Decret 36/2025, del 5-2-2025, pel qual s’aprova el pla d’estudis del bàtxelor en ciència política de la Universitat Carlemany.

1. El pla d’estudis té una càrrega de treball de 180 crèdits europeus o crèdits ECTS (sistema europeu de transferència de crèdits).
2. La durada dels estudis és de tres cursos acadèmics a temps complet, dividits en sis semestres. Cada semestre té 30 ECTS. Aquests estudis també es poden cursar a temps parcial, adequant-ne la durada.
3. Els 180 crèdits europeus del pla d’estudis es reparteixen en 28 unitats d’ensenyament de 6 ECTS cadascuna, i 1 unitat d’ensenyament de 12 ECTS, que correspon al treball final de bàtxelor.
4. La titulació s’imparteix en modalitat no presencial.
5. S’imparteixen 168 ECTS en llengua espanyola i 12 ECTS en llengua anglesa. Es requereix un nivell C1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) en llengua espanyola i un nivell B1 del Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR) en llengua anglesa.

Per accedir a aquest bàtxelor cal complir les condicions que estableix el Decret del 17-6-2020 pel qual s’aprova el Reglament de l’accés als nivells de l’ensenyament superior estatal.

Els estudiants han de desenvolupar les competències transversals i específiques següents:

• a) Competències transversals:

CT1. Dominar la comunicació en diferents llengües per expressar i entendre missatges en diferents contextos i situacions personals, socials i professionals.

CT2. Treballar com a membre d’un equip, de forma col·laborativa i amb responsabilitat compartida.

CT3. Gestionar la informació i comunicar el coneixement, resolent situacions en una societat en evolució constant.

CT4. Actuar segons l’ètica i la responsabilitat social com a ciutadà i com a professional.

CT5. Dissenyar i desenvolupar projectes i processos emprenedors des d’una perspectiva d’equilibri sostenible per a la transformació de l’entorn.

• b) Competències específiques:

CE1. Aplicar els coneixements teòrics de la ciència política i disciplines afins als àmbits relacionats amb el perfil professional de la titulació.

CE2. Aplicar els mètodes i les tècniques de la ciència política als àmbits relacionats amb el perfil professional de la titulació.

CE3. Contribuir a l’assessorament a actors polítics en la gestió i l’avaluació de polítiques públiques.

CE4. Aplicar els coneixements de la realitat política andorrana als àmbits relacionats amb el perfil professional de la titulació.

CE5. Contribuir al disseny d’estratègies per a la promoció del desenvolupament sostenible.

Les persones titulades tenen les competències professionals per exercir com a tècnics i gestors en els àmbits següents: organitzacions polítiques, organitzacions socials, administracions públiques, institucions públiques, institucions privades, gestories administratives i consultories professionals.

1. El pla d’estudis està format per les unitats d’ensenyament següents:

Primer curs

Semestre

Unitats d’ensenyament

Tipus

Crèdits ECTS

1

Introducció a la ciència política

Obligatòria

6

Obligatòria

1

6

Introducció a la sociologia

2

Obligatòria

Pensament polític i ideologies

6

Obligatòria

1

6

Introducció a l’economia

2

Obligatòria

Introducció a l’administració pública

6

Obligatòria

1

6

Història política i social contemporània

Total

Obligatòria

60

6

Segon curs

1

Semestre

Teoria política

Unitats d’ensenyament

Obligatòria

Tipus

6

Crèdits ECTS

2

3

Fonaments del dret

Institucions i acords polítics

Obligatòria

Obligatòria

6

6

2

3

Teoria de l’Estat

Gènere i política

Obligatòria

Obligatòria

6

6

2

3

Teoria de la democràcia

Estadística per a les ciències socials

Obligatòria

6

3

Investigació quantitativa

Obligatòria

6

3

Investigació qualitativa

Obligatòria

Tipus

6

Crèdits ECTS

4

5

Anàlisi de polítiques públiques

Comportament polític

Obligatòria

Obligatòria

6

6

4

5

Sistemes de benestar, economia i democràcia

Gestió pública i financera de les administracions públiques

Obligatòria

Obligatòria

6

6

4

5

Política comparada

International relations

Obligatòria

Obligatòria

6

6

4

5

Sistemes electorals i anàlisi electoral

Dret internacional

Obligatòria

Obligatòria

6

6

4

5

Comunicació política

• Polítiques per a la promoció del desenvolupament sostenible- Política i societat- Discurs polític i oratòria- Política andorrana- Política espanyola- Política francesa- Política llatinoamericana- Política, institucions i polítiques a la Unió Europea- Pràctiques

Obligatòria

Optativa

6

6

Total

6

60

International organizations

Tercer curs

Obligatòria

Semestre

6

Unitats d’ensenyament

6

Geopolítica i globalització

Obligatòria

6

6

• Polítiques per a la promoció del desenvolupament sostenible- Política i societat- Discurs polític i oratòria- Política andorrana- Política espanyola- Política francesa- Política llatinoamericana- Política, institucions i polítiques a la Unió Europea- Pràctiques

Optativa

6

6

Treball final del bàtxelor

Obligatòria

12

Total

60

2. Condicions per matricular-se a les unitats d’ensenyament:

   • a) Els estudiants poden seguir els estudis a temps parcial o bé a temps complet, en funció del nombre de crèdits de què es matriculin per curs acadèmic.
   • b) Els estudiants a temps complet s’han de matricular de 60 crèdits.
   • c) Els estudiants a temps parcial són els que es matriculen d’un mínim de 30 crèdits el primer any i d’un mínim de 12 crèdits els anys següents, i d’un màxim de 48 crèdits.
   • d) Els estudiants poden matricular-se d’un màxim de 72 crèdits per any acadèmic, tant si són a temps complet com a temps parcial.
   • e) En casos excepcionals es pot presentar una sol·licitud de matrícula de més crèdits, que valora l’òrgan competent de la institució d’ensenyament superior.

1. Els resultats d’aprenentatge són les fites que l’estudiant ha d’assolir al final de cada unitat d’ensenyament i sobre les quals recau la qualificació.
2. Els resultats d’aprenentatge d’aquest pla d’estudis figuren a l’annex.

1. Avaluació

   • a) L’avaluació es basa en un model d’avaluació contínua de caràcter formatiu i transparent, en un marc flexible, rellevant i integral d’igualtat d’oportunitats per als estudiants.
   • b) L’avaluació es desenvolupa al llarg de tot el curs i té una doble finalitat: formativa i sumativa. La unitat d’avaluació és la unitat d’ensenyament. D’aquesta manera, es fa el seguiment directament en cada unitat d’ensenyament, i s’extreu una síntesi de l’acompliment mostrat en cada unitat.
   • c) Els principals tipus d’activitats avaluables són:

i. Estudi del material i dels recursos d’aprenentatge: reflexió, anàlisi, síntesi i valoració de documents d’estudi.

ii. Estudi i anàlisi de casos: proposta, elaboració i cerca de solucions per als casos d’estudi proposats.

iii. Participació en fòrums i debats: intercanvis d’opinions, d’experiències i de recursos entre els estudiants, proposats i moderats pel docent.

iv. Elaboració de projectes: disseny grupal o individual de les diverses fases d’un projecte.

• d) Totes les activitats es qualifiquen amb un valor numèric en una escala de 0 a 10, incloent-hi com a màxim un decimal.
• e) L’estudiant rep, a més, un comentari qualitatiu que li permet comprendre com podia haver millorat l’activitat efectuada i quins aspectes del seu procés d’aprenentatge hauria de millorar.
• f) La ponderació del pes de cadascuna de les activitats d’avaluació es publica al pla docent de la unitat d’ensenyament.

2. Règim de permanència

   • a) L’alumnat amb dedicació a temps complet disposa d’un dret de permanència i de finalització ordinària dels ensenyaments de bàtxelor de sis cursos acadèmics.
   • b) L’alumnat amb dedicació a temps parcial disposa d’un dret de permanència i de finalització ordinària dels ensenyaments de bàtxelor de vuit cursos acadèmics.
   • c) Tanmateix, es podran analitzar situacions especials amb la sol·licitud corresponent a la Comissió Acadèmica del programa, que s’encarrega d’analitzar i resoldre el cas.

L’obtenció d’aquest títol requereix:

1. Haver superat tots els crèdits del pla d’estudis que estableix aquest Decret.
2. Haver pagat els drets d’expedició del títol corresponent.

El pla d’estudis complet, l’acreditació de l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra i els informes que regulen l’ordenament jurídic es publiquen als llocs web del ministeri responsable de l’ensenyament superior i de la Universitat Carlemany.

Aquest Decret entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Cosa que es fa pública per a coneixement general.

Andorra la Vella, 5 de febrer del 2025

Xavier Espot ZamoraCap de Govern

Annex 1. Resultats d’aprenentatge de les competències específiques de les unitats d’ensenyament

Introducció a la ciència política

• Identificar els fonaments teòrics i empírics de la ciència política, relacionant els diferents règims polítics, el concepte d’estat, la seva evolució i tipologies.- Relacionar els actors i processos polítics en la democràcia, establint connexions entre partits polítics, grups d’interès, moviments socials, sistemes electorals, participació i comportament electoral.- Analitzar les institucions polítiques de l’estat de dret, avaluant-ne el funcionament i l’estructura en la política contemporània.- Avaluar les relacions internacionals i les organitzacions supranacionals, valorant-ne el paper i la influència en el context global, l’impacte en les polítiques públiques i la governança mundial.

Introducció a la sociologia

• Identificar els coneixements teòrics adequats i les teories sociològiques principals per entendre l’origen i l’evolució de la sociologia com a disciplina científica.- Relacionar els conceptes de socialització i els paradigmes sociològics per analitzar la interacció entre l’individu i la societat.- Analitzar els fenòmens de globalització i canvi social, avaluant-ne els impactes en les estructures i dinàmiques socials.- Aplicar els coneixements sociològics per interpretar els fenòmens culturals, religiosos, econòmics o artístics, tenint en compte les perspectives d’anàlisi futures i els reptes actuals de la sociologia.

Introducció a l’economia

• Analitzar les etapes del procés de polítiques públiques, identificant-ne les fases clau com ara la definició del problema, la formulació de polítiques, la implementació i l’avaluació.- Aplicar models i enfocaments analítics per conèixer les diverses perspectives en l’anàlisi de polítiques públiques i seleccionar les metodologies més adequades per a l’avaluació d’impacte.- Emprar les metodologies de recerca per a l’anàlisi de polítiques públiques, integrant la intel·ligència artificial (IA) com a eina per millorar la formulació i la implementació de polítiques.- Defensar les implicacions de les polítiques públiques, considerant els dilemes ètics i els principis de responsabilitat social, per promoure canvis significatius basats en evidències i necessitats socials.

• Identificar els coneixements teòrics adequats i les teories econòmiques per entendre els mecanismes d’oferta i demanda, així com els factors que influeixen en els preus i la inflació.- Avaluar polítiques macroeconòmiques i les intervencions del govern per mitigar xocs econòmics, com la inflació, la recessió o la crisi, i promoure un creixement econòmic sostenible i equitatiu.- Analitzar críticament les dinàmiques del mercat laboral i els efecte dels salaris en el poder adquisitiu, analitzant la solvència empresarial i la responsabilitat social corporativa.- Avaluar els principis de política fiscal, monetària i financera per gestionar la creació de diners, el crèdit i el tipus d’interès, i conèixer el paper dels bancs centrals en l’economia global.

Sistemes de benestar, economia i democràcia

Història política i social contemporània

• Analitzar els diferents models d’estat de benestar en democràcies contemporànies, identificant-ne les característiques i l’impacte en la cohesió social, l’equitat i la legitimitat democràtica.- Avaluar l’impacte de les polítiques econòmiques i socials en la cohesió social i en el benestar dels ciutadans, amb una atenció especial a les desigualtats econòmiques i el seu efecte sobre la democràcia.- Identificar els desafiaments que enfronten els sistemes de benestar en un context global canviant, amb un enfocament especial en la crisi de l’estat de benestar i les perspectives ètiques associades.- Efectuar una anàlisi comparativa dels models de benestar social en diferents països, identificant-ne les fortaleses i debilitats, i proposar millores per enfortir els sistemes democràtics a través de polítiques de benestar eficients.

• Analitzar l’emergència del capitalisme i la primera globalització liberal, incloent-hi la industrialització, les revolucions liberals, els moviments socials i les institucions al segle xix.- Analitzar críticament el període d’entreguerres, incloent-hi la creació de la Unió Soviètica, les crisis de l’estat de dret, els feixismes i la Segona Guerra Mundial, i les seves repercussions socials i polítiques.- Avaluar la formació i la crisi de l’ordre internacional bipolar, incloent-hi la Guerra Freda, el desenvolupament del capitalisme en els països occidentals, els països de l’Est i el Tercer Món des de 1945.- Analitzar les implicacions del gir neoliberal i les seves conseqüències, incloent-hi la globalització econòmica, els canvis en les polítiques socials i les seves repercussions en les desigualtats socials i econòmiques.

Política comparada

Teoria política

• Seleccionar els enfocaments teòrics i metodològics adequats per a l’anàlisi comparativa de diferents institucions, actors, processos i sistemes polítics, considerant el context cultural i regional.- Aplicar el mètode comparatiu per estudiar règims polítics i entendre el canvi polític cap a la democràcia.- Efectuar investigacions comparatives en política, ampliant el coneixement sobre moviments socials i sostenibilitat política.- Dissenyar estratègies comparatives per a l’avaluació i la millora de polítiques en diferents contextos polítics, considerant dilemes ètics i principis de responsabilitat socials.

• Identificar les teories i conceptes principals de la teoria política des dels clàssics fins a la teoria política contemporània.- Analitzar críticament l’evolució del pensament polític a través del temps, incloent-hi les contribucions del Renaixement, l’absolutisme, les revolucions liberals, i altres corrents de pensament polític.- Aplicar les eines metodològiques i conceptuals adquirides per analitzar i interpretar fenòmens polítics des de diferents aproximacions teòriques.- Demostrar comprensió dels significats que diversos autors donen als conceptes fonamentals de la política i la seva rellevància en el context actual de la ciència política.

Sistemes electorals i anàlisi electoral

Fonaments del dret

• Identificar les teories i els models adequats per analitzar els sistemes i processos electorals, considerant el context polític, cultural i institucional.- Aplicar mètodes i tècniques d’anàlisi per interpretar el comportament electoral i identificar els factors determinants en els resultats electorals.- Utilitzar eines tecnològiques i d’intel·ligència artificial per analitzar dades electorals i integrar-les en l’avaluació de processos democràtics.- Avaluar l’impacte dels resultats electorals en la configuració del poder polític i en la sostenibilitat de la democràcia, utilitzant un enfocament comparatiu en diversos contextos polítics.

• Identificar i explicar els conceptes fonamentals del dret, incloent-hi les categories jurídiques bàsiques com la norma jurídica i la seva interpretació i aplicació en diferents contextos.- Analitzar les funcions del dret i de la justícia dins del marc jurídic internacional, especialment en contextos com Andorra, Espanya i altres països referents.- Aplicar les nocions adquirides sobre les institucions jurídiques i el sistema jurisdiccional per entendre com s’articula el dret en relació amb les polítiques internes i externes.- Analitzar críticament com la política influeix en el dret, i destacar la importància de conèixer les institucions que creen i regulen el dret en diversos contextos nacionals.

Comunicació política

Teoria de l’estat

• Analitzar i aplicar teories i models de la comunicació política per analitzar la influència dels mitjans en la formació de l’opinió pública i en processos polítics concrets.- Aplicar estratègies de comunicació política, incloent-hi l’ús de tecnologies digitals i xarxes socials, per promoure la participació ciutadana, la sostenibilitat i l’equitat en els debats públics.- Associar l’impacte de les tecnologies, la intel·ligència artificial i les xarxes socials en la configuració de l’opinió pública, considerant els beneficis i els riscos en la presa de decisions polítiques.- Analitzar la psicologia de la comunicació política per entendre els processos de formació d’opinions i dissenyar estratègies de mobilització social en contextos diversos i inclusius.

• Analitzar els orígens històrics de l’estat i la seva evolució fins als estats moderns, reconeixent les diferents etapes i transformacions que han configurat el concepte d’estat.- Analitzar les teories clàssiques i modernes de l’estat, identificant els corrents de pensament principals i els seus impactes en la teoria política contemporània.- Analitzar críticament el rol del dret constitucional en la definició i el funcionament de l’estat, valorant-ne la importància com a marc normatiu que regula les relacions entre els poders públics i els drets dels ciutadans.- Examinar i comparar les funcions essencials de l’estat, incloent-hi la seva participació en l’organització social, econòmica i política, així com la seva responsabilitat en la protecció dels interessos públics i la promoció del benestar col·lectiu.

Comportament polític

Teoria de la democràcia

• Seleccionar els enfocaments teòrics adequats per a l’anàlisi del comportament polític, incloent-hi teories clàssiques i contemporànies de participació política.- Aplicar mètodes de recerca en ciències polítiques per estudiar els processos de socialització política, la formació d’opinió pública i la mobilització social.- Analitzar les dinàmiques de comportament electoral i les interaccions entre actors polítics en diferents contextos, amb una atenció especial a l’era digital i la influència de la IA.- Diferenciar les influències psicològiques i sociològiques en la formació d’identitats polítiques i en la presa de decisions en l’àmbit públic.

• Analitzar i seleccionar els coneixements teòrics adequats per analitzar els fonaments històrics de la democràcia i les diferents teories democràtiques.- Analitzar i aplicar les teories o els procediments adequats per avaluar la qualitat de les democràcies i la governança democràtica.- Analitzar els desafiaments i les implicacions de la democràcia davant la globalització i els nous reptes econòmics, socials, culturals i mediambientals.- Avaluar el paper de les institucions internacionals en la promoció i el manteniment de la democràcia, aportant una opinió formal i fonamentada envers la qualitat democràtica d’un estat o procés polític.

Gestió pública i financera de les administracions públiques

Pensament polític i ideologies

• Identificar els conceptes bàsics, teories i models sobre pensament ètic aplicats a la ciència política per analitzar dilemes ètics en contextos professionals i públics diversos.- Aplicar els principis de deontologia professional, transparència i codis ètics en l’exercici de funcions públiques i privades, assegurant una pràctica professional ètica, responsable i rendible.- Avaluar casos pràctics d’ètica política, per desenvolupar habilitats crítiques en la presa de decisions ètiques en qüestions com la gestió de recursos públics, la transparència i el tractament de dades personals.- Dissenyar estratègies d’assessorament a polítics i administradors públics en qüestions ètiques, promovent la integritat i la responsabilitat social en l’administració pública i en el comportament polític.

• Identificar els fonaments teòrics dels corrents ideològics principals, des de les seves arrels històriques fins al seu desenvolupament contemporani, incloent-hi les influències de la globalització i la revolució digital.- Analitzar i comparar el desenvolupament i l’evolució del liberalisme i el neoliberalisme, el conservadorisme, el nacionalisme, el socialisme i el comunisme durant el segle xx i en l’època contemporània.- Analitzar com els partits polítics actuen com a mitjans per connectar les ideologies amb diversos grups socials i com aquests posicionaments ideològics afecten les polítiques públiques i la configuració de l’estructura social.- Examinar les noves tendències ideològiques emergents (feminisme, ecologisme, populisme, etc.) i la seva rellevància en el context actual, destacant les seves implicacions per a la ciència política i el desenvolupament de polítiques públiques.

International relations

Introducció a l’administració pública

• Identificar i aplicar els coneixements teòrics adequats per analitzar el concepte i l’evolució històrica del sistema internacional, integrant diferents perspectives acadèmiques i contextualitzant-les en casos pràctics. Seleccionar les teories i els procediments adequats per aplicar els principis de la diplomàcia i els sistemes internacionals en el context global dinàmic i canviant.- Relacionar els enunciats teòrics i pràctics relatius als drets humans i l’ètica en les relacions internacionals, per analitzar críticament les polítiques i pràctiques globals i proposar recomanacions per a la millora de pràctiques.- Avaluar la influència de la globalització i la identitat nacional en la configuració de la societat internacional contemporània, utilitzant un enfocament analític i interdisciplinari.

• Analitzar i reconèixer els fonaments històrics de l’administració pública i la seva evolució al llarg del temps, identificant els models d’organització i les funcions principals.- Analitzar i comparar com s’organitzen les administracions públiques en diferents contextos (Andorra, França, Espanya, etc.), destacant les seves estructures i mecanismes de funcionament per a l’exercici del poder públic.- Avaluar l’impacte de la tecnologia en l’administració pública, explorant com les innovacions tecnològiques han modificat les pràctiques administratives i millorat la gestió dels recursos.- Aplicar els principis de gestió de recursos humans i de gestió financera en l’administració pública, identificant les millors pràctiques per a una administració eficient, transparent i orientada als resultats.

Dret internacional

Institucions i actors polítics

• Identificar les estructures principals del dret internacional públic, incloent-hi la societat internacional, l’estructura del sistema jurídic internacional i la formació de normes jurídiques internacionals.- Analitzar de manera crítica les normes del dret internacional públic en contextos diversos.- Emprar els procediments per a l’aplicació del dret internacional.- Avaluar les implicacions del dret internacional públic en la configuració de les polítiques globals i en la promoció de la seguretat i la justícia a escala internacional.

• Analitzar críticament les institucions polítiques, examinant la seva funció en la configuració de polítiques públiques, la distribució del poder i la seva influència.- Examinar els comportaments dels actors polítics en contextos nacionals i internacionals, identificant els seus interessos, estratègies i impacte en les dinàmiques polítiques i socials.- Avaluar els sistemes de partits polítics i la seva influència en els processos electorals, analitzant els seus models organitzatius i la seva relació amb els moviments socials i els grups d’interès.- Aplicar teories i enfocaments analítics per a la comprensió i interpretació de les dinàmiques polítiques contemporànies, integrant les seves complexitats en la resolució de conflictes i en la formulació de polítiques públiques.

International organizations

Gènere i política

• Seleccionar els coneixements teòrics adequats per analitzar la història, l’evolució, l’estructura i el funcionament de les organitzacions internacionals principals.- Escollir les teories i els procediments adequats per assimilar els processos de presa de decisions dins de les organitzacions internacionals i la seva relació amb els estats membres.- Associar els desafiaments i les oportunitats que enfronten les organitzacions internacionals en un context globalitzat, aplicant-hi criteris analítics.- Avaluar l’impacte de les organitzacions internacionals en la governança global, identificant-ne les àrees de competència i els mandats específics.

• Analitzar les interseccions entre gènere i política, identificant les desigualtats de gènere en els sistemes polítics i el seu impacte en les polítiques públiques.- Avaluar els avenços i les barreres en la participació política de les dones, analitzant les polítiques públiques i les quotes de gènere implementades per millorar la representació política.- Analitzar els efectes de la violència de gènere en la política i el seu impacte en la formulació de polítiques públiques que busquen combatre-la.- Aplicar un enfocament de gènere en l’anàlisi de les dinàmiques polítiques contemporànies, explorant les noves narratives d’igualtat i els efectes del feminisme interseccional en la política actual.

Geopolítica i globalització

Estadística per a les ciències socials

• Seleccionar els coneixements teòrics adequats per analitzar l’evolució històrica de l’ordre polític internacional i la seva influència en la política contemporània.- Aplicar teories i metodologies analítiques per explicar el fenomen de la globalització i avaluar els seus efectes en les relacions internacionals.- Analitzar críticament els factors geogràfics clau que influeixen en els conflictes globals i el canvi climàtic, analitzant-ne l’impacte en la política internacional.- Avaluar el funcionament i la importància de les organitzacions internacionals principals, integrant dades i evidències per justificar opinions fonamentades sobre nous actors i tendències en la política global.

• Comprendre els conceptes estadístics bàsics i la seva aplicació en l’anàlisi de fenòmens socials i polítics, i identificar les dades rellevants per a la recerca i la presa de decisions.- Interpretar i representar dades mitjançant eines gràfiques i taules, per identificar patrons i relacions entre variables en contextos socials i polítics.- Aplicar els coneixements de probabilitat i correlació per analitzar relacions entre variables i comprendre els fenòmens socials i polítics des d’una perspectiva estadística.- Desenvolupar una visió crítica i fonamentada davant la informació quantitativa, utilitzant els coneixements estadístics per prendre decisions en l’àmbit polític i social.

Treball final de bàtxelor

Investigació quantitativa

• Aplicar de manera efectiva els coneixements adquirits durant el programa, evidenciant una comprensió profunda dels conceptes en l’àmbit de les ciències polítiques, incloent-hi l’anàlisi institucional, la teoria política i les dinàmiques internacionals.- Demostrar habilitat en àrees específiques de les ciències polítiques, com la formulació de polítiques públiques, l’anàlisi del comportament polític, la gestió de projectes socials o la comunicació política, destacant-ne la competència en la creació de solucions polítiques i socials.- Dissenyar i dur a terme recerques independents, aplicant-hi metodologies apropiades i efectuant una anàlisi crítica de la informació i els resultats obtinguts.- Demostrar habilitats de presentació i comunicació oral, exposant de manera clara i persuasiva els resultats del TFB en diferents contextos.

• Aplicar tècniques quantitatives i metodologies estadístiques per analitzar i pronosticar fenòmens socials en l’àmbit de la ciència política.- Utilitzar l’estadística descriptiva univariant i multivariant per a l’anàlisi de dades en investigacions quantitatives en ciència política.- Planificar i executar un disseny d’investigació quantitativa, des de la formulació de la pregunta d’estudi fins a la interpretació dels resultats obtinguts.- Emprar un programari estadístic i integrar la intel·ligència artificial en la investigació quantitativa per optimitzar l’anàlisi de dades i millorar la comprensió dels fenòmens socials estudiats.

Polítiques per a la promoció del desenvolupament sostenible

Investigació qualitativa

• Analitzar les polítiques de sostenibilitat tant a escala nacional com internacional, identificant les iniciatives i els marcs normatius principals que regulen aquest àmbit.- Desenvolupar un pla de sostenibilitat per a una organització, integrant-hi elements com les energies renovables, l’eficiència energètica i la responsabilitat social corporativa (RSC).- Avaluar l’impacte de les tecnologies innovadores i sostenibles en el desenvolupament de polítiques de sostenibilitat, incorporant-hi conceptes de tecnologia sostenible i innovació.- Proposar habilitats per a la gestió de la informació relativa a polítiques de sostenibilitat, comunicant els coneixements adquirits i resolent reptes en un context en evolució constant.

• Dominar les tècniques principals d’anàlisi qualitativa en ciència política, per a l’estudi en profunditat dels fenòmens socials i polítics.- Seleccionar de manera crítica les tècniques d’investigació qualitativa més adequades per a cada objecte d’estudi en ciència política.- Avaluar amb criteri els participants i els grups d’estudi, gestionant l’ètica de la investigació qualitativa en contextos diversos i assegurant la confidencialitat i el respecte pels drets dels subjectes de l’estudi.- Analitzar les dades qualitatives obtingudes mitjançant tècniques com l’entrevista, l’observació del participant i l’anàlisi de continguts, per a la formulació de conclusions i resultats en contextos de ciència política.

Política i societat digital

Anàlisi de polítiques públiques

• Analitzar els fonaments de la política digital, incloent-hi la digitalització de l’administració pública i l’impacte de les tecnologies digitals en la societat i la política.- Avaluar la governança digital i les polítiques públiques relacionades amb les noves tecnologies, identificant els reptes i les oportunitats per a la democràcia digital i la participació ciutadana.- Desenvolupar les implicacions ètiques i legals de la regulació en el ciberespai, incloent-hi la ciberseguretat, la privacitat de les dades i les qüestions de responsabilitat en l’era digital.- Aplicar coneixements adquirits per analitzar i dissenyar polítiques públiques adaptades a l’entorn digital global, integrant-hi perspectives ètiques i legals per abordar els reptes emergents.

Discurs polític i oratòria

• Identificar els fonaments teòrics de la retòrica i la comunicació, i utilitzar-los per desenvolupar discursos efectius en diversos contextos.- Aplicar tècniques d’expressió verbal i no verbal per a crear arguments persuasius, adaptant-les a diferents audiències i situacions comunicatives.- Estructurar i elaborar discursos amb coherència i claredat, integrant-hi els principis de persuasió i els elements essencials de la retòrica clàssica.- Analitzar discursos existents per identificar els components de persuasió i les estratègies argumentatives utilitzades, i demostrar una comprensió crítica de la comunicació persuasiva.

Política andorrana

• Analitzar l’evolució històrica de les institucions polítiques andorranes i la seva influència en el model de coprincipat parlamentari.- Avaluar la relació entre política, economia i societat a Andorra, considerant els reptes actuals com la sostenibilitat i el turisme.- Descriure la política exterior d’Andorra i el seu posicionament en el context europeu i internacional.- Dissenyar estratègies per afrontar desafiaments contemporanis a Andorra, integrant-hi coneixements sobre el seu sistema polític i social.

Política espanyola

• Analitzar l’evolució històrica de les institucions polítiques espanyoles des de la transició democràtica fins a l’actualitat, identificant les fites clau i el seu impacte en el sistema democràtic.- Examinar el model territorial autonòmic d’Espanya, avaluant-ne les característiques i els desafiaments en el context de la gestió política i administrativa.- Identificar els factors polítics i el sistema de partits a Espanya, i entendre el seu rol en les dinàmiques polítiques i en el disseny de polítiques públiques clau com a sanitat i educació.- Avaluar el paper d’Espanya a la Unió Europea i en l’àmbit internacional, considerant la seva influència en les relacions internacionals i la seva capacitat per afrontar reptes globals.

Política francesa

• Analitzar l’evolució històrica de les institucions polítiques franceses des de la Revolució fins a la Cinquena República, identificant els canvis clau i el seu impacte en el desenvolupament del sistema democràtic.- Examinar les característiques del sistema polític i administratiu francès, avaluant-ne el funcionament i la relació amb els desafiaments contemporanis en polítiques d’igualtat, secularisme i seguretat.- Identificar els actors polítics principals i el sistema de partits a França, i entendre el seu paper en les dinàmiques internes i la seva influència en les polítiques públiques nacionals.- Analitzar la relació de França amb la Unió Europea i el món francòfon, analitzant la seva influència com a potència global i la seva contribució en l’àmbit internacional.

Política llatinoamericana

• Analitzar l’evolució històrica de les institucions polítiques a l’Amèrica Llatina, des del colonialisme fins als processos democràtics contemporanis, per comprendre els desafiaments estructurals de la regió.- Comparar els sistemes polítics llatinoamericans, considerant els seus models de presidencialisme i parlamentarisme, per identificar patrons comuns i diferències significatives en la presa de decisions polítiques.- Examinar l’impacte de la desigualtat i els reptes de desenvolupament en les polítiques públiques de l’Amèrica Llatina, i proposar solucions sostenibles i ètiques.- Analitzar el posicionament de l’Amèrica Llatina en l’àmbit internacional, avaluant les seves relacions globals i el paper dels moviments socials en els canvis polítics.

Política, institucions i polítiques a la Unió Europea

• Analitzar l’evolució històrica de la integració europea des del Tractat de Roma fins a l’actualitat, entenent els processos clau que han transformat la UE i el seu impacte en els països membres.- Examinar les institucions de la Unió Europea, les seves competències, funcions i dinàmiques, avaluant-ne el funcionament intern i la capacitat per gestionar polítiques comunes.- Avaluar les polítiques comunes de la Unió Europea en àrees com l’economia, el medi ambient i la cohesió social, i proposar solucions per afrontar els reptes actuals de la regió.- Analitzar els desafiaments contemporanis principals de la UE, com el populisme, la migració i la seguretat, analitzant-ne les implicacions per a la governança regional i internacional.

Pràctiques

• Aplicar de manera efectiva les habilitats pràctiques i els coneixements teòrics en un entorn professional real.- Integrar les competències adquirides en la llengua pròpia i en altres idiomes amb les necessitats de l’interlocutor i les demandes de l’entorn professional de les ciències polítiques.- Desenvolupar i implementar estratègies adaptades per resoldre problemes, conflictes i canvis dins del camp de les ciències polítiques en diferents contextos professionals, incloent-hi l’anàlisi política, la gestió pública i la comunicació política.- Avaluar l’impacte i l’efectivitat de les polítiques i els projectes dissenyats, planificats i executats durant les pràctiques en un entorn professional, fent anàlisis crítiques i proposant millores basades en evidències.