En tots els casos esmentats, l’efecte jurídic de l’adopció de normes tècniques és establir una presumpció del compliment dels requisits legals, per la qual cosa es preserva plenament el caràcter voluntari propi de les normes tècniques i no es crea cap barrera per a la innovació, ja que és possible obtenir la qualificació d’un servei sense adoptar cap norma tècnica. Tanmateix, el valor d’adequar-se a les normes tècniques és indubtable, ja que facilita el compliment de les obligacions legals, aporta un nivell més gran de seguretat, redueix riscos per a totes les parts i proporciona un nivell adequat d’interoperabilitat.
Per altra banda, i com a novetat, l’article 27.4 de la Llei 35/2014, incorporat per la Llei 9/2021, autoritza els prestadors de serveis de confiança a fer ús de sistemes de tecnologia de registre distribuït en la provisió dels serveis i exigeix que quan el servei de confiança sigui qualificat, si es basa en sistemes de tecnologies de registre distribuït, els prestadors han de fer servir exclusivament xarxes formades per nodes qualificats. Degut al caràcter innovador i, en alguns casos, experimental que tenen les tecnologies de registre distribuït, resulta especialment necessari incorporar especificacions tècniques sense el caràcter formal de norma, com les que es produeixen en determinades comunitats d’usuaris.
En virtut de les competències atribuïdes pels articles indicats anteriorment de la Llei 35/2014, del 27 de novembre, de serveis de certificació i confiança electrònica, i a proposta del cap de Govern, el Govern, en la sessió del 24 de novembre del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent: