Decret 430/2022, del 26 d’octubre del 2022

Decret 430/2022, del 26-10-2022, pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

Exposició de motius

El 29 de juny del 2011 es va signar l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que va entrar en vigor l’1 d’abril del 2012. Aquest Acord dona el dret a Andorra d’utilitzar l’euro com a moneda oficial i d’encunyar una certa quantitat d’euros andorrans a partir del 2014. Mitjançant l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a reprendre el cabal de la UE relatiu a la prevenció del blanqueig de capitals, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera i la legislació sobre recopilació d’informació estadística. La normativa en qüestió s’implementa a Andorra d’acord amb els terminis acordats entre Andorra i la UE en el marc del Comitè Mixt existent a aquest efecte. Així, amb caràcter anual se celebra una reunió entre membres de la delegació andorrana i l’europea, el Comitè Mixt, la finalitat de la qual és supervisar l’estat de transposició dels diferents actes normatius que configuren l’annex de l’Acord monetari, així com aprovar els terminis de transposició i l’adequació dels nous actes que s’hi van integrant.

En aquest sentit, Andorra es va comprometre a incorporar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Decisió del Banc Central Europeu BCE/2013/10, del 19 d’abril del 2013, sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets d’euro. A l’efecte de complir els compromisos esmentats, el Consell General va aprovar la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que tenia per objecte establir les mesures necessàries relatives a l’emissió de monedes d’euro, l’autenticació de monedes i bitllets i la prevenció del frau i de la falsificació.

Posteriorment, mitjançant la Decisió (UE) 2020/36 de la Comissió, del 15 de gener del 2020, per la qual es modifica l’annex de l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, s’ha inclòs en l’annex mencionat la Decisió (UE) 2019/669 del Banc Central Europeu, del 4 d’abril del 2019, per la qual es modifica la Decisió BCE/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets d’euro.

Igualment, en la reunió del Comitè Mixt del 16 d’octubre del 2020, es va acordar incorporar a l’annex de l’Acord monetari la Decisió 2019/2195 del Banc Central Europeu, del 5 de desembre del 2019, per la qual es modifica la Decisió ECB/2010/14 sobre la comprovació de l’autenticitat i aptitud dels bitllets denominats en euros i sobre la seva recirculació.

Consegüentment, aquesta Llei de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, té com a finalitat adaptar l’ordenament jurídic andorrà als canvis normatius que s’imposen en l’àmbit de la Unió Europea.

Aquests compromisos es reflecteixen en l’aprovació de la Llei 26/2022, del 14 de juliol, de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

El Govern, fent ús de l’habilitació prevista a la disposició final primera de la Llei 26/2022, del 14 de juliol, de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, desenvolupa amb aquest Reglament la incorporació en aquesta norma del conjunt de modificacions que no han estat incorporades a rang de llei, i que es deriven de la transposició de la Decisió (UE) 2019/669 del Banc Central Europeu, del 4 d’abril del 2019, de modificació de la Decisió ECB/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets denominats en euros; de la Decisió 2019/2195 del Banc Central Europeu, del 5 de desembre del 2019, per la qual es modifica la Decisió ECB/2010/14 sobre la comprovació de l’autenticitat i aptitud dels bitllets denominats en euros i sobre la seva recirculació, i de la Decisió (UE) 2020/2090 del Banc Central Europeu, del 4 de desembre del 2020, per la qual es modifica la Decisió ECB/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets denominat en euros.

Més concretament, a partir de la transposició d’aquestes decisions s’introdueix una modificació al contingut de l’article 5 del Reglament vigent, que afecta l’import mínim a partir del qual les entitats que manegen efectiu han de facilitar l’origen dels bitllets i la identificació del client o, quan correspongui, del beneficiari efectiu.

Altrament, s’introdueixen en el text modificacions tècniques i altres aclariments que afecten els annexos III, IV, VII i VIII del Reglament.

En concret, respecte al Reglament vigent es fan canvis menors en l’annex III i es duu a terme la modificació de l’apartat B i la introducció d’un apartat C a la taula 1 de l’annex mencionat.

En l’actualitat, els bitllets de la categoria 3 s’han de lliurar al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels vint dies hàbils següents a ser dipositats en una màquina de tractament de bitllets. Atès que els bitllets de la categoria 3 s’integren de vegades en la categoria mixta de bitllets 4a i 4b, un nombre més gran de bitllets autèntics s’envia innecessàriament per fer-ne una anàlisi posterior. Per tant, cal preveure que es puguin reprocessar els bitllets de la categoria 3 perquè puguin separar-se dels bitllets de les categories 4a i 4b. Consegüentment, s’afegeixen normes específiques aplicables a les taules 1 i 2 de l’annex IV del Reglament vigent, i es crea la taula 3 en aquest mateix annex, relativa a la classificació i el tractament de bitllets d’euro per màquines distribuïdores de monedes.

Altrament, es modifica l’annex VII del Reglament vigent, ja que cal comptar amb instruccions més clares respecte a les dades que s’han de proporcionar sobre el nombre de bitllets d’euro processats, els classificats com a no aptes i els que s’han tornat a posar en circulació. A més, l’annex mencionat estableix els detalls de les dades que s’han de recopilar de les entitats que manegen efectiu. Per proporcionar més claredat al respecte, es fa necessari especificar amb més detall les dades que s’han de comunicar per garantir que l’annex sigui tan complet i precís com sigui possible.

A l’últim, s’introdueixen en el text modificacions en el marc de les normes reguladores de les denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro, contingudes a l’annex VIII del Reglament de desenvolupament, consistent en la distinció entre els bitllets de la segona sèrie de cinc (5), deu (10) i vint (20) euros per una banda, i de cinquanta (50), cent (100) i dos-cents (200) euros per l’altra, en relació amb les variants lingüístiques que afecten les inicials del Banc Central Europeu que han de constar en aquests bitllets d’euro. Així mateix, s’afegeixen especificacions en els requisits que han de complir les reproduccions per ser considerades lícites.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 26 d’octubre del 2022,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Exposició de motius

El 29 de juny del 2011 es va signar l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que va entrar en vigor l’1 d’abril del 2012. Aquest Acord dona el dret a Andorra d’utilitzar l’euro com a moneda oficial i d’encunyar una certa quantitat d’euros andorrans a partir del 2014. Mitjançant l’Acord monetari, Andorra es va comprometre a reprendre el cabal de la UE relatiu a la prevenció del blanqueig de capitals, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euro, la legislació en matèria bancària i financera i la legislació sobre recopilació d’informació estadística. La normativa en qüestió s’implementa a Andorra d’acord amb els terminis acordats entre Andorra i la UE en el marc del Comitè Mixt existent a aquest efecte. Així, amb caràcter anual se celebra una reunió entre membres de la delegació andorrana i l’europea, el Comitè Mixt, la finalitat de la qual és supervisar l’estat de transposició dels diferents actes normatius que configuren l’annex de l’Acord monetari, així com aprovar els terminis de transposició i l’adequació dels nous actes que s’hi van integrant.

En aquest sentit, Andorra es va comprometre a incorporar en el seu ordenament jurídic, entre d’altres, la Decisió del Banc Central Europeu BCE/2013/10, del 19 d’abril del 2013, sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets d’euro. A l’efecte de complir els compromisos esmentats, el Consell General va aprovar la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que tenia per objecte establir les mesures necessàries relatives a l’emissió de monedes d’euro, l’autenticació de monedes i bitllets i la prevenció del frau i de la falsificació.

Posteriorment, mitjançant la Decisió (UE) 2020/36 de la Comissió, del 15 de gener del 2020, per la qual es modifica l’annex de l’Acord monetari entre la Unió Europea i el Principat d’Andorra, s’ha inclòs en l’annex mencionat la Decisió (UE) 2019/669 del Banc Central Europeu, del 4 d’abril del 2019, per la qual es modifica la Decisió BCE/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets d’euro.

Igualment, en la reunió del Comitè Mixt del 16 d’octubre del 2020, es va acordar incorporar a l’annex de l’Acord monetari la Decisió 2019/2195 del Banc Central Europeu, del 5 de desembre del 2019, per la qual es modifica la Decisió ECB/2010/14 sobre la comprovació de l’autenticitat i aptitud dels bitllets denominats en euros i sobre la seva recirculació.

Consegüentment, aquesta Llei de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, té com a finalitat adaptar l’ordenament jurídic andorrà als canvis normatius que s’imposen en l’àmbit de la Unió Europea.

Aquests compromisos es reflecteixen en l’aprovació de la Llei 26/2022, del 14 de juliol, de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

El Govern, fent ús de l’habilitació prevista a la disposició final primera de la Llei 26/2022, del 14 de juliol, de modificació de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, desenvolupa amb aquest Reglament la incorporació en aquesta norma del conjunt de modificacions que no han estat incorporades a rang de llei, i que es deriven de la transposició de la Decisió (UE) 2019/669 del Banc Central Europeu, del 4 d’abril del 2019, de modificació de la Decisió ECB/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets denominats en euros; de la Decisió 2019/2195 del Banc Central Europeu, del 5 de desembre del 2019, per la qual es modifica la Decisió ECB/2010/14 sobre la comprovació de l’autenticitat i aptitud dels bitllets denominats en euros i sobre la seva recirculació, i de la Decisió (UE) 2020/2090 del Banc Central Europeu, del 4 de desembre del 2020, per la qual es modifica la Decisió ECB/2013/10 sobre les denominacions, especificacions, reproducció, bescanvi i retirada dels bitllets denominat en euros.

Més concretament, a partir de la transposició d’aquestes decisions s’introdueix una modificació al contingut de l’article 5 del Reglament vigent, que afecta l’import mínim a partir del qual les entitats que manegen efectiu han de facilitar l’origen dels bitllets i la identificació del client o, quan correspongui, del beneficiari efectiu.

Altrament, s’introdueixen en el text modificacions tècniques i altres aclariments que afecten els annexos III, IV, VII i VIII del Reglament.

En concret, respecte al Reglament vigent es fan canvis menors en l’annex III i es duu a terme la modificació de l’apartat B i la introducció d’un apartat C a la taula 1 de l’annex mencionat.

En l’actualitat, els bitllets de la categoria 3 s’han de lliurar al CNA o a l’OCN immediatament o, a tot tardar, dins dels vint dies hàbils següents a ser dipositats en una màquina de tractament de bitllets. Atès que els bitllets de la categoria 3 s’integren de vegades en la categoria mixta de bitllets 4a i 4b, un nombre més gran de bitllets autèntics s’envia innecessàriament per fer-ne una anàlisi posterior. Per tant, cal preveure que es puguin reprocessar els bitllets de la categoria 3 perquè puguin separar-se dels bitllets de les categories 4a i 4b. Consegüentment, s’afegeixen normes específiques aplicables a les taules 1 i 2 de l’annex IV del Reglament vigent, i es crea la taula 3 en aquest mateix annex, relativa a la classificació i el tractament de bitllets d’euro per màquines distribuïdores de monedes.

Altrament, es modifica l’annex VII del Reglament vigent, ja que cal comptar amb instruccions més clares respecte a les dades que s’han de proporcionar sobre el nombre de bitllets d’euro processats, els classificats com a no aptes i els que s’han tornat a posar en circulació. A més, l’annex mencionat estableix els detalls de les dades que s’han de recopilar de les entitats que manegen efectiu. Per proporcionar més claredat al respecte, es fa necessari especificar amb més detall les dades que s’han de comunicar per garantir que l’annex sigui tan complet i precís com sigui possible.

A l’últim, s’introdueixen en el text modificacions en el marc de les normes reguladores de les denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro, contingudes a l’annex VIII del Reglament de desenvolupament, consistent en la distinció entre els bitllets de la segona sèrie de cinc (5), deu (10) i vint (20) euros per una banda, i de cinquanta (50), cent (100) i dos-cents (200) euros per l’altra, en relació amb les variants lingüístiques que afecten les inicials del Banc Central Europeu que han de constar en aquests bitllets d’euro. Així mateix, s’afegeixen especificacions en els requisits que han de complir les reproduccions per ser considerades lícites.

A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 26 d’octubre del 2022,

Article únic

S’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 1. Objecte

Aquest Reglament té per objecte desenvolupar la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.

La terminologia utilitzada en aquest Reglament és la definida a l’article 2 de la Llei.

Article 3. Mesures de control de les màquines de tractament de monedes

1. D’acord amb l’article 23 de la Llei, el CNAM o l’organisme delegat efectua anualment controls in situ a les entitats que manegen efectiu descrites a l’article 11 de la Llei, amb la finalitat de verificar, a través de les proves de detecció, el funcionament correcte d’un nombre representatiu de màquines de tractament de monedes en funcionament. En el cas que el personal de les entitats controlades comprovi manualment l’autenticitat de les monedes d’euro que es tornin a posar en circulació, el CNAM ha d’obtenir d’aquestes entitats garanties que el seu personal ha rebut la formació adequada a aquest efecte.

2. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment ha de ser tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 25% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de verificar-se es calcula sobre la base del volum de les tres denominacions més grans de les monedes d’euro destinades a la circulació. Les màquines de tractament de monedes s’han de verificar de forma rotatòria.

3. En el cas que el nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment de conformitat amb el punt 2 sigui superior al nombre de màquines utilitzades, totes les màquines de tractament de monedes han de ser verificades anualment.

4. Durant un període transitori fins al 31 de desembre del 2017, el CNAM pot decidir, amb la notificació prèvia de l’AFA a la Comissió Europea, que el nombre de màquines de tractament de monedes que hagi de verificar-se anualment sigui tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 10% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior.

5. Com a part d’aquests controls anuals, el CNAM supervisa la capacitat que tenen les entitats que manegen efectiu per autenticar les monedes d’euro basant-se en:

   • a) l’existència d’orientacions escrites en les quals es donin instruccions relatives, segons sigui aplicable, a la utilització de les màquines de tractament de monedes o a la comprovació manual;
   • b) l’assignació dels recursos humans apropiats;
   • c) l’existència d’un pla de manteniment consignat per escrit per garantir el funcionament adequat de les màquines;
   • d) l’existència de procediments consignats per escrit per a l’entrega de monedes d’euro falsificades al CNAM o a l’Oficina Central Nacional (OCN) segons correspongui, i per a l’entrega de monedes d’euro no aptes per a la circulació i altres peces similars que no compleixin les especificacions de les monedes d’euro autèntiques a l’AFA; i
   • e) l’existència de procediments interns de control en els quals es descriguin les modalitats i la freqüència dels controls que hagin d’efectuar les entitats per garantir que els seus centres de tractament de monedes o el seu personal segueixin les instruccions mencionades en aquest article.

Article 4. Informes, comunicació i avaluació

Article 4. Informes, comunicació i avaluació

Tal com estableix la secció 3 de l’article 24 de la Llei, la informació referent a les autoritats designades per reemborsar o substituir monedes d’euro i a les modalitats específiques, com per exemple els requisits d’empaquetat i les taxes de tractament, està disponible a la pàgina web de l’AFA (www.afa.ad).

Article 5. Bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats

1. Addicionalment a les condicions establertes a l’article 30 de la Llei, s’apliquen les condicions següents al bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats:

   • a) en cas de dubte sobre el dret de la persona sol·licitant respecte dels bitllets d’euro: és necessària la identificació de la persona sol·licitant així com una prova que n’és propietària o persona sol·licitant autoritzada per un altre motiu;
   • b) en cas de dubte sobre l’autenticitat dels bitllets d’euro: la persona sol·licitant ha de presentar una identificació;
   • c) quan es presentin bitllets d’euro autèntics tacats de tinta, contaminats o impregnats: la persona sol·licitant ha de presentar una explicació escrita sobre el tipus de taca, contaminació o impregnació;
   • d) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori: la persona sol·licitant ha de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització;
   • e) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori en connexió amb un robatori o intent de robatori, un furt o una altra activitat criminal: els bitllets són bescanviats només a sol·licitud de la persona propietària o persona sol·licitant autoritzada que hagi estat víctima del robatori o de l’intent de robatori en què es van danyar els bitllets;
   • f) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori i els presentin entitats que manegen efectiu: aquestes entitats han de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització, la referència i les característiques dels mecanismes antirobatori, els detalls de la part que presenta els bitllets deteriorats i la data de presentació;
   • g) quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats en grans quantitats a causa de la utilització de mecanismes antirobatori: a sol·licitud de l’AFA, els bitllets es presenten en lots de 100, sempre que la quantitat de bitllets presentats sigui suficient per formar aquests lots; i
   • h) quan les entitats que manegen efectiu presenten per bescanviar, en una o més transaccions, bitllets d’euro autèntics deteriorats amb un valor de com a mínim 10.000 euros, han de facilitar l’origen dels bitllets i la identificació del client o, quan correspongui, del beneficiari efectiu, de conformitat amb la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquesta obligació també s’aplica quan existeixi el dubte sobre si s’ha arribat al límit de 10.000 euros. Les normes establertes en aquest paràgraf s’apliquen sense perjudici dels requisits d’identificació i informació més estrictes establerts a la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

2. L’AFA, al seu lliure criteri, entrega a un banc central integrant de l’Eurosistema tots els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat entregats d’acord amb l’establert a la Llei i en aquest Reglament per tal que aquest banc central analitzi els bitllets i verifiqui que concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article i, consegüentment, conclogui si aquests bitllets d’euro autèntics deteriorats són bescanviables o no. L’AFA només bescanvia els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat presentats quan el banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat d’analitzar-los conclogui que són bescanviables. 3. Addicionalment al que s’ha mencionat prèviament:

   • a) si l’AFA té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics han estat deteriorats intencionadament, en denega el bescanvi i els reté per evitar que retornin a la circulació o per prevenir que la persona sol·licitant els presenti per bescanviar a un banc central de l’Eurosistema. No obstant això, els bitllets d’euro autèntics deteriorats poden ser bescanviats si concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article si la persona sol·licitant pot provar que actua de bona fe. En principi, els bitllets d’euro autèntics deteriorats mínimament, per exemple amb anotacions, números o frases curtes, no són considerats bitllets d’euro deteriorats intencionalment;
   • b) si l’AFA té constància o indicis suficients que s’ha comès una infracció penal, refusa el bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats i els reté, amb acusament de recepció, com a prova d’haver estat presentats a les autoritats competents, per iniciar o ajudar en una investigació criminal en procés. A menys que l’autoritat competent decideixi una altra cosa, un cop finalitzada la investigació, els bitllets d’euro autèntics són bescanviables, sota les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article; i
   • c) si l’AFA té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics deteriorats presenten una contaminació que significa un risc per a la seguretat i la higiene, la persona sol·licitant ha de presentar en el moment de sol·licitar el bescanvi una avaluació de seguretat i higiene emesa per les autoritats competents.

3. El banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat de l’anàlisi dels bitllets d’euro autèntics deteriorats pot destruir qualsevol bitllet d’euro danyat o parts d’aquest bitllet, a menys que hi hagi una base legal per preservar-los o retornar-los a la persona sol·licitant.

Article 6. Detecció de bitllets d’euro no aptes

1. La comprovació manual d’aptitud es duu a terme d’acord amb les normes mínimes establertes a l’annex VI d’aquest Reglament.
2. La comprovació automàtica d’aptitud es duu a terme per una màquina de tractament de bitllets validada amb èxit d’acord amb les normes mínimes publicades a la pàgina web del BCE.
3. L’AFA pot, després d’informar el BCE, establir normes més estrictes per a una o més denominacions o sèries de bitllets d’euro, si està justificat, per exemple, per la deterioració de la qualitat dels bitllets d’euro en circulació a Andorra. Aquestes normes més estrictes s’han de publicar a la pàgina web de l’AFA.
4. Els bitllets d’euro no aptes s’han d’entregar a l’AFA de conformitat amb el que preveuen la Llei i aquest Reglament.

Article 7. Annexos

Els annexos següents, adjunts a aquest Reglament, desenvolupen les disposicions contingudes en la Llei.

  - - Annex I. Gamma de referència
  - - Annex II. Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació
  - - Annex III. Màquines de tractament de bitllets
  - - Annex IV. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients
  - - Annex V. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per personal
  - - Annex VI. Normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro
  - - Annex VII. Recopilació d’informació de bitllets d’euro de les entitats que manegen efectiu
  - - Annex VIII. Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro

Article 2.Ajust de les màquines de tractament de monedes

Amb l’objecte de facilitar als fabricants de màquines de tractament de monedes l’obtenció de les especificacions necessàries per ajustar les seves màquines amb la finalitat de detectar les monedes d’euro falsificades, les proves que es considerin necessàries d’acord amb l’article 19 de la Llei poden efectuar-se a les instal·lacions del Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM), del Centre Tècnic i Científic Europeu (CTCE) o, per acord bilateral, a les instal·lacions del fabricant. Una vegada la màquina de tractament de monedes hagi superat les proves, es redacta un breu informe sobre la prova de detecció destinat al fabricant de la màquina, amb còpia al CTCE.

Disposició derogatòria

Amb l’aprovació d’aquest Reglament es deroga el Reglament de desenvolupament de la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea, de data 17 de desembre del 2014, promulgat pel Butlletí Oficial del Principat d’Andorra número 8, de data 28 de gener del 2015.

Disposició final primera. Entrada en vigor

Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Disposició final segona

L’AFA, en el marc de les seves competències, està facultada per implementar les disposicions necessàries per al compliment i l’execució d’aquest Reglament i per delegar-les expressament al Centre Nacional d’Anàlisi (CNA)/CNAM.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.