Decret d’aprovació del Reglament pel qual s’estableixen els mètodes d’identificació dels èquids

Article 10 Mesures per detectar un marcatge actiu anterior dels èquids

Article 11 Mètodes electrònics de verificació de la identitat

Article 12 Mètodes alternatius per a la verificació de la identitat Capítol quart. Moviment i transport d’èquids

Article 13 Moviment i transport d’èquids registrats i d’èquids de criança i renda

Article 14 Excepció per a determinats moviments i transport amb documents d’identificació simplificats o sense

Article 15 Moviment i transport d’èquids d’abastament Capítol cinquè. Duplicat, substitució i suspensió dels documents d’identificació

Article 16 Duplicat dels documents d’identificació

Article 17 Document d’identificació substitutiu

Article 18 Suspensió dels documents d’identificació per als moviments dels èquids Capítol sisè. Mort d’èquids i èquids destinats al sacrifici per al consum humà i registre de medicaments

Article 19 Mort d’èquids

Article 20 Èquids destinats al sacrifici per al consum humà i registre de medicaments Capítol setè. Registres

Article 21 Base de dades

Article 22 Comunicació del codi de les bases de dades dels organismos emissors

Article 23 Bases de dades centrals Capítol vuitè. Infraccions i sancions

Article 24 Disposicions relatives a les infraccions i a les sancions ANNEX I PASSAPORT EQUÍ

Els propietaris dels èquids inscrits al Padral disposen de tres mesos per adaptar la identificació i el registre dels animals de la seva propietat als mètodes descrits en aquest Reglament.

Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior que s’oposin al que s’estableix en aquest Reglament. Reglament pel qual s’estableixen els mètodes d’identificació dels èquids Capítol primer. Objecte, àmbit d’aplicació i definicions

Aquest Reglament estableix les normes sobre la identificació d’èquids: a) nascuts al Principat d’Andorra, o b) despatxats de lliure pràctica al Principat d’Andorra.

Capítol segon. Document d’identificació

1. Els èquids esmentats a l’article 1 no es podran posseir a menys que s’identifiquin de conformitat amb aquest Reglament. 2. Quan el titular no sigui propietari de l’animal equí, ha d’actuar, en el marc d’aquest Reglament, en nom de la persona física o jurídica que sigui propietària de l’animal (el propietari) mitjançant un acord entre tots dos. 3. D’acord amb aquest Reglament, el sistema d’identificació dels èquids consta dels elements següents: a) un document d’identificació permanent únic, anomenat passaport equí; b) un mètode per garantir un vincle inequívoc entre el document d’identificació i l’animal equí; c) una base de dades que registri, amb un número d’identificació únic, els detalls identificatius relatius a l’animal i que permeti editar el document d’identificació per part de l’entitat emissora.

Les entitats emissores de documents d’identificació d’èquids són les següents: 1. El Departament d’Agricultura, gestor del Padral. 2. L’organització o l’associació que gestiona el llibre genealògic d’una raça d’èquids, autoritzada o reconeguda oficialment pel Govern, per als èquids registrats.

1. Els èquids nascuts a Andorra s’han d’identificar mitjançant un document d’identificació únic de conformitat amb el model de document d’identificació d’èquids que s’estableix a l’annex I (passaport equí). Aquest document s’emet per a tota la vida de l’animal. El document d’identificació s’ha d’imprimir en un format indivisible, amb entrades per a la inserció de la informació sol·licitada d’acord amb les seccions següents: a) en el cas dels èquids registrats, seccions de la I a la X; b) en el cas d’èquids de criança i de renda, almenys les seccions I, III, IV, i de la VI a la IX. 2. L’organisme emissor s’ha d’assegurar que no s’emeti cap document d’identificació per a un animal mentre no s’ompli de manera adequada com a mínim la secció I. 3. Els èquids registrats s’han d’identificar en el document d’identificació segons les normes dels organismes emissors esmentats a l’article 4 d’aquest Reglament. 4. En el cas dels èquids registrats, l’organisme emissor ha de completar a la secció II del document d’identificació la informació que figura en el certificat d’origen. De conformitat amb els principis de l’organització de criadors autoritzada o reconeguda que manté el llibre genealògic d’origen de la raça de l’animal equí registrat en qüestió, el certificat d’origen ha d’incloure una informació genealògica completa, la secció del llibre genealògic i, quan s’hagi definit, la classe de la secció principal en la qual s’inscriu l’animal. 5. A l’efecte d’obtenció d’un document d’identificació, el titular o el propietari ha d’omplir una sol·licitud, dins el termini que preveu l’apartat 6 d’aquest article, davant l’organisme emissor, i ha de proporcionar tota la informació necessària per complir amb el que disposa aquest Reglament. 6. Els èquids nascuts a Andorra s’han d’inscriure al Padral en el termini de set dies i s’han d’identificar de conformitat amb aquest Reglament abans del 31 de desembre de l’any del naixement de l’animal equí o en un termini de sis mesos a partir de la data de naixement, en funció de la data que sigui més tardana com a límit, i en qualsevol cas abans que abandonin l’explotació de naixement. 7. L’ordre de les seccions del document d’identificació i la seva numeració no es poden modificar, excepte en el cas de la secció I, que es pot col·locar a la part central del document d’identificació. 8. El document d’identificació no es pot duplicar ni substituir, llevat del cas de pèrdua o deteriorament i exclusivament en les condicions especificades en els articles 16 i 17 d’aquest Reglament.

No obstant el que indica l’article 5, apartat 2, quan un transponedor estigui implantat de conformitat amb l’article 11 o s’apliqui una marca alternativa individual, indeleble i visible, de conformitat amb l’article 12, no és necessari indicar la informació que es preveu al capítol “descripció” de la secció I, part A, ni al capítol ”esquema” de la secció I, part B, del document d’identificació; en comptes d’omplir l’esquema es pot utilitzar una fotografia o una imatge que contingui els detalls suficients per identificar l’animal equí.

No obstant el que disposen els apartats 1, 3 i 5 de l’article 5, el Departament d’Agricultura pot decidir que els èquids que constitueixin poblacions definides que viuen en condicions de llibertat en determinades àrees, incloses les reserves naturals, degudament autoritzades, s’han d’identificar de conformitat amb l’article 5 només si es treuen fora d’aquestes àrees o si es domestiquen.

Capítol tercer. Controls necessaris abans de l’emissió dels documents d’identificació i dels transponedors

Abans d’emetre un document d’identificació, l’organisme emissor o la persona que actuï en el seu nom ha de prendre totes les mesures adequades per: a) verificar que aquest document d’identificació no s’hagi emès anteriorment per a l’animal equí en qüestió; b) evitar l’emissió fraudulenta de documents d’identificació múltiples per al mateix animal equí. Aquestes mesures suposaran almenys la consulta dels documents adequats i dels registres electrònics disponibles, el control de l’animal per detectar qualsevol senyal o marca que mostri una identificació anterior i l’aplicació de les mesures que preveu l’article 10.

1. Les mesures esmentades a l’article 9 han d’incloure, almenys, les destinades a detectar: a) qualsevol microxip implantat prèviament que utilitzi un dispositiu de lectura que compleixi les norma ISO 11785 i sigui capaç de llegir els transponedors HDX i FDX-B almenys quan el lector estigui en contacte directe amb la superfície corporal en el lloc on se sol implantar un transponedor en circumstàncies normals; b) qualsevol signe clínic que indiqui que un microxip implantat prèviament ha estat extret quirúrgicament; c) qualsevol marca alternativa en l’animal aplicada de conformitat amb l’article 12. 2. Quan les mesures que preveu l’apartat 1 indiquin l’existència d’un microxip implantat prèviament, o de qualsevol altra marca alternativa aplicada de conformitat amb l’article 12, l’organisme emissor ha de prendre les mesures següents: a) en el cas dels èquids nascuts a Andorra o en un estat membre de la UE, ha d’emetre un duplicat o un document d’identificació substitutiu de conformitat amb els articles 16 o 17; b) en el cas dels èquids importats, ha d’actuar de conformitat amb l’article 8, apartat 2. 3. Quan les mesures previstes en l’apartat 1, lletra b, indiquin l’existència d’un microxip implantat prèviament, o les mesures que preveu l’apartat 1, lletra c, assenyalin l’existència d’una altra marca alternativa, l’organisme emissor ha d’introduir aquesta informació de manera adequada en la part A i en l’esquema de la part B de la secció I del document d’identificació. 4. Quan quedi confirmada l’extracció indocumentada d’un transponedor o d’una marca alternativa que preveu l’apartat 3 d’aquest article en un animal equí nascut a Andorra o a la UE, l’organisme emissor ha d’emetre un document d’identificació substitutiu de conformitat amb l’article 17.

1. L’organisme emissor ha de procurar que, en el moment de la primera identificació, l’animal equí estigui marcat activament amb la implantació d’un microxip. El Departament d’Agricultura designa els veterinaris oficials, així com els veterinaris legalment establerts amb els quals s’estableixi un conveni de col·laboració, com a persones habilitades per efectuar aquestes operacions. 2. El microxip s’ha d’implantar per via parenteral en condicions asèptiques entre el clatell i la creu, enmig del coll, a la zona del lligament nucal. No obstant això, el Departament d’Agricultura pot autoritzar la implantació del microxip en un lloc diferent del coll de l’animal equí, a condició que aquesta implantació alternativa no alteri el benestar de l’animal ni augmenti el risc de migració del transponedor en comparació amb el mètode indicat en el paràgraf primer. 3. Quan el transponedor estigui implantat de conformitat amb els apartats 1 i 2, l’organisme emissor ha d’introduir la informació següent en el document d’identificació: a) en la secció I, part A, punt 5, almenys els últims quinze dígits del codi transmès pel microxip i mostrat pel lector després de la implantació i, si escau, una etiqueta adhesiva amb un codi de barres o una reproducció d’aquest codi en el qual figurin almenys aquests últims quinze dígits del codi transmès pel microxip; b) en la secció I, part A, punt 11, la signatura i el segell de la persona esmentada a l’apartat 1 que hagi efectuat la identificació i la implantació del microxip; c) en els punts 12 o 13 de l’esquema que figura a la secció I, part B, el lloc d’implantació del microxip en l’animal equí en funció del costat en què s’hagi implantat. 4. No obstant el que indica l’apartat 3, lletra a, d’aquest article, en un animal equí marcat amb un transponedor prèviament implantat que no compleixi les normes definides a l’article 2, apartat 2, lletra b, s’insereix el nom del fabricant o del sistema de lectura a la secció I, part A, punt 5, del document d’identificació.

Capítol quart. Moviment i transport d’èquids

1. El document d’identificació ha d’acompanyar en tot moment els èquids registrats i els èquids de criança i renda. 2. No obstant el que disposa l’apartat 1, els èquids esmentats en aquest apartat podran no anar acompanyats del document d’identificació quan: a) estiguin estabulats o pasturant, i el titular pugui presentar el document d’identificació al més aviat possible; b) es desplacin temporalment a peu: i) ja sigui als voltants de l’explotació dins d’Andorra, de manera que pugui presentar el document d’identificació en un termini de tres hores; ii) ja sigui durant la transhumància dels èquids cap a les pastures d’estiu o des d’ells i puguin presentar els documents d’identificació en l’explotació de sortida; c) no estiguin deslletats i acompanyin la seva mare o la dida; d) participin en un entrenament o en un assaig o esdeveniment de competició eqüestre que els obligui a abandonar el lloc on se celebri la competició o l’esdeveniment; e) siguin moguts o transportats en una situació d’emergència relacionada amb ells mateixos o amb l’explotació a la qual pertanyen.

No obstant el que disposa l’article 13, apartat 1, el Departament d’Agricultura pot autoritzar el moviment o el transport dins del país dels èquids a què fa referència aquest apartat no acompanyats del passaport equí, a condició que vagin acompanyats del document d’identificació equina (DIE) o, en el cas d’animals importats en règim temporal, d’un document simplificat anomenat “targeta intelligent”, emès per l’organisme emissor del document d’identificació i que contingui la informació del codi del transponedor i del titular o propietari.

Capítol cinquè. Duplicat, substitució i suspensió dels documents d’identificació

1. Quan es perdi el document d’identificació original, però es pugui determinar la identitat de l’animal equí, principalment pel codi transmès pel microxip o pel mètode alternatiu, i es pugui mostrar una declaració de propietat, l’organisme emissor esmentat a l’article 4 ha d’emetre un duplicat del document d’identificació amb una referència al nombre permanent únic i ha de marcar clarament el document com a tal (duplicat del document d’identificació). En aquests casos, l’animal s’ha de classificar en la secció IX, part II, del duplicat del document d’identificació com a “no destinat al sacrifici per al consum humà”. La informació sobre el duplicat del document d’identificació emès i la classificació de l’animal equí a la secció IX d’aquest document s’han d’introduir tenint en compte el nombre permanent únic a la base de dades esmentada a l’article 21. 2. No obstant el que disposa l’apartat 1, paràgraf segon, el Departament d’Agricultura pot decidir suspendre la situació de l’animal equí com a destinat al sacrifici per al consum humà durant un període de sis mesos quan el titular pugui demostrar satisfactòriament en un termini de trenta dies a partir de la data declarada de pèrdua del document d’identificació que la situació de l’animal destinat al sacrifici per al consum humà no s’ha vist compromesa per cap tractament mèdic. A aquest efecte, el Departament d’Agricultura ha d’introduir la data de començament del període de suspensió de sis mesos a la primera columna de la secció IX, part III, del duplicat del document d’identificació i n’ha de completar la tercera columna. 3. Quan el document d’identificació original perdut l’hagi emès un organisme emissor amb seu a un país estranger, en els termes de l’article 4, apartat 2, aquest organisme ha d’emetre el duplicat del document d’identificació, que es trametrà al titular o al propietari a través de l’organisme emissor o del Departament d’Agricultura. En aquests casos, l’animal equí es classifica en la secció IX, part II, del duplicat del document d’identificació com a “no destinat al sacrifici per al consum humà” i l’entrada a la base de dades a la qual es fa referència a l’article 21, apartat 1, lletra l, s’hi ha d’adaptar en conseqüència. No obstant això, el duplicat del document d’identificació el pot emetre un organisme emissor, en els termes de l’article 4, que registri els èquids d’aquesta raça, o un organisme emissor que registri èquids a aquest efecte en el lloc on es trobi l’animal equí, si l’organisme emissor d’origen hi està d’acord. 4. Si el document d’identificació original perdut el va emetre un organisme emissor que ja no existeix, el duplicat del document d’identificació l’ha d’emetre un organisme emissor allà on es trobi l’animal equí de conformitat amb l’apartat 1.

Quan es perdi el document d’identificació original i no es pugui determinar la identitat de l’animal equí, l’organisme emissor on es trobi l’animal equí ha d’emetre un document d’identificació substitutiu que s’ha d’assenyalar clarament com a tal i ha de complir els requisits de l’article 5, apartat 1, lletra b. En aquests casos, l’animal equí es classifica a la secció IX, part II, del document d’identificació substitutiu com a “no destinat al sacrifici per al consum humà”. La informació que figuri en el document d’identificació substitutiu emès, i la situació de registre i la classificació de l’animal equí a la secció IX del document, s’han d’adaptar segons la base de dades esmentada a l’article 21, tenint en compte el nombre permanent únic.

Capítol sisè. Mort d’èquids i èquids destinats al sacrifici per al consum humà i registre de medicaments

1. Quan es produeixi el sacrifici o la mort de l’animal equí, s’han de prendre les mesures següents: a) s’ha d’evitar un ús fraudulent posterior del microxip, especialment mitjançant la recuperació, la destrucció o l’eliminació in situ; b) el document d’identificació s’ha d’invalidar amb l’estampa de la menció “no vàlid”, almenys a la primera pàgina; c) s’ha d’enviar un certificat a l’organisme emissor en el qual es faci referència al nombre permanent únic de l’animal equí i en el qual s’indiqui que aquest animal ha estat sacrificat o ha mort, amb la data de la mort, i d) s’ha de destruir el document d’identificació invalidat. 2. Les mesures que preveu l’apartat 1 les ha d’efectuar o supervisar: a) el veterinari oficial: i) en cas de sacrifici o mort com a conseqüència del control de malalties, o ii) després del sacrifici de l’animal; o bé b) l’organisme encarregat de la gestió dels residus carnis en el cas d’eliminació o transformació de la canal en un centre degudament autoritzat. 3. Quan, com es requereix a l’apartat 1, lletra a, el transponedor no es pugui recuperar d’un animal equí sacrificat per al consum humà, el veterinari oficial ha de declarar la carn o la part de carn que contingui el microxip no apta per al consum humà. 4. No obstant el que disposa l’apartat 1, lletra d, i sense perjudici de les regles impreses en el document d’identificació per l’organisme emissor, el Departament d’Agricultura pot adoptar mesures per retornar el document invalidat. 5. En tots els casos de mort o pèrdua de l’animal equí no esmentat en aquest article, el titular ha de retornar el document d’identificació a l’organisme emissor adequat a què es fa referència a l’article 4, en un termini de trenta dies després de la mort o pèrdua de l’animal.

Capítol setè. Registres

1. En emetre el document d’identificació o en registrar els documents d’identificació emesos anteriorment, l’organisme emissor ha de registrar com a mínim la informació següent sobre l’animal equí a la base de dades pròpia: a) nombre permanent únic; b) espècie; c) sexe; d) color; e) data de naixement (dia, mes i any); f) si escau, els últims quinze dígits del codi transmès pel microxip o el codi transmès per un dispositiu d’identificació per radiofreqüència que no compleixi amb la norma definida a l’article 2, apartat 2, lletra b, acompanyat d’informació sobre el sistema de lectura requerit o el mètode alternatiu; g) país de naixement; h) data d’emissió i qualsevol modificació del document d’identificació; i) nom i adreça de la persona destinatària del document d’identificació; j) situació de l’animal (èquid registrat o èquid de criança i renda); k) nom de l’animal (nom de naixement i, si escau, nom comercial); l) situació coneguda de l’animal que no està destinat al sacrifici per al consum humà; m) informació sobre qualsevol duplicat o document d’identificació subdtitutiu de conformitat amb els articles 16 i 17; n) la data notificada de la mort de l’animal. 2. L’organisme emisor ha de mantenir registrada la informació esmentada a l’apartat 1 d’aquest article a la seva base de dades durant un mínim de trenat-cinc anys o almenys fins a dos anys després de la data de la mort de l’animal equí comunicada de conformitat amb l’article 19, apartat 1, lletra c. 3. Immediatament després de registrar la informació esmentada a l’apartat 1 d’aquest article, l’organisme emisor ha de comunicar la informació assenyalada a les lletres a a la f i a la n de l’apartat esmentat a la base de dades central del país de naixement de l’animal equí, si aquesta base de dades central està disponible de conformitat amb l’article 23.

El Departament d’Agricultura ha de comunicar els noms, les adreces, les dades de contacte i el codi d’identificació compatible amb l’UELN (Universal Equine Life Number) de sis dígits de les bases de dades dels organismes emissors als estats membres de la UE, d’acord amb l’article 4, assistència mútua, de la decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, i al públic en un lloc web.

Capítol vuitè. Infraccions i sancions

Les infraccions relatives a l’incompliment de les disposicions contingudes en aquest Reglament se sancionen d’acord amb el que preveuen els articles del 33 al 39 de la Llei 13/2012, del 12 de juliol, de tinença i de protecció d’animals, els articles del 81 al 89 de la Llei 14/2012, del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària, i els articles del 25 al 29 de la Llei d’agricultura i ramaderia, del 22 de juny del 2000, sense perjudici de les responsabilitats civils o penals o d’un altre ordre que hi puguin concórrer. Cosa que es fa pública per a coneixement general. Andorra la Vella, 31 d’octubre del 2012 Antoni Martí Petit Cap de Govern ANNEX I PASSAPORT EQUÍ var Adjunt = "Adjunts/R20121031AAnnex.pdf"; Aprovat per: Decret, del 31 d'octubre del 2012, d’aprovació del Reglament pel qual s’estableixen els mètodes d’identificació dels èquids Inclou modificacions de: No hi ha resultats per a la cerca. No hi ha resultats per a la cerca. Derogat per: Reglament, del 30 de maig del 2018, que estableix els mètodes d’identificació dels èquids