritats ho demanin.
2. Aquestes comunicacions, així com les que l’intern tingui amb l’advocat encarregat de la seva defensa, s’han de fer en locals adequats que facilitin al màxim la comunicació i permetin, en el seu cas, l’estudi de documents.

1. Les comunicacions orals es poden fer telefònicament en els casos i en les condicions que determini el reglament a través dels mitjans que l’Administració penitenciària posi a disposició dels interns.
2. L’intern ha d’abonar l’import de les trucades telefòniques d’acord amb les tarifes públiques vigents.
3. Les comunicacions es poden fer via telemàtica quan el Centre disposi dels mitjans adequats i així ho estableixi el reglament de règim interior.
4. Es prohibeix l’ús de telèfons mòbils als interns.

1. Els centres penitenciaris han de disposar de locals annexos adequats especialment per a les visites de familiars o parents íntims dels interns que no puguin obtenir permisos de sortida.
2. Aquestes visites es fan amb respecte a la intimitat dels interns, sense cap altra limitació, pel que fa a la forma amb què es desenvolupen, que les que calgui adoptar per raons de seguretat, interès de l’intern i bon ordre del centre penitenciari. Els requisits i la periodicitat d’aquestes visites s’estableixen per la via reglamentària.

1. El Centre Penitenciari ha d’informar el familiar més proper a l’intern en cas de mort, ingrés hospitalari, o accident o malaltia greus. Aquesta informació s’ha de produir amb la més gran celeritat possible.
2. L’intern té dret a ser informat en el termini més breu possible de la mort, malaltia o accident greu dels seus familiars més propers o de la persona amb la qual mantingui una relació estable de parella.
3. L’intern té dret en el termini més breu possible a comunicar a la seva família i al seu advocat i, en el seu cas, a la persona amb la qual mantingui una relació estable de parella, l’ingrés al Centre Penitenciari o el trasllat a un altre establiment.

1. Les comunicacions orals i escrites només poden ser restringides o intervingudes quan ho determini l’autoritat judicial.
2. Les cartes que entrin al Centre s’han d’obrir en presència de l’intern al qual van adreçades, a l’únic efecte de verificar que no s’utilitzen per introduir articles o productes prohibits. Aquesta comprovació ha de respectar en tot cas el secret de les comunicacions.
3. El director del Cos Penitenciari pot demanar que es dicti una autorització judicial d’intervenció o restricció de les comunicacions quan hi hagi indicis raonables que els comunicants poden estar preparant una actuació delictiva o que pugui comprometre la seguretat i la convivència dins el Centre Penitenciari.

Capítol tercer. Seguretat i vigilància

1. La vigilància exterior dels centres penitenciaris correspon al Cos de Policia. La vigilància i la seguretat interna dels centres correspon al Cos Penitenciari.
2. En cas de necessitat, el ministre competent pot autoritzar l’entrada de les forces de policia a l’interior dels centres.

1. El Cos Penitenciari té per missió custodiar els interns i les altres missions que determina la Llei del Cos Penitenciari.
2. Els membres del Cos Penitenciari constitueixen un cos funcionarial especial i tenen la condició d’agents de l’autoritat, en el marc de l’especificitat de llurs funcions. Es regeixen per la seva normativa específica i pel que estableix aquesta Llei.

Capítol quart. Alliberament i trasllat dels interns

1. La llibertat dels interns ha de ser acordada per l’autoritat judicial competent. L’Administració penitenciària ha de fer efectiva la posada en llibertat de forma immediata un cop rebuda la comunicació judicial escrita, previ el compliment dels tràmits penitenciaris necessaris.
2. L’Administració penitenciària ha de posar en coneixement de l’autoritat judicial competent els casos en què per extinció de la pena i, en el seu cas, per aplicació dels beneficis penitenciaris, consideri que és procedent posar en llibertat un intern.

L’Administració general ha de vetllar perquè els seus serveis socials o els comuns ajudin els interns posats en llibertat a trobar un allotjament adequat, quan no en disposin, i una feina.

1. Els interns poden sortir del Centre Penitenciari per raó de les actuacions judicials que els afectin, d’acord amb el que decideixi l’autoritat judicial competent.
2. També poden sortir del Centre Penitenciari per consulta o ingrés en un centre hospitalari, quan no es pugui donar una atenció suficient amb els mitjans sanitaris de què disposi el Centre. Els ingressos en centres hospitalaris s’han de comunicar a l’autoritat judicial competent, al Ministeri Fiscal i al ministre corresponent.
3. Els trasllats dels interns s’han de fer de forma que se’n garanteixi la dignitat, la seguretat i els altres drets. L’acompanyament, la conducció i la custòdia dels interns durant els trasllats correspon al Cos Penitenciari o al Cos de Policia, en els termes que es determini reglamentàriament.

1. Els interns poden abandonar el Centre Penitenciari quan disposin d’un permís de sortida atorgat per l’autoritat judicial competent d’acord amb el que preveu la legislació processal penal.
2. El director del Cos Penitenciari ha d’emetre un informe previ sobre les circumstàncies en què s’ha de fonamentar l’atorgament del permís de sortida.
3. El Cos Penitenciari o el Cos de Policia, segons correspongui reglamentàriament, han d’adoptar les mesures necessàries per garantir la vigilància dels interns mentre gaudeixen del permís de sortida, d’acord amb el que hagi determinat l’òrgan jurisdiccional que l’ha concedit.

1. L’Administració penitenciària coopera amb l’autoritat judicial en l’aplicació dels règims de semillibertat i llibertat condicional, en els termes que determina la legislació processal penal. A aquests efectes facilita la informació necessària per adoptar aquestes mesures i aplica, en el seu cas, les mesures de control que es determinin en la resolució judicial.
2. El director del Cos Penitenciari intervé en els procediments per acordar els règims de semillibertat o llibertat condicional tot expressant el seu parer sobre l’adopció de la mesura que correspongui.

Títol III. Règim disciplinari

Capítol primer. Infraccions

1. El règim disciplinari dels centres penitenciaris té com a objectiu preservar la seguretat interna i la convivència entre els interns i entre aquests interns i el personal al servei del Centre o altres persones que hi accedeixin legalment.
2. El règim disciplinari es regeix pel que estableixen aquesta Llei i els reglaments, tenint en compte la relació de subjecció especial existent com a conseqüència de l’internament en un establiment públic.
3. L’exercici de les facultats disciplinàries correspon al personal del Cos Penitenciari. Els interns no poden desenvolupar serveis que impliquin l’exercici d’aquestes facultats.

Les infraccions disciplinàries comeses pels interns poden ser molt greus, greus i lleus.

Són faltes molt greus:

• a) Les agressions, amenaces o coaccions a les autoritats, als agents de l’autoritat, als membres del personal, als visitants o als interns.

• b) Calumniar, injuriar, insultar i faltar greument al respecte a les autoritats, als agents de l’autoritat, a membres del personal i a visitants.

• c) La desobediència a les ordres rebudes d’autoritats i funcionaris en l’exercici de les seves funcions.

• d) La participació en motins o accions col·lectives contra el règim o l’ordre penitenciari i la inducció o la instigació a uns o altres fets.

• e) Intentar, facilitar o consumar la pròpia evasió o la dels altres.

• f) Els actes de resistència activa i greu a les ordres rebudes d’autoritats o funcionaris en l’exercici de les seves funcions.

• g) Inutilitzar deliberadament les dependències, els materials o els efectes de l’establiment o les pertinences d’altres persones, causant-hi danys de quantia elevada.

• h) La sostracció de béns o materials del Centre o d’altres persones.

  • i) L’entrada, el tràfic, la cessió, la possessió o el consum de productes estupefaents dins del Centre.

• j) L’entrada, el tràfic, la cessió o la possessió d’armes o objectes perillosos per a la seguretat de les persones o del Centre.

• k) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en un període d’un any.

Són faltes greus:

• a) Insultar i faltar greument al respecte a altres interns.
• b) Causar danys de quantia escassa a les dependències, als materials o a altres instal·lacions del Centre o a les pertinences d’altres persones, i també causar en els mateixos béns danys greus per negligència o imprudència.
• c) L’entrada, el tràfic, la cessió, la possessió o la sortida no autoritzada d’objectes prohibits per les normes de règim interior, que no estiguin compresos en l’article anterior.
• d) L’entrada, l’elaboració, el tràfic, la cessió, la possessió o el consum no autoritzat de begudes alcohòliques o de medicaments.
• e) Oferir gratificacions als funcionaris amb la finalitat d’obtenir favors.
• f) Haver estat sancionat per la comissió de tres faltes lleus en un període de sis mesos.

1. Són infraccions lleus les conductes, actuacions o omissions que infringeixin la normativa penitenciària i no estiguin incloses en els articles precedents.
2. El catàleg d’infraccions lleus s’ha d’establir per reglament, atenent els criteris de l’apartat anterior.

Capítol segon. Sancions

1. La comissió d’una infracció disciplinària pot donar lloc a les sancions següents:

   • a) Aïllament en cel·la, que no pot excedir els catorze dies si l’intern és major d’edat i els tres dies si l’intern és menor d’edat.
   • b) Limitació de les comunicacions orals i les visites durant un període de dos mesos com a màxim.
   • c) Privació d’assistència a actes recreatius i de lleure durant un període d’un mes com a màxim.
   • d) Privació de fer trucades telefòniques durant un període d’un mes com a màxim.
   • e) Prohibició de rebre paquets de l’exterior durant un període d’un mes com a màxim.
   • f) Privació de disposar d’un aparell de televisió durant un període de dos mesos com a màxim.

2. La sanció a què es refereix la lletra a) de l’apartat anterior només es pot imposar en els supòsits d’infraccions molt greus. Les altres sancions es poden imposar en els supòsits d’infraccions greus o lleus, en aplicació del principi de proporcionalitat.

3. En funció de la gravetat dels fets, de les circumstàncies que concorren i dels antecedents i la personalitat de l’intern infractor, es poden imposar conjuntament i com a màxim dos de les sancions previstes a l’apartat 1 d’aquest article.

1. La sanció d’aïllament en cel·la no es pot aplicar a les dones en estat de gestació.
2. L’aplicació de la sanció d’aïllament en cel·la requereix un informe mèdic previ favorable que ha d’emetre un facultatiu aliè als serveis sanitaris del Centre Penitenciari.
3. Durant el compliment de la sanció d’aïllament en cel·la, un facultatiu aliè als serveis sanitaris del Centre Penitenciari ha de supervisar diàriament aquest compliment i pot proposar, si escau, la suspensió o la modificació de la sanció imposada quan hi hagi motius de salut que ho justifiquin.
4. En cas que no sigui possible complir la sanció d’aïllament d’acord amb el que estableixen els apartats segon i tercer d’aquest article, aquesta sanció se substitueix per una altra sanció.

L’intern que és objecte d’un procediment disciplinari té els drets següents:

• a) Dret a ser informat dels fets que se li imputen, de les infraccions que aquests fets puguin constituir, de les sancions que li puguin ser imposades, de la identitat de la persona designada com a instructor i de la persona competent per imposar la sanció.

• b) Dret d’accés a l’expedient disciplinari, de conèixer l’estat de la tramitació i d’obtenir còpies dels documents, en els termes del Codi de l’Administració.

• c) Dret a formular al·legacions, a proposar les proves que consideri oportunes i a utilitzar tots els mitjans de defensa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.

• d) Dret a la presumpció d’innocència i a no declarar en contra de si mateix.

• e) Dret a ser assistit pel seu advocat i a comunicar-s’hi a partir del moment en què se li notifica la incoació de l’expedient disciplinari, i en qualsevol moment durant la tramitació de l’expedient.

• f) Dret a ser assistit gratuïtament per un intèrpret quan l’intern sigui un nacional estranger que no comprengui o no parli la llengua nacional, o una de les llengües dels estats veïns, durant la tramitació de l’expedient.

• g) Dret de traducció verbal a una de les llengües dels estats veïns de totes les notificacions que se li efectuïn durant la tramitació de l’expedient, quan l’intern no comprengui o no parli la llengua nacional.

• h) Dret a obtenir una resolució motivada.

  • i) Qualsevol altre dret que reconeguin la Constitució o les lleis.

1. El procediment disciplinari contra un intern l’inicia el director del Cos Penitenciari, mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, arran d’un informe escrit elaborat per qualsevol membre del Cos en què constati la comissió eventual d’una infracció disciplinària, o arran d’una queixa o una denúncia presentada per un altre intern o una tercera persona. El procediment es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador.
2. El director del Cos Penitenciari designa un instructor entre els membres del Cos que pertanyen a l’escala intermèdia. En cas que l’instructor s’abstingui o sigui recusat, resol el director del Cos Penitenciari, d’acord amb les disposicions del Codi de l’Administració.
3. La incoació de l’expedient disciplinari i la designació de l’instructor es notifiquen a l’intern expedientat. També se l’informa dels drets que li reconeix l’article 55.

Si l’intern expedientat renuncia al dret a ser assistit pel seu advocat i a comunicar-s’hi, la tramitació del procediment disciplinari continua.

4. L’instructor ordena, en el termini màxim de deu dies hàbils, la pràctica de les diligències que consideri necessàries per a l’esclariment dels fets, per determinar-ne l’autoria i per establir les responsabilitats susceptibles de sanció.
5. Tot seguit i d’acord amb les diligències practicades, l’instructor formula, en el termini màxim de cinc dies hàbils, el plec de càrrecs corresponent, que ha d’incloure una exposició detallada dels fets imputats a l’intern expedientat, amb expressió de les infraccions presumptament comeses, i una proposta de les sancions que li puguin ser imposades.

El plec de càrrecs es notifica a l’intern expedientat i se li dóna vista de les diligències practicades.

6. Un cop notificat el plec de càrrecs, l’intern expedientat disposa d’un termini de deu dies hàbils per fer al·legacions i sol·licitar, si és el cas, la pràctica de les proves que entengui necessàries per a la seva defensa.
7. Contestat el plec de càrrecs, l’instructor pot practicar, d’ofici o a instància de l’intern expedientat, les proves que consideri necessàries i oportunes, en el termini màxim de quinze dies hàbils. En cas contrari, denega de forma motivada les proves sol·licitades, i aquesta decisió només es pot recórrer juntament amb la resolució que es dicti al terme de l’expedient disciplinari.

En cas que es practiquin proves, l’instructor dóna vista del seu resultat a l’intern expedientat, que disposa d’un termini de deu dies hàbils per formular conclusions.

8. Una vegada transcorregut el termini per contestar el plec de càrrecs sense fer-ho, o transcorregut el termini per formular conclusions, el director del Cos Penitenciari dicta en el termini de cinc dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que han fonamentat el plec de càrrecs, sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades.
9. La resolució que dicta el director del Cos Penitenciari es notifica a l’intern sancionat i es comunica a l’òrgan jurisdiccional competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent en matèria de justícia, i pot ser impugnada en els termes que estableix el Codi de l’Administració. La resolució que resol el recurs també es notifica i es comunica d’acord amb el que estableix aquest apartat.

1. En cas d’infracció molt greu, el director del Cos Penitenciari pot decidir, mitjançant una resolució motivada, la mesura cautelar d’aïllament en cel·la de l’intern expedientat, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorren, i sempre que sigui estrictament necessari per mantenir l’ordre i la seguretat del Centre Penitenciari.
2. La mesura cautelar, a la qual són aplicables en tot cas les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 54, no pot excedir els tres dies si l’intern expedientat és major d’edat, i les vint-i-quatre hores si és menor d’edat. El temps transcorregut s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció eventual d’aïllament en cel·la que es pugui imposar al terme del procediment disciplinari.
3. La resolució en virtut de la qual es decideix la mesura cautelar es notifica a l’intern sancionat i es comunica a l’òrgan jurisdiccional competent, al Ministeri Fiscal i al ministre competent en matèria de justícia, i pot ser impugnada en els termes que estableix el Codi de l’Administració.

Per a la imposició i la graduació de les sancions establertes en aquesta Llei s’han de tenir en consideració les circumstàncies que concorren en cada cas, la personalitat i els antecedents de conducta de l’intern sancionat, la reiteració o la reincidència, i el perjudici causat.

S’entén per reincidència la comissió d’una falta lleu, greu o molt greu en el respectiu termini dels tres, sis i dotze mesos anteriors a la comissió de la falta que és objecte de sanció.

També s’han de tenir en compte les funcions retributiva, preventiva i de reinserció de les sancions a fi de determinar quines són les sancions més adequades al cas concret. La durada de les sancions imposades no pot excedir el temps estrictament necessari per assolir les finalitats vinculades a les funcions retributiva, preventiva i de reinserció assenyalades.

1. El director del Cos Penitenciari, d’ofici o a petició de l’intern sancionat, pot decidir en qualsevol moment la suspensió total o parcial de l’execució de les sancions imposades, en funció de la gravetat dels fets comesos i de les circumstàncies que concorren, sempre que l’intern no cometi una nova infracció susceptible de ser sancionada durant el termini de suspensió que estableixi el director
2. El termini de suspensió no pot excedir els sis mesos en cas d’infraccions greus i molt greus, i els tres mesos en cas d’infraccions lleus.
3. La imposició d’una sanció per la comissió d’una nova infracció durant el termini de suspensió establert pot comportar la revocació d’aquesta suspensió, malgrat que la sanció s’imposi un cop transcorregut el termini de suspensió. En aquest cas, l’intern sancionat ha de complir la sanció l’execució de la qual ha estat suspesa, íntegrament en cas de suspensió total o pel temps que resta per complir en cas de suspensió parcial.
4. Transcorregut el termini de suspensió establert sense que l’intern cometi una nova infracció, la sanció l’execució de la qual ha estat suspesa es considera executada.

1. Les infraccions disciplinàries molt greus i greus prescriuen al cap de dos mesos i les lleus al cap d’un mes. La prescripció s’interromp des del moment en què s’inicia el procediment sancionador.
2. Les sancions imposades per infraccions molt greus i greus prescriuen al cap d’un any i les imposades per infraccions lleus al cap de sis mesos.

Títol IV. Prestacions, treball penitenciari i dret al recurs

Capítol primer. Prestacions als interns

Els centres penitenciaris han de prestar als interns els serveis següents:

• a) Assistència sanitària
• b) Activitats educatives, culturals i de lleure
• c) Assistència psicològica i social, especialment amb finalitat reeducadora i de resocialització

1. Els centres penitenciaris han de proveir serveis sanitaris d’atenció als interns.
2. L’organització dels serveis sanitaris es regula per reglament, el qual ha de preveure la col·laboració d’especialistes i les fórmules per concertar amb centres hospitalaris i psiquiàtrics l’internament dels reclusos quan sigui necessari.

1. Els interns poden matricular-se en activitats educatives i professionals i poden seguir els cursos a través de mitjans telemàtics, televisió o per correspondència, d’acord amb la disponibilitat de mitjans del Centre.
2. L’Administració penitenciària pot promoure la signatura de convenis amb centres d’ensenyament per tal de facilitar als interns l’accés a l’educació en els seus diferents graus i modalitats.
3. Cada Centre Penitenciari ha de tenir una biblioteca i una mediateca. Aquests serveis han de disposar de material adequat d’acord amb les necessitats culturals i educatives dels interns, amb una atenció especial a l’educació dels joves.
4. Els interns tenen dret a disposar de llibres, diaris i revistes de lliure circulació a l’exterior, amb l’única limitació que aconselli el seu tractament reeducatiu.

1. Els interns que no tenen el règim penitenciari semiobert concedit tenen dret a una hora diària de passeig a l’aire lliure, com a mínim, d’acord amb l’horari del Centre Penitenciari establert per reglament.
2. L’Administració penitenciària ha de garantir l’existència d’instal·lacions culturals, esportives i de lleure en els centres penitenciaris i preveure’n l’ús pels interns, en l’horari establert per reglament.

1. Els centres penitenciaris han de disposar d’uns serveis d’assistència social i psicològica orientats a la reeducació i la resocialització dels interns. A aquests efectes han de disposar dels professionals necessaris en funció de la població interna.
2. Són funcions bàsiques d’aquests serveis l’estudi de la personalitat dels interns i l’aplicació dels mètodes de tractament adreçats a l’assessorament psicològic, la modificació d’actituds i la teràpia de comportaments.

Capítol segon. Treball penitenciari

1. L’Administració penitenciària ha de fomentar l’accés al treball dels interns, en relació amb les tasques comunitàries i serveis del Centre.
2. El treball penitenciari no es pot aplicar com a mesura de correcció i les seves condicions d’exercici han de respectar la dignitat, els drets laborals i la protecció de la seguretat social de l’intern.
3. L’Administració penitenciària vetlla perquè les retribucions pel treball s’ajustin al rendiment, la categoria professional i l’activitat desenvolupada. Les retribucions percebudes s’ingressen en el compte especial a què es refereix l’article 23.

1. L’Administració penitenciària organitza i planifica el treball de forma que es prioritzi la formació dels interns, les prestacions en serveis auxiliars i comuns dels centres i, en el seu cas, les activitats artesanals, intel·lectuals i artístiques.
2. Poden beneficiar-se del treball fora del Centre Penitenciari els interns que tinguin reconegut el règim de semillibertat d’acord amb el que estableix la legislació processal penal.

Per reglament s’han de fixar els criteris de priorització en l’accés al treball quan no sigui possible aconseguir l’ocupació de tots els interns que ho demanin. En tot cas, tenen preferència els interns que tinguin el deure de treballar.

1. La relació laboral s’estableix mitjançant contractació amb l’Administració penitenciària, d’acord amb el que estableixen els reglaments que desenvolupen la present Llei.
2. En el supòsit de treball a l’exterior, la relació laboral s’estableix directament entre l’intern i l’empresa que ofereix el lloc de treball. La relació laboral ha de ser compatible amb el règim de semillibertat.

Capítol tercer. Mesures excepcionals, peticions i dret al recurs

1. Els drets reconeguts als interns en aquesta Llei poden quedar suspesos temporalment en el supòsit de greus alteracions de l’ordre en els centres penitenciaris que obliguin a adoptar mesures d’excepció i a requerir la intervenció del Cos de Policia per al restabliment de l’ordre.
2. L’adopció de les mesures d’excepció recau en els ministres competents en matèria de justícia i interior, que n’han de donar compte immediatament al Govern, a l’òrgan jurisdiccional competent i al Ministeri Fiscal.

1. La intervenció del Cos de Policia implica que el director del Cos assumeix temporalment les funcions de custòdia i vigilància dels interns del Centre Penitenciari fins que no se’n restableixi l’ordre. El director del Cos Penitenciari manté la responsabilitat sobre la resta de funcions i tasques que li corresponen d’acord amb la normativa aplicable.
2. El director del Cos Penitenciari i el director del Cos de Policia actuen coordinadament sota la direcció superior dels ministres competents en matèria de justícia i interior.

1. Els interns poden formular peticions i presentar queixes en relació amb el seu règim d’internament i l’activitat penitenciària.
2. Les peticions i les queixes es poden adreçar al director del Cos Penitenciari, o als òrgans administratius o jurisdiccionals competents. No obstant això, s’han de presentar sempre al director del Cos, que és responsable de la seva tramesa en cas que la petició o la queixa s’adreci a un altre òrgan. En aquest cas, les persones internes tenen el dret de presentar la petició o la queixa en un sobre tancat.
3. Dels escrits presentats d’acord amb aquest article se n’ha de donar justificant de recepció a l’intern.

Contra les decisions adoptades per les autoritats penitenciàries que afectin els seus drets i interessos, els interns poden interposar un recurs d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.