Els habitatges, a efectes dels nivells d’habitabilitat exigibles, es classifiquen segons la data de construcció en: a) Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada amb anterioritat al 16 de juny de 1978. b) Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada entre el 16 de juny de 1978 i el 3 de maig de 1995. c) Els habitatges construïts a l’empara d’una autorització de construcció atorgada amb posterioritat al 3 de maig de 1995.
No pot atorgar-se cap certificat d’habitabilitat o cèdula d’habitabilitat als habitatges que no compleixin els nivells d’habitabilitat establerts en l’annex 1: Requisits d’habitabilitat. El tècnic que subscriu el certificat d’habitabilitat pot efectuar les observacions i les recomanacions que consideri oportunes en relació amb possibles mancances d’habitabilitat no requerides en l’annex esmentat. Les responsabilitats derivades de l’incompliment de les observacions i les recomanacions realitzades pel tècnic són responsabilitat exclusiva del/s propietari/s de l’edifici i/o de l’habitatge, segons correspongui.
Els habitatges que hagin obtingut el certificat d’habitabilitat o cèdula d’habitabilitat d’acord amb l’establert als articles 2 i 3, han de reunir sempre, com a mínim, les característiques del mateix nivell d’habitabilitat mentre sigui vigent d’acord amb els terminis establerts en l’Ordinació general I. Serveis públics - Cèdula d’habitabilitat, aprovada pel Consell General el dia 31 de juliol de 1981 i en la Llei d’arrendaments de finques urbanes, aprovada pel Consell General el dia 30 de juny de 1999.
El segell del ministeri responsable d’edificació i urbanisme a què es fa referència a l’article 3, té l’única funció de certificar que el tècnic que signa el certificat d’habitabilitat està autoritzat per emetre els certificats esmentats, i en cap cas prejutja que l’habitatge compleixi la normativa vigent. Els serveis tècnics del Govern poden fer la visita d’inspecció a l’edificació, en aquells habitatges dels quals s’hagi presentat el certificat d’habitabilitat corresponent, per tal de verificar-ne l’adequació a la normativa vigent.
Les empreses subministradores dels serveis d’aigua, gas i electricitat no poden procedir a la contractació i el corresponent subministrament definitiu als habitatges si no disposen de la cèdula d’habitabilitat o del certificat d’habitabilitat, segons correspongui.
El segellat del certificat d’habitabilitat i l’entrega de la cèdula d’habitabilitat per part del Govern no impliquen l’assumpció de cap responsabilitat per part del Govern per possibles deficiències en el projecte o execució dels treballs, la responsabilitat de les quals va a càrrec dels agents de la construcció implicats.
Disposició final Preàmbul La Llei d’arrendaments de finques urbanes, aprovada pel Consell General el dia 30 de juny de 1999, estableix en la disposició transitòria tercera que el Govern ha de determinar reglamentàriament les normes substantives i de procediment que regiran per a l’obtenció del certificat d’habitabilitat a què es refereix l’esmentada Llei d’arrendaments de finques urbanes. Amb anterioritat, l’Ordinació general I. Serveis públics - Cèdula d’habitabilitat, aprovada pel Consell General el dia 31 de juliol de 1981, estableix que l’ocupació i utilització de qualsevol dependència de nova planta d’una edificació queda supeditada a l’obtenció de la preceptiva cèdula d’habitabilitat. Discriminant els habitatges en funció de la data de construcció dels immobles, i tenint en compte la normativa vigent en matèria d’edificació relacionada amb l’habitabilitat, es consideren tres nivells d’habitabilitat exigibles als habitatges, i també la necessitat de disposar de cèdula d’habitabilitat per als habitatges construïts a partir de l’aplicació del present Reglament, i de certificat d’habitabilitat per als habitatges construïts amb anterioritat a la seva aplicació. L’obtenció del certificat d’habitabilitat o de la cèdula d’habitabilitat ha de permetre acreditar que un habitatge compleix els requisits mínims d’habitabilitat fixats i l’aptitud per ser destinat a residència de persones físiques.
Als efectes del present Reglament s’entén per habitatge tota construcció fixa destinada a ser residència de persones físiques, o utilitzada com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin altres usos que siguin lícits. Els elements complementaris de la construcció formen part de l’habitatge.
3.1. Els promotors i/o els propietaris d’habitatges nous, després d’acabades les obres de nova construcció, han d’obtenir la cèdula d’habitabilitat corresponent segellada pel ministeri responsable d’edificació i urbanisme. 3.2. Els promotors i/o els propietaris de la resta d’habitatges han d’obtenir el certificat d’habitabilitat corresponent segellat pel ministeri responsable d’edificació i urbanisme.
La cèdula d’habitabilitat i el certificat d’habitabilitat tenen una vigència d’acord amb els terminis establerts en l’Ordinació general I. Serveis públics - Cèdula d’habitabilitat, aprovada pel Consell General el dia 31 de juliol de 1981 i en la Llei d’arrendaments de finques urbanes, aprovada pel Consell General el dia 30 de juny de 1999.
El certificat d’habitabilitat ha de ser subscrit per un arquitecte, arquitecte tècnic, aparellador, o titulació equivalent autoritzat a exercir al Principat d’Andorra. Poden signar el certificat d’habitabilitat altres tècnics autoritzats a exercir al Principat d’Andorra, que hagin projectat o efectuat la direcció d’obra de l’edifici en el qual es troba l’habitatge, sempre que consti així en els arxius del ministeri responsable d’edificació i urbanisme.
La cèdula d’habitabilitat, obligatòria per als habitatges de nova construcció, ha de ser segellada pel ministeri responsable d’edificació i urbanisme, a demanda del promotor o el propietari després de presentar el certificat de final d’obra formalitzat d’acord amb l’Ordinació general I. Serveis públics - Cèdula d’habitabilitat, aprovada pel Consell General el dia 31 de juliol de 1981. Dins el termini de 30 dies a partir de la data de presentació de l’imprès de sol·licitud de la cèdula d’habitabilitat, per a la primera ocupació dels habitatges, els serveis tècnics del Govern han de realitzar la visita d’inspecció a l’edificació per tal de verificar que s’ha fet segons el projecte autoritzat i d’acord amb la normativa vigent.
L’arrendador està obligat, en cas d’arrendament de habitatges, a lliurar a l’arrendatari una còpia del certificat d’habitabilitat o cèdula d’habitabilitat vigent.
S’aplica a aquest Reglament el règim sancionador establert en l’Ordinació núm. I. Serveis públics - Cèdula d’habitabilitat, apartat 6.2.5, publicada al BOPA núm. 33, del 12 d’agost de 1992. Disposicions addicionals Primera Als efectes del present Reglament es consideren edificis nous, els edificis per als quals, a partir de la data d’entrada en vigor del present Reglament, s’entri a tràmit la sol·licitud d’autorització administrativa de projecte constructiu d’obra nova o de rehabilitació. Segona En cas d’edificis nous no serà necessari el certificat d’habitabilitat, no obstant serà necessari presentar la cèdula d’habitabilitat.
Reglament entrarà en vigor al cap de 15 dies de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 1 de desembre de 1999 var Adjunt = "Adjunts/R19991201A_1.pdf"; Aprovat per: Reglament regulador del procediment d'obtenció de la cèdula d'habitabilitat i del certificat d'habitabilitat en habitatges, d'1 de desembre de 1999 Inclou modificacions de: XXXXXXXX XXXXXXXX Derogat per: Reglament de construcció, del 3 d’octubre del 2012