El Reglament de vehicles històrics (d’ara endavant, “Reglament”) estableix les condicions tècniques i administratives que han de complir els vehicles perquè es puguin considerar com a històrics.

El contingut d’aquest Reglament s’aplica als vehicles amb matrícula andorrana donats d’alta al Registre de Vehicles i als vehicles importats nous o d’ocasió que es vulguin matricular a Andorra per als quals se sol·liciti la catalogació de vehicle històric.

1. Als efectes d’aquest Reglament, es considera vehicle històric el vehicle terrestre de propulsió mecànica que presenta unes característiques mecàniques, tècniques, estètiques, artístiques, de producció o altres assimilables que fan que tingui un valor històric per al patrimoni cultural andorrà (assimilat a un vehicle de col·lecció) i que reuneix totes les condicions següents: a) Ha estat fabricat o matriculat per primera vegada a Andorra o a l’estranger fa almenys trenta anys. Si es desconeixen ambdós dates, s’agafa l’any en el qual el tipus o la variant del vehicle s’ha deixat de fabricar. b) Està mantingut en l’estat d’origen i no s’han modificat les característiques tècniques dels components principals. Per això és imprescindible que les peces constitutives hagin estat fabricades en el període de producció del vehicle, a excepció dels elements fungibles que poden ser substituïts per reproduccions o equivalències, però que han d’estar inequívocament identificats. Si hi ha hagut modificacions o transformacions en l’estructura o en els components, poden ser acceptades si són conformes amb les recomanacions de la Federació Internacional de Vehicles Antics (d’ara endavant, “FIVA”). En aquest apartat s’hi inclouen els vehicles històrics de competició, que, a més a més del que s’ha enunciat anteriorment, han de disposar del passaport tècnic de la Federació Internacional d’Automobilisme expedit per l’Automòbil Club d’Andorra. 2. Altrament, també poden ser considerats vehicles històrics els vehicles que, independentment de la data de fabricació, tenen unes característiques mecàniques, tècniques, estètiques, artístiques, de producció o altres assimilables que fan que tinguin un valor històric i que s’encabeixen en una de les condicions següents: a) Els vehicles d’una antiguitat d’almenys trenta anys que, tot i que conserven el bastidor d’origen i l’aparença original, s’han restaurat utilitzant materials i components més recents. b) Els vehicles que, independentment de l’antiguitat, han estat fabricats originalment en sèrie limitada d’unitats pel mateix fabricant. La sèrie limitada d’un vehicle es demostra mitjançant una de les dos condicions següents: i) Mitjançant una placa d’identificació física fixada a l’interior de l’habitacle en la qual consten el número de la unitat fabricada respecte del nombre total d’unitats fabricades. En el cas de les motocicletes, aquesta placa d’identificació es troba fixada al bastidor. ii) Mitjançant la presentació d’un dossier que descrigui de forma exhaustiva les singularitats històriques o tècniques del vehicle, amb els documents que ho acreditin. iii) Els vehicles que, independentment de l’antiguitat, han estat dissenyats i fabricats especialment i exclusivament arran d’una demanda concreta per cobrir una necessitat puntual i específica.

1. La Comissió de Vehicles Històrics (d’ara endavant, “Comissió”) és l’únic òrgan autoritzat i habilitat per determinar si un vehicle pot ser considerat vehicle històric. 2. La Comissió està formada per un representant del ministeri titular del Registre de Vehicles, per un representant del ministeri titular de la cultura, pel president de l’Automòbil Club d’Andorra o una persona delegada, i per un representant del comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil. Cada membre està designat i revocat pels respectius ministeris del Govern i pels altres dos organismes representats a la Comissió. 3. Totes les persones integrants de la Comissió comptaran amb veu i vot per a la presa de decisions. 4. La Comissió està presidida per la persona que representa el comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil i la secretaria és exercida pel representant del ministeri titular del Registre de Vehicles. 5. La Comissió es reuneix una vegada al mes, exceptuant el mes d’agost. 6. La Comissió, en vista de la documentació aportada i de la inspecció tècnica del vehicle, elabora un informe favorable o desfavorable. En cas de dictamen favorable, la Comissió determina la classificació del vehicle segons les recomanacions de la FIVA i fixa les limitacions que s’imposen a la circulació del vehicle i les limitacions tècniques que no se li exigeixen amb motiu de la inspecció tècnica, com també, si escau, ordena la instal·lació de mesures i elements complementaris que es consideren imprescindibles per a la seguretat viària. 7. Per donar validesa a la revisió tècnica del vehicle i a l’elaboració de l’informe, el nombre mínim de representants que han de ser presents a cada reunió de la Comissió és de tres persones. No obstant això, sempre hi ha d’estar present un representant del comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil. 8. Tots els membres integrants de la Comissió han de respectar la confidencialitat dels assumptes tractats en aquest òrgan, així com de la documentació i les dades de què disposin.

1. Per demanar la revisió i l’avaluació d’un vehicle a la Comissió perquè dictamini si pot considerar-lo vehicle històric, la persona interessada ha de presentar la sol·licitud oficial de revisió del vehicle. Aquesta sol·licitud la presenta el propietari del vehicle o qui n’acrediti la propietat per qualsevol mitjà comunament admès en el dret andorrà. 2. Un cop rebuda la sol·licitud, la Comissió revisa la documentació aportada pel sol·licitant i el convoca perquè presenti el vehicle físic per revisar-lo i avaluar-lo. 3. La consideració de vehicle històric d’un vehicle amb matrícula andorrana donat d’alta al Registre de Vehicles implica que el vehicle sigui inscrit al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra amb les disposicions que estableixi la reglamentació pròpia del Museu Nacional de l’Automòbil vigent. En aquest supòsit, el ministeri competent en matèria de patrimoni cultural emet una resolució favorable i el ministeri competent en matèria de vehicles modifica el codi “J” del certificat de matriculació del vehicle per tal que el seu titular es pugui beneficiar de les exempcions de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles vigent. 4. La consideració de vehicle històric d’un vehicle importat, nou o d’ocasió implica que el vehicle pugui ser inscrit al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra sempre que el seu propietari ho demani de forma expressa. 5. La sol·licitud oficial de revisió del vehicle per part de la Comissió enunciada a l’apartat 1 d’aquest article ha d’anar acompanyada dels documents següents: a) Per als vehicles amb matrícula andorrana donats d’alta al Registre de Vehicles: i) Permís de circulació. ii) Dos fotografies en color dels laterals, una fotografia en color de la part anterior i una fotografia en color de la part posterior. b) Per als vehicles nous o d’ocasió importats: i) Còpia del passaport/DNI per als no andorrans (en el cas de ser el primer vehicle inscrit al seu nom). ii) Permís de circulació del país d’origen. iii) Factura de la compra del vehicle. iv) Dos fotografies en color dels laterals, una fotografia en color de la part anterior, una fotografia en color de la part posterior i dos fotografies en color de l’interior del vehicle (part davantera i part posterior). 6. Una vegada identificat el vehicle i finalitzada la inspecció tècnica, la Comissió emet un dictamen segons el que preveu l’apartat 6 de l’article 4 i fixa la valoració del vehicle a l’efecte de determinar l’impost general indirecte (IGI). Alhora, i sempre que l’antiguitat i les característiques tècniques del vehicle ho permetin, ha de sotmetre’s a una inspecció tècnica de vehicles.

1. En funció de l’antiguitat, els vehicles històrics es classifiquen en períodes segons els criteris de la FIVA, que actualment corresponen a: a) Període A (ancestrals): vehicles fabricats fins al 31/12/1904. b) Període B (veterans): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1905 fins al 31/12/1918. c) Període C (vintage): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1919 fins al 31/12/1930. d) Període D (post-vintage): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1931 fins al 31/12/1945. e) Període E (postguerra): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1946 fins al 31/12/1960. f) Període F: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1961 fins al 31/12/1970. g) Període G: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1971 fins al 31/12/1980. h) Període H: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1981 fins al 31/12/1990. i) Període I: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1991 fins a l’antiguitat fixada a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 3 del Reglament. 2. En funció de les característiques intrínseques, els vehicles històrics es classifiquen en tipus segons els criteris de la FIVA, que actualment corresponen a: a) Tipus A (de sèrie): vehicle conforme a les especificacions originals del constructor i tal com va sortir de fàbrica al seu dia. S’accepten les petites modificacions d’època i els accessoris disponibles d’època. b) Tipus B (modificat d’època): vehicle especialment construït o modificat a l’època per a un objectiu precís, representatiu del seu gènere i que consegüentment té un interès històric. c) Tipus C (reproduccions i rèpliques): una reproducció és una còpia d’un vehicle històric fabricat fora de la seva època, amb peces d’origen o sense i que reprodueix un model donat de l’època. Una reproducció ha de ser clarament identificable com a reproducció. A aquest efecte, es designa per una combinació del nom del fabricant de la reproducció i del nom del fabricant i del model del vehicle d’època que s’ha reproduït. Una rèplica respon als mateixos criteris que la reproducció però ha d’haver estat construïda pel fabricant del vehicle original. Les reproduccions i les rèpliques es daten a comptar de la data en què es van fabricar. d) Tipus D (modificat després del període de producció): vehicle històric perfectament identificat en el qual s’han fet modificacions fora del període de producció respectant fidelment les característiques originals i utilitzant peces d’època. e) Tipus E (excepció): vehicle històric perfectament identificat en el qual s’han efectuat modificacions fora del període de producció que no respecten les característiques de l’època i que poden utilitzar tecnologies que no estaven disponibles a l’època. Aquest tipus de vehicle ha de tenir sempre un xassís d’origen i disposar d’una carrosseria concreta de l’època per a aquest model concret de vehicle. No poden haver estat modificats més de dos dels cinc elements següents: motor, transmissió, rodes, suspensió davantera/direcció i suspensió posterior. Aquestes modificacions es poden haver fet recentment i no modifiquen en cap cas la datació del vehicle. Aquest tipus de vehicle correspon al que s’ha enunciat a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 3 del Reglament. 3. En funció de l’estat general de conservació, els vehicles històrics es classifiquen en grups segons els criteris de la FIVA, que actualment corresponen a: a) Grup 1 (original): un vehicle original tal com va sortir de fàbrica, no modificat i que presenta un molt bon estat de conservació interior i exterior. b) Grup 2 (autèntic): un vehicle original utilitzat però mai restaurat, conforme a les especificacions d’origen i les peces dels quals poden haver estat reemplaçades per peces conformes a les peces originals. S’accepten les petites reparacions de pintura, de tapisseria i de tractaments superficials de cromats. c) Grup 3 (restaurat): un vehicle de procedència coneguda que ha estat completament o parcialment desmuntat per ser restaurat. S’accepten petites diferències amb les especificacions originals del fabricant en el cas que no hi hagi peces de recanvi o materials no originals. Les peces de recanvi originals s’han d’utilitzar prioritàriament quan estiguin disponibles, i s’accepten peces de les mateixes característiques que les d’origen en cas que aquestes últimes no es trobin en el mercat. d) Grup 4 (reconstruït): vehicle compost de peces provinents d’un o de diversos vehicles del mateix model i muntades el més fidelment possible segons les especificacions del fabricant original. S’han d’utilitzar prioritàriament peces originals, que poden ser reemplaçades per peces de les mateixes característiques que les d’origen en cas que aquestes últimes no es trobin en el mercat. Els acabats interiors i exteriors han de ser tan fidels com sigui possible als estàndards del fabricant original. 4. Mitjançant una ordre ministerial el ministeri competent en matèria de vehicles ha de publicar el barem de classificació actualitzat dels vehicles històrics en correlació amb els criteris de la FIVA.

1. Per demanar la matriculació definitiva al Registre de Vehicles d’un vehicle importat que hagi estat prèviament catalogat com a històric per la Comissió, la persona propietària del vehicle ha de presentar la sol·licitud oficial de matriculació que preveu el Reglament relatiu a la matriculació i al Registre de Vehicles vigent. 2. Altrament, i segons es tracti d’un vehicle importat nou o d’ocasió, també són aplicables els criteris fixats pel Reglament relatiu a la matriculació i al Registre de Vehicles vigent.

1. De forma general, les freqüències de les inspeccions tècniques periòdiques dels vehicles històrics s’efectuen segons el que preveu el Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles vigent. Atenent la classificació per períodes enunciada a l’apartat 1 de l’article 6 del Reglament, la inspecció tècnica periòdica obligatòria dels vehicles històrics s’ha d’efectuar amb les freqüències següents: - Períodes A, B, C, D i E: exempt. - Períodes F, G i H: cada cinc anys. - Període I: cada dos anys. 2. Per als vehicles considerats com a històrics segons l’apartat 1 de l’article 3 del Reglament i que pertanyen als períodes F, G, H i I, els controls i les verificacions mínims que s’han d’efectuar durant la inspecció tècnica, recollits en les instruccions tècniques complementàries de l’annex IV del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles vigent, s’han d’ajustar a les consideracions següents: a) No s’efectua el mesurament d’emissions contaminants. b) La mesura de l’eficàcia del fre de servei ha d’assolir un mínim del 40%. c) El propietari del vehicle que demani que no es revisi la folgança de la direcció ha de presentar un certificat de taller vàlid de revisió de la folgança. d) En absència de recanvis originals, l’ús de peces artesanals no es considera reforma d’importància però és necessari presentar un certificat de taller vàlid que certifiqui la idoneïtat del muntatge. e) Per als vehicles històrics de competició, es verifica la idoneïtat dels elements tècnics muntats al vehicle respecte als que estan descrits al passaport tècnic de la Federació Internacional d’Automobilisme expedit per l’Automòbil Club d’Andorra. 3. Per als vehicles considerats com a històrics segons l’apartat 2 de l’article 3 del Reglament, els controls i les verificacions mínims que s’han d’efectuar durant la inspecció tècnica són els mateixos que els que estan recollits en les instruccions tècniques complementàries de la inspecció tècnica de vehicles del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles vigent.

1. Per poder circular per les vies previstes a l’article 2 de la Llei12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació, els vehicles històrics han de disposar: a) Del permís de circulació segons el que preveu el Reglament relatiu a la matriculació i al Registre de Vehicles vigent. b) De plaques de matrícula segons el que preveu el Reglament relatiu a la matriculació i al Registre de Vehicles vigent. Tanmateix, i en funció de l’antiguitat, els vehicles històrics han de dur: i) La placa de matrícula de tipus I que preveu el Reglament de la fabricació i la instal·lació de les plaques de matrícula en vehicles i ginys mecànics no aptes per a la via pública vigent, per als vehicles fabricats fins al 31 de desembre de 1945. ii) La placa de matrícula de tipus II que preveu el Reglament de la fabricació i la instal·lació de les plaques de matrícula en vehicles i ginys mecànics no aptes per a la via pública vigent, per als vehicles fabricats a partir de l’1 de gener de 1946 fins a una antiguitat mínima de trenta anys. iii) La placa de matrícula ordinària que preveu el Reglament de la fabricació i la instal·lació de les plaques de matrícula en vehicles i ginys mecànics no aptes per a la via pública vigent, per als vehicles inclosos a l’apartat 2 de l’article 3 del Reglament. c) De l’assegurança segons el que preveu el Reglament relatiu a la matriculació i al Registre de Vehicles vigent. d) De la revisió periòdica de la ITV en vigor. 2. Els vehicles històrics no es poden utilitzar: a) Per prestar serveis de transport públic de viatgers o de mercaderies. b) Com a mitjà de transport habitual privat.

Amb independència del que preveu aquest Reglament, els vehicles històrics inscrits al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil estan subjectes als drets i a les obligacions previstos pel Reglament del Museu Nacional de l’Automòbil vigent.

1. El procediment sancionador aplicable és el que determina la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració, a excepció del procediment sancionador aplicable a les sancions imposades pel Cos de Policia o pels serveis de circulació comunals, que queden regulats per la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació. 2. L’incompliment de les obligacions establertes en aquest Reglament se sanciona d’acord amb el que preveu la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació.

Als vehicles matriculats i donats d’alta al Registre de Vehicles i als vehicles d’ocasió importats per als quals s’hagi sol·licitat la demanda de revisió de vehicle històric abans de l’entrada en vigor del Reglament se’ls aplica una antiguitat mínima de vint-i-cinc anys.

Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament queden derogades les disposicions de rang igual o inferior que s’hi oposin.

Es modifica l’apartat f de la taula de l’article 34 del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles, aprovat pel Decret 212/2022, del 25-5-2022, d’aprovació del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles, el qual queda redactat com segueix: “f. Vehicles catalogats com a històrics per la reglamentació pròpia que els sigui aplicable i atenent la seva antiguitat segons els períodes establerts per la Federació Internacional de Vehicles Antics: - Períodes A, B, C, D i E: exempt. - Períodes F, G i H: cada cinc anys. - Període I: cada dos anys.”

Es modifica l’apartat 2 de l’article 10 del Reglament del Museu Nacional de l’Automòbil, aprovat pel Decret del 3 de desembre del 2008, el qual queda redactat com segueix: “2. Per a les adscripcions al Fons del Museu preval l’antiguitat de trenta anys com a norma general. Subsidiàriament, la Comissió Tècnica valora també l’interès històric per a Andorra de cada peça, l’estat de conservació, l’any de fabricació i l’autenticitat. Per a l’admissió dels vehicles al Fons del Museu, la Comissió Tècnica en valora les singularitats a partir del dossier presentat per la persona titular o propietària.” Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 10 de gener del 2024 Xavier Espot Zamora Cap de Govern